divendres, 27 de novembre de 2009

La situació a Euskal Herria: parlant-ne lliurement i sense intermediaris

Dos representants de l’esquerra abertzale, Tasio Erkizia i Gabi Basáñez, van visitar Molins de Rei en el marc de la gira per diverses viles catalanes, convidats per la CUP, l’Ateneu Mulei i Endavant. L’acte es va realitzar el dilluns 23 de novembre de 2009 a la sala d’Actes del Poliesportiu Municipal. L’objectiu d’aquests actes arreu del territori és explicar el procés de reflexió en el qual està immers l’independentisme basc, per donar sortida a la situació de conflicte polític i obrir un nou escenari de pau i llibertat.

La repressió que l’Estat espanyol manté sobre qualsevol expressió pública de l’esquerra abertzale dificulta que aquests plantejaments polítics puguin debatre’s amb normalitat. Sense anar més lluny, fa poc més d’un mes que van ser detinguts Arnaldo Otegi, Rafa Díez i una sèrie de dirigents abertzales que jugarien un paper important en el desplegament de les propostes de pau i negociació. Actualment hi ha més de 200 dirigents polítics abertzales empresonats.

Tanmateix, l’esquerra abertzale no desisteix. Hi ha una sèrie d’elements que indiquen que la voluntat de canvi polític segueix present en la societat basca. Des de la vaga general que la majoria sindical sobiranista (ELA, LAB i altres sindicats) van convocar el passat 21 de maig fins a la massiva assistència a la manifestació en protesta per les detencions dels dirigents abertzales, manifestació la qual va assistir fins i tot la plana major de la direcció del PNB.

En l’altra banda trobem un pacte de ferro entre el PSOE i el PP, que comparteixen una mateixa raó d’Estat respecte la qüestió basca, un paral•lelisme que podem establir en el cas dels Països Catalans.

L’acte també va fer referència especialment a la dimensió internacional del procés de pau. Després d’afirmar que l’esquerra abertzale sempre ha seguit amb atenció l’evolució del procés de pau a Irlanda del Nord, també es va recordar, entre altres episodis, la considerable solidaritat recollida entre la societat catalana arran del tancament del diari Egunkaria. Així mateix, Tasio Erkizia i Gabi Basáñez es van mostrar molt interessats en el procés de consultes sobre la independència que està vivint el nostre país.

Des de la CUP vam reiterar el nostre compromís amb la causa de l’independentisme basc i el nostre interès perquè s’obri el procés de diàleg i reconeixement de drets a Euskal Herria. Així ho hem fet sempre que ha calgut pronunciar-nos al respecte en el Ple municipal, per exemple. Tanmateix, el nostre posicionament sovint s’ha tergiversat des d’uns partits catalans malauradament segrestats per una visió del conflicte fixada segons les coordenades del constitucionalisme espanyol. Cal lamentar qualsevol tipus de violència però també cal lamentar la covardia dels partits que són incapaços d’oferir una visió política del conflicte basc, més enllà del sensacionalisme i les visions esbiaixades que ens arriben a través dels mitjans de comunicació espanyols.

Construïm unes relacions lliures de violència!

Comentari radiofònic del regidor Àlex Maymó en l'espai Raó del Regidor del mes de novembre de 2009 de Ràdio Molins de Rei.

Avui dia, la forma més restringida d’entendre la violència de gènere suposa identificar-la amb actes de violència física entre un home i una dona. És la cara més dramàtica de la violència visible del patriarcat, i és que a data d’avui ja hi ha 22 dones mortes als Països Catalans al 2009.

Durant anys, el moviment feminista va denunciar públicament aquest tipus de violència que sovint acaba amb assassinat, i que les institucions i els mitjans de comunicació de masses silenciaven. Amb el temps, sembla que els canals oficials no han tingut més remei que reconèixer i denunciar també aquesta crueltat impune, això sí, oferint solucions exclusivament policials a una violència que és inherent al patriarcat. Amb totes les mancances i despropòsits és cert que s’ha avançat al menys cap al rebuig social de la cara més visible de la violència contra les dones.

Però la realitat és que s’ha fet ben poc per identificar, denunciar i lluitar contra les causes profundes, latents, sovint imperceptibles, d’aquesta violència última i visible. Els maltractaments sistemàtics que acaben en assassinat i que els mitjans de comunicació ens ofereixen com un espectacle més de reality show, no són més que la xicoteta punta d’un enorme iceberg de relacions desiguals de gènere, basades en una divisió i subordinació de tasques en funció del sexe de les persones, que es valoren socialment de manera desigual, i que es justifiquen per unes suposades diferències naturals.

I és aquí on entra en joc la violència de gènere invisible que totes i tots patim quotidianament quan ens diuen amb quines joguines hem de jugar a la infantesa, quan a través del tracte rebut a l’escola i dins la família ens fan creure que les dones son més febles i dòcils, o més responsables davant els altres, quan ens imposen uns cànons estètics que fan del cos el centre de la identitat femenina, quan controlen el propi cos i avortar és un delicte, etc…

Tots aquests dispositius configuren una enorme xarxa de violència invisible que ens programa, a totes i tots, com a víctimes potencials de la violència física i psíquica més directa, i que alhora, no ens enganyem, programa els homes, a tots, com a potencials agressors. Només alguns casos acabaran en agressió directa. La resta conduiran a petites desavinences i discussions, o a llargues relacions infelices.

Això és el que volem ressaltar quan denunciem el caràcter estructural de la violència de gènere, i la idea que tots i totes no només la patim passivament, sinó que contribuïm activament a reproduir-la, en tant que participem del joc quotidià de les relacions entre homes i dones amb les mateixes normes que se’ns han ensenyat. Quan reclamem unes relacions lliures de violència, ens referim tant a la violència visible com a la invisible, i per tant, reclamem una lluita constant i quotidiana per construir unes relacions personals, socials i econòmiques lliures de desigualtats. És per això que hem d’estar alerta en cada moment, en tota situació, per a poder identificar cada actitud, cada acte, cada comentari o tractament sexista, i crear els mecanismes necessaris per a combatre’ls amb contundència i no des de la superficialitat de les institucions gestores del capitalisme patriarcal, sistema basat en les desigualtats i la divisió i que per tant no té cap interès real en acabar amb les causes profundes de la violència de gènere. Hem d’acabar amb el patriarcat, amb la violència invisible i la visible, per poder construir unes relacions lliures de violència.

divendres, 20 de novembre de 2009

Què voleu preguntar a l'equip de govern?

La setmana abans de cada ple municipal es realitzen les comissions informatives. Aquestes reunions es fan per tractar els temes que aniran al ple municipal i també per parlar d'assumptes relacionats amb cada una de les 4 àrees amb les quals està distribuït l'ajuntament de Molins de Rei:
  • Economia i Serveis Generals (ESG)
  • Sostenibilitat i Territori (SIT)
  • Àrea de Serveis Personals (ASP)
  • Desenvolupament i Promoció Estratègica Local (DIPEL)
Des de la CUP anem fent preguntes sobre les actuacions que realitza l'equip de govern (IiE, ERC i CiU) però en algunes ocasions hi ha assumptes que no coneixem perquè no sempre és fàcil assabentar-se de tot el què passa a Molins. Per tant us demanem què si voleu obtenir informació sobre qualsevol assumpte ens envieu la pregunta a molins@cup.cat o la deixeu en forma de comentari en aquest article.

Nosaltres ens comprometem a fer la pregunta i a enviar-vos la resposta. Creiem que això pot ser beneficiós per ambdues parts, tant perquè vosaltres obteniu resposta com perquè nosaltres també ens assabentem.

El problema no es soluciona amb les llistes obertes

Aquests dies, arran dels últims escàndols relacionats amb la corrupció, s’està parlant molt sobre la qüestió de les llistes obertes per tal de recuperar la il•lusió de la ciutadania amb la política.

Jo ja avanço que no estic d’acord amb les llistes obertes i tampoc crec que sigui una solució eficaç sinó que penso que és un nou maquillatge per continuar més o menys igual.

Jo sempre he cregut que a l’hora de decantar-se per una opció política cal fer-ho basant-se en el programa polític i ideològic. I per tant crec que la persona o persones que formin part de la llista no és gaire important, sempre i quan aquesta formació política tingui una estructura que ens doni confiança.

I quan parlo de confiança em refereixo a què calen organitzacions polítiques realment assemblearies en les quals la militància tingui un veritable control vers els seus dirigents. El problema dels actuals partits polítics parlamentaris és que la militància té un poder real molt relatiu i amb els anys han anat perdent militància i la que queda ja no participa tant activament com en els anys de la suposada “Transició”.

Per una banda, la gent més coherent, que és més autocrítica i que no traga amb qualsevol decisió, es va desenganyar i va abandonar la militància. Per altra banda, la gent sense escrúpols o què té una feina en una administració gràcies al partit, sempre és més obedient amb les decisions del partit i per desgràcia son els que acaben assolint més quotes de poder dins dels partits.

Avui en dia la política ja no es basa en la tasca ideològica i de conscienciació que fan els seus militants per convèncer a la gent més propera. Avui en dia la política es basa moltíssim en la “política mediàtica” a través dels diaris i televisions que creen opinió i condicionen moltíssim el vot.

Si ara mateix es fessin llistes obertes segurament guanyarien els que es sàpiguen vendre millor mediaticament, que això no vol dir, en cap dels casos, que siguin les persones més honestes i més preparades.

Ens agradi o no, en eleccions autonòmiques o estatals, és molt dificil arribar a algun lloc sino surts a la televisió i als diaris de més tirada, i per tant les llistes obertes només premiarien als polítics més coneguts, en altres paraules, els més mediàtics.

La solució al problema de la desafecció és que la ciutadania participi en política des de la base en organitzacions polítiques en les quals puguin controlar realment l’acció dels seus càrrecs electes. Així ens organitzem a la CUP i crec que per recuperar la confiança de la ciutadania hem de treballar en el dia a dia per demostrar que també es pot fer política sent coherents amb els nostres plantejamens i amb honestetat.

divendres, 13 de novembre de 2009

La CUP de Molins de Rei coorganitza un acte per exigir Democràcia per a Euskal Herria

La CUP de Molins de Rei, conjuntament amb Amics i Amigues d’Euskal Herria, Endavant (OSAN) i l’Ateneu Mulei, ha organitzat un acte pel proper dilluns 23 de novembre sobre la situació que es viu a Euskal Herria arran de les últimes detencions de dirigents polítics de l’esquerra abertzale.

Aquest acte s’enmarca en una gira que es realitzarà per diferents municipis catalans i en el qual intervindrà el portaveu de l’esquerra abertzale Gabi Basáñez, per explicar-nos de primera ma quina és la situació política d’Euskal Herria i quines propostes presenta l’esquerra abertzale per solucionar el conflicte basc i aconseguir que es doni veu al poble basc.

També intervindrà en l’acte Àlex Maymó, regidor de la CUP de Molins de Rei, per recordar que la CUP i l’esquerra independentista sempre ens hem posicionat contra els intents de l’estat espanyol i francès d’acabar amb el conflicte basc utilitzant la repressió ja que entenem que la solució al conflicte només passa pel diàleg i per l’inici d’un procés que garanteixi el dret d’Euskal Herria a decidir lliurement el seu futur.

Des de la CUP animem a la ciutadania a assistir a aquest acte perquè és una ocasió ideal per escoltar de primera ma quines son les propostes de l’esquerra abertzale, cosa realment díficil degut a la manipulació habitual dels mitjans de comunicació oficials.

Democràcia per a Euskal Herria
Llibertat detinguts i detingudes


Dilluns 23 de novembre de 2009
20:00h Sala d’Actes del Poliesportiu Municipal (C/ Sant Antoni Maria Claret s/n)
Molins de Rei (Baix Llobregat, Països Catalans)

Intervindran:
  • Gabi Basáñez, portaveu de l’esquerra abertzale
  • Àlex Maymó, regidor de la CUP de Molins de Rei

Donen suport a l’acte:


dimecres, 11 de novembre de 2009

Cal signar perquè es netegi Collserola

El passat 24 de gener de 2009 va haver-hi un fort temporal de vent que va fer caure uns 60.000 arbres en el Parc de Collserola. Han passat 10 mesos, i malgrat algunes actuacions de les administracions, encara queden molts arbres en els boscos de Collserola.

Han netejat bàsicament alguns camins i per això pot semblar que el problema estigui solucionat però els boscos abans ja eren molt espessos de vegetació i ara es suma el problema de les desenes de milers d'arbres caiguts que encara resten per retirar.

Alguns veïns i veïnes dels barris de muntanya de Molins de Rei van crear la Plataforma Salvem del Foc Collserola, que en aquest temps ha aconseguit recollir 6.000 signatures i ha aconseguit el suport formal de l'Ajuntament de Molins de Rei i de l'Ajuntament del Papiol.

Malgrat tot, encara queda molt per fer i sinó ens mobilitzem la ciutadania les administracions no faran practicament res per netejar Collserola i això pot provocar que en el futur hi hagi un gran incendi a la serra de Collserola.

Per aconseguir més signatures ara també es pot signar per internet:

Signa per adherir-te a la campanya

Bloc de la Plataforma Salvem del Foc Collserola


dijous, 5 de novembre de 2009

Aprovada la moció de la CUP contra la reforma de la llei d’estrangeria i de suport a la Marxa per la Igualtat

En el passat ple municipal de l’Ajuntament de Molins de Rei del 28 d’octubre de 2009 es va aprovar una moció de la CUP per donar suport a la Marxa per la Igualtat i adherir-se a les seves demandes. Precisament aquest marxa a peu que ha transcorregut entre Barcelona i Madrid s’ha realitzat per denúnciar que la reforma de la Llei d’Estrangeria vulnera gran part dels drets de les persones immigrades i representa un greu retrocés democràtic.

Des de la CUP ens felicitem per l’aprovació d’aquesta moció perquè creiem que és molt important que l’Ajuntament de Molins de Rei es posicioni per la igualtat de drets de tots els vilatans i vilatanes, ja siguin persones autòctones o procedents d’altres països.

Entenem que el fenòmen de la immigració és produeix arran d’un sistema econòmic, comercial i polític que genera grans desigualtats a nivell mundial, provocades en gran mesura per culpa dels governs, empreses i organismes transnacionals dels països rics. Per tot això, des de la CUP entenem que calen solucions globals que passin per actuar contra els veritables responsables d’aquestes desigualtats i no pas per aplicar mesures repressives contra les persones immigrants com està fent el Govern Espanyol i la Unió Europea.

Ens sumem doncs a les reivindicacions de la Marxa per la Igualtat, que son:
  1. El tancament de els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE)
  2. L'establiment d'un procés de regularització de les persones sense papers que no depengui del contracte de treball i eliminació de l'obligació de 180 dies cotitzats per a la renovació de permís.
  3. Eliminar les restriccions per a la reagrupació familiar i dotar de permís de treball als reagrupats.
  4. La no penalització del principi de solidaritat.
  5. La igualtat de drets plena entre immigrants i persones autòctones incloent el dret a participar o abstenir-se en els processos electorals que es produeixin