dijous, 28 de juny del 2007

Retribucions dels càrrecs electes

Com que ho heu demanat i segurament l'Ajuntament no ho anunciarà gaire aquí us penjo les retribucions i sous als càrrecs polítics aprovades amb els vots a favor de PSC-PSOE, IiE, ERC i CiU. Els imports bruts mensuals són els següents:
  • Alcalde 4.500,00 € (+35%)
  • Regidors dedicació exclusiva 3.941,24 € (+35%)
  • Regidors tinents d'alcalde dedicació parcial de 8h setmanals 1.600 €
  • Regidors dedicació parcial de 8h setmanals 1.333,33 € (+128 %)
  • Portaveus grups de l'oposició 300,00 €
  • Dietes per assistència efectiva regidors oposició 515,24 € (+53%)
  • Grups municipals component fix per grup 427,24 € (+52%)
  • Grups municipals component variable per regidor 373,85 € (+52%)
Entre parentesis està el percentatge d'increment. Els que no tenen increment és perquè abans no existien aquestes retribucions.

dimecres, 27 de juny del 2007

Augment d'un 35% del sou de l'alcalde i dels regidors de l'equip de govern

Avui s'ha celebrat Ple de l'Ajuntament de Molins de Rei i el tema més important del dia ha estat l'Augment dels sous i retribucions als càrrecs polítics. Amb els vots a favor de PSC-PSOE, IiE, ERC i CiU s'ha aprovat un augment del 35% del sou de l'alcalde i dels regidors de l'equip de govern i un augment del 52% de les retribucions als grups polítics i als regidors de l'oposició. La nostra intervenció per defensar el nostre vot en contra ha estat la següent:

Des de la Candidatura d’Unitat Popular ja vam parlar al nostre programa electoral d'aquest tema. I ho vam fer en els següents termes:

"Proposem la reducció dels sous desorbitats dels càrrecs electes entenent que s'ha d'evitar la professionalització de la política municipal i això passa per pagar amb sous raonables als polítics".

En canvi, els partits de l'equip de govern no deien enlloc que es pujarien el 35% el sou dels regidors i de l'alcalde i un 52% les retribucions als grups polítics i regidors de l’oposició. Entenem que si consideraven que aquest era un problema tan greu, ho havien d’incloure entre les seves propostes. Així ens trobem per un costat en que hi ha temes que es diuen que es faran i no es fan i per un altre costat amb temes, com aquesta pujada de sous, que ni tan sols es mencionen sabent que es faran tan aviat com sigui possible. D’aquesta manera no és d’estranyar ja no que ningú es cregui els programes electorals, sinó que fins i tot ni se’ls mirin… Nosaltres però, sí que serem conseqüents amb el nostre programa electoral i ens oposarem a aquesta proposta, com no podria ser d'una altra manera.

Quedi clar que nosaltres no estem en contra de que els càrrecs polítics cobrin un sou, però creiem que aquest sou ha de ser un sou raonable, comparable al de la majoria de treballadors i treballadores del nostre país. A la CUP no creiem en l'excessiva professionalització de la política ni considerem positiu que ningú s’hagi de perpetuar en els càrrecs. Entenem que ningú està obligat a presentar-se per ocupar càrrecs de responsabilitat i que si es fa és perquè es vol servir al poble i no servir-se del poble. Tampoc creiem que es pugui fer aquesta pujada espectacular dels sous amb l'argument de que els ajuntaments dels voltants cobren més ni amb l'argument de que l'alcalde i regidors treballen moltes hores, tenint en compte que els treballadors i treballadores també treballen moltes hores i el sou se’ls puja l’IPC previst. Vostès són els primers que es pregunten el perquè hi ha una abstenció tan alta, doncs bé, mesures com aquesta mentre molts problemes de la ciutadania continuen sense solucionar-se no fan sinó propiciar més abstenció i més allunyament de la població respecte els seus polítics. De veritat, no cal que fagin estudis sobre el perquè de l’abstenció i el perquè de la desil.lusió de la gent envers la política, simplement recapacitin sobre el que fan.

Això sí, des de la CUP alhora que creiem fermament en que els càrrecs polítics han de tenir un sou més raonable també considerem que han de tenir un horari més raonable. Un horari com el que podem demanar per a qualsevol treballador i treballadora del nostre país. I en aquest sentit, fóra bo que es trenqués amb la dinàmica que l'alcalde o el regidor corresponent hagi d'assistir a qualsevol acte ja sigui perquè els hi interessa políticament o perquè hi ha el costum entre les entitats de quedar bé amb els polítics locals. El poble no paga el sou dels polítics perquè aquests es passin el dia participant en inauguracions, sopars, entrega de premis o qualsevol tipus d'acte. Fóra bo que existís un consens sobre la matèria per evitar la presència de l'alcalde i dels regidors a aquests actes com a ‘arma de propaganda política’ o d’estar bé amb aquest o amb aquell’. Una altra cosa, lògicament, és que hi vagin lliurement.

Bé, la proposta d’increment de sous, evidentment també afectarà a la CUP. I ja volem deixar clar que, en el cas que sigui aprovada, nosaltres destinarem part d’aquesta retribució a entitats i associacions de la Vila. Des de la CUP volem destinar aquests recursos a crear un espai obert al teixit social i reivindicatiu de la Molins de Rei i a donar suport a entitats i publicacions dels Països Catalans. Tot això ho anirem concretant en els propers mesos i ho farem de manera participativa i transparent.

També volem aprofitar per llençar una proposta a tots els partits de la vila, per tal que un cop l'any donin a conèixer públicament en què es gasten els seus diners. En aquest sentit, un dels motius pels quals no estem d'acord en què els grups polítics rebin tants diners és l'excessiva despesa que hi ha durant les campanyes electorals. Nosaltres no tenim cap problema en dir que la nostra campanya ens va suposar unes despeses de 4.500 EURO. Estaria bé que cada partit digués el cost de la seva. I més enllà d’això, creiem que s’hauria d’arribar a un acord polític per consensuar una quantitat màxima de despesa ja que al cap i a la fi aquestes campanyes les acaben pagant els vilatans i vilatanes. Alhora, d’aquesta manera, també estariem sent més transparents i estariem lluitant contra l’abstenció.

Per tots aquests motius el nostre vot serà EN CONTRA de la proposta presentada.

Els tres de Torà no entraran a presó!

Avui s'ha celebrat el judici a l'Audiència Nacional contra els tres joves de Torà. Un judici a mans del sr. Garzón, el jutge de tot el món amb més denúncies per encobrir tortures, que ha volgut incriminar durant 4 anys d'una sèrie d'atemptats a 3 joves de Torà sense cap més prova que les declaracions extretes sota tortura.

Fa 4 anys l'Ajuntament de Molins de Rei, a instància de l'assemblea local d'Endavant, es va manifestar per la llibertat dels 3 joves i avui per tant és motiu d'alegria saber que al final només han estat condemnats a 2 anys de presó i per tant no ingressaran a presó però han quedat impunes les tortures als detinguts i per tant haurem de continuar denunciant des de Molins que la pràctica de la tortura continua existint a casa nostra.


A Llibertat.cat podeu trobar tota la informació de cas i des d'aquí vull felicitar especialment a en Jordi Vilaseca, un dels 3 encausats, que per cert també estava el dissabte a la Quebrantahuesos, i que ha demostrat durant aquests 4 anys una actitud de compromís i de lluita no gens fàcil en aquestes situacions.

dilluns, 25 de juny del 2007

Crònica de la Quebrantahuesos 2007

Son les 7:25 del matí i arribo a la zona de sortida. Com que tinc bons temps dels anys anteriors surto de la gàbia dels primers, cosa molt important perquè hi ha 7.500 participants i sortir al final és un caos.

Els primers 50 kms fins a Canfranc són bastant plans i es va en grans pilots però s’ha de vigilar molt perquè hi ha frenades i caigudes bastant aparatoses. Jo en vaig veure una bastant d’aprop on van caure unes 10 persones. És el moment del dia per anar trobant a amics com el Rodrigo de Fraga, el Jordi de Sabadell, el Iosu d’Orio, l’Eneko d’Usurbil, el Ion de Legazpi, el Santi Prat pare i d’altres que ja ens coneixem d’altres ocasions. A partir de Canfranc comença el port de Somport i la cosa s’estira força. Intento no forçar gaire però malgrat tot arribo a dalt bastant endavant, potser entre els 100 primers.

A la primera part de la baixada, com que hi ha força revolts em passa bastanta gent perquè últimament baixo amb por. Després ja són més aviat rectes i alla em poso en un grupet fins que com cada any la cosa es torna a reagrupar en un pilot gran excepte els primers que ja van escapats. Es terreny per aprofitar en menjar una barreta i un platan. En una recta baixant a 60 km/h com a mínim dos s’enganxen i cauen al terra. Un s’ha rascat tota la cara i la imatge fa esgarrifar….

Després de 35 kms de baixada afrontem el port de Marie Blanque. Aquest port té 10 kms però els 4 últims són durissims a una mitja de l’11%. Els primers 6 kms es fan suaus però quan comencen els 4 últims comença el meu calvari particular. Aquest any a més a més portava de pinyó gran un 25 i per tant pujava més clavat. En aquest port em vaig quedar el primer de tot del pilot on anava i a part em van passar des de darrera un tou de gent. Un cop a dalt ja anava bastant tocat de cames i en el pla fins al Portalet ja vaig notar que les rampes estaven al caure.

A Laruns comença la pujada al Portalet, que té 27 kms, no tan durs com el Marie Blanque però es fa molt llarg. Només començar ja em va agafar la primera rampa a la cama dreta. Vaig haver de pujar el port poc a poc perquè m’anaven agafant rampes tant en una cama com en l’altre. Aquí em van tornar a passar moltíssima gent però el no haver entrenat gaire els últims mesos va passar factura. Entre ells em trobo en Nuño de Molins. No se si es que feia més pena però la gent, que n’hi havia molta, m’animava molt i jo de pas també els saludava. Aquesta vegada vaig poder gaire del paisatge del Portalet ja que quan vas bé vas tan rapid que no et dona temps ni de veure’l.

A falta de 2 kms estaven el Guillem i la Sònia que em van passar un bidó fresc i ja els hi vaig dir que no anava gaire fi… Al final arribo als 1795 mts d’altura del Portalet i a la baixada em vaig permetre el luxe de parar 10 minuts en l’avituallament a inflar-me a menjar. Ja no m’importava gaire el temps. Alla em trobo a la dona del Santi Prat i em comenta que ha passat bastant endavant, cosa que m’alegro, ja que aquest any ha entrenat força.

Acabo la baixada del Portalet i afrontem la Hoz de Jaca, l’últim port del dia, que només té 2 kms però amb rampes força dures i un altre cop perdo la gent del grup on anava, entre ells un de Molins i pujo patint força per la carretera aquella estreta que s’enfila per sobre del pantà i que sembla que mai s’acabi.

Un cop baixo la Hoz ja em poso en un grup i d’aquí fins a la meta ja és baixada i pla i després de mitja hora ja som a la l’arribada. Al final faig 7 hores 9 minuts 52 segons quedant al final el 1587 de la general.

Només arribar em trobo amb en Santi Prat pare que em pregunta quin és el meu record de la QH i per sort ell ha fet 6:11 i per tant no ha superat el meu record…jejeje. Igualment ell ha fet una paper impressionant perquè ha quedat el 90è de la general i el 3è de la seva categoria (45-54 anys).

El resultat ja era d’esperar encara que pensava que no patiria tant però estic content d’haver acabat i no haver-me retirat. La veritat és que prefereixo el resultat que vàrem tenir el 27 de maig que no pas fer un bon paper la QH, cosa que l’any que ve espero fer. I no vull acabar sense agrair a la Sònia i al Guillem el fet d’haver vingut a veure’m. A ells també els hi ha agradat força l’ambient que es respira en aquesta marxa cicloturista i a veure si l’any que ve som uns quants, tant en bici com a animar!

dilluns, 18 de juny del 2007

Objectiu Quebrantahuesos

El "Quebrantahuesos" no només és un ocell sinó que és la marxa ciclista més important de la península ibèrica. Amb origen i arribada a Sabiñánigo els participants recorren 205 kms superant els ports de Somport (1ª), Marie Blanque (1ª), Portalet (1ª) i Hoz de Jaca (3ª). Aquest any hi ha 7.500 inscrits, entre els quals més de 3.000 bascos i més de 2.000 catalans. Més informació a la plana web de la Quebrantahuesos.

De Molins de Rei hi haurà 12 inscrits:

Santi Prat Ballobar
José Luis Serrano Martínez
Jaime Sanz Ortiz
Xavi Paz Penche
Miquel Roca Rodríguez
Juan Luis Nuño Poveda
Alex Olea Ortiz
Joan Carles Puig Aldazabal
Cristian Bataller Navarro
Jaume Papiol Alarcón
Josep Colomina
Alexandre Maymó López

Aquesta serà la meva 4ª participació obtenint els 3 anys anteriors els següents resultats:

2004: 6h 41min 05s 326è de 4905 participants 30,67 km/h de mitja
2005: 6h 08min 42s 33è de 5643 participants 33,36 km/h de mitja
2006: 6h 10min 38s 135è de 7138 participants 33,19 km/h de mitja

Aquest any arribo amb un estat de forma no gaire bó degut a que durant els mesos d'abans de les eleccions municipals no he pogut entrenar quasi res. Possiblement aquest any faci el pitjor resultat de totes les meves participacions però espero que com a mínim em serveixi d'entrenament de cara al "Reto Vasco" i de cara a poder guanyar per 3ª vegada la Pujada al Turó de l'Home, que es fa al setembre a Sant Celoni.

Abans de que algú digui alguna cosa no hi seran els caps de llista del PSC-PSOE, PP i CUP. Només participem en Xavi Paz i jo mateix. Aquest és un altre José Luis Serrano. Dit això espero que la "victòria", per una vegada a la vida, sigui per la CUP encara que tinc clar que no seré el millor molinenc ja que Santi Prat pare està molt fort i segurament em treurà una bona avantatge. En tot cas tocarà patir de valent representant els colors del Club Ciclista de Molins de Rei.

Ja soc oficialment regidor de l'ajuntament de Molins de Rei

Aquest és el moment de la promesa del càrrec com a regidor de l'Ajuntament de Molins de Rei com a representant de l'assemblea de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP). Ara comença un període diferent en el qual haurem de començar a habituar-nos amb els mecanismes institucionals i començar a treballar de valent per demostrar que ha servit d'alguna cosa que entrem a l'ajuntament.


En la plana web de la CUP de Molins de Rei podeu llegir el discurs que vaig llegir el dissabte en la constitució del Ple Municipal.

2 morts i ja és estrany que no n'hi hagi més!

Avui dos ciclistes han estat atropellats mortalment per carreteres que conec i per les quals hi he passat sovint. Porto anys fent ciclisme per les carreteres de l'area metropolitana de Barcelona tant els dies laborables com els festius i he viscut moltes situacions perilloses i moltes situacions en la que els conductors actuen amb prepotència i posant la nostra vida en perill.

El cas de Creixell és la N-340 i són trams totalment rectes però això si, amb molta densitat de transit. La culpa del conductor, que anava begut és evident però estic segur que la pena que li caurà serà ínfima, això si el jutge no l'absol com el cas de Corbera de Llobregat de fa uns anys. En la Justícia ja d'entrada no hi confio però encara que hi confiés la pena que li pot caure és mínima. Està clar que si vols matar algú el més rentable és atropellar-lo.

El cas de Bellvei, que tantes vegades hi he passat anant entre Molins i Calafell, són carreteres rectes amb bona visibilitat prèvia per part del conductor. Han dit que el ciclista ha caigut i el conductor no l'ha pogut evitar. La llei diu que el conductor ha d'adelantar al ciclista deixant una distància de 1,5 metres. Jo dubto molt de que si el conductor hagués deixat aquesta distància hagués passat això. En tot cas esperaré a veure que hi diuen les parts.

Cada any moren més ciclistes a les carreteres que dones per maltractaments. Això algú em pot acusar de demagog però és un fet cert. Des de l'administració no es fa practicament res per recordar per exemple que la distància a l'adelantar son 1,5 metres, que els ciclistes podem anar en fila de dos i que en definitiva tenim tan dret com els vehicles a circular per les carreteres.

A veure quan els Mossos d'Esquadra agafen un dia i es pugen sobre una bici i comproven en primera persona els insults i situacions de perill que han de suportar els ciclistes per les carreteres i comencen a perseguir aquestes actituds. Sino quina sortida ens queda? Apuntar matrícules i anar a posar una denúncia que sense més testimonis no servirà de res?

Avui la meva indignació ja és màxima quan a més a més em trobo a la web del Telenotícies una enquesta preguntant si s'ha de prohibir els ciclistes per les carreteres "nacionals". M'ha vingut al cap el cas d'un amic que van atropellar al pont de Quatre Camins i que un agent de la Guàrdia Urbana de Molins de Rei li va dir que perquè anava en bicicleta per allà.

Vull acabar recordant que per desgràcia aquest és un problema que continuarà donant notícies tràgiques ja que existeix una classe política que no fa res al respecte.

dimecres, 13 de juny del 2007

Les poltrones ja estan repartides

Avui dimecres s'ha firmat oficialment el pacte de govern de Molins de Rei entre IiE, ERC-AM i CiU. Després de moments de trencament de les negociacions amb CiU al final tot queda en bones paraules i amb una aparent confiança entre els firmants. Se sap però que les negociacions han estat complicades, amb moments de tensió inclosos, i això no ho pot negar ningú ni ara ni en la última legislatura, on cada partit governava pel seu aire en cada àrea.

Al final ha prevalgut la voluntat per totes parts de tenir ben lligades les quotes de poder corresponents i d'incrementar les dedicacions exclusives per poder contentar totes les parts. Tenien por de tirar endavant un govern en minoria on hauria estat dificil arribar a acords amb les forces de l'oposició en temes claus ja que el projecte de l'equip de govern és continuista i amb poques novetats. Per la nostra banda el diàleg sempre hauria estat obert però crec que en temes importants hagués estat dificil comprometre per exemple a l'ajuntament que es decidís de manera participativa.

Aquest dissabte es constitueix l'Ajuntament de Molins de Rei i em tocarà estar a la mesa d'edat com a regidor més jove del consistori en un acte en el que ens obligaran a prometre (per imperatiu legal) una Constitució feta a mida per maquillar el franquisme en una "democràcia".

Una democràcia que permet la tupinada electoral en molts ajuntaments bascos on molts ciutadans no tindran representació gràcies a les lleis dictades per uns partits que només busquen imposar una Constitució aprovada sota xantatge i que s'han dedicat a rebentar el Procés de Pau ja sigui per acció o inacció.

Des de la CUP ara iniciem una feina ilusionant des de l'oposició per transmetre les idees i projectes provinents des de la base i dels moviments socials. I també evidentment per anar aprenent com funciona tot aquest món institucional. En seguirem parlant per aquí!

dissabte, 9 de juny del 2007

Es trenca el tripartit local. Ara govern en minoria

Sino hi ha cap canvi d'última hora sembla que no es repetirà el tripartit local que ha governat la vila en els últims 4 anys format per IiE, ERC-AM i CiU. Tot apunta a que es formarà un govern en minoria format per IiE (7 regidors) i ERC-AM (3 regidors) amb l'alcaldia per l'Ivan Arcas durant els 4 anys. A l'oposició quedarà el PSC-PSOE (6 regidors), CiU (3), PP (1) i CUP (1).

Sembla ser que avui divendres al matí el Sr. Arcas havia promès a CiU la regidoria de Comerç i la de Cultura però que a la tarda ha canviat d'opinió en el tema de cultura i CiU ha decidit quedar-se a l'oposició després d'haver refusat en primera instància una oferta del PSC-PSOE que els hi donava fins i tot un període d'alcaldia per en Joan Ramon. Sembla ser que dins de CiU hi ha molt malestar i dilluns en Joan Ramon Casals parlarà per Radio Molins per explicar el cas.


Un cop més s'ha demostrat que es primen les obsessions per mantenir certes regidories en poder d'un o altre partit per damunt de qüestions programàtiques, cosa que crec que encara porta a un descrèdit més gran entre els vilatans i vilatanes. En tot cas en els propers dies ja coneixerem amb més detall les vicissituts de les negociacions.


A partir d'ara quedarà un panorama si més no bastant obert. Per aprovar qualsevol tema hauran d'aconseguir al menys el vot d'un regidor de l'oposició però es trobaran amb un PSC-PSOE que dificilment estarà per la labor, una CiU molesta que tampoc serà gaire favorable, un PP més aviat en contra i nosaltres des de la CUP que farem una oposició constructiva però que no donarem suport a una política continuista en molts aspectes.