dimarts, 29 de novembre de 2011

ICV-EUiA perd el 15% dels vots en els municipis amb CUP

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) es va presentar en les últimes eleccions municipals en 73 municipis catalans, per la qual cosa un total de més de 2,8 milions d’electors van tenir l’oportunitat de votar a la CUP. Després d'analitzar en un article anterior com va afectar a ERC la irrupció de la formació rupturista anirem a analitzar ara com va afectar a ICV-EUiA.

Passem a analitzar els resultats d'ICV-EUiA en els 73 municipis on es presentava la CUP. Com que en molts municipis no es presentaven els ecosocialistes també ho hem analitzat tenint en compte els 49 municipis on si coincideixen les dos formacions:


Resultats globals en els 73 municipis on es presenta la CUP

CUP....100 regidors/es.......62.062 vots........4,07 %

ICV.......82 regidors/es......135.631 vots.........8,91 %


Resultats globals en els 49 municipis on coincideixen CUP i ICV

CUP......53 regidors/es........56.006 vots........3,77 %

ICV.......82 regidors/es......135.631 vots.........9,12 %


Tenint en compte que la campanya electoral realitzada per la CUP en municipis amb molt pes demogràfic com Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat va ser comparativament amb la d’ICV molt minsa, veurem com serien els resultats sense aquests dos municipis:


Resultats globals en els 71 municipis (hem tret Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat)

CUP.....100 regidors/es.....49.716 vots.......5,97 %

ICV........75 regidors/es.....65.160 vots.......7,82 %


Resultats globals en els 47 municipis (hem tret Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat)

CUP.......53 regidors/es.....43.660 vots.......5,48 %

ICV........75 regidors/es.....65.160 vots.......8,18 %


En canvi els resultats globals al global del Principat de Catalunya van ser:


Resultats Eleccions Municipals 2011 (Principat de Catalunya)

CUP......100 regidors/es........61.859 vots....2,16 %

ICV.......398 regidors/es......241.919 vots.....8,43 %


La CUP es presenta més aviat en municipis mitjans i grans i és aquí on ICV ha tret històricament els seus millors resultats i per aquest motiu el número de vots d'aquesta formació és bastant superior a la CUP.


Evolució electoral d’ICV entre el 2007 i 2011

Total Catalunya: -17.180 vots (-6,64 %) -59 regidors/es (-12,91 %)

49 municipis CUP: -5.973 vots (-4,71 %) -13 regidors/es (-13,68 %)

Resta de municipis: -11.180 vots (-8,99 %) -46 regidors/es (-12,71 %)


Aquests resultats donen un resultat curiós perquè en teoria ICV surt afavorida en els municipis on es presenta la CUP però això sembla tenir una explicació: A Barcelona ICV treu el 46% dels vots que treu en el global d'aquests 49 municipis i ha estat un lloc on els ecosocialistes han pujat mentre que al global de Catalunya han baixat. A Barcelona la CUP ha realitzat una campanya molt minsa en comparació amb els partits tradicionals i això fa que sigui molt díficil que els seus resultats afectin a ICV o a ERC. Aquests factors fan que el municipi de Barcelona distorsioni massa aquest estudi i a partir d'ara estudiarem el cas de la resta dels 48 municipis.


Evolució electoral d’ICV entre el 2007 i 2011

Total Catalunya: -17.180 vots (-6,64 %) -59 regidors/es (-12,91 %)

48 municipis CUP*: -11.959 vots (-15,24 %) -14 regidors/es (-15,38 %)

Resta de municipis: -5.221 vots (-2,52 %) -45 regidors/es (-12,29 %)

*Hem analitzat els municipis on coincideix CUP i ICV a excepció de Barcelona.


Aquestes dades evidencien que ICV ha perdut més vots allà on es presentava la CUP però en la resta de municipis també han perdut vots i en concret han perdut igualment un 2,52% del suport electoral. En els 48 municipis estudiats, ICV ha passat d’un suport electoral del 9,73% al 8,25%. Si apliquem una davallada del 2,52 % al suport electoral del 9,73% obtingut el 2007 ens donaria com a resultat un suport electoral del 9,48%. Aquest hauria estat el resultat d’ICV en aquests 48 municipis si la CUP no s’hagués presentat.

Seguint aquesta hipotesi, un 9,48% hagués representat assolir 83.533 vots quan en realitat han aconseguit 72.692 vots. Per tant l’efecte CUP ha fet perdre 10.841 vots a ICV en aquests municipis. En canvi, la CUP en aquests municipis ha incrementat els seus vots en 23.484 vots respecte el 2007.


Evolució electoral als 48 municipis

+23.484 vots....Increment de vots de la CUP

-11.959 vots....Total de vots perduts per ICV

-10.841 vots....Vots perduts per ICV per l’efecte “CUP”

-1.118 vots....Vots perduts per ICV per l’efecte “nacional”


Evidentment que cada municipi té les seves peculiaritats i aquests efectes no es donen per igual en cada municipi però entenem que de forma global sí que s’ha notat de forma més o menys clara la presència de la CUP a l’hora de debilitar el suport electoral d’ICV.

El desgast que pateix ICV no és tant considerable com en el cas d'ERC però si que en alguns casos com a Molins de Rei ha estat molt determinant, on ICV ha perdut 1.513 vots i la CUP ha augmentat en 1.258 vots.

Altres estadístiques dels resultats als 49 municipis segons:


Resultats als municipis de més de 100.000 habitants

CUP.....2 regidors/es........23.946 vots......2,19 %

ICV....20 regidors/es.....102.062 vots......9,35 %


Resultats als municipis de 20.000 a 100.000 habitants

CUP.....32 regidors/es......24.588 vots.....7,89 %

ICV......37 regidors/es......26.106 vots.....8,38 %


Resultats als municipis de menys de 20.000 habitants

CUP.....19 regidors/es.....7.472 vots.....8,98 %

ICV.....25 regidors/es......7.463 vots.....8,97 %


dilluns, 28 de novembre de 2011

La CUP supera en número de regidors a ERC en els 73 municipis on es va presentar

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) es va presentar en les últimes eleccions municipals en 73 municipis catalans, per la qual cosa un total de més de 2,8 milions d’electors van tenir l’oportunitat de votar a la CUP. Després del 22 de maig de 2011, molt es va parlar sobre quins efectes havia tingut la irrupció de la CUP en la davallada d’ERC.

Si ens fixem només en els resultats electorals que es van donar en els 73 municipis on es presentava la CUP podrem veure:


Resultats globals en els 73 municipis

CUP....100 regidors/es.......62.062 vots........4,07 %

ERC.......93 regidors/es.......84.757 vots.........5,57 %

SI.............2 regidors/es........17.165 vots.........1,13 %


Tenint en compte que la campanya electoral realitzada per la CUP en municipis amb molt pes demogràfic com Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat va ser comparativament amb la d’ERC molt minsa, veurem com serien els resultats sense aquests dos municipis:


Resultats globals en els 71 municipis (hem tret Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat)

CUP.....100 regidors/es.....49.716 vots.......5,97 %

ERC........91 regidors/es.....48.899 vots.......5,87 %

SI..............2 regidors/es.......9.948 vots........1,19 %


En canvi els resultats globals al global del Principat de Catalunya van ser:


Resultats Eleccions Municipals 2011 (Principat de Catalunya)

CUP......100 regidors/es........61.859 vots....2,16 %

ERC....1.384 regidors/es.....257.564 vots.....8,98 %

SI.............48 regidors/es........31.905 vots.....1,11 %


El comportament electoral d’ERC en aquests 73 municipis ha estat pitjor que en el global però en aquests municipis ha crescut l’independentisme malgrat que en el global de Catalunya s’han perdut vots i regidors/es respecte al 2007.


Evolució electoral d’ERC entre el 2007 i 2011

Total Catalunya: -77.359 vots (-23,05 %) -196 regidors/es (-12,41 %)

73 municipis CUP: -49.197 vots (-36,92 %) -58 regidors/es (-38,41 %)

Municipis sense CUP: -28.162 vots (-13,45 %) -138 regidors/es (-9,66 %)


Evolució electoral de l’Independentisme entre el 2007 i 2011

Total Catalunya +466 vots (+0,01 %) -67 regidors/es (-4,19 %)

73 municipis CUP +7.765 vots (+4,59 %) +14 regidors/es (+7,73 %)

Municipis sense CUP -7.299 vots (-3,74 %) -81 regidors/es (-5,71 %)

*Quan parlem de l’Independentisme estem sumant els vots d’ERC, CUP i SI.


Aquestes dades evidencien que ERC ha perdut més vots allà on es presentava la CUP però en la resta de municipis també han perdut vots i en concret han perdut igualment un 13,45% del suport electoral. En els 73 municipis estudiats, ERC ha passat d’un suport electoral del 8,83% al 5,57%. Si apliquem una davallada del 13,45 % al suport electoral del 8,83% obtingut el 2007 ens donaria com a resultat un suport electoral del 7,64%. Aquest hauria estat el resultat d’ERC en aquests 73 municipis si la CUP no s’hagués presentat.

Seguint aquesta hipotesi, un 7,64% hagués representat assolir 116.357 vots quan en realitat han aconseguit 84.757 vots. Per tant l’efecte CUP ha fet perdre 31.600 vots a ERC en aquests municipis. En canvi, la CUP en aquests municipis ha incrementat els seus vots en 39.797 vots respecte el 2007. També cal tenir presents els 17.165 vots obtinguts per SI en aquests municipis.


Evolució electoral als 73 municipis

+17.165 vots....Increment de vots de SI

+39.797 vots....Increment de vots de la CUP

+56.962 vots....Increment de vots CUP + SI

-49.197 vots....Total de vots perduts per ERC

-31.600 vots....Vots perduts per ERC per l’efecte “CUP”

-17.597 vots....Vots perduts per ERC per l’efecte “nacional”


Evidentment que cada municipi té les seves peculiaritats i aquests efectes no es donen per igual en cada municipi però entenem que de forma global sí que s’ha notat de forma clara la presència de la CUP (i en menor mesura de SI) a l’hora de debilitar el suport electoral d’ERC.

El creixement electoral de la CUP i SI no ha vingut donat únicament pels 31.600 vots que ha perdut ERC per l’efecte de desgast específic que es dona en aquests municipis sinó que a més a més han aflorat 25.362 vots que no se’ls pot atribuir a antics votants d’ERC.

Altres estadístiques dels resultats als 73 municipis segons:


Resultats als municipis de més de 100.000 habitants

CUP.....2 regidors/es.....23.946 vots......2,19 %

ERC.....2 regidors/es......51.518 vots......4,72 %

SI........0 regidors/es.......11.394 vots......1,04 %


Resultats als municipis de 20.000 a 100.000 habitants

CUP.....32 regidors/es......24.588 vots.....7,89 %

ERC.....16 regidors/es.......18.015 vots.....5,78 %

SI...........1 regidors/es.........4.688 vots.....1,50 %


Resultats als municipis de menys de 20.000 habitants

CUP.....66 regidors/es.....13.528 vots.....11,33 %

ERC.....75 regidors/es......15.224 vots.....12,75 %

SI...........1 regidors/es.........1.083 vots......0,91 %


Veure les dades de tots els resultats dels 73 municipis

divendres, 25 de novembre de 2011

25 de novembre del 2011: La CUP es compromet a treballar contra totes les formes de violència masclista

El 25 de novembre és la data fixada per l'ONU com a Dia internacional contra la violència vers les dones. La dimensió de la violència que han de suportar les dones arreu de món (per exemple, el conegut feminicidi de Ciudad Juárez, a Mèxic) fa que la comunitat internacional hagi hagut de pronunciar-se, fixant, si més no, la data del 25 de novembre, en la qual simbòlicament les institucions i la societat expressen el seu rebuig contra la violència masclista. Si bé aquesta iniciativa contribueix a la visualització del problema de la violència generalitzada contra les dones, des de la CUP considerem que no és suficient. Segons els estudis encarregats per la Generalitat del Principat aquest últim any, el nombre de víctimes per violència masclista ha estat de 10.283 en l’àmbit de parella, a més de 434 agressions sexuals i 19 matrimonis forçosos. Unes ràtios sorprenents, que evidencien un problema estructural de base de la nostra societat. Unes dades que ens fan entreveure que les estratègies preses fins ara no són suficients i ens queda molta feina a fer.

Per això, considerem que la problemàtica de la violència cap a les dones no pot ser tractada únicament des d’una perspectiva victimista. Cal trencar amb la dinàmica simplista impulsada pels governs i les institucions que han fet que aquesta diada sigui únicament un condol, fruit del recompte de denúncies o morts anuals. Aquest tractament superficial – amb atenció gairebé nul·la a les complexes condicions que porten a les agressions sistemàtiques vers les dones - és una falta de respecte cap a la societat civil, que és la que en pateix les conseqüències.

Al Principat de Catalunya, La llei del dret a les dones a eradicar la violència masclista és absolutament insuficient, ja que el problema de la violència cap a les dones no només s’ha de judicialitzar, sinó que cal fer un anàlisi acurat de les seves causes. En primer lloc, cal fer extensiu que si bé la violència física i psíquica que alguns homes exerceixen contra les seves companyes, és un tipus de violència més explícita, no és l'única que pateixen les dones. En els darrers anys la burgesia que ens governa, formada per homes i dones (amb la connivència d’alguns mitjans de comunicació), han intentat imposar la idea que la igualtat ha estat assolida. I en conseqüència, que el discurs feminista ha quedat superat. Aquesta, però, pensem que és una idea radicalment falsa que, tanmateix, ha aconseguit desactivar la crítica feminista en els darrers temps i ha contribuït a que les dones assimilem i naturalitzem imposicions contràries als nostres propis interessos. La premsa, la televisió, el cinema, la publicitat, la moda i un llarg etcètera dibuixen un únic model possible, que passa sempre per l’explotació del cos femení. Un cos femení representat d'acord amb la mirada masculina heterosexual. Aquesta reducció irreal, imposada i violenta de la dona a un únic model possible afecta de manera especialment preocupant a les nenes i a les dones joves que, per no ser marginades socialment, opten per assimilar-se al model imposat.

Tanmateix, les dones no només patim la violència de gènere, sinó que també se'ns limita l'ús del nostre propi cos Se'ns qüestiona, per tant, la nostra capacitat intel·lectual a l'hora de prendre decisions. Malgrat teòriques conquestes feministes, la qüestió de l'avortament n’és un exemple paradigmàtic. Encara a dia d'avui la dona ha de superar moltes traves, a la vegada que ha d'al·legar alteracions psicològiques per exercir allò que hauria de ser un dret.

Hi ha algunes pràctiques gairebé invisibles i relativament noves en la nostra societat. És el cas de l’ablació, on només a Catalunya s’han detectat 28 casos aquest últim any. Aquesta pràctica condemna, marca i aniquila, d’una forma indiscriminada, el dret a les nenes a decidir sobre el seu propi cos.

En l'àmbit laboral, una gran part de les dones continuen treballant sense cap mena de contracte, en feines relacionades en la llar o en l’assistència a la gent gran. Continuen essent elles qui dediquen el seu temps a la cura de casa. Molts cops s’hi suma la cura dels familiars, dificultant així la incorporació al mercat laboral de les dones. Seguim essent capdavanteres en l’atur, la precarietat laboral i els acomiadaments; i enriquint, així, l’economia submergida. Paradoxalment, a la vegada que la societat es lamenta per la reducció de mà d'obra que suposa la baixa natalitat, es penalitzen les dones que es plantegen aquesta opció (ja sigui a través de la pèrdua del lloc de treball, la impossibilitat de conciliació amb els tempos de la formació intel·lectual o ja sigui mitjançant les retallades en el sector públic de les polítiques en aquest sentit).

Una violència que la CUP considera especialment alarmant és la que es troba a l'entorn de la prostitució, el tràfic de dones amb tota impunitat. La permissivitat institucional amb els proxenetes, els quals s'enriqueixen exercint una violència extrema sobre les dones, és absolutament intolerable i necessita una solució immediata. En aquest cas, la violència no és invisible; la tenim cada dia davant dels nostres ulls i els governs busquen subterfugis. Recentment ho hem sentit a dir al Govern del Principat de CiU, tot defugint la seva obligació de vetllar pels drets humans bàsics de les persones.

Ara més que mai s'estan imposant les relacions de poder d'acord amb la concepció social occidental del mascle dominant (això és, l'home heterosexual, de mitjana edat, blanc i burgès situat dalt de la piràmide social). Aquest és el model patriarcal. El model social en el qual vivim i el que millor s'ha implantat arreu del món. D'aquesta manera s'explica que l'explotació masculina del cos femení sigui un problema transversal, comú a totes les cultures i comú també en totes classes socials.

Només des d'aquells sectors conscients i compromesos amb la justícia social podrem trencar amb aquest menysteniment cap a les dones, sovint considerades ciutadanes de segona. Només mitjançant la inclusió de la perspectiva femenina en tots els afers socials, recuperarem la integritat moral i física pròpia dels éssers humans i que ara veiem limitada. Rebutgem i treballem per canviar aquesta societat patriarcal que genera violència cap a les dones i altres col·lectius que queden fora de la concepció social hegemònica.

Des de la CUP ens comprometem a treballar cada dia per aturar d'una vegada i per totes la submissió del gairebé 50% de la població mundial.

I per últim, animem als molinencs i molinenques a participar en la concentració que es durà a terme avui divendres 25 de novembre a les 19.00 davant de l'Ajuntament de Molins de Rei.

També us recomanem el Taller d'autodefensa "Combatem la violència de gènere" que es realitzarà en el Casal Autogestionat de Joves de la Mola el proper dissabte 26 de novembre a les 19.00. Aquest acte està organitzat per Maulets i l'Assemblea de Joves de l'Esquerra Independentista de Molins (AJEIM).


dimarts, 22 de novembre de 2011

Anàlisis de les eleccions estatals a Molins de Rei

En el quadre adjunt podeu trobar els vots obtinguts pels 5 principals partits a la nostra vila en les últimes eleccions estatals i autonòmiques. He posat els resultats d'aquestes conteses electorals perquè són quan la gent vota en clau més política i ideològica. Per exemple, en les municipals, es vota pensant en altres aspectes també. A continuació us faig el meu anàlisis sobre el resultat a Molins de Rei:

L'abstenció guanya
5.357 molinencs i molinenques han decidit no anar a votar i per tant s'ha convertit en l'opció majoritària i que ha crescut en 734 persones respecte al 2008. Segurament molt votants del PSC i independentistes han fet créixer l'abstenció.

CiU perd 567 vots en un any
Després d'obtenir 4.752 vots en les autonòmiques del 2010 ara n'han obtingut 4.185, que representa una davallada de 567 vots. Malgrat competir amb un PSC de capa caiguda i amb ERC que continua sense recuperar els nivells de fa uns anys, CiU no ha aconseguit igualar percentatges històrics en eleccions estatals com els aconseguits el 1989 (36,1%) o el 1993 (36,6%). Les retallades els hi poden haver passat factura.

El PSC s'enfonsa
Els resultats a Molins de Rei coincideixen proporcionalment amb la davallada del partit a la demarcació de Barcelona. Concretament perden 2.826 vots respecte a les últimes estatals tot i que guanyen 1.496 vots respecte a les autonòmiques del 2010. Tenen un electorat que es mobilitza més en les eleccions estatals però està clar que una part aquesta vegada s'ha quedat a casa.

El PP no capitalitza els vots perduts pel PSC
Tot i que el PP obté uns resultats històrics a la nostra vila només augmenten 381 vots respecte a les últimes eleccions estatals mentre que el PSC-PSOE en perd 2.826. El PP ha desaprofitat una oportunitat d'or per captar els votants espanyolistes del PSOE.

ICV creix per l'esquerra
Amb un discurs clar contra les retallades aconsegueix 1.311 vots (1.010 fa 4 anys), cosa que representa un increment de 301 vots. És un bon resultat per ells però tampoc han aconseguit recollir gran part dels vots perduts pel PSOE.

ERC no aixeca cap malgrat que la CUP i SI no es presentaven
Han obtingut 1.108 vots, resultat que queda molt lluny dels 2.686 vots obtinguts el 2004. Respecte al 2008 han perdut 124 vots. Tal i com passa arreu del país, a Molins de Rei l'independentisme ha crescut bastant però en aquestes eleccions ERC no sapigut capitalitzar-lo i molts independentistes s'han quedat a casa o han votat a d'altres opcions.

El vot en blanc s'estanca
L'evolució del vot en blanc ens fa veure que no varia gaire en aquestes últimes 4 conteses electorals i penso que és degut a què cada cop més la gent sap que el vot en blanc afavoreix a les formacions polítiques grans.

El vot nul creix amb força
240 vots nuls continuen sent pocs però són molt més que els 62 vots nuls de l'any 2008. La majoria d'aquests vots nuls són vots de protesta contra el sistema electorals. També caldria sumar-hi els 229 vots aconseguits per Escons en Blanc (Eb), que propugnen que els escons que correspondrien als vots en blanc quedessin sense ocupar.

Els xenòfobs de PxC perden força
Plataforma per Catalunya (PxC) ha obtingut només 185 vots malgrat que tothom hem rebut una carta als nostres domicilis. En les autonòmiques van obtenir el suport de 233 vilatants i vilatanes.

Veure resultats complets a Molins de Rei segons el Ministerio de l'Interior



dimarts, 15 de novembre de 2011

Els dos representants de l'Ajuntament a l'Àrea Metropolitana cobraran 500 € mensuals per assistència a dues reunions


En el ple, municipal del 27 d'octubre la Candidatura d'Unitat Popular va realitzar una pregunta per saber quines són les retribucions que cobren els dos representants designats per l'Ajuntament de Molins de Rei a l'Àrea Metropilitana de Barcelona, que recordem que són l'alcalde de la vila, Xavi Paz, i el regidor d'IxMdR, Sergi Conde.

Habitualment es celebra mensualment 1 reunió de cada comissió informativa i del Consell Plenari i per tant cobraran 499,19 € mensuals. Tenint en compte que normalment es fan reunions durant 9 mesos de l'any les retribucions anuals arribaran als 4.492,71 € anuals per cada un d'ells.

Recordem que l'alcalde de la vila cobra 52.681,17 € per part de l'Ajuntament, que sumats als 4.492,71 €, donen un total 57.173,88 € anuals.

El regidor d'IxMdr cobra 4.560 € per part de l'Ajuntament com a regidor de l'oposició, que sumats als 4.492,71 €, donen un total 9.052,71 € anuals.

A continuació us adjuntem la pregunta realitzada per la CUP. En cursiva estan les respostes del govern municipal.


PREGUNTA DE LA CUP SOBRE LES RETRIBUCIONS QUE COBREN ELS REPRESENTANTS DE L’AJUNTAMENT DE MOLINS DE REI A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA


Els dos representants de l’Ajuntament de Molins de Rei a l’Àrea Metropolitana de Barcelona són l’alcalde de la vila, el sr. Xavi Paz, i el regidor d’IXMdR, el Sr. Sergi Conde.

El govern municipal va adoptar públicament el compromís d’informar sobre quines eren les retribucions per assistència als diferents òrgans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Aquest organisme metropolità és un dels molts organismes públics d’aquest país que no són precisament gaire transparents. Si busquem per Internet i a través del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i del Butlletí Oficial de la Província de Barcelona podrem trobar el salari de qualsevol treballador/a d’aquest organisme. En canvi, és impossible trobar quines són les retribucions i/o dietes per assistència que cobren els alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores que representen als seus municipis en les diferents reunions d’aquest organisme.

Per tot això volem fer les següents preguntes:

1. Quina és la retribució o dieta per assistència a una reunió del Consell Metropolità? Quin és el màxim anual de reunions del Consell Metropolità que es poden cobrar? Quina és la periodicitat del Consell Metropolità?

a) 323 €
b) c) El Consell Metropolità, en sessió de 21 de juliol de 2011, va adoptar l’acord de determinar que la periodicitat de les seves sessions és mensual. Habitualment no es celebren sessions als mesos de gener, agost i setembre


2. Quina és la retribució o dieta per assistència a una reunió d’una comissió informativa? Quin és el màxim anual de reunions de cada comissió informativa que es poden cobrar? Quina és la periodicitat de cada comissió informativa? Quantes comissions informatives diferents existeixen?

a) 176.19 €
b) c) La periodicitat de les Comissions Informatives és la mateixa que la del Consell Metropolità. No es poden acumular dietes per assistència a diferents comissions informatives.


3. Quina és la retribució o dieta per assistència a una reunió de la comissió de comptes? Quin és el màxim anual de reunions de la comissió de comptes que es poden cobrar? Quina és la periodicitat de cada comissió de comptes?

a) 176.19 €
b) No tenim coneixement ja que cap representant de l’Ajuntament de Molins de Rei es membre d’aquesta Comissió.


4. A part d’aquests 3 òrgans citats anteriorment (Consell Metropolità, Comissions Informatives, Comissió de Comptes) existeix algun altre òrgan de l’Àrea Metropolitana on hi estigui representat l’Ajuntament de Molins de Rei a través de l’alcalde o del regidor Sergi Conde? Sí és així, demanem que se’ns passi tota la informació referent a les retribucions i periodicitat d’aquests òrgans.

a) No. El sr. Xavier Paz Penche va ser designat (com el mandat anterior) pel Grup Metropolita del PSC representant de l’AMB a l’Assemblea del Consorci del Parc Natural de Collserola.
b) No consta que de moment durant aquets mandat el Consorci del Parc Natural de Collserola tingui aprovades dietes o indemnitzacions per assistència a les seves assemblees. A més en representació del Grup municipal d’Iniciativa per Molins de Rei hi és la regidora Mercè Ferrer Vilarrubia, tal i com en el mandat anterior estava el Sr.Ivan Arcas.


5. L’alcalde de la Vila, el Sr. Xavi Paz, és membre del Consell Metropolità? De quines comissions informatives és membre? És membre de la Comissió de Comptes?

a) El sr. Xavier Paz Penche és membre nat del Consell Metropolità com a Alcalde de Molins de Rei.
b) Ha estat designat membre de la Comissió Informativa d’Administració i Territori.
c) No


6. El regidor d’IxMdR, el Sr. Sergi Conde, és membre del Consell Metropolità? De quines comissions informatives és membre? És membre de la Comissió de Comptes?

a) El sr. Sergi Conde Lázaro és membre del Consell Metropolità per designació de l’Ajuntament de Molins de Rei.
b) ha estat designat membre de la Comissió Informativa de Desenvolupament Econòmic
c) No


dijous, 10 de novembre de 2011

El govern municipal assegura que "aprofiten l'hora de dinar per treballar" en resposta a una pregunta sobre el dinar pagat amb diners públics

En el passat ple municipal del 27 d'octubre el govern municipal (CiU i PSC) van donar resposta a una pregunta formulada per la CUP en referència a un dinar pagat amb diners públics entre diferents membres del govern i els directors/es dels centres educatius de la vila.

A continuació trobarem la nostra pregunta i la resposta del govern municipal i podreu observar com no s'han respòs alguna de les preguntes ni tampoc algun dels nostres precs.

PREGUNTA DE LA CUP SOBRE EL DINAR DEL GOVERN MUNICIPAL AMB ELS DIRECTORS/ES DELS CENTRES EDUCATIUS

Ens ha arribat a través d’un veí de la vila la informació que fa unes setmanes es va realitzar un dinar en un restaurant del barri de la Granja entre el govern municipal i els directors/es dels centres educatius de la vila.

Tal i com se’ns va confirmar per part del mateix govern municipal en la reunió de la comissió informativa de l’Àrea de Serveis a les Persones del dia 19 d’octubre, aquest dinar ha estat pagat amb diners públics de l’Ajuntament de Molins de Rei.

Des de la CUP entenem que un ajuntament no hauria de pagar despeses d’aquest tipus i creiem que les reunions de treball s’han de realitzar en sales de reunions, que en el municipi n’hi ha unes quantes.

Per tot això volem preguntar:
  1. Quin dia es va realitzar aquest dinar?
  2. Quins membres del govern municipal van participar-hi?
  3. Quin ha estat el cost total del dinar?
  4. Per quin motiu aquesta suposada reunió de treball no es va realitzar en una sala de reunions?
  5. A quina partida pressupostària es carregarà aquesta factura?
També volem fer els següents precs:
  1. Demanem que se’ns faciliti la factura del dinar
  2. Demanem que el govern municipal es comprometi, a partir d’ara, a comunicar a tots els grups municipals qualsevol dinar o sopar que sigui pagat amb diners públics de l’Ajuntament de Molins de Rei i què no ens haguem d’assabentar a través de rumors.


RESPOSTA DEL GOVERN MUNICIPAL:

Celebro molt que em faci aquesta pregunta perquè en primer lloc deixar molt clar les prioritats del seu grup. Vostè està més preocupat per la forma que pel fons. El seu objectiu hauria de ser qüestionar el govern municipal i el nostre treballar per la vila. Aquestes darreres setmanes hem resolt grans problemes i reivindicacions històriques de la vila que són de gran interés per als molinencs com ara la nova Deixalleria, l’acord del Vial de Cornisa, i vostès es preocupen per una qüestió de forma com és una sessió de treball.

Miri, amb tota satisfacció em plau explicar-li. Aquest alcalde i aquest equip de govern estem pencant molt, estem fent molta feina i també aprofitem l’hora de dinar per treballar. No és res extraordinari, perquè és la nostra responsabilitat i perquè així ho fan milers i milers de treballadors i treballadores. També els directors de les escoles.

Volem estar més a prop i donar tot el suport als professionals de l’educació perquè ens necessiten més que mai i perquè l’educació ha de ser una prioritat per a tots. Gràcies a la trobada de treball del passat dia 17, hem encetat noves línies de treball, hem pogut posar en comú preocupacions, necessitats i compartir solucions per millorar les nostres escoles. I així ho seguirem fent en els espais i formats que més ens ajudin.

Si cal visitar les escoles, doncs les visitem, com ja he fet. Si cal reunir-nos a l’ajuntament, ens reunirem a l’ajuntament i si cal dinar perquè és el moment que millor ens va a tots, que ens permet coordinar les agendes dels propis directors d’escoles, que ens permet trobar-nos tots alhora, doncs dinarem. D’aquesta manera van poder coincidir el 95% dels convidats.

Miri, els directors i mestres de les escoles estan pencant més que mai i estan dedicant més hores i posant més compromís, il.lusió i professionalitat que mai per tirar endavant malgrat les dificultats i les retallades que estan patint. Per això, insisteixo que, si després de la seva jornada laboral, per poder trobar-nos tots i seguir trebalant, cal que ho fem a l’hora de dinar, doncs ho farem.

Farem tot el que calgui i ho seguirem fent, com sempre, amb tota l’austeritat i transparència. Per això, no tenim cap problema en què consulti les factures i els comptes. Tal i com preveuen els diferents procediments administratius. El cost del dinar va ser de 10€ per persona. 210 €. Mentre vostè pregunta, nosaltres continúem treballant per Molins de Rei i continuarem millorant Molins de Rei.

Tenim un govern noCiU per tothom excepte per aquells que estafen en grans proporcions (inclosos familiars)

Ahir llegia una notícia que quantificava en 16.000 milions d’euros el frau fiscal dels empresaris catalans. Les retallades del govern de Convergència i Unió representen un total de 2.600 milions d’euros. Concretament en sanitat han retallat per valor de 1.000 milions d’euros.

El programa electoral de CiU per les eleccions al Parlament de Catalunya deia concretament en l’apartat de Salut coses com aquestes:

  • “La salut i l’atenció sanitària són dos elements essencials per a la cohesió i el benestar d’una societat, i s’han de mantenir i potenciar.”
  • “Es reduiran les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques, i s’establiran temps màxims per a cirurgia electiva.”
  • “Treballarem per establir horaris més amplis d’atenció a tota la Xarxa Sanitària d’Utilització Pública.”

Tot això s’ho han saltat a la “torera”, cosa que representa un engany cap a la ciutadania.

Per altra banda, en aquests mesos de govern convergent, s’ha rebaixat l’IRPF a les 50.000 persones que cobren més de 120.000 € anuals. També s’ha suprimit l’Impost de Successions que ja només pagaven les 500 famílies més riques de Catalunya.

I el més greu: L’any 2009 es va descobrir que un dels catalans enxampats per tenir comptes bancaris a Lienchtenstein no és cap altre que Artur Mas Barnet, pare de l’actual president de la Generalitat, Artur Mas, per un frau de 823.262 euros. Del compte era beneficiari, el 2002, el mateix Artur Mas fill, aleshores conseller d’Economia i Finances de la Generalitat.

Avui dimecres a les 18.30h la plataforma Molins contra les Retallades ha convocat una concentració davant de l’acte electoral de CiU que es durà a terme a la Sala Gòtica. Us animo a participar-hi per exigir un cop més que volem un Govern que no estigui al costat dels que més tenen i més defrauden. Volem un Govern que no retalli els nostres serveis públics!

* Comentari radiofònic corresponent a la Raó del Regidor del dia 9 de novembre de 2011