divendres, 2 de maig de 2008

Quan la democracia brilla per la seva absència…

Aquests últims dies estem veient com en aquest estat no hi ha ni justícia ni democràcia per tothom. Primer va ser l’empresonament d’en Franki i ara ha estat l’empresonament de l’alcaldessa d’Arrasate (Gipuzkoa – Euskal Herria).

Si us llegiu l’auto del Jutge Garzón podreu veure què això és una autèntic muntatge i un precedent molt perillós pel qual s’empresona una alcaldessa pel sol fet d’haver-se presentat sota les sigles d’ANV, partit que va ser la segona força en nombre de regidors a les eleccions municipals del 2007.

ANV va obtenir 7 regidors en les últimes eleccions municipals en aquesta població aconseguint una amplia victòria. Ara han intentat des del PNV i el PSE, sense èxit, aconseguir l’alcaldia a qualsevol preu i ara ha aparegut el jutge d’Europa amb més denúncies per encobriment de tortures i s’ha inventat una pel·lícula per empresonar l’alcaldessa dient que col·labora amb ETA. També empresonarà als més de 400 regidors, regidores, aldaldes i alcaldesses d’ANV?

El Sr. Garzón i el Govern Espanyol estan promocionant que hi hagi un atemptat d’ETA ja que estan crispant desmesuradament la situació i estan abocant a l’esquerra abertzale a la clandestinitat ja que no poden ni fer política municipal. A la comarca d’Arrasate en les últimes eleccions ANV va guanyar en la pràctica totalitat de municipis després de que el PNV les governés totes després de la il·legalització de Batasuna. La mala gestió i el suport a l’AVE han fet perdre estrepitosament al PNV i han tornat als ajuntaments l’esquerra abertzale amb més força que mai.

Independentment de la ideologia que representa ANV, històricament l’esquerra abertzale ha realitzat una gestió municipal molt transparent, molt eficaç i molt propera als ciutadans en molts pobles i ciutats d’Euskal Herria. Això ho veu la població i malgrat la criminalització i les il·legalitzacions mai han perdut aquest important suport electoral.

En períodes d’absència de violència d’ETA els resultats electorals encara han estat més bons i sembla que actualment hi hagi alguns que no volen perdre les seves poltrones i prefereixen que el conflicte continuï. El PNV son els primers que no els hi interessa gaire la resolució del conflicte perquè podria passar com a Irlanda del Nord, on el procés de pau ha consolidat al Sinn Féin com a principal partit dels republicans.

El pacte de Lizarra, durant la treva de 1998-1999, va començar a trencar-se quan en les eleccions autonòmiques Euskal Herritarrok es va quedar a pocs vots del PNV. Actualment la cosa està complicada però espero que en un futur no molt llunyà sigui el poble basc qui presioni als seus polítics perquè prioritzin els interessos de pau davant dels interessos partidistes. La solució al conflicte basc és possible i necessària perquè el poble pugui decidir lliurement el seu futur i això és el que volen evitar alguns.