dimecres, 1 de desembre de 2010

Com afectarà a la CUP l'aparició de SI?

Molt s’està parlant de com influir a la CUP l’aparició de SI en el panorama polític català i sobretot en les properes eleccions municipals. Primer de tot caldrà veure en quants municipis es presenta SI. No és el mateix que en un municipi hi hagi 3, 5 o 10 persones col•laborant en una campanya per unes autonòmiques pagades amb diners de nacional que posar-se a treballar en una campanya per les municipals, on s’haurà de buscar gent, elaborar un programa polític i trobar gent que vulgui donar la cara presentant-se en els primers llocs. Igualment ja veurem que acaba passant.

És evident que dins de SI hi ha gent de diferents tendències ideològiques, de dretes, liberals, d’esquerres, i fins i tot algun marxista despistat, etc… i això pot ser un problema gran a l’hora de definir quines propostes tenen per cada municipi, més enllà del discurs de la proclamació de la independència…

Tot i que la CUP també som independentistes creiem que la llibertat nacional ha d’anar lligada a la justícia social i a la llibertat personal i per tant és díficil que poguem coincidir amb persones com el Sr. Laporta, López Tena o Uriel Beltran. Segurament amb molta gent de base de SI podríem coincidir però des de la CUP no creiem en projectes polítics fets des de la cúpula.

És evident que alguns votants de la CUP a les municipals hauran votat a SI o a Reagrupament però no sabem si també els haguessin votat si també es presentés la CUP, ni tampoc sabem si votarien un unes autonòmiques a SI i en les municipals a la CUP, o a l’inversa. Aquí a Molins tenim molt clar que no son el mateix unes conteses electorals que altres i el comportament electoral és molt diferent.

Us poso uns exemples per demostrar que dins de l’independentisme hi ha un espai electoral prou ampli:
  • En les municipals del 2003 ERC va assolir el 16,43% i en les municipals del 2007 la suma d’ERC (13,77%) i CUP (5,22%) arribava a un 18,99%. Per tant, els vots de la CUP, en gran part, no provenien d’exvotants d’ERC sinó de l’abstenció o fins i tot d’IiE.
  • En les autonòmiques del 2006 ERC va treure un 16,11% i en les autonòmiques del 2010 la suma d’ERC, SI i Reagrupament arriba només al 12,90%. Algú podria dir que el 6% de diferència entre autonòmiques i municipals correspon a la CUP. Això és molt agossarat però també és dir-ho que tots els que han votat a SI o Reagrupament no votarien a les municipals a la CUP.
  • La CUP va treure un 4,23% al barri del Canal a les municipals i ara a les autonòmiques SI o Reagrupament no han superat l’1% dels vots. Com a mínim queda clar que en aquest barri els vots de la CUP no han anat a SI o Reagrupament.
Sempre he pensat que una candidatura unitària de l’independentisme no té perquè sumar més vots que per separat. Si es barregen projectes ideològics molt diferents sempre és fàcil que hi hagi conflictes interns i què part de l’electorat de cada partit no et voti perquè has pactat amb un altre partit.

Nosaltres des de la CUP portem 4 anys treballant a Molins de Rei i així continuarem en el futur, tant si tenim regidor com si no, i així de fet ho han fet moltes CUP en altres municipis del país. No variarem el nostre programa polític per tal d’aconseguir més regidors barrejats en una suposada candidatura unitària. La CUP està oberta a tota aquella persona que comparteixi el nostre projecte i treballarem conjuntament amb altres formacions polítiques quan algun tema ho requereixi.

I per últim, estem convençuts que aconseguirem millorar els resultats electorals del 2007 passi el que passi, encara que hi hagi noves candidatures com SI.


15 comentaris:

Jordi Navarro Morera ha dit...

Agraeixo el teu rigor perquè analitzes la realitat i com enfrontar-se a ella.
Tanmateix crec que obvies que en tota aquesta conjuntura hi pesa en menor o major mesura el component nacional. No sabem com afectarà.

D'altra banda estic d'acord en bona part del teu anàlisi, no ens hem de deixar intimidar i hem de continuar trebalant passi el que passi.

Tanmateix considero que a banda d'haver-nos presentat o no a les autonòmiques hem comès un error greu que ens pot afectar a tots els municipis: No tenim una organtizació nacional ferma que ens recolzi i això no és bo. en aquest sentit estic totalment d'acord amb les reflexions del company Juli Cuéllar.

Anònim ha dit...

En ciutats com Berga, vic, Vilafranca, Valls, Vilanova,Girona....és on SI esgarraparà més vots a la CUP.

El creixement de la CUP al 2007 no està consolidat, és fruït d'una conjuntura concreta i de les fluctuacions dels votants d'ERC, així com de la dinàmica estrictament local.

Molt em temo que en aquests moments a la CUP deu haver-hi autèntic pànic.

Alexandre Maymó López ha dit...

Jordi, és evident que si es presenta SI la CUP no treuria tants vots com si no ho fessin. Això no vol dir que pensi que les CUP en global perdran vots sinó que penso que podem continuar avançant.

Penso que per una banda guanyarem vots per:
- Per la constància de feina durant aquests 4 anys
- La gent ens coneix més en els nostres municipis
- ERC i ICV estan en crisi i segurament encara tindrem més vots dels seus ex-votants
- Continuarem rebent vots de gent abstencionista habitualment
- Continuarem rebent vots de gent que ens vota més per l'aspecte social que no pas pel nacional

I penso que es pot perdre vots per:
- Per l'aspecte nacional està clar que una part dels vots pot anar a SI
- Per gent desenganyada de la CUP després d'aquests 4 anys, que això sempre n'hi haurà

Espero no passar-me d'optimisme però crec que igualment la CUP creixerà en les municipals del 2011. Penso que si SI treu bons resultats serà perquè treurà més vots a ERC que no pas a la CUP.

Anònim ha dit...

Em sembla una relfexió molt interessant i basada en la realitat local que coneixes, no com altres 'analistes' que les deixen anar segons els interessa sense fonamentar-les en res concret més que en impressions o en el que els agradaria.

La qüestió és que jo penso que vosaltres teniu un projecte propi a aportar que és necessari, i que no l'aporten altres, més igual si es diuen SI, ERC, IC o com es diguin.

Jordi Navarro Morera ha dit...

Està clar que els valors que defensem a la CUP tenen una base electoral i una base militant prou important i que la feina feta en molts municipis donarà bons resultats.

Tot i així jo continuo pensant que el nostre principal error ha estat no enfortir la CUP com a organització nacional de referència de l'esquerra independentista. Entenc que aquesta manca de referencialtat ens passarà factura perquè el projecte s'hauria d'haber reforçat i no ho ha fet. I això no té res a veure amb no haber-se presentat a les autonòmiques, tothom coneix la meva postura.

D'altra banda penso que no podem caure ni en el pessimisme ni en l'optimisme desbordant. La situació és complicada per nosaltres però estic segur que ens hi deixarem la pell per a seguir avançant. Això si, no podem autoenganyar-nos, si el maig no assolim els objectius haurem de reflexionar molt.

Anònim ha dit...

A Catalunya ha quedat demostrat que una proposta ancorada a l'extrema esquerra no té més suport que els 7000 vots que ha obtingut la coalició Des de Baix.

Si la CUP només avança en aquest sentit està clar quin futur li espera. voler obviar o minimitzar l'espai independentista és un suicidi polític. Aprenem-ne dels bascos.

Alexandre Maymó López ha dit...

Primer de tot cladria debatre sobre els termes i en aquest cas sobre el terme extrema esquerra. A mi m'agrada definir-me com a català i d'esquerres i les esquerres penso que sempre hem plantejat propostes basades en el sentit comú si ho mirem des d'una òptica basada en la solidaritat i en la construcció d'una societat justa.

Si alguns partits com el PSC, ERC o ICV s'estan apropant cada cop més cap a la dreta no justifica que qualifiquin el que tenen més a l'esquerra com a extrema esquerra per intentar marginar-ho...

Les propostes de Des de Baix son exactament iguals a les que podria fer la CUP o els bascos ja que cites l'exemple. Tu pots tenir unes propostes polítiques clarament anticapitalistes i a l'hora una posicionament en termes nacionals i col·laborar puntualment amb altres sectors que coincideixen amb tu en el tema nacional.

Des de Baix ha tret només 7.000 vots perquè esta formada per unes organitzacions amb molt poca implantació territorial i van fer una campanya molt austera comparada amb algunes altres. Per tant no es pot dir que els seus resultats siguin representatius d'un determinat espai polític.

Jordi Navarro Morera ha dit...

Des de Baix és l'enèssima candidatura promoguda pels sectors esquerranistes de sempre. I com sempre la seva proposta acaba en un nou fracàs electoral, ho tornaran a provar a les municipals, no hi ha cap dubte.

I a sobre s'han apuntat a la darrera moda sobiranista i s'han definit a si mateixos com a anticapitalistes i sobiranistes, en un intent descarat d'apropiar-se l'espai cedit per la CUP.

El problema rau al meu entendre en el sectarisme clàssic i la marginalitat inherent d'aquests grupuscles. Algunes de les seves propostes son interessants però queden eclipsades per la manca de contingut de qui les fa.

A Catalunya una proposta de tall anticapitalista té un sostre electoral molt clar, equivalent a res. . A Euskal Herria també, però allà l'empenta del moviment independentista ha sabut integrar de forma intel·ligent unes propostes difícilment assumibles pel conjunt de la població
( l'esquerranisme és una opció minoritària, elitista i sense suport popular) però que embolcallades en un projecte polític popular, arrelat, un espai de ruptura independentista i amb suport socia, ha aconseguit penetrar en una part de l'electorat nacionalista. I això als Paísos Catalans no ho hem sabut fer encara, de moment.

El futur passa per créixer en el camp independentista i anar construïnt espais de trobada amb col·lectius més avançats ideològicament però marginals i minoritaris. Aquest és un dels reptes de la CUP al meu entendre.

Aleix, venen temps complexes per a la CUP, debats densos i difícils, no serà fàcil superar-ho però estem obligats a treballar plegats per tal de tirar endavant això. Tenim la responsabilitat moral i política de fer-ho,o al menys d'intentar-ho.

Alexandre Maymó López ha dit...

Quan parlem del suport que obté una o altra formació política no hem d'oblidar que estem parlant d'un sistema que es basa també en la capacitat econòmica. Si Des de Baix hagués enviat una carta a totes les persones censades de Catalunya segurament hagués tret moltíssims més vots.

Per a que et votin primer la gent ha de saber que et presentes.

Si, Jordi, tens raó, vindran temps de debats interns i externs però si tenim clar el nostre projecte segur que avancem, més tard o més aviat!

Jordi Navarro Morera ha dit...

Discrepo en això de la capacitat econòmica. Avui dia és molt més fàcil arribar a la base potencial de suport. Internet ha revolucionat moltes coses i Des de Baix no ho ha sabut aprofitar, i no és només qüestió de capacitat econòmica, a diferents indrets d'Europa han sorgit experències similars i tampoc han acabat d'arrelar, exceptuant França.

El que passa és que a Catalunya aquests grupuscles no tenen arrelament ni una base àmplia. D'altra banda la capacitat econòmica ha de venir del suport popular ( si no es vol quedar empantenegat i hipotecat) i si no existeix el suport no hi ha recursos econòmics.

Però a mi no em preocupa gens el que facin o desfacin aquesta gent, excepte és clar que decideixen presentar-se a les municipals, llavors tindrem 2 problemes, un de gros i un de més petit però 2 problemes al capdevall

Alexandre Maymó López ha dit...

És evident que la gent que dona suport a Des de Baix no tindrà els calers que tenen algunes persones que donen suport per exemple a SI... A això em referia més aviat.

Estic segur però que si algú hagués financiat a Des de Baix "altruistament" i haguessin enviat cartes a totes les cases haguessin tret bastants més vots però sense entrar al Parlament. Però això ja és ciència ficció, és cert.

Anònim ha dit...

Àlex, si fessis el mateix exercici-anàlisi amb altres indrets (s'ha fet) et sortirien dos grups de pobles: uns quants amb els que podem ser pessimitses i uns quants altres amb els que podem ser optimistes. I Molins està en el grup dels optimistes.

Hauríem de pensar doncs estratègies pels pobles on poden haver-hi problemes. I és urgent.

Alexandre Maymó López ha dit...

Penso que és evident que si en un municipi no es presenta SI els resultats de la CUP serien millors però això també passaria si en un poble només es presenta la CUP i CiU per posar un exemple.

Ens haurem d'acostumbrar a tenir conteses electorals dificils i a pensar sempre a mig i llarg termini. Penso que pot ser millor ara arriscar-nos a tenir uns resultats més modestos però amb un projecte més sòlid que no pas a fer coalicions contra natura.

Les coalicions contra natura poden fer que perdem gent nostra o del nostre immediat entorn i a més a més, és fàcil que una coalició així acabi trencant-se i això pot debilitar encara més el nostre projecte.

Jordi Navarro Morera ha dit...

Interessant el debat, és bo que tingui continuïtat i que el normalitzem i sistematitzem.

Jo soc contrari a fer coalicions rares, sigui amb SI sigui amb determinats grups d'esquerres. El projecte de la Unitat Popular és un projecte a llarg termini i té prou força com per ser l'element central de la proposta estratègica de l'esquerra independentista.

Ara bé, estan passant coses que no haviem previst i no podem fer veure que no passa res o minimitzar-ho gratuïtament.

Jo vaig ser un dels defensors de la decisió de la CUP de no presentar-se a les autonòmiques 2010. Entenia que era bàsic reforçar l'aposta municipalista per poder afrontar amb més garanties un repte electoral d'aquest tipus. Però ni jo ni molts sospitavem que el panorama canviés tant rapidament i profundament. Ens haviem marcat unes expectatives i amb el nou escenari obert a partir de la nostra absència a autonòmiques se'ns han obert molts interrogants.

I no podem ignorar-ho. Insisteixo en que seria un error no saber interpretar la realitat i aferrar-nos a una posició inamovible.

El projecte de la CUP és i ha de ser a llarg termini però em sembla raonable afirmar que si en aquestes properes municipals obtenim un resultat dolent en benefici d'altres opcions independentistes i que en ciutats com Lleida, Tarragona, Reus, Girona, Figueres, Manresa, Mataró, Vilafranca, Valls o en d'altres municipis punxem i/o perdem representació haurem d'admetre que tenim un problema.

És evident que en alguns municipis on aquesta gent no es presenti i la CUP si hi haurà un bon resultat. Però el projecte de la CUP és nacional i de res ens servirà tenir alguns regidors aillats en alguns pobles.

Si no hi ha una proposta nacional i cohesionada el moviment català d'alliberament nacional no avançarà i haurem perdut un temps preciós.

A mi em sorprèn que des d'alguns sectors de l'esquerra independentista s'afirmi rotundament i categòrica que el fet de no haver-se presentat és un encert.Crec que fins que no superem la fita de les municipals 2011 no podrem valorar això amb aquesta certesa.

Jo no sé encara si vam cometre un error o no però és raonable pensar que la nostra absència va donar ales a grups com Des de Baix i a RCat i va facilitar que SI obtingués representació.

Ara ens trobem que aquests grups independentistes ( de dretes i escindits d'ERC ) poden comprometre el nostre creixement. També en alguns municipis Des de baix pot presentar candidatures i competir electoralment amb nosaltres.

L'esquerra independentista ve de molt lluny, molts anys de lluita acumulada, molts errors, algun encert i milers de militants que han lluitat. Amb això vull dir que segur que ens en sortirem però tampoc em vull autoenganyar ni enganyar a ningú: el panorama se'ns ha complicat.

Jordi Navarro Morera ha dit...

Interessant el debat, és bo que tingui continuïtat i que el normalitzem i sistematitzem.

Jo soc contrari a fer coalicions rares, sigui amb SI sigui amb determinats grups d'esquerres. El projecte de la Unitat Popular és un projecte a llarg termini i té prou força com per ser l'element central de la proposta estratègica de l'esquerra independentista.

Ara bé, estan passant coses que no haviem previst i no podem fer veure que no passa res o minimitzar-ho gratuïtament.

Jo vaig ser un dels defensors de la decisió de la CUP de no presentar-se a les autonòmiques 2010. Entenia que era bàsic reforçar l'aposta municipalista per poder afrontar amb més garanties un repte electoral d'aquest tipus. Però ni jo ni molts sospitavem que el panorama canviés tant rapidament i profundament. Ens haviem marcat unes expectatives i amb el nou escenari obert a partir de la nostra absència a autonòmiques se'ns han obert molts interrogants.

I no podem ignorar-ho. Insisteixo en que seria un error no saber interpretar la realitat i aferrar-nos a una posició inamovible.

El projecte de la CUP és i ha de ser a llarg termini però em sembla raonable afirmar que si en aquestes properes municipals obtenim un resultat dolent en benefici d'altres opcions independentistes i que en ciutats com Lleida, Tarragona, Reus, Girona, Figueres, Manresa, Mataró, Vilafranca, Valls o en d'altres municipis punxem i/o perdem representació haurem d'admetre que tenim un problema.

És evident que en alguns municipis on aquesta gent no es presenti i la CUP si hi haurà un bon resultat. Però el projecte de la CUP és nacional i de res ens servirà tenir alguns regidors aillats en alguns pobles.

Si no hi ha una proposta nacional i cohesionada el moviment català d'alliberament nacional no avançarà i haurem perdut un temps preciós.

A mi em sorprèn que des d'alguns sectors de l'esquerra independentista s'afirmi rotundament i categòrica que el fet de no haver-se presentat és un encert.Crec que fins que no superem la fita de les municipals 2011 no podrem valorar això amb aquesta certesa.

Jo no sé encara si vam cometre un error o no però és raonable pensar que la nostra absència va donar ales a grups com Des de Baix i a RCat i va facilitar que SI obtingués representació.

Ara ens trobem que aquests grups independentistes ( de dretes i escindits d'ERC ) poden comprometre el nostre creixement. També en alguns municipis Des de baix pot presentar candidatures i competir electoralment amb nosaltres.

L'esquerra independentista ve de molt lluny, molts anys de lluita acumulada, molts errors, algun encert i milers de militants que han lluitat. Amb això vull dir que segur que ens en sortirem però tampoc em vull autoenganyar ni enganyar a ningú: el panorama se'ns ha complicat.