La lluita pel repartiment del treball

Avui llegia que la CGT denunciava que a Renfe i a ADIF s'han realitzat durant el 2008 més de 2,5 milions d'hores extres, cosa que representaria 1.500 nous llocs de treball si tothom treballés les hores que marca el conveni. Això en el cas dels maquinistes representa un gran perill en termes de seguretat.

Fa uns mesos es va generar un gran ressò davant de les intencions de la Unió Europea d'aplicar la Directiva de les 65 hores setmanals i al final de moment es va aconseguir aturar. Malgrat tot la classe treballadora estem constantment a la defensiva ja que per exemple ni ens acordem de les campanyes que van haver-hi per la jornada de 35 hores setmanals. El lema era molt clar: treballar menys perquè tothom pugui treballar.

En una situació com l'actual és evident que cal un repartiment més equitatiu del treball. També cal ser conscients que les actuacions han de ser globalment en altres àmbits. Actualment hi ha molts treballadors i treballadores que es veuen obligats a fer hores extres per diferents motius però en molts casos les fan per pròpia voluntat per poder arribar a final de mes. Per tant s'han d'aplicar mesures per millorar el poder adquisitiu de les classes populars però també s'ha d'actuar decididament en el mercat immobiliari perquè l'habitatge no representi una amenaça a l'economia familiar.

Com a treballadors i treballadores tenim el repte no només de defensar els nostres llocs de treball sinó que també hem d'organitzar-nos socialment per girar la truita a l'actual situació exigint solucions eficients a problemes tan greus com l'habitatge. Hem d'aprofitar aquesta situació de crisi per acumular forces de cara a tornar a passar a l'ofensiva i derrotar, encara que sigui parcialment, els intents dels poders fàctics de retrocedir en els drets laborals i socials més bàsics.

Soc conscient que la solució és complicada però sino ens mobilitzem nosaltres mateixos ningú vetllarà pels nostres interessos com a classe treballadora. I ara no només toca fer una vaga general sinó que cal mobilitzar-se per exigir al govern que apliqui de debò mesures per recuperar la situació econòmica de la majoria de treballadors/es i que no es preocupi tant de salvar als bancs i a les grans empreses. Que la crisi la paguin els que l'han creada!

Més informació:

Campanya No a la crisi