Ahir dissabte a les 9 de la nit es van celebrar en el teatre del Foment la 17ena Nit dels Premis de Radio Molins de Rei. Era la primera vegada que hi anava i la veritat és que em va agradar força i també em va sorprendre la gran assistència de públic, cosa comprensible per altra banda, donada la gran quantitat de col·laboradors que fan possible la nutrida programació de RMR.
Es van otorgar els diferents premis a molinencs i molinenques que han destacat, cadascu en el seu àmbit. Em va agradar molt el discurs de la Mònica Terribes, perquè les seves paraules també les demostra en el dia a dia exercint realment de periodista amb tot el que això representa, cosa que últimament és molt dificil de veure en els mitjans públics, i ja no parlem dels mitjans privats.
Malgrat que serà dificil aconseguir-ho seria bó que el presentador de l'acte, en Miquel Armengol, reduís un pèl les seves intervencions entre premi i premi perquè sinó s'allarga molt la cosa. Ho dic jo que també a vegades m'enrotllo molt i vull explicar massa extensament les coses i encara que m'ho diguin torno a caure en el mateixa "pedra".
No em va agradar gaire el discurs del conseller Tresserras que va ser un autèntic miting quan en realitat no era aquesta la seva funció en aquest acte. Va argumentar-ho com a una resposta al discurs d'en Joan Rigol, que si bé és cert que va expressar opinions sobre la política que no comparteixo, tampoc va semblar un miting.
No em va agradar gens el discurs del Xavier Foj, que va dedicar-se a defensar el suposat caràcter solidari del Paris Dakar i a defensar les activitats de motor que es practiquen a la muntanya i que malmeten greument el medi natural. Em va semblar una intervenció carregada de prepotència que com diuen en castellà "no venia a cuento".
En Roger Castillo també en parla sobre la Nit dels Premis en el seu bloc.
Es van otorgar els diferents premis a molinencs i molinenques que han destacat, cadascu en el seu àmbit. Em va agradar molt el discurs de la Mònica Terribes, perquè les seves paraules també les demostra en el dia a dia exercint realment de periodista amb tot el que això representa, cosa que últimament és molt dificil de veure en els mitjans públics, i ja no parlem dels mitjans privats.
Malgrat que serà dificil aconseguir-ho seria bó que el presentador de l'acte, en Miquel Armengol, reduís un pèl les seves intervencions entre premi i premi perquè sinó s'allarga molt la cosa. Ho dic jo que també a vegades m'enrotllo molt i vull explicar massa extensament les coses i encara que m'ho diguin torno a caure en el mateixa "pedra".
No em va agradar gaire el discurs del conseller Tresserras que va ser un autèntic miting quan en realitat no era aquesta la seva funció en aquest acte. Va argumentar-ho com a una resposta al discurs d'en Joan Rigol, que si bé és cert que va expressar opinions sobre la política que no comparteixo, tampoc va semblar un miting.
No em va agradar gens el discurs del Xavier Foj, que va dedicar-se a defensar el suposat caràcter solidari del Paris Dakar i a defensar les activitats de motor que es practiquen a la muntanya i que malmeten greument el medi natural. Em va semblar una intervenció carregada de prepotència que com diuen en castellà "no venia a cuento".
En Roger Castillo també en parla sobre la Nit dels Premis en el seu bloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada