diumenge, 30 de maig de 2010

Crònica de la Barcelona – Perpinyà – Barcelona 2010

Tot comença el dissabte 29 de maig de 2010 a les 6:15 del matí, on les 179 persones inscrites estavem cridats a prendre la sortida. Aquest any les previsions de temps eren bones i no s’espera pluja.

Fins al primer control de Cassà de la Selva, al km 100, era quasi tot pla i en el grup de davant es junten més de 50 que van a força velocitat pensant-se que no els hi passarà factura… Nosaltres anem en el segon grup i en el primer control arrribem bastants minuts després del primer grup. Això si, hem anat tirant del grup tota l’estona. Aquí arribem a una mitja de 28,5 km/ mentre que al davant han fet més de 32 km/h. La primer part de la BPB sempre l’he compartit amb 3 companys habituals de sortides d’entrenament com en Tirapu, l’Aleix i en Xodena.

Del primer control, després de menjar algo, sortim els 4 junts i comencem a pujar Santa Pellaia i anem atrapant a gent, que se’ns va posant a roda i arribem al segon controls sent un grups més nombrós. Estem al km 178 i també s’ha fet llarga aquesta tirada ja que no apareixia mai el poble de Vilajuïga després de fer un tram amb constants canvis de carreteres. Sort que estava tot senyalitzat amb fletxes perquè sinó ens perdem segur!

Abans de Vilajuïga ja havia començat a bufar el vent i efectivament en el següent tram tindrem Tramuntana en contra però que no es tan forta com habitualment. Fins al següent control anem pel costat de la costa passant la “frontera” per Portbou. És una carretera molt maca però amb constants pujades i baixades. Continuem agafant gent del davant que ja comencen a pagar els esforços de l’inici. Com sempre continuem tirant del grup amb l’esforç extra que comporta perquè ens mengem el vent de cara. Quan entrem a Catalunya Nord ja comencem a veure un tou de senyeres i estalades perquè dissabte jugava l’USAP la final de la Lliga Francesa de Rugbi.

Arribem al control de Sant Ciprià, al km 240, a una mitja de 27 km/h, i allà aprofitem per menjar bastant. Durant tota la BPB hem menjat moltíssim, jo crec que en aquesta prova acabes engreixant-te! Estem ja al migdia i comença a apretar el calor, estem a uns 26º. Sortim del control un grup d’uns 15 però entre que uns es queden perquè un dels seus punxa i els altres es queden pel ritme ens tornem a quedar els 4 sols. El terreny era bastant pla però amb el vent que molestava bastant. Abans de Ceret tenim el Coll de Llauró, que no era gran cosa.

Abans de començar aquest Coll portàvem 270 kms i la veritat és que em notava més bé del que esperava i per això comunico als meus companys que m’agradaria provar de realitzar un temps el més baix possible. A partir de llavors vaig fent en solitari i ells continuaran a un ritme més suau amb parada a dormir inclosa. Jo vull provar de fer-ho sense aturar-me a dormir.

En la pujada al Coll de Llauró me’n vaig en solitari. Em queden 340 kms pel davant i moltes coses per davant! Un cop baixo arribem a Ceret I en poca estona estic al control 4, a Banys d’Arles, km 295.

Després del control venen 24 km de pujada fins a Costoja. No és massa dura però em trobo bastant bé i vaig pujant tota l’estona entre 15 i 20 km/h. Continuo passant a gent però cada cop a menys gent ja que pel davant ja no quedava tanta gent. Després baixo cap a Maçanet de Cabrenys, control número 5, al km 334, on em diuen que vaig el 28è. Allà ja son les 20:30 i faig una parada ràpida per menjar algo però sense entretindre’m gaire ja que vull fer la carretera del Pantà de Boadella de dia.

Efectivament es fa de nit a l’altura d’Avinyonet de Puigventós. Allà m’aturo a col•locar-me el reflectant i els llums. Aquí comença la meva travessa en solitari per tota la nit. Fins al km 400, al control de Banyoles, ja no em trobo a ningú exceptuant alguns cotxes que ens miren extranys. Fins i tot un cotxe que venia de cara s’atura al veure que venia jo….

Arribo a Banyoles a les 23:00 i em trobo a 2 persones menjant i uns altres 3 que llavors marxem cap al següent. Jo m’estic una estona menjant i faig el primer cafè, que cal combatre el son. Un cop arrenco ve la pujada a Santa Pau, d’uns 23 km però amb molts descansos. Després baixo cap a Olot i quan estic arribant al control de Sant Esteve d’en Bas, al km 437, veig al final de la recta als 3 que havien marxat abans.

En el control hi ha unes 12 persones que s’han anat despenjant del davant. Després de menjar ràpid surto amb 7 més que ja arrenquen. Les forces a aquestes altura ja van tocades i els esforços i les caigudes en algun cas, passen factura. Només sortir hem de pujar al Coll de Condreu, el més dur de la jornada, i al cap de poca estona em quedo sol i vaig tirant amunt. La pujada m’he trobat molt bé però llavors apareix el fred a la baixada i en fa molt. Estem baixant a la Plana de Vic i ja son les 3 de la matinada. DE nit has de fixar-te molt en la carretera perquè les nostres llums no son gaire potents i no està la cosa per passar-se de llarg alguna fletxa i fer més kms del compte.

Arribo per fi al control de Folgueroles, al km 389, i em diuen que fa un minut ha marxat un grup de 5 i en el control hi ha un al terra embolicat amb una manta i dormint (podríem dir que ha “mort”). Estic una estona menjant i fent un cafè i just quan marxo arribem els 7 que venien al principi amb mi. Començo de nou sol aquest tram per Osona i em perdo una estona però torno enrera i torno a trobar el camí correcte. Després d’un tram irregular començo a pujar la Pullosa i les cames continuen responent bé. A la baixada cap a Moià torna a fer molt fred i comença a aparèixer la son. Estic desitjant arribar al control de Calders perquè tinc molt fred i bastanta son. Falten menys de 100 kms però estic en un moment de crisi.

Per fi apareix el poble de Calders. Son les 5:40 del matí i arribo al control. Just quan arribo marxa el grup de 5 però necessito parar una estona per superar la crisi. Menjo bastant i em foto un altre cafè ben carregat. Al control em diuen que vaig l’11è de la general. Quan torno a emprendre la marxa arriba un valencià, que estava en el grup dels 7 que venien a darrera però als altres 6 ja no els veig.

De Calders fins a Barcelona tinc 66 kms. Ja s’ha fet de dia però continua fent bastant fred. Dificilment atraparé al grup de davant però també és dificil que em passi algú. El primer tram fins a Castellar del Vallès es fa molt dur perquè tinc bastanta son i m’haig de parar a llençar-me aigua a la cara però al final la son acaba marxant i vaig fent a un bon ritme fins a Cerdanyola. Falten uns 12 kms i haig de pujar l’últim port del dia: el Forat del Vent. Intento donar-ho tot i pujo els 8 kms a 20 km/h de mitja. Les cames encara responen, fan mal però es pot aguantar. Un cop arribo a dalt baixo 4 kms i ja estic al Velòdrom d’Horta. Estic molt content perquè tot i començar sense intenció de disputar-ho en serio al final he anat remontant i tot i anar sol he anat a un ritme molt bó els últims 340 kms. A vegades quan vas sol es pot fer molt dur quan fas tantes hores però psicològicament he aguantat molt bé!

Al final he arribat 26 hores i 27 minuts després de sortir. Sense comptar les parades les dades són:
605,75 km
23 hores i 33 minuts
25,79 km/h de mitja
11è de la general

Després de tantes hores sobre la bici i sense dormir ara tinc el cos dolorit per tot arreu i cansadíssim però ha valgut la pena! És tot un repte! Felicitats per tothom que ha participat, que tothom al seu ritme també fa tot el que pot per acabar!

http://bpb2010.blogspot.com/


dijous, 20 de maig de 2010

4 anys per una mobilitat horitzontal....

En el passat ple municipal del 21 d'abril de 2010 es va aprovar la creació d'un lloc de treball de conserge pel Centre Ocupacional Joan Garcia Nieto per poder garantir que hi hagués servei de consergeria i d'atenció al públic tant al matí com a la tarda. Fins ara només n'hi havia per la tarda i al matí aquesta tasca s'assumia a mitges per les dues auxiliars administratives però el servei era deficient perquè era bastant incompatible que poguessin assumir les dues tasques.

Malgrat el període de crisi que estem vivint aquest Centre Ocupacional no complia els mínims d'atenció al públic i més quan l'afluència era encara major que anys enrera. El 29 d'abril de 2009 es va emetre un informe signat pels regidors Joan Ramon Casals (CiU) i Joquim Martí (CiU) en el qual ja solicitaven la creació d'aquest lloc de treball i afirmaven que la situació era "insostenible". Llavors hem estat un any sense que es resolgués aquesta situació "insostenible" segons dos regidors del mateix equip de govern.

Al final aquesta plaça s'ha cobert amb un treballador municipal que havia demanat mobilitat horitzontal el 22 de novembre de 2006. Aquest treballador ocupava una plaça d'Oficial de construcció però per motius de salut reconeguts oficialment havia de canviar a un lloc de treball que no fós perjudicial amb els problemes de salut que patia. Des de la representació sindical ja s'havia demanat en diferents ocasions que aquesta persona ocupés la consergeria de la biblioteca però no va ser atesa aquesta consideració i se'l va destinar a la Brigada Municipal. A la pràctica aquesta persona no podia realitzar gran part de les feines que realitza la brigada i per aquest motiu des de la CUP havíem demanat que es busqués un lloc de treball adient als seus problemes de salut, que no li permetien fer grans esforços físics.

Doncs, després de 4 anys i 5 mesos, el regidor de personal, el Sr. Enric Franch (IiE), ha decidit posar fi a aquest desgavell i resoldre una situació que no era ni beneficiosa pel treballador ni per l'Ajuntament. Seria bó saber perquè s'ha allargat tant aquesta situació però això cadascú de vosaltres en podeu treure les vostres conclusions....

dimecres, 19 de maig de 2010

Què no ens facin pagar la crisi!

Comentari radiofònic del regidor Àlex Maymó en l'espai Raó del Regidor del mes de maig de 2010 de Ràdio Molins de Rei.

Precisament demà es coneixeran amb exactitut les retallades socials que ha efectuat el govern espanyol i que acabaran repercutint totes les administracions. El resum per nosaltres és senzill: durant els últims anys hem viscut en una economia especulativa on uns quants s’han enriquit mentre la classe política no feia res per evitar la crisis que es veia a venir. Ara pagaran els efectes de la crisi, no pas els que l’han produida, sinó que la pagarem les classes populars.

El govern espanyol ha decidit retallar en 15.000 milions d’euros la despesa pública en partides com les pensions, els salaris dels funcionaris, les ajudes a la dependència, la cooperació internacional, la inversió pública o les subvencions a altres administracions com la municipal.

Els més de 6.000 milions que s’estalviaran amb la retallada de sous dels funcionaris, algun d’ells que amb prou feines passen o arriben als 1000 € de salari, es podrien estalviar recuperant els 6.750 milions que estan previstos pel Fons de Rescat Bancari.

També es poden estalviar 3.100 milions si es retiren les tropes espanyoles d’Afganistan, el Líban i Somàlia i si eliminem les partides d’investigació militar i compra d’armament per l’any 2010.

També es poden reduir 20.000 càrrecs de confiança polítics, amb la qual cosa ens estalviem uns 1.120 milions. Aplicant la premisa de la laicitat de l’estat també podem eliminar la casella de l’Església Catòlica de la declaració de renta i deixant de pagar els professors de religió a l’escola pública, cosa que suposaria un estalvi de 850 milions.

De mesures alternatives a les retallades socials n’hi ha encara més i demostren en definitiva que hi ha fórmules per fer pagar la crisi a qui l’ha provocada. Però no només es pot reduir la despesa, sinó que cal augmentar els ingressos, augmentant la pressió fiscal a les rendes del capital i perseguint l’evasió de diners a paradisos fiscals, per part d’empresaris, esportistes i famosos. El govern està encobrint tots aquests moviments deliberadament mentre es dedica a retallar els drets socials de les classes populars.

Aquesta nova crisi també ens hauria de servir per continuar exigint que l’estat controli directament sectors estratègics de l’economia com la banca i l’habitatge per garantitzar que la nostra economia no es basi en paràmetres especulatius sinó que tinguem una economia productiva basada en un equilibri racional entre la producció i el consum.

Per aconseguir tot això hem de ser la gent del poble, les classes populars, qui ens mobilitzem per exigir que totes aquestes mesures no siguin fetes contra el poble sino contra tots aquells que s’han enriquit amb el nostre treball durant tots aquests anys. Els grans poders fàctics, com la banca o grans multinacionals, ja han presionat als governs i han aconseguit ajudes escandalosament altes.

Si volem que ens facin cas ens haurem de mobilitzar, ja sigui amb una vaga general de debó i per tothom o sigui com sigui. Des de la CUP treballarem per ser al costat de tothom que surti al carrer.

dimarts, 4 de maig de 2010

El programa participatiu de la CUP







Aquest dissabte es realitzarà una de les Jornades de Debat per tractar els diferents eixos que conformaran el Programa Marc de la CUP de cara a les eleccions municipals del 2011. Hi haurà un total de 8 eixos temàtics i per cada un d'ells es realitzarà una Jornada per diferents indrets del nostre país.

La CUP de Molins de Rei, conjuntament amb la resta de CUPs del Baix Llobregat, Barcelonès i Vallès Occidental, l'hem organitzat sota el títol: "Model urbà: per unes viles i ciutats més afables i integrades en l'entorn".

Aquestes jornades de debat son obertes a tothom i hem convidat especialment, no només a la nostra militància, sinó a totes aquelles persones que treballen en el dia a dia en les diferents organitzacions de l'esquerra independentista i dels moviments socials. Volem que el procés de debat i redacció del programa de la CUP sigui realment participatiu i sigui un reflex dels posicionaments de les diferents dinàmiques i lluites que viu el nostre país.

Qualsevol persona interessada no només pot assistir a aquests debats sinó que es pot integrar en els diferents grups temàtics que s'han creat per anar redactant el Programa Marc, que definitivament s'aprovarà en una Assemblea Nacional de la CUP.

Aquest Programa Marc marcarà els principals eixos programàtics de cara a les eleccions municipals del 2011 però que es complementarà amb els debats i processos participatius que engegarà cada CUP al seu municipi per tal d'adaptar-ho a la realitat de cada vila o ciutat.

Per tot això, us animo a tothom a què participeu ja que tots i totes hi tenim coses a dir!

Més informació: Model urbà: per unes viles i ciutats més afables i integrades en l'entorn

diumenge, 2 de maig de 2010

Crònica de la brevet de 400 kms

Tot comença a les 6:00 del matí del dissabte a Manresa. Som uns 100 ciclistes preparats per afrontar els 400 kms de la Brevet i quan estàvem a punt de sortir es fot a ploure: comencem “bé” el dia. La sortida és de nit però amb poca estona ja es farà de dia.

Per sort la pluja desapareix als pocs minuts i no ens hem mullat gaire. Primer pugem dos ports, el Coll de Grisen i el Coll de la Goda, a ritme constant. L’Aleix i jo anem en un grup d’unes 15 unitats fins que arribem al primer control del km 78, i allà a la benzinera parem a menjar una mica.

“Embestida” al tractor
Sortim de la benzinera els dos sols ja que el grup es disgrega i al cap de pocs quilòmetres veiem un tractor amb un remolc amb cisterna. Just abans d’avançar-lo miro enrera per veure que no vinguin cotxes però quan torno a mirar endavant veig que el tractor està girant cap a l’esquerra, per entrar a un camí.

El resultat és que embesteixo la cisterna i tot seguit xoco amb la roda del tractor i vaig pels terres. Per sort, el tractor havia frenat i jo només em faig alguna rascadeta i a la bici no li ha passat res.

Continuem la marxa amb en Ramon i en Joel, que s’han aturat a veure què ens passava. A partir d’ara tenim molts quilòmetres que son bastant plans i per sort ja no plou. Anem travessant la plana de Lleida per la N240 fins arribar a Lleida, on parem a fer un entrepà. Prèviament ens havíem perdut a l’hora de creuar Lleida, però quan fem 400 kms ja no ve de fer-ne 5 o 6 més, no?

Amb la panxa plena avancem cap a Almacelles per un terreny amb més “repetxons” i ens endinsem cap a la Franja per tot seguit entrar a l’Aragó creuant pobles com Binefar i Fonz.

Arribem al control del km 195, a Estadilla. Segellem a la benzinera i el “graciós” que està atenent ja ens diu que ens caurà una bona tempesta i en efecte a les muntanyes del davant es veu un núvol ben negre.

El diluvi
Entre bromes i anar petant la xerrada arribem a Estada i agafem la carretera direcció a Benabarri i comença a caure la del “pulpo” amb llamps i trons inclosos. Tot i que portem el “xubasquero” ens acabem mullant de dalt a baix i després d’uns repetxons interminables arribem a Benabarri. Son les 15:30 i ens fotem a dinar a un bar. Ens sequem com podem a la màquina d’aire del lavabo i tornem a la carretera. Encara plou i com que fa baixada passem bastant fred però després amb unes quantes pujades entrem en calor. Quan arribem a Alfarràs ja no plou i surt el solet.

Des de Benabarri anem l’Aleix i jo sols perquè en Ramon i en Joel anaven fotuts del genoll i no paren a dinar. Abans de Balaguer però ens trobem un grup d’uns 15 amb gent del CC Sant Celoni i del CC Bicibaix i anem fent amb ells fins a Pons. Tota l’estona és un puja i baixa i amb 300 kms a les cames qualsevol repetxó s’enganxa una mica. Encara les cames responen més o menys bé perquè bàsicament sembla que vagin soles.

La nit
Arribem a Pons a les 20:00 i parem a menjar un entrepà i tornem a la carretera, aquest cop en direcció cap a Torà i Calaf. Abans de Torà es fa de nit i es fot a ploure de nou, quina alegria…..

Al sortir del bar ens hem tornat a trobar al Ramon i en Joel i ja anem fins al final amb ells. L’Aleix i jo anem tirant del grup i ells a roda, que ja van més fotuts dels genolls. A Calaf fem una parada ràpida perquè ja portem 370 kms i mengem alguna cosa. Per sort ha parat de ploure però l’asfalt està mullat. De Calaf a Manresa fa baixada però de nit i mullada es fa perillosa la baixada i anem baixant amb precaució. Algun moment hi ha boira per acabar d’arreglar-ho…

Al final arribem a Manresa a les 23:45. De cames no arribo gaire malament però portava molèsties a les cervicals i un cert malestar general per tot el cos. La pluja i el vent en alguns trams ha complicat la brevet però un cop més molt orgullós de superar aquest repte. També molt content de compartir aquests moments amb l’Aleix, en Ramon i en Joel, i amb alguns altres. Malgrat el patiment ens ho hem passat bé!

Les dades
406 kms
15 hores sobre la bici
27,30 km/h de velocitat mitjana
17:45 hores per realitzar la brevet

El menjar
5 mini entrepans de Nocilla
1 platan
2 entrepans de llom amb formatge
1 Menu (Canelons i vedella al roquefort, profiterols)
2 Tallats
1 Cafè amb llet
3 Cocacola
Aigua

La propera
A finals de maig faré la meva tercera edició de la Barcelona – Perpinyà – Barcelona, que són 600 kms. Ja queda menys d’un mes!

http://bpb2010.blogspot.com/