Els resultats de les eleccions a Galiza demostren el que hem dit en moltes ocasions. L'alternativa a la dreta més reaccionària passa ineludiblement per construir una alternativa sòlida i des de la base. Els principals culpables què el PP torni al poder són les anomenades forces d'esquerres i nacionalistes.Això ha passat tant a nivell estatal com ara també ha passat a nivell gallec. El govern bipartit ha estat esquitxat d'escandols tant del PSdeG com del BNG i no han aplicat polítiques encaminades a defensar els interessos de les classes populars.
No ens ha de preocupar en excés que torni el PP al poder de la Xunta ja que es tractava d'una qüestió de temps donat que un govern format per PSdeG i BNG estava encaminat al fracàs donat el caràcter reformista i poc transformador d'aquests partits i fins i tot podríem parlar de caràcter corrupte.
En aquestes eleccions les dues formacions de l'esquerra independentista galega han tret uns resultats escassos:
FPG 2720 vots (0,17 %)
NOS-UP 1471 vots (0,09 %)
Son uns resultats que poden semblar pobres però s'ha de continuar amb la tasca de reforçament intern i creixement de l'esquerra independentista galega amb l'objectiu final de construir una autèntica alternativa. Temps millors segur que vindran de cara als nostres companys de lluita gallecs.
5 comentaris:
Àlex, a Galícia no hi ha ni una conjuntura favorable ni el coixí mínim d'estructura de base exigible. Al principat em sembla a mi que això és diferent. Tenim una certa base a la segona corona metropolitana, incloen-t'hi viles o ciutats com Vilafranca, Vilanova, Mataró, Manresa, Vic (diria que totes superen els 50.000 habitants) i a unes quantes altres viles mitjanes com Berga, Valls, Sant Celoni, Cardedeu, etc (que volten o superen els 15.000). I això inclou regidors i "moviment" polític i social de base.
No comparem coses que no es poden comparar. Aquí la conjuntura hi és i, tot i que potser el coixí no sigui prou ampli, em sembla que ho és més que no pas a Galícia. Vaja, pel què jo sé.
Àlex, comparteixo alguna de les teves pors però voldria saber quina és la vostra alternativa a l'estancament i retrocés que a vegades pateixen els moviments quan no s'albiren expectatives de canvi o d'avenç. És a dir, anar a les eleccions té els seus perills però té dos beneficis potencials: primer, el de la mobilització de la base (si es fa tothom a una) i el de generar sinèrgies creatives i de reforçament intern, només per presentar-te. Segon, en el cas d'entrar, a part de la cohesió, la projecció del teu missatge es multiplica per mil, l'entrada per tant del projecte en una nova fase de creixement i el reforçament de l'estructura "acumulada". Espero que amb això estiguem d'acord. I és que aquesta és una preocupació important, com mantenim el què hem aconseguit i seguim creixent?
En el cas de no presentar-nos la meva pregunta seria (a tu i als companys que pensen com tu): com aconseguirem mantenir dinàmic el moviment polític durant quatre anys més? Coneixent la nostra realitat social, no sé si serem capaços de mantenir el ritme només a base de voluntarisme militant. I en les eleccions hi ha una possible resposta. Si n'hi hagués una altra, la que sigui, que ressolgués aquest dubte, potser alguns no en tindríem tants de dubtes.
Suposo que no m'he explicat suficientment en aquest article però tampoc parlava de construir una alternativa a nivell electoral. També comparteixo que la situació a Galiza no és com la nostra però com tot projecte ha d'iniciar-se i anar creixent poc a poc amb el temps i el treball de base.
Segurament a molts pobles i ciutats on ara la CUP hi té una certa implantació no ens haguessim pensat mai anys enrera que això podria passar.
Ara la situació a Galiza pot ser "desesperant" veient els resultats de NOS-UP i el FPG però cal ser optimistes de cara al futur i si comencen amb el treball més de base municipal és com poden anar creixent.
Ara per exemple no entenc gaire perquè es presenten però en tot cas és la seva decisió. Respecte al tema de casa nostra estic d'acord que treure representació en unes eleccions autonòmiques faria augmentar molt el coneixement de la CUP entre la població però per aconseguir-ho no és tan fàcil com alguns ho veuen. No crec que el fet de no presentar-nos ara a les autonòmiques la gent es desanimi ja que tothom està treballant activament en els seus municipis i crec que hem de ser pacients ja que la nostra lluita no és a curt termini sinó a mig i llarg termini.
Els recursos són limitats i la feina molta. Prioritzar ara les autonòmiques a Catalunya pot tocar el treball diari. A més, representa que si no es treu representació és un "fracàs" que pot cremar un projecte, i si "es guanya", es pot morir d'èxit, amb dificultats de gestionar una tasca d'aquesta embergadura.
Dit això, tant de bó s'hi pugui tenir represetnació! Però per avançar en el debat enquistat, caldria definir les condicions objectives abans de res. I fins que no s'assoleixin, no fer el pas ni perdre temps discutint.
Un exemple només de la CUP seria tenir llistes "reals" CUP a tots els municipis > 100.000 habitants amb representació municipal al 50%; llistes al 75% de pobles entre 25.000 i 100.000, bla, bla...
Després que cada col·lectiu/àmbit intentés fer l'esforç dels seus objectius.
siau
pep
La veritat és que no ens hauria de fer por anar al parlament. Per mi és un espai més de lluita, al mateix nivell que als ajuntaments, o altres llocs intitucionals...Fracassar presentant-nos al parlament no és un fracàs, pel camí s'hauran creat sinèrgies, s'haurà millorat el discurs nacional, s'hauran creat vincles,...etc,...Què significa fracassar a les eleccions autonòmiques?? Si coneixem més el fracàs que la victòria!! No ens hauria de fer por no entrar el parlament,...El Parlament és una batalla més de les moltes que hi han, no cal donar-li especial trascendència. I només es mora d'èxit quan les coses no estan clares!! Falta organització, sí!! Però quan es cregui oportú pot ser bo presentar-se al parlament, segur!!
O BNG na Galiza fixoo, faino e farao ben dentro de 2 anos cando volva á Xunta
Unha aperta
Publica un comentari a l'entrada