dijous, 20 de gener de 2011

L’Ajuntament creu que Kasablanka no té valor arquitectònic i podria enderrocar-la

Notícia publicada al setmanari LA DIRECTA en el número 211, amb data 12 de gener de 2011

L'Ajuntament va iniciar el procés d’expropiació de la finca coneguda com a Torre de Fergniani de Molins de Rei –que acull el CSO Kasablanka– fa quasi onze anys. En aquests moments, l’expedient es troba en mans del Tribunal Suprem perquè la part expropiada (que ha arribat a demanar més de quatre milions d’euros) i la part expropiant no es posen d’acord en el preu de la finca.

La Torre de Fergniani està considerada com a “reserva de sòl de propietat privada per a equipaments” al Pla d’equipaments 2006- 2016 redactat pel consistori molinenc. S’hi vol fer una nova llar d’infants municipal d’entre 75 i 100 places que donaria servei als barris de La Granja, La Pau i Riera Nova i que tindria un cost estimat de 700.000 euros, a pagar entre l’Ajuntament i la Generalitat. La finca suma 1.739 metres quadrats, però el Pla d’Actuacions 2007-2011 només contempla construir-hi una escola bressol amb un màxim de 700 metres quadrats de superfície construïda i amb un màxim de 1.200 metres quadrats de parcel·la.

La Torre de Fergniani és una construcció d’estil modernista que data dels anys 20 del segle passat, però, tot i això, l’Ajuntament no li atorga valor arquitectònic i diu que el seu estat de conservació és “deficient”. A més, un informe de començaments dels anys 2000 encarregat per l’Ajuntament a un vocal tècnic conclou que l’estat de conservació de l’edifici obligaria al seu enderroc: “La finca està ocupada per un moviment okupa i, com a resultat, els elements arquitectònics més significatius de les construccions estan molt malmesos, per la qual cosa seran necessaris uns costos de reparació molt importants per tornar aquestes construccions al seu estat inicial (…). L’aplicació conjunta dels dos coeficients d’antiguitat i conservació redueix sensiblement el valor de les construccions existents (…).

Justament, els elements arquitectònics singulars que cal reconstruirfins i tot podrien fer inviable econòmicament la recuperació d’aquests elements i justificar l’enderroc de l’edifici existent per construir un nou equipament de nova planta que no tindria res a veure amb l’edifici preexistent”.
Com es pot llegir a l’informe, l’Ajuntament culpa el moviment okupa de l’estat de conservació i del deteriorament de la Torre de Fergniani, però les persones que la van okupar l’agost de l’any 1996 assenyalen que “la finca es trobava en un estat d’abandó total, tant per part de l’Ajuntament com de la propietat, i va restar deshabitada i abandonada durant dècades”. En aquest sentit, han manifestat que, quan hi van entrar, van trobar la casa en “molt mal estat” i que han fet feines de millora que “no han danyat” els elements essencials: “El pati semblava una selva i estava ple d’herbes, la tanca posterior del pati estava trencada, les parets interiors de la casa es trobaven enderrocades, no hi havia ni portes ni finestres, el sostre de la planta baixa estava socarrimat, les habitacions estaven plenes de runa i deixalles, etc.”. Durant catorze anys, Kasablanka ha acollit festes majors alternatives, concerts, xerrades i jornades. També ha estat la
seu de diversos col·lectius i ha funcionat com a habitatge.

Un llarg estira i arronsa
L’Ajuntament de Molins de Rei va iniciar el procés d’expropiació de la finca que acull el CSO Kasablanka l’any 2000. Dos anys després, el consistori molinenc va fixar el preu just d’expropiació en 385.581,65 euros. En aquell moment, les germanes Núria, Rosa i Margarida Falcó Romagosa, que són les propietàries del terreny i la torre ubicades al carrer Catalunya 2-4, van demanar 2.545.178,12 euros com a preu just. El 21 de maig de l’any 2003, el Jurat d’Expropiació de Catalunya va fixar el preu just d’expropiació en 659.422,86 euros. Cap de les dues parts no es va mostrar conforme al preu del jurat i van recórrer la sentència al Jutjat Contenciós Administratiu 6 de Barcelona. Això va fer que la competència en el procés recaigués, l’any 2004, en el Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La divergències entre les dues parts pel que fa al preu d’expropiació radiquen, principalment, en el fet que la propietat atorga a la Torre de Fergniani un valor arquitectònic que l’Ajuntament no reconeix. A més, el consistori sosté que el valor dels terrenys és inferior al que fixa la propietat i al·lega un mal estat de conservació.

Pagament a compte
Quan l’expedient d’expropiació va passar a mans del TSJC, l’Ajuntament de Molins va aixecar acta de pagament parcial, que es va fer efectiu el 30 de juliol de 2004. L’alcalde del municipi d’aquell moment, Víctor Puntas i Alvarado (ERC), va entregar a la part expropiada la quantitat de 385.581,65 euros, que és el preu just que va fixar el consistori. Aquesta quantitat es va entregar “com a pagament a compte del just preu que definitivament es determini per la via contenciosa-administrativa”.

“Hi ha okupes”
Després de fer-se efectiu el pagament, el TSJC i l’Ajuntament van fixar el preu just d’expropiació en 551.719,29 euros a finals de l’any 2007. A començaments de 2008, les propietàries van interposar un recurs de cassació contra la sentència del TSJC i van demanar una nova taxació de la finca al Tribunal Suprem argumentant: “Han passat dos anys i l’Ajuntament no ha abonat la diferència respecte el just preu acordat pel jurat”. A més, la part expropiada va presentar un dictamen tècnic que valorava el sòl de la finca en 4.775.258,89 euros.

La resposta del consistori va arribar el juny del mateix any de la mà d’una resolució de l’alcalde Ivan Arcas (ICV), que, entre altres coses, va al·legar: “L’Ajuntament mai no ha pogut prendre possessió de la finca perquè hi havia okupes i, per tant, no està lliure de càrregues, una obligació que correspon a la part expropiada”.

Especulen amb una casa de 90 anys d’antiguitat
En un article de la revista que publica l’Espai de Recerca de Molins escrit per Montserrat Duran i titulat “La presència del modernisme arquitectònic a Molins de Rei”, s’afirma que la Torre de Fergniani (concebuda com a casa d’estiueig) és un edifici modernista “plenament burgès i senyorial” perquè van incorporar el jardí al programa constructiu de l’edifici i pels elements arquitectònics i decoratius que presenta: una glorieta, jardineres, un banc de doble cara i un sortidor (construïts amb trencadís ceràmic). És un edifici construït entre el 1919 i el 1921 pel mestre d’obres molinenc Josep Badia i Rubí, que va rebre l’encàrrec d’un comerciant anomenat Jacint Fergniani Borràs, que residia a l’Eixample de Barcelona.

La finca és propietat de les germanes Falcó Romagosa, que es dediquen a les activitats immobiliàries a través de l’empresa Falcó Romagosa SL, ubicada a la Rambla de Catalunya número 86 de Barcelona. Núria, Rosa i Margarida Falcó Romagosa (Margarida Falcó va morir el setembre de 2010) van abandonar totalment la finca del carrer Catalunya i no van fer-hi cap tasca de manteniment durant dècades: primer, van demanar més de dos milions d’euros i, pocs anys més tard, quasi cinc.


5 comentaris:

Anònim ha dit...

A aquest poble aviat no quedarà res antic de peu al pas que anem!

Anònim ha dit...

i si queden et jubilen!!!!!
Franky

Anònim ha dit...

Pero, a los 10 años no pasan a ser propietarios los nuevos moradores, de acuerdo con la USUCAPION?

Anònim ha dit...

Para la "usucapio" o prescripcion adquisitiva hacen falta 30 años de posessión, publica, pacifica y continuada (no es necesaria la buena fe)

Anònim ha dit...

USUCAPIÓ


Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals. Art. 522.6 a 569-42

Mode d'adquirir
1. La usucapió és el títol adquisitiu de la propietat o d'un dret real possessori basat en la possessió del bé durant el temps fixat per les lleis, d'acord amb el que estableix aquesta secció. 2. L'efecte adquisitiu es produeix sense necessitat que la persona que usucapeix faci cap actuació. 3. L'efecte adquisitiu no perjudica els drets reals no possessoris o de possessió compatible amb la possessió per a usucapir si els titulars del dret real no han tingut coneixement de la usucapió. (Article 531-23)

Possessió per a usucapir
1. Per a usucapir, la possessió ha d'ésser en concepte de titular del dret, pública, pacífica i ininterrompuda i no necessita títol ni bona fe. 2. La mera detenció no permet la usucapió. 3. Es presumeix que la persona que usucapeix ha posseït el bé de manera continuada des que va adquirir la possessió. 4. La persona que usucapeix pot unir la seva possessió a la possessió per a usucapir dels seus causants.( Article 531-24.)

Interrupció
1. La possessió per a usucapir s'interromp en els casos següents: a) Quan cessa la possessió. b) Quan qui usucapeix reconeix expressament o tàcitament el dret dels titulars del bé. c) Quan els titulars del bé o una tercera persona interessada s'oposen judicialment a la usucapió en curs i quan els titulars del bé i la persona que usucapeix acorden sotmetre a arbitratge les qüestions relatives a la usucapió. d) Quan els titulars del bé requereixen notarialment als posseïdors que els reconeguin el títol de la possessió. 2. La interrupció de la possessió per a usucapir fa que hagi de començar a córrer de nou i completament el termini d'aquesta possessió. En els casos de l'apartat 1.c, el nou termini s'inicia a partir de la fermesa de l'acte que posa fi al procediment.( Article 531-25.)

Terminis
1. Els terminis de possessió per a usucapir són de tres anys per als béns mobles i de vint anys per als immobles. 2. Els terminis de possessió per a usucapir un bé furtat, robat o objecte d'apropiació indeguda no es comencen a comptar fins que no ha prescrit el delicte, la falta, la seva pena o l'acció que en deriva per a exigir la responsabilitat civil. 3. La renúncia al temps transcorregut d'una usucapió en curs equival a la interrupció de la possessió per a usucapir (Article 531-27.)

La usucapió iniciada abans de l'entrada en vigor d'aquest llibre es regeix per les normes d'aquest, llevat dels terminis, que són els que establia l'article 342 de la Compilació del dret civil de Catalunya. No obstant això, si la usucapió s'havia de consumar més enllà del temps per a usucapir que estableix aquest codi, se li apliquen els terminis que fixa aquest, que comencen a comptar a partir de l'entrada en vigor d'aquest llibre.( Disposicions transitòries. Segona.)

OK. Alex