La participació ciutadana a Molins

L’ajuntament de Molins ha rebut l’any 2006 el premi a la Innovació Democràtica de la Generalitat de Catalunya. Això ens podria fer pensar que el tema de la participació està molt avançat a Molins però a la pràctica les coses no són tan idíliques…

D’entrada s’ha de tenir en compte que la població en general té una certa desconfiança dels partits polítics i ara serà dificil que participi en uns procesos participatius, que a la pràctica estan dirigits i disenyats pels qui ostenten el poder, municipal en aquest cas.

A Molins s’han portat a terme diferents procesos amb diferent èxit però en la majoria dels casos només s’ha deixat decidir temes secundaris com el diseny d’una plaça i els seus usos. En el cas del MOU, pla director de joventut, com que hi vaig participar crec que puc afirmar sense problemes que va ser un fracas absolut. L’assistència a les sessions va ser molt baixa i inclús gran part dels assistents eren bastant escèptics. El problema principal va ser que l’ajuntament era qui va dirigir el procés i malgrat la gran despesa en publicitat i en pagar una empresa de participació. Segurament en un procés dirigit entre totes les associacions de joves en les que la regidoria de joventut fós una veu més hagués estat molt més exitós i ens haguessim estalviat molts diners. El MOU va comptar en les diferents sessions de debat amb una mitjana no superior a 15 joves. Malgrat tot l’ajuntament no va rectificar, van redactar les conclusions a la seva manera i encara continuen utilitzant el nom com si la cosa hagués estat un exit.

Podriem parlar per exemple perquè altres assumptes importants de la vila no se sotmeten a la participació ciutadana. Un exemple, perquè no s’ha consensuat entre totes les entitats esportives si era necessari gastar-se els diners en fer dos camps de futbol de gespa artificial. I com aquest podriem trobar molts exemples. Per això no feia falta gastar-se ni un duro en propaganda sino convocar totes les entitats i intentar consensuar com es distribueixen els diners.

Malgrat que seria dificil aplicar-ho d’un dia per l’altre un dels models realment democràtics que existeixen és el de Marinaleda, on a la seva web podem veure com funcionen com a poble. Aquí està la diferència entre el que és lluitar de debò o el que van fer molts càrrecs del PSUC, que van preferir les poltrones i la feina facil de justificar-se amb lleis o competències que no son dels municipis...