dimarts, 17 d’abril de 2007

10 hores caminant però val la pena!

El passat diumenge vaig completar amb èxit la meva primera Molins de Rei - Montserrat. Malgrat les previsions dels dies anteriors al final vàrem tenir un dia fantàstic i fins i tot va sortir el sol però poca estona, que ja va anar bé sinó hagués fet massa calor.

El recorregut l'han modificat respecte anteriors edicions i crec que ha guanyat força tant en duresa com paisatgísticament. L'organització va estar molt bé i no va faltar de res, cosa que sempre és d'agrair perquè és una feina altruïsta.

Jo no estic gaire acostumat a caminar i el ciclisme no té res a veure muscularment parlant amb això. Malgrat tot encara vaig acabar millor que l'any passat a la Molins de Rei - Vilafranca del Penedès ja que pràcticament no he tingut "agulletes" el dia després.

Malgrat que això no té res a veure amb la política vaig fer la caminada amb la Lurdes i en molts trams també amb l'Aina de la CUP. Les casualitats de la vida van fer que arribessim amb l'Eliseu Badosa amb un temps de 10 hores i 5 minuts. Personalment vaig tenir un moment de crisi a la baixada fins a Monistrol i a l'inici de la pujada a Montserrat ja que la Lurdes està més habituada a caminar però com que l'esperit de patiment en el ciclisme el tenim molt assimilat es va superar i després ja em vaig recuperar. Com sempre dic, el factor psicològic és molt important i magrat que tinguis "rampes" el dolor es pot aguantar i s'ha de pensar que ja desapareixeran!