Emmarcat en els actes que l'esquerra independentista està organitzant arreu del país en motiu de l'Onze de Setembre, dissabte passat es celebrà a Molins de Rei una jornada sota el títol de "Per un Baix Llobregat viu i combatiu". L'objectiu de la jornada era visualitzar la vitalitat del territori, que s'organitza i lluita durant tot l'any per "demostrar que és possible una alternativa als gestors de poder" i "superar els límits imposats pels estats opressors", tal i com diu el manifest nacional unitari al qual els organitzadors (Endavant, Maulets, la CUP de Molins de Rei, La Guitza d'Esplugues, i l'Ateneu Mulei) s'han adherit.
Malgrat que els organitzadors van haver de modificar alguns punts del programa per culpa de la pluja intermitent que va caure sobre Molins de Rei, es complí amb totes les activitats amb un seguiment remarcable. Els parlaments tingueren lloc en un escenari muntat a la cèntrica plaça de la Creu, amb un centenar de persones assistents que van escoltar representants de diferents lluites socials i polítiques de la comarca. El regidor de la CUP de Molins de Rei, Àlex Maymó, fou l'encarregat de presentar l'acte. En primer lloc parlà Evaristo en nom de la plataforma que s'ha creat per engegar la lluita contra la directiva de les 65 hores, i que prepara diverses convocatòries per les properes setmanes; seguidament un activista contra el Pla Caufec explicà com l'ajuntament d'Esplugues i l'estament judicial persegueix la lluita per la defensa de Collserola i cridà a la solidaritat i a la lluita per aturar les màquines i evitar la més que probable entrada a la presó d'activistes que han participat a la lluita. Després dels aplaudiments d'aquestes intervencions, els grallers de Sant Joan tocaren dues peces tradicionals.
Seguidament dues activistes d'un centre social okupat molinenc enllaçaren tres parlaments: primerament reivindicaren la lluita per decidir sobre el propi cos, tot denunciant la penalització de l'avortament, i la persecució de determinats sectors de l'església catòlica així com de l'estament judicial, que durant el darrer any ha citat a declarar persones que s'havien solidaritzat amb dones que havien avortat. Després llegiren alguns fragments d'una carta d'Amadeu Casellas, el pres anarquista català que recentment ha deixat la vaga de fam que mantenia des de feia més de 70 dies pel seu dret a sortir de la presó, en compliment de la mateixa legislació penitenciària vigent. Finalment, reivindicaren el dret a l'okupació de cases buides i en desús, en referència als fets de la setmana anterior a Molins de Rei, quan els Mossos d'Esquadra detingueren a 6 joves en un desallotjament que titllaren d'il·legal.
Joan Sebastià Colomer obrí la recta final de l'acte cantant la "Cançó del llaurador" d'Ovidi Montllor amb què volgué homenatjar no només al cantautor desaparegut, sinó a "aquells i aquelles que són vius i lluiten, com per exemple, a Amadeu Casellas". El darrer parlament anà a càrrec de Martí Majoral, que en nom de la campanya "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència" reivindicà la lluita en tots els fronts com l'única via per garantir l'alliberament nacional i social dels Països Catalans, i que blasmà les autoritats autonòmiques actuals, així com la resta de partits polítics parlamentaris que "homenatgen els lluitadors de fa 300 anys, però persegueixen els lluitadors d'ara mentre pacten amb els nostres opressors les seves poltrones per mantenir l'ordre actual". També manifestà que l'actual serà el darrer estatut: "Amb aquest estatut, o ens enterren com a poble, o la següent fita serà la independència".
En acabat dels parlaments, i després del petit espectacle de foc, els assistents es desplaçaren en un local proper on es celebrà el sopar previst, després del qual els poetes Adrià Sàbat, David Caño i Carles Rebassa oferiren un petit recital molt aplaudit. La nit es clogué a l'Ateneu Mulei on els cantaires Ramon de Cervera i Brillant, una acordionista amenitzaren una sessió de cant improvisat on destacà un aplaudit conflicte verbal en diferents fronts entre els esmentats cantaires, i alguns assistents.
A l'espera de valorar l'acte més en profunditat, els organitzadors es manifestaren "satisfets" de la jornada tant a nivell d'assistència, com del seu calat polític.
1 comentari:
Hola,
segur que és l'últim estatut abans de la molt propera indepedència. Ara que, al pas que van, arribarà abans l'independència.
Molt bé per tota la gent que va participar a la jornada. Jo no hi vaig poder anar per motius personals.
No sé quí ho va organitzar però m'agradaria saber si mai s'enrecorda de les catalanes vegetarianes a qui agraden aquests actes convinats amb sopars i festa.
Núria
Publica un comentari a l'entrada