El passat dissabte 3 de gener més de 37.000 persones es van manifestar pels carrers de Bilbao contra la política carcelaria de l'estat espanyol, exigint basicament la fi de la política de dispersió i la llibertat pels presos amb enfermetats incurables.
Aquesta manifestació tenia el suport de la majoria sindical d'Euskal Herria i d'organitzacions polítiques com l'esquerra abertzale i Aralar. Actualment el nombre de presos bascos és el més gran de la història, superant de llarg els 700 entre encausats pel conflicte armat i militants de qualsevol tipus d'organitzacions de l'esquerra abertzale que han estat empresonats sota la doctrina de "toda la izquierda abertzale es ETA".
L'estat espanyol és un estat on la justícia és clarament desigual depenent a qui s'apliqui i fins i tot en el conflicte basc estan incomplint el que diu la legislació i la pròpia Constitución Española. La majoria de presos estan en presons molt llunyanes al domicili dels familiars i actualment hi ha 13 presos amb enfermetats incurables que no han estat posats en llibertat tal i com marca la llei.
Aquesta situació no només s'aplica a presos bascos sinó que a certs presos socials, especialment els més reivindicatius, també pateixen aquestes vulneracions dels seus drets. Per altra banda ens trobem en un estat on no hi ha cap persona a la presó per les accions del GAL (els únics pocs inculpats només van estar-hi uns mesos) ni tampoc estan a la presó els policies torturadors ja que els pocs que han estat condemnats després han rebut l'indult per part del govern. La majoria dels casos de crims on estan implicats policies queden impunes perquè no s'investiga com per exemple en el cas de l'assassinat de Pedro Álvarez, per citar-ne un dels molts casos.
Tota aquesta situació és evident que contribueix a allargar el conflicte armat que es viu a Euskal Herria. Si s'apliqués la llei a tothom per igual ara tindríem a molts dirigents del PSOE a la presó com el sr. Felipe González, el Sr. Vera i el Sr. Barrionuevo o el mateix ministre dels GAL el Sr. Rubalcaba. També tindríem a milers de policies torturadors i encausats en abusos de poder a la presó. Potser també tindríem als golpistes del 23-F.
Però en qualsevol conflicte violent cal apostar per solucions que evitin l'ús de la violència i caldrà que tothom sigui generós i això passa perquè els presos bascos acabin sortint al carrer ja que en qualsevol procés de transició s'ha d'apostar pel futur al igual que es va perdonar judicialment a tots els responsables del franquisme o com també es va fer amb la dissolució d'ETA(pm).
Aquest procés haurà d'aconseguir però que es posin solucions en el terreny polític per evitar en un futur violència amb connotacions polítiques i regenerar d'una vegada per totes els cossos armats de l'estat i garantir un sistema judicial que no encubreixi els abusos de poder. Per fer això s'ha de ser valents però sinó l'únic que s'estarà fent és allargar un conflicte que cada cop genera més patiment.
Més informació: http://www.etxerat.info
Más de 37.000 personas arropan a los presos vascos en las calles de Bilbo (GARA)
Aquesta manifestació tenia el suport de la majoria sindical d'Euskal Herria i d'organitzacions polítiques com l'esquerra abertzale i Aralar. Actualment el nombre de presos bascos és el més gran de la història, superant de llarg els 700 entre encausats pel conflicte armat i militants de qualsevol tipus d'organitzacions de l'esquerra abertzale que han estat empresonats sota la doctrina de "toda la izquierda abertzale es ETA".
L'estat espanyol és un estat on la justícia és clarament desigual depenent a qui s'apliqui i fins i tot en el conflicte basc estan incomplint el que diu la legislació i la pròpia Constitución Española. La majoria de presos estan en presons molt llunyanes al domicili dels familiars i actualment hi ha 13 presos amb enfermetats incurables que no han estat posats en llibertat tal i com marca la llei.
Aquesta situació no només s'aplica a presos bascos sinó que a certs presos socials, especialment els més reivindicatius, també pateixen aquestes vulneracions dels seus drets. Per altra banda ens trobem en un estat on no hi ha cap persona a la presó per les accions del GAL (els únics pocs inculpats només van estar-hi uns mesos) ni tampoc estan a la presó els policies torturadors ja que els pocs que han estat condemnats després han rebut l'indult per part del govern. La majoria dels casos de crims on estan implicats policies queden impunes perquè no s'investiga com per exemple en el cas de l'assassinat de Pedro Álvarez, per citar-ne un dels molts casos.
Tota aquesta situació és evident que contribueix a allargar el conflicte armat que es viu a Euskal Herria. Si s'apliqués la llei a tothom per igual ara tindríem a molts dirigents del PSOE a la presó com el sr. Felipe González, el Sr. Vera i el Sr. Barrionuevo o el mateix ministre dels GAL el Sr. Rubalcaba. També tindríem a milers de policies torturadors i encausats en abusos de poder a la presó. Potser també tindríem als golpistes del 23-F.
Però en qualsevol conflicte violent cal apostar per solucions que evitin l'ús de la violència i caldrà que tothom sigui generós i això passa perquè els presos bascos acabin sortint al carrer ja que en qualsevol procés de transició s'ha d'apostar pel futur al igual que es va perdonar judicialment a tots els responsables del franquisme o com també es va fer amb la dissolució d'ETA(pm).
Aquest procés haurà d'aconseguir però que es posin solucions en el terreny polític per evitar en un futur violència amb connotacions polítiques i regenerar d'una vegada per totes els cossos armats de l'estat i garantir un sistema judicial que no encubreixi els abusos de poder. Per fer això s'ha de ser valents però sinó l'únic que s'estarà fent és allargar un conflicte que cada cop genera més patiment.
Més informació: http://www.etxerat.info
Más de 37.000 personas arropan a los presos vascos en las calles de Bilbo (GARA)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada