divendres 17 de febrer de 2012

Per guanyar cal anar contra corrent!

L’Esquerra Independentista portem dècades anant contra corrent i sent políticament incorrectes i per aquest motiu hem sobreviscut i ara estem en una fase de plena expansió. Durant la “Transició” ens vam oposar frontalment a la Constitució i a les renúncies i ja durant els anys 80 vàrem continuar defensant la independència dels Països Catalans quan ningú més en parlava. A principis dels anys 90, mentre una part de la nostra gent es passava a altres projectes possibilistes, la lluita al carrer i el treball de base es va mantenir gràcies en gran part a les noves generacions de militància que van fer ressorgir el nostre moviment.

En els últims 15 anys hem aconseguit créixer en tots els àmbits lluitant sempre des dels nostres barris, viles i ciutats. Sovint aquesta feina no semblava tenir ressò ni resultats visibles però amb el pas dels anys s’ha anat consolidant un espai polític que ha reforçat les diferents organitzacions sectorials i polítiques de l’Esquerra Independentista.

Malgrat que els grans mitjans de comunicació ens han fet el buit i malgrat que ens hem oposat frontalment als sindicats i partits polítics tradicionals, hem aconseguit créixer gràcies a la implicació de moltes persones que s’han anat incorporant a la lluita perquè han vist que l’Esquerra Independentista ha treballat al costat de les lluites populars.

El creixement electoral de la CUP és una prova evident que una part considerable de la ciutadania ha confiat en nosaltres perquè saben que som gent lluitadora i arrelada al teixit social dels nostres municipis. I gran part d’aquestes persones que estem més implicades a la CUP i a l’esquerra independentista en general no provenim d’altres projectes polítics sinó que provenim de les lluites populars.

Actualment ens trobem com a país en una situació cada cop més complicada, amb una constant pèrdua dels nostres drets. Mentre cada cop es parla més d’una hipotètica independència (d’una part del país) estem veient com no podem aturar l’escalada de retallades i atacs frontals als nostres drets socials. També existeix una desconfiança generalitzada amb els sindicats i partits polítics tradicionals però que no s’està traduint en la mateixa proporció en un augment de la implicació social de la ciutadania. Un dels reptes, doncs, de l’esquerra independentista serà fer créixer els nivells d’implicació i mobilització popular per capgirar la truita. No podem estar sempre a la defensiva i veient com cada cop tenim menys drets socials i laborals. Volem la Independència dels Països Catalans però volem arribar-hi mantenint i ampliant aquells drets que els nostres avantpassats van aconseguir mitjançant la lluita.

En els últims anys han aparegut diferents organitzacions i plataformes transversals que han volgut integrar des de sectors de la dreta autonomista fins a l’esquerra independentista. Experiències com la Plataforma pel Dret a Decidir, L’Assemblea de càrrecs electes Decidim.cat o Solidaritat Catalana per la Independència, per citar-ne algunes, no han complert ni molt menys les expectatives que ells mateixos s’havien creat.

En la majoria de casos la implicació de l’Esquerra Independentista ha estat minsa o nul·la i penso que ha estat un encert. És cert que en les Consultes sobre la Independència si que ens hem implicat de forma activa a nivell local però no a nivell nacional, on altres agents polítics han volgut rendibilitzar-ho políticament. Tot aquest moviment transversal, malgrat el ressò mediàtic, no ha debilitat les opcions autonomistes i l’èxit d’aquells que volien treure’n rèdit polític ha estat insignificant. Les passades eleccions municipals van demostrar que l’independentisme transversal de SI es desinfla mentre que el projecte independentista i socialista creix de forma clara i la presència de la CUP en els nostres ajuntaments s’ha multiplicat per 5.

La conflictivitat social anirà en augment en els propers mesos i anys i com a moviment estem en un moment clau perquè caldrà prioritzar cap a on volem destinar la feina i el treball de la nostra militància.

Hem de participar de forma activa en els nous projectes de l’independentisme transversal com l’ANC o l’Associació de Municipis per la Independència? Hem de continuar legitimant a aquells que ens retallen els nostres drets o dels que miren cap a una altra banda? O hem de dedicar els nostres esforços a organitzar-nos conjuntament amb les classes populars per defensar un model de país just i transformador?

Jo ho tinc molt clar i aposto per la última opció. Crec que un altre cop hem de nedar contra corrent i cal ser políticament incorrectes a l’hora de dir, com hem dit sempre, que la l’alliberament nacional i social han de venir alhora.

El nostre repte no ha de ser arrossegar a CiU cap a la independència sinó que hem de treballar per aconseguir una majoria social que aposti per una transformació social que desbanqui del poder a les opcions polítiques tradicionals. El nostre paper haurà de ser garantir que aquest procés vagi acompanyat de l’alliberament nacional. Serà un camí difícil però com que som gent inconformista som capaços de fer-ho. Una crisi com l’actual pot generar grans transformacions socials si sabem estar preparades per l’ocasió. Per aconseguir una Catalunya independent sense cap canvi social a millor ja tenim als convergents i companyia perquè ho aconsegueixin si els hi interessa estratègicament en algun moment, però com a mínim no els hi posem fàcil que continuïn al poder.

*Article publicat a l'Accent número 219, del 9 de febrer de 2012


dimecres 4 de gener de 2012

L'Ajuntament utilitza els diners de la ciutadania per allargar l'agonia de les finances municipals

Des de la CUP entenem que els ajuntaments, inclòs el de Molins de Rei, pateixen una triple dependència pels següents motius:
  1. Un sistema de finançament local injust que els obliga a dependre de les subvencions de les altres administracions, que les retallen o les amplien amb criteris variants i poc clars.
  2. Espoli fiscal per part de l'estat espanyol que afecta als conjunt dels Països Catalans i de retruc també als municipis.
  3. Entitats financeres privades que otorguen prèstecs als ajuntaments per poder realitzar inversions però que acaben hipotecant el futur de les finances municipals

Durant els anys de "bonança" l'Ajuntament de Molins de Rei ha optat per finançar grans quantitats d'inversions amb prèstecs privats i per la qual cosa actualment hi hagi un deute viu de 19,4 milions d'euros.

Aquests prèstecs comporten el pagament d'interessos i per tant si mirem el capítol de Despeses Financeres veurem com hem passat de 262.469,50 € a l'any 2006 a 830.464,51 € per aquest any 2012.

Si analitzem globalment l'evolució del pressupost entre l'any 2006 i el 2012 podrem veure que els ingressos corrents han augmentat en 4,10 milions d'euros:

  • Augment de 3,70 M en la recaptació d'impostos directes i taxes(+26%)
  • Davallada de 0,36 M en la recaptació d'impostos indirectes (-64%)
  • Augment de 1,61 M en les aportacions de les altres administracions (+32%)
  • Davallada en els ingressos patrimonials (-68%)

Les despeses ordinàries entre 2006 i 2012 augmenten en 4,47 milions d'euros:

  • Augment de 1,65 M en personal (+18%)
  • Augment de 1,57 M en Despeses en bens corrents i serveis (+20%)
  • Augment de 0,57 M en Despeses Financeres (+219%)
  • Augment de 0,68 M en Transferències a altres administracions i entitats (+37%)

Durant aquests anys els vilatans i vilatanes han pagat un 26% més (3,70 M de més) en impostos directes i taxes que no han servit per incrementar en la mateixa proporció els serveis que ofereix.


Aquests diners de la ciutadania s'han gastat en incrementar la partida de personal degut a l'augment dels sous dels polítics, l'augment de càrrecs de confiança i la creació de llocs de treball amb alts salaris. Encara hagués crescut més el capítol de personal però l'Ajuntament va haver de complir obligatoriament el decret estatal de reducció d'un 5% dels sous dels treballadors/es municipals.

Aquests diners de la ciutadania també s'han gastat en interessos a caixes i bancs, ajudant a incrementar els seus beneficis.

Aquests diners de la ciutadania si que han contribuit a l'augment de la Despesa en Bens corrents i serveis però si analitzem aquest augment veurem que es correspon a l'augment de l'IPC d'aquest període i que s'aplica per exemple a tots els serveis externalitzats i que estan prestats per empreses privades. I també han contribuit a un augment de només 0,68 M en les Transferències que fa l'Ajuntament a altres administracions i a les entitats.

La conclusió és evident: els ingressos han augmentat en 4,10 M (dels quals un 90% prové de l'augment de la pressió recaptatòria als ciutadans) però les despeses en millorar els serveis només han incrementat en 2,25 M. La resta s'ha perdut en pagar interessos a bancs i en augmentar de forma injustificada la plantilla de personal amb més càrrecs polítics i de confiança.

I com que el deute de l'Ajuntament cada cop és més gran la capacitat d'inversió també ha caigut de forma dràstica i hem passat de 4,52 M pel 2006 a només 1,38 M pel 2012 (una reducció del 69%).

Davant d'aquesta situació cada cop més perversa per les finances municipals des de la CUP creiem que cal reduir al màxim les inversions que es financien a través de crèdits i creiem que realitzant els ajustos hem proposat en les despeses ordinàries ens deixaria un petit marge de maniobra per fer inversions amb despesa ordinària.

També continuarem exigint de forma clara a la resta de formacions polítiques que es posin a treballar de forma decidida per aconseguir un sistema de finançament local just i per acabar també amb l'espoli fiscal que patim com a catalans i catalanes. Sinó anem a l'arrel del problema continuarem allargant l'agonia de les finances municipals.

Les partides de protocol i comunicació augmenten en 30.800 €

Les diferents partides de protocol i comunicació incloses en el Pressupost del 2012, aprovat amb els vots de PSC, CiU i PP, augmenten un total de 30.800 €.

La quantitat podria semblar petita comparada amb la magnitut global del pressupost però entenem que és reprovable que actualment s'incrementin aquestes partides, que a continuació podeu veure de forma desglossada al següent quadre.


Amb aquesta actitut, el govern municipal es reafirma amb la seva voluntat de reforçar aspectes com el protocol i la comunicació per fer propaganda de l'alcalde i el seu equip de govern. Des de la CUP sempre hem defensat que han de ser les formacions polítiques, que amb els seus propis ingressos, expliquin què han fet i perquè i no pas amb els diners de tothom.

La CUP demana una rebaixa dels sous de tots els grups municipals

Les retallades en partides de subvencions de la Generalitat i Diputació arriben a 254.637,95 €. Les transferències de capital de la Generalitat també han disminuit en 926.040 €. De les aportacions de l'Estat Espanyol, degut als mals càlculs del Govern Zapatero, l'ajuntament de la nostra vila haurà de retornar en els propers anys 408.552,50 € de l'exercici 2009 i 526.430,16 € de l'exercici 2008.

La crisi que patim també ha estat responsabilitat dels que governen les diferents administracions i per tant les primeres persones que han de donar exemple són els càrrecs electes i una de les formes que tenen és tornar a uns sous més raonables.

Des de la CUP creiem que s'ha de tornar als nivells dels sous dels carrecs electes i càrrecs de confiança que es van aprovar en el pressupost de l'any 2007, just abans del gran increment de sous que van aprovar IiE, PSC, CiU i ERC el mes de juny de 2007. Des de la CUP encara seríem més agossarats en aquest sentit, tal i com hem demostrat en els municipis on governem, però creiem que seria bó tornar, com a mínim, a la situacio anterior del gran augment de retribucions.

I també creiem que s'ha de tornar als nivells del 2007 perquè el Pressupost del 2012 (26,36 M) és molt similar al Pressupost del 2007 (25,75 M). Amb els mateixos diners no creiem que s'hagi de tenir més càrrecs de confiança i més dedicacions exclusives, que a més a més estan molt millor pagades.

Les reduccions que proposem des de la CUP són les següents:
  • Reducció dels membres de la corporació amb dedicació exclusiva passant de 4 a 3 i equiparació dels sous als nivells de 2007, aconseguint un estalvi de 62.884,15 € (més part proporcional de Seguretat Social)
  • Reducció dels directors de serveis d’àrea (càrrecs de confiança) de 5 a 3, aconseguint un estalvi de 105.362,32 €. (més part proporcional de Seguretat Social)
  • Reducció de les Retribucions dels membres de la Corporació amb dedicació parcial a nivells del 2007, aconseguint un estalvi de 22.363,92 € (més part proporcional de Seguretat Social)
  • Reducció de les Dietes per assistència efectiva dels membres de la Corporació als nivells del 2007, que comportaria una despesa de 44.748 € en front als 54.720 € actuals, aconseguint un estalvi de 9.972,00 €.
  • Reducció de les Transferències a grups polítics de la Corporació a nivells del 2007, aconseguint un estalvi de 7.676 €.
Aplicant tots aquests criteris obtindrem un estalvi de 208.258,39 € (més part proporcional de Seguretat Social). La CUP, com a grup de l'oposició, entenem que ha de ser un esforç conjunt i per tant també estan inclosos en aquesta rebaixa els sous i subvencions de l'oposició, que val a dir que són els que estaven a nivells més propers del 2007.

dimarts 3 de gener de 2012

L'Ajuntament congela el salari dels treballadors/es municipals mentre crea 2 nous alts càrrecs i amplia la Guàrdia Urbana

Els grups municipals de CiU, PSC i PP han aprovat el Pressupost de l'Ajuntament pel 2012, que inclou la plantilla i la relació de llocs de treball per l'any vinent. El salari dels treballadors/es municipals s'ha vist congelat. Per altra banda s'han creat dos nous alts càrrecs, el Responsable de Projectes i el Tècnic de Protocol, amb uns salaris de 51.956,28 € i 43.373,10 € respectivament. Des de la CUP no compartim aquesta política de personal que beneficia a uns pocs i perjudica especialment als treballadors/es que menys cobren i que un cop més estan perdent poder adquisitiu.

Creació d'un nou lloc de treball de Responsable de Projectes

Es crea un nou de lloc de treball de Responsable de Projectes, amb un salari de 51.956,28 € anuals i adscrit a l'àrea d'Economia i Serveis Generals. Aquest lloc de treball l'ocuparà un treballador municipal que ha tornat de comissió de serveis després d'estar molts anys treballant en altres administracions. El fet de tenir una plaça guardada no obligava a la creació d'aquest nou lloc de treball sinó que podria haver ocupat el lloc de Cap de Negociat de Serveis Generals, que actualment es troba vacant. Precisament les funcions d'aquest Cap de Negociat estan otorgades al Cap de Negociat de Rendes (Director de Serveis d'ESG durant l'anterior mandat) i per la qual cosa el seu salari és de 50.113,34 €, molt similar al que cobra un Director de Serveis.

Creació d'un nou lloc de treball de Tècnic de Protocol

Es crea un nou lloc de treball de Tècnic de Protocol, amb un salari de 43.373,10 € anuals i adscrit a Alcaldia, una àrea que ja comptava amb una Directora de Serveis (52.681,16 €), un Cap de Gabinet (41.139,68 €), dues administratives i un auxiliar tècnic. Des de la CUP creiem que no es acceptable que es reforci un àmbit com el protocol, que només servirà per fer propaganda i autopromoció de la figura de l'alcalde, que sembla que vol aprofitar a fons els temps que estarà a l'alcaldia.

Dos nous agents de la Guàrdia Urbana

Actualment la Guàrdia Urbana ja compta amb 39 treballadors/es municipals i per tant creiem que és innecessari incrementar en dos nous agents, que representaran un cost de més de 52.520 € anuals. Aquest increment ha estat publicitat com una de les concessions que s'ha fet al PP per tal que donessin suport al Pressupost. Malgrat tot, el govern de CiU i PSC ja preveien el 9 de desembre, abans de l'inici de les negociacions, la creació de les 2 places, com es veu reflectit en un informe de personal de data 9 de desembre.

Congelació dels salaris sota falses amenaces

Segons consta en l'acta del 14 de novembre de 2011 de la Comissió Paritària Negociadora entre sindicats i Ajuntament, el govern municipal va anunciar als sindicats que el pressupost es reduiria en un 8-10% i que per tant era impossible aplicar els Acords Econòmics vinculats al Conveni aprovat el passat mes de maig després de 4 anys de negociació. Al final el pressupost s'ha reduit només en un 1,48% i el govern municipal ha congelat els salaris a tots els treballadors/es municipals independentment del que cobrin.

Com ja hem denunciat en moltes ocasions, al llarg dels anys, s'ha anat accentuant una piràmide inversa en la qual hi ha molts llocs de treball amb salaris alts mentre que cada cop queden menys treballadors amb salaris baixos ja que s'han anat externalitzant serveis. Això implica que un increment del 3% dels salaris suposaria un cost de 233.000 €.

En canvi, si s'apliqués per exemple un increment del 3% només als treballadors/es que cobren menys de 1.500 € bruts mensuals per jornada completa, el cost per l'ajuntament només seria de 17.231,13 €, molt per sota del que costa qualsevol dels nous llocs de treball creats.

Per tot això, des de la CUP creiem que amb voluntat política es podien aprovar uns mecanismes que al menys ajudessin a recuperar el poder adquisitiu als treballadors/es que menys cobren i que per tant els hi ha afectat més la crisi i les retallades de salari.

La CUP s'oposa als pressupostos 2012

En el debat del Pressupost 2012, la CUP va votar en contra de la proposta del Govern municipal (CiU i PSC), que va ser aprovada amb el recolzament del PP.

En primer lloc, la CUP va demanar poder treballar amb més temps la proposta de Pressupostos. Si bé s'ha millorat respecte els anteriors governs, quinze dies són un termini massa just per poder treballar a fons l'anàlisi, les esmenes i les alternatives en un tema complex com són els Pressupostos. D'altra banda, la CUP va valorar positivament la innovació que han suposat les fitxes d'anàlisi partida per partida, si bé en aquesta ocasió els números no acabaven de quadrar.

La CUP es va oposar als Pressupostos perquè creu que, en el marc de la crisi econòmica, cal prioritzar l'estalvi en alguns àmbits concrets, per evitar qualsevol rebaixa en drets socials. Els Pressupostos 2012 evidencien les retallades per part de l'Estat espanyol, Diputació de Barcelona i de la Generalitat (1.180.677,95 €). Malgrat que, en alguns casos, l'Ajuntament intenta cobrir aquestes retallades amb diners d'altres partides, s'acabarà produint una reducció de la despesa social, especialment en els àmbits d'educació, serveis socials, habitatge, joventut i gent gran.

Com a alternativa, les mesures proposades per la CUP incideixen en cinc àmbits concrets.

En primer lloc, insisteixen en la necessària reducció dels diners destinats als representants i polítics, en forma de regidors amb dedicació exclusiva o parcial, càrrecs de confiança, dietes i transferències als grups polítics. En aquest sentit, una reducció significaria una assumpció de responsabilitats polítiques per part dels partits que han promogut les retallades a nivell de l'Estat espanyol (PSC-PSOE) i la Generalitat (CiU), que són precisament els mateixos que governen la Vila. Amb un pressupost similar al del 2007 creiem que seria necessari tornar als nivells retributius de gener del 2007, just abans del gran increment dels sous dels polítics, cosa que suposaria un estalvi de 208.258,39 €.

En segon lloc, la CUP no comparteix els canvis pel que fa la política de personal. Per una banda, s'incorporen noves figures (Responsable de Projectes amb salari anual de 51.956,28 €, Tècnic de Protocol amb salari anual de 43.373,10 €), augmenten places a la Guàrdia Urbana i augmenta la partida de complements i gratificacions al personal. De l'altra, no s'aplica l'acord econòmic vinculat al conveni, signat a finals de l'anterior mandat, corresponent a l'augment salarial dels treballadors en compensació per la retallada del 5% promoguda pel Govern espanyol i el diferencial històric entre l’IPC Català i Estatal.

Pel que fa la política comunicativa institucional i de protocol, la CUP defensa que hauria de ser més austera. Calculem que està augmentant en 30.800€ innecessàriament. Els Pressupostos de CiU i PSC augmenten, per exemple les despeses de representació en actes socials i les despeses de difusió de l'Ajuntament.

Un altre àmbit que la CUP creu que s'hauria d'haver tingut molt en compte és la reducció de les despeses financeres. El 2012, Molins de Rei pagarà 808.164,51 € a bancs i caixes en concepte d'interessos. Un 40,87% més que l'any anterior. Pensem que cal avançar en la cancel·lació d'aquests préstecs, per evitar un excessiu endeutament de l'Ajuntament amb bancs i caixes, responsables de la situació econòmica actual. Si fos necessari prioritzar, es podria reduir el capítol d'inversions.

I el cinquè àmbit en el qual caldria fer una forta inversió és la creació de llocs de treball. Per exemple, promovent un Pla d’Ocupació per a la neteja forestal de Collserola. També creiem que és prioritari incrementar les partides de l’Oficina Municipal de l’Habitatge per facilitar l’accés a un habitatge digne. Totes aquestes accions serien possible aprofitant els diners estalviats en la reducció de sous i retribucions de càrrecs electes i de confiança.

Finalment, a nivell global, la CUP valora que no pot donar suport als que qualifica com a «pressupostos de la dependència». Una dependència triple: en primer lloc, cap a bancs i caixes, que imposen uns interessos abusius a uns ajuntaments que necessiten endeutar-se per la migradesa dels seus ingressos. En segon lloc, cap a d'altres institucions (Estat espanyol, Generalitat, Diputació) que retallen partides i que reclamen, a posteriori, el retorn d'una part dels diners transferits, tal com ja s'ha produït respecte els comptes de l'any 2008 i 2009. I, finalment, cap a l'Estat espanyol, que ofega l'economia catalana a través de l'espoli fiscal.

Els representants de la CUP conclouen el seu posicionament respecte els Pressupostos 2012 amb la següent valoració: «Si bé és cert que una de les tasques dels Ajuntaments és gestionar la realitat vigent amb els -migrats- recursos, també correspon als nostres representants polítics encapçalar la lluita per crear nous escenaris i demostrar una voluntat de canvi, i no limitar-se a acceptar les condicions imposades. Així, entenem que un debat de Pressupostos ha d'anar acompanyat de la demostració ferma, per part del Govern municipal, de la seva voluntat d'avançar cap a un model econòmic que no fomenti el lucre de les entitats financeres privades, sinó que s'articuli a través d'una banca pública catalana; cap a un model de finançament que permeti una major autonomia i autogestió municipal; i cap a una ruptura amb l'Estat espanyol que acabi amb l'espoli fiscal».

Més informació:

L'Ajuntament congela el salari dels treballadors/es municipals mentre crea 2 nous alts càrrecs i amplia la Guàrdia Urbana

dimarts 29 de novembre de 2011

ICV-EUiA perd el 15% dels vots en els municipis amb CUP

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) es va presentar en les últimes eleccions municipals en 73 municipis catalans, per la qual cosa un total de més de 2,8 milions d’electors van tenir l’oportunitat de votar a la CUP. Després d'analitzar en un article anterior com va afectar a ERC la irrupció de la formació rupturista anirem a analitzar ara com va afectar a ICV-EUiA.

Passem a analitzar els resultats d'ICV-EUiA en els 73 municipis on es presentava la CUP. Com que en molts municipis no es presentaven els ecosocialistes també ho hem analitzat tenint en compte els 49 municipis on si coincideixen les dos formacions:


Resultats globals en els 73 municipis on es presenta la CUP

CUP....100 regidors/es.......62.062 vots........4,07 %

ICV.......82 regidors/es......135.631 vots.........8,91 %


Resultats globals en els 49 municipis on coincideixen CUP i ICV

CUP......53 regidors/es........56.006 vots........3,77 %

ICV.......82 regidors/es......135.631 vots.........9,12 %


Tenint en compte que la campanya electoral realitzada per la CUP en municipis amb molt pes demogràfic com Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat va ser comparativament amb la d’ICV molt minsa, veurem com serien els resultats sense aquests dos municipis:


Resultats globals en els 71 municipis (hem tret Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat)

CUP.....100 regidors/es.....49.716 vots.......5,97 %

ICV........75 regidors/es.....65.160 vots.......7,82 %


Resultats globals en els 47 municipis (hem tret Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat)

CUP.......53 regidors/es.....43.660 vots.......5,48 %

ICV........75 regidors/es.....65.160 vots.......8,18 %


En canvi els resultats globals al global del Principat de Catalunya van ser:


Resultats Eleccions Municipals 2011 (Principat de Catalunya)

CUP......100 regidors/es........61.859 vots....2,16 %

ICV.......398 regidors/es......241.919 vots.....8,43 %


La CUP es presenta més aviat en municipis mitjans i grans i és aquí on ICV ha tret històricament els seus millors resultats i per aquest motiu el número de vots d'aquesta formació és bastant superior a la CUP.


Evolució electoral d’ICV entre el 2007 i 2011

Total Catalunya: -17.180 vots (-6,64 %) -59 regidors/es (-12,91 %)

49 municipis CUP: -5.973 vots (-4,71 %) -13 regidors/es (-13,68 %)

Resta de municipis: -11.180 vots (-8,99 %) -46 regidors/es (-12,71 %)


Aquests resultats donen un resultat curiós perquè en teoria ICV surt afavorida en els municipis on es presenta la CUP però això sembla tenir una explicació: A Barcelona ICV treu el 46% dels vots que treu en el global d'aquests 49 municipis i ha estat un lloc on els ecosocialistes han pujat mentre que al global de Catalunya han baixat. A Barcelona la CUP ha realitzat una campanya molt minsa en comparació amb els partits tradicionals i això fa que sigui molt díficil que els seus resultats afectin a ICV o a ERC. Aquests factors fan que el municipi de Barcelona distorsioni massa aquest estudi i a partir d'ara estudiarem el cas de la resta dels 48 municipis.


Evolució electoral d’ICV entre el 2007 i 2011

Total Catalunya: -17.180 vots (-6,64 %) -59 regidors/es (-12,91 %)

48 municipis CUP*: -11.959 vots (-15,24 %) -14 regidors/es (-15,38 %)

Resta de municipis: -5.221 vots (-2,52 %) -45 regidors/es (-12,29 %)

*Hem analitzat els municipis on coincideix CUP i ICV a excepció de Barcelona.


Aquestes dades evidencien que ICV ha perdut més vots allà on es presentava la CUP però en la resta de municipis també han perdut vots i en concret han perdut igualment un 2,52% del suport electoral. En els 48 municipis estudiats, ICV ha passat d’un suport electoral del 9,73% al 8,25%. Si apliquem una davallada del 2,52 % al suport electoral del 9,73% obtingut el 2007 ens donaria com a resultat un suport electoral del 9,48%. Aquest hauria estat el resultat d’ICV en aquests 48 municipis si la CUP no s’hagués presentat.

Seguint aquesta hipotesi, un 9,48% hagués representat assolir 83.533 vots quan en realitat han aconseguit 72.692 vots. Per tant l’efecte CUP ha fet perdre 10.841 vots a ICV en aquests municipis. En canvi, la CUP en aquests municipis ha incrementat els seus vots en 23.484 vots respecte el 2007.


Evolució electoral als 48 municipis

+23.484 vots....Increment de vots de la CUP

-11.959 vots....Total de vots perduts per ICV

-10.841 vots....Vots perduts per ICV per l’efecte “CUP”

-1.118 vots....Vots perduts per ICV per l’efecte “nacional”


Evidentment que cada municipi té les seves peculiaritats i aquests efectes no es donen per igual en cada municipi però entenem que de forma global sí que s’ha notat de forma més o menys clara la presència de la CUP a l’hora de debilitar el suport electoral d’ICV.

El desgast que pateix ICV no és tant considerable com en el cas d'ERC però si que en alguns casos com a Molins de Rei ha estat molt determinant, on ICV ha perdut 1.513 vots i la CUP ha augmentat en 1.258 vots.

Altres estadístiques dels resultats als 49 municipis segons:


Resultats als municipis de més de 100.000 habitants

CUP.....2 regidors/es........23.946 vots......2,19 %

ICV....20 regidors/es.....102.062 vots......9,35 %


Resultats als municipis de 20.000 a 100.000 habitants

CUP.....32 regidors/es......24.588 vots.....7,89 %

ICV......37 regidors/es......26.106 vots.....8,38 %


Resultats als municipis de menys de 20.000 habitants

CUP.....19 regidors/es.....7.472 vots.....8,98 %

ICV.....25 regidors/es......7.463 vots.....8,97 %


dilluns 28 de novembre de 2011

La CUP supera en número de regidors a ERC en els 73 municipis on es va presentar

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) es va presentar en les últimes eleccions municipals en 73 municipis catalans, per la qual cosa un total de més de 2,8 milions d’electors van tenir l’oportunitat de votar a la CUP. Després del 22 de maig de 2011, molt es va parlar sobre quins efectes havia tingut la irrupció de la CUP en la davallada d’ERC.

Si ens fixem només en els resultats electorals que es van donar en els 73 municipis on es presentava la CUP podrem veure:


Resultats globals en els 73 municipis

CUP....100 regidors/es.......62.062 vots........4,07 %

ERC.......93 regidors/es.......84.757 vots.........5,57 %

SI.............2 regidors/es........17.165 vots.........1,13 %


Tenint en compte que la campanya electoral realitzada per la CUP en municipis amb molt pes demogràfic com Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat va ser comparativament amb la d’ERC molt minsa, veurem com serien els resultats sense aquests dos municipis:


Resultats globals en els 71 municipis (hem tret Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat)

CUP.....100 regidors/es.....49.716 vots.......5,97 %

ERC........91 regidors/es.....48.899 vots.......5,87 %

SI..............2 regidors/es.......9.948 vots........1,19 %


En canvi els resultats globals al global del Principat de Catalunya van ser:


Resultats Eleccions Municipals 2011 (Principat de Catalunya)

CUP......100 regidors/es........61.859 vots....2,16 %

ERC....1.384 regidors/es.....257.564 vots.....8,98 %

SI.............48 regidors/es........31.905 vots.....1,11 %


El comportament electoral d’ERC en aquests 73 municipis ha estat pitjor que en el global però en aquests municipis ha crescut l’independentisme malgrat que en el global de Catalunya s’han perdut vots i regidors/es respecte al 2007.


Evolució electoral d’ERC entre el 2007 i 2011

Total Catalunya: -77.359 vots (-23,05 %) -196 regidors/es (-12,41 %)

73 municipis CUP: -49.197 vots (-36,92 %) -58 regidors/es (-38,41 %)

Municipis sense CUP: -28.162 vots (-13,45 %) -138 regidors/es (-9,66 %)


Evolució electoral de l’Independentisme entre el 2007 i 2011

Total Catalunya +466 vots (+0,01 %) -67 regidors/es (-4,19 %)

73 municipis CUP +7.765 vots (+4,59 %) +14 regidors/es (+7,73 %)

Municipis sense CUP -7.299 vots (-3,74 %) -81 regidors/es (-5,71 %)

*Quan parlem de l’Independentisme estem sumant els vots d’ERC, CUP i SI.


Aquestes dades evidencien que ERC ha perdut més vots allà on es presentava la CUP però en la resta de municipis també han perdut vots i en concret han perdut igualment un 13,45% del suport electoral. En els 73 municipis estudiats, ERC ha passat d’un suport electoral del 8,83% al 5,57%. Si apliquem una davallada del 13,45 % al suport electoral del 8,83% obtingut el 2007 ens donaria com a resultat un suport electoral del 7,64%. Aquest hauria estat el resultat d’ERC en aquests 73 municipis si la CUP no s’hagués presentat.

Seguint aquesta hipotesi, un 7,64% hagués representat assolir 116.357 vots quan en realitat han aconseguit 84.757 vots. Per tant l’efecte CUP ha fet perdre 31.600 vots a ERC en aquests municipis. En canvi, la CUP en aquests municipis ha incrementat els seus vots en 39.797 vots respecte el 2007. També cal tenir presents els 17.165 vots obtinguts per SI en aquests municipis.


Evolució electoral als 73 municipis

+17.165 vots....Increment de vots de SI

+39.797 vots....Increment de vots de la CUP

+56.962 vots....Increment de vots CUP + SI

-49.197 vots....Total de vots perduts per ERC

-31.600 vots....Vots perduts per ERC per l’efecte “CUP”

-17.597 vots....Vots perduts per ERC per l’efecte “nacional”


Evidentment que cada municipi té les seves peculiaritats i aquests efectes no es donen per igual en cada municipi però entenem que de forma global sí que s’ha notat de forma clara la presència de la CUP (i en menor mesura de SI) a l’hora de debilitar el suport electoral d’ERC.

El creixement electoral de la CUP i SI no ha vingut donat únicament pels 31.600 vots que ha perdut ERC per l’efecte de desgast específic que es dona en aquests municipis sinó que a més a més han aflorat 25.362 vots que no se’ls pot atribuir a antics votants d’ERC.

Altres estadístiques dels resultats als 73 municipis segons:


Resultats als municipis de més de 100.000 habitants

CUP.....2 regidors/es.....23.946 vots......2,19 %

ERC.....2 regidors/es......51.518 vots......4,72 %

SI........0 regidors/es.......11.394 vots......1,04 %


Resultats als municipis de 20.000 a 100.000 habitants

CUP.....32 regidors/es......24.588 vots.....7,89 %

ERC.....16 regidors/es.......18.015 vots.....5,78 %

SI...........1 regidors/es.........4.688 vots.....1,50 %


Resultats als municipis de menys de 20.000 habitants

CUP.....66 regidors/es.....13.528 vots.....11,33 %

ERC.....75 regidors/es......15.224 vots.....12,75 %

SI...........1 regidors/es.........1.083 vots......0,91 %


Veure les dades de tots els resultats dels 73 municipis

divendres 25 de novembre de 2011

25 de novembre del 2011: La CUP es compromet a treballar contra totes les formes de violència masclista

El 25 de novembre és la data fixada per l'ONU com a Dia internacional contra la violència vers les dones. La dimensió de la violència que han de suportar les dones arreu de món (per exemple, el conegut feminicidi de Ciudad Juárez, a Mèxic) fa que la comunitat internacional hagi hagut de pronunciar-se, fixant, si més no, la data del 25 de novembre, en la qual simbòlicament les institucions i la societat expressen el seu rebuig contra la violència masclista. Si bé aquesta iniciativa contribueix a la visualització del problema de la violència generalitzada contra les dones, des de la CUP considerem que no és suficient. Segons els estudis encarregats per la Generalitat del Principat aquest últim any, el nombre de víctimes per violència masclista ha estat de 10.283 en l’àmbit de parella, a més de 434 agressions sexuals i 19 matrimonis forçosos. Unes ràtios sorprenents, que evidencien un problema estructural de base de la nostra societat. Unes dades que ens fan entreveure que les estratègies preses fins ara no són suficients i ens queda molta feina a fer.

Per això, considerem que la problemàtica de la violència cap a les dones no pot ser tractada únicament des d’una perspectiva victimista. Cal trencar amb la dinàmica simplista impulsada pels governs i les institucions que han fet que aquesta diada sigui únicament un condol, fruit del recompte de denúncies o morts anuals. Aquest tractament superficial – amb atenció gairebé nul·la a les complexes condicions que porten a les agressions sistemàtiques vers les dones - és una falta de respecte cap a la societat civil, que és la que en pateix les conseqüències.

Al Principat de Catalunya, La llei del dret a les dones a eradicar la violència masclista és absolutament insuficient, ja que el problema de la violència cap a les dones no només s’ha de judicialitzar, sinó que cal fer un anàlisi acurat de les seves causes. En primer lloc, cal fer extensiu que si bé la violència física i psíquica que alguns homes exerceixen contra les seves companyes, és un tipus de violència més explícita, no és l'única que pateixen les dones. En els darrers anys la burgesia que ens governa, formada per homes i dones (amb la connivència d’alguns mitjans de comunicació), han intentat imposar la idea que la igualtat ha estat assolida. I en conseqüència, que el discurs feminista ha quedat superat. Aquesta, però, pensem que és una idea radicalment falsa que, tanmateix, ha aconseguit desactivar la crítica feminista en els darrers temps i ha contribuït a que les dones assimilem i naturalitzem imposicions contràries als nostres propis interessos. La premsa, la televisió, el cinema, la publicitat, la moda i un llarg etcètera dibuixen un únic model possible, que passa sempre per l’explotació del cos femení. Un cos femení representat d'acord amb la mirada masculina heterosexual. Aquesta reducció irreal, imposada i violenta de la dona a un únic model possible afecta de manera especialment preocupant a les nenes i a les dones joves que, per no ser marginades socialment, opten per assimilar-se al model imposat.

Tanmateix, les dones no només patim la violència de gènere, sinó que també se'ns limita l'ús del nostre propi cos Se'ns qüestiona, per tant, la nostra capacitat intel·lectual a l'hora de prendre decisions. Malgrat teòriques conquestes feministes, la qüestió de l'avortament n’és un exemple paradigmàtic. Encara a dia d'avui la dona ha de superar moltes traves, a la vegada que ha d'al·legar alteracions psicològiques per exercir allò que hauria de ser un dret.

Hi ha algunes pràctiques gairebé invisibles i relativament noves en la nostra societat. És el cas de l’ablació, on només a Catalunya s’han detectat 28 casos aquest últim any. Aquesta pràctica condemna, marca i aniquila, d’una forma indiscriminada, el dret a les nenes a decidir sobre el seu propi cos.

En l'àmbit laboral, una gran part de les dones continuen treballant sense cap mena de contracte, en feines relacionades en la llar o en l’assistència a la gent gran. Continuen essent elles qui dediquen el seu temps a la cura de casa. Molts cops s’hi suma la cura dels familiars, dificultant així la incorporació al mercat laboral de les dones. Seguim essent capdavanteres en l’atur, la precarietat laboral i els acomiadaments; i enriquint, així, l’economia submergida. Paradoxalment, a la vegada que la societat es lamenta per la reducció de mà d'obra que suposa la baixa natalitat, es penalitzen les dones que es plantegen aquesta opció (ja sigui a través de la pèrdua del lloc de treball, la impossibilitat de conciliació amb els tempos de la formació intel·lectual o ja sigui mitjançant les retallades en el sector públic de les polítiques en aquest sentit).

Una violència que la CUP considera especialment alarmant és la que es troba a l'entorn de la prostitució, el tràfic de dones amb tota impunitat. La permissivitat institucional amb els proxenetes, els quals s'enriqueixen exercint una violència extrema sobre les dones, és absolutament intolerable i necessita una solució immediata. En aquest cas, la violència no és invisible; la tenim cada dia davant dels nostres ulls i els governs busquen subterfugis. Recentment ho hem sentit a dir al Govern del Principat de CiU, tot defugint la seva obligació de vetllar pels drets humans bàsics de les persones.

Ara més que mai s'estan imposant les relacions de poder d'acord amb la concepció social occidental del mascle dominant (això és, l'home heterosexual, de mitjana edat, blanc i burgès situat dalt de la piràmide social). Aquest és el model patriarcal. El model social en el qual vivim i el que millor s'ha implantat arreu del món. D'aquesta manera s'explica que l'explotació masculina del cos femení sigui un problema transversal, comú a totes les cultures i comú també en totes classes socials.

Només des d'aquells sectors conscients i compromesos amb la justícia social podrem trencar amb aquest menysteniment cap a les dones, sovint considerades ciutadanes de segona. Només mitjançant la inclusió de la perspectiva femenina en tots els afers socials, recuperarem la integritat moral i física pròpia dels éssers humans i que ara veiem limitada. Rebutgem i treballem per canviar aquesta societat patriarcal que genera violència cap a les dones i altres col·lectius que queden fora de la concepció social hegemònica.

Des de la CUP ens comprometem a treballar cada dia per aturar d'una vegada i per totes la submissió del gairebé 50% de la població mundial.

I per últim, animem als molinencs i molinenques a participar en la concentració que es durà a terme avui divendres 25 de novembre a les 19.00 davant de l'Ajuntament de Molins de Rei.

També us recomanem el Taller d'autodefensa "Combatem la violència de gènere" que es realitzarà en el Casal Autogestionat de Joves de la Mola el proper dissabte 26 de novembre a les 19.00. Aquest acte està organitzat per Maulets i l'Assemblea de Joves de l'Esquerra Independentista de Molins (AJEIM).