dimarts, 4 de novembre de 2008

Es presenta a Molins de Rei la campanya contra la directiva de les 65 hores

El darrer dijous d'octubre tingué lloc al local de la CUP de Molins de Rei una xerrada informativa sobre la Directiva de les 65 hores. Una trentena de persones acudiren a l'acte organitzat per la Campanya comarcal contra les 65 hores, a la qual donen suport la CUP de Molins de Rei, l'assemblea comarcal d'Endavant (OSAN), la CGT i la Coordinadora Obrera Sindical entre d'altres organitzacions molinenques. La xerrada comptà amb la participació de Teo Navarro, sindicalista, el qual no dubtà en relacionar la directiva impulsada pels ministres europeus de treball amb la profunda crisi econòmica que, advertí, serà de llarga durada.

Segons Navarro, el més que probable augment de la jornada laboral s'explica per la necessitat del capitalisme d'augmentar els nivells d'explotació de la classe treballadora per tal de mantenir i augmentar les seves taxes de benefici, que en els darrers anys s'han mantingut en uns nivells altíssims. És així com és impossible separar la Directiva de les 65 hores de la Directiva de la Vergonya, dissenyada per marginar encara més les persones migrants, imposant-los penes de presó indefinida pel simple fet de no tenir papers; i tampoc no es pot separar les 65 hores de la Directiva Bolkenstein, que pretén equiparar a la baixa els drets socials i laborals dels diferents estats de la Unió Europea i més enllà. Diferents sentències judicials en el marc de la Unió Europea recolzen aquesta dinàmica.

El portaveu de la Campanya contra les 65 hores va fer una crida a lluitar contra aquesta directiva, responent a les mobilitzacions que durant el mes de novembre es realitzaran a Barcelona. També reclamà la col·laboració de tothom per difondre la lluita als barris, pobles i als llocs de treball.

Enumerà diferents arguments per fer-ho. Segons Navarro, malgrat que el govern espanyol digui estar-hi en contra, la norma s'aplicarà també a l'estat espanyol. I la responsabilitat també és del govern, perquè el seu ministre de treball, el suposadament socialista Celestino Corbacho es va abstenir quan podria haver-s'hi oposat fent valer el dret a vet que qualsevol ministre o cap d'estat europeu té dins la Comissió Europea.

També rebutjà que es faci pagar a la classe treballadora una crisi que és responsabilitat d'aquells que han estat engreixant el seu compte de beneficis en els darrers anys a costa dels i les treballadores, i a costa de rebaixar el poder adquisitiu i els drets socials de la majoria; perquè no podem acceptar retrocedir un segle en drets socials quan aquests varen costar moltes lluites i molta sang; perquè davant la crisi, davant l'atur i davant el tancament d'empreses el lògic seria repartir més i millor el treball tot reduint la jornada laboral, i no ampliant-la; en definitiva, perquè el que persegueix la directiva és abaratir els salaris i, per tant, augmentar el cost de la vida en benefici dels manaires de sempre.

Un animat debat va seguir la xerrada, en la qual es va destacar les lluites contra els tancaments d'empreses dels darrers anys, de plena vigència amb les amenaces de diferents empreses d'anar-se'n, amenaces que només s'expliquen per la seva voluntat de reduir costos salarials o per justificar acomiadaments. També es va destacar la lluita dels treballadors dels autobusos de Barcelona, la victòria dels quals ha estat un exemple de la necessitat d'organitzar-se i lluitar, la reivindicació d'un sindicalisme que es basi en la voluntat de l'assemblea de treballadors i no en la dels seus autoproclamats dirigents.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon dia
segons tinc entès els i les conductores d'autobusos a BCN segueixen sense cap millora.

A la gent li fa molta gràcia poder comprar coses barates i dolentes al 'xino' i begudes alcohòliques a qualsevol hora del dia i la nit a un 'paqui'. Aquest és el model de 'treballador' que es vol reintroduir a l'anomenada decandent Europa. Si nosaltres no volem treballar tot el dia com és que ens sembla bé que uns altres ho facin? Amb tots els nostres actes hem de demostrar que no volem que ningú treballi tantes hores. Quan es compra un producte pel que val també es paga un sou digne, unes condicions de treball dignes i, esperem, una protecció del medi. Comprar coses massa barates o il.legals crea unes condicions, en aquest cas, de treball que es giren en contra nostra.
La globalització és un esclavatge que no entén de colors de pell

Núria

Alexandre Maymó López ha dit...

Estic totalment d'acord amb el que tu dius. Segurament no podrem ser consequents al 100% en la nostra activitat diària però com a mínim hem d'intentar-ho en els aspectes que tu comentes.

Els conductors d'autobusos van aconseguir un compromís per escrit de que se'ls hi aplicaria els 2 dies de descans però l'aplicació no era immediata. El que no recordo era quan els hi aplicaran.