dimarts, 4 de març del 2008

Ens ha deixat en Pere Orriols

Avui al sortir de treballar he vist un missatge al mòbil, que malauradament ha estat una mala notícia, i es que en Pere Orriols va morir ahir dilluns. Demà dimecres a les 9:45 es realitzarà una cerimònia a la Parròquia de Sant Miquel per qui vulgui assistir-hi.

Segurament la gent de Molins de Rei i de molts altres indrets ja coneixereu en Pere Orriols però per si algú no ho sap en Pere ha estat un gran fotògraf que fins a l'últim moment ha viscut sempre amb una càmera de fotos aprop.

Com a part integrant del món del periodisme he de dir que sempre m'ha semblat una persona molt compromesa amb la llibertat d'expressió i que sempre ha apostat per la pluralitat. Sempre que l'hem cridat ha vingut a cobrir xerrades, manifestacions o accions de protesta que no sempre cobreixen la majoria de mitjans de comunicació perquè en molts casos aquests actes son silenciats pels mitjans de comunicació. També a destacar la seva col·laboració sempre constant amb la revista el Llaç.

Amb els anys he pogut comprovar que ha estat una persona molt amable i amic de tothom i del qual sempre en tindré un bon record. Així doncs, donar el condol a la família i als amics i sobretot a tot el poble de Molins de Rei, perquè s'ha anat una excel·lent persona.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Apreciat Alexandre,
La família d'en Pere t'agraeix molt les paraules en record seu. En Pere com molt bé has plasmat, creia en la llibertat d'expressió i el respecte entre les persones. Va disfrutar sempre la seva vocació periodística i hauria estat molt cofoi(en paraules seves)de poder llegir el teu comentari. Era un home valent, que va triar adaptar-se a un món canviant sense cap mena de por o recança, i que era fidel als seus valors.
Des dels meus cor de néta, en Pere era un avi com n'hi ha pocs i em comou veure que era tant apreciat com a periodista i com a persona, entre els que ereu objecte de les seves fotografies.
Atentament,
Núria Bech i Orriols

Àlex Maymó i López ha dit...

Gràcies Núria però crec que tothom que coneixia en Pere podria compartir aquestes impressions i per tant era obligat recordar-ho.

Salutacions.