Aquest diumenge es va celebrar la VIII Pujada al Turó de l'Home, organitzada pel Club Ciclista Sant Celoni. Es tracta d'un dels ports més durs dels Països Catalans amb 25 kms de pujada a una mitja del 6%, amb rampes de fins al 15% i amb un desnivell de 1500 metres.Aquesta era la meva 4ª participació. L'any 2004 vaig quedar 2n. El 2005 vaig guanyar i a més vaig establir el record de la prova en 1 hora 14 minuts i 2 segons. L'any 2006 vaig tornar a guanyar de manera bastant fàcil.
Aquest any el meu estat de forma era més dolent ja que no he entrenat ni la meitat que altres anys però encara estic content perquè he quedat 3r, a només 24 segons del primer i s'han quedat a més de 4 minuts del meu record. Aquí podeu veure la classificació.
La crònica d'aquest any la veritat és que ha estat molt emocionant. Fins a la Costa del Montseny, en el km 10 de pujada encara erem un grup bastant nombrós però va ser just després quan van haver-hi diferents canvis de ritme considerables i la cosa es va anar trencant. Jo anava tota l'estona saltant a qualsevol canvi de ritme i em vaig sorpendre d'anar aguantant bé.
Després d'un tram de descans afrontem els últims 6 kms, els més durs. En aquest moment som un grup de 8 però el que més tard guanyarà posa un ritme bastant fort fins que ens quedem 3 i més tard ell i jo. M'acabo despenjant a falta de 4 kms per meta i més tard em passa l'Artur Prat i em poso a roda seva i tornem a agafar al 1r. En el km 3 em torno a quedar i se'n van ells dos. A falta d'un km m'apropo bastant a ells però ja no estic a temps d'agafar-los. Ells es juguen la victòria a l'sprint i jo arribo a 24 segons.
Aquest any el meu estat de forma era més dolent ja que no he entrenat ni la meitat que altres anys però encara estic content perquè he quedat 3r, a només 24 segons del primer i s'han quedat a més de 4 minuts del meu record. Aquí podeu veure la classificació.
La crònica d'aquest any la veritat és que ha estat molt emocionant. Fins a la Costa del Montseny, en el km 10 de pujada encara erem un grup bastant nombrós però va ser just després quan van haver-hi diferents canvis de ritme considerables i la cosa es va anar trencant. Jo anava tota l'estona saltant a qualsevol canvi de ritme i em vaig sorpendre d'anar aguantant bé.
Després d'un tram de descans afrontem els últims 6 kms, els més durs. En aquest moment som un grup de 8 però el que més tard guanyarà posa un ritme bastant fort fins que ens quedem 3 i més tard ell i jo. M'acabo despenjant a falta de 4 kms per meta i més tard em passa l'Artur Prat i em poso a roda seva i tornem a agafar al 1r. En el km 3 em torno a quedar i se'n van ells dos. A falta d'un km m'apropo bastant a ells però ja no estic a temps d'agafar-los. Ells es juguen la victòria a l'sprint i jo arribo a 24 segons.
2 comentaris:
Vaja! Per no estar en forma no esta gens malament.
La veritat es que em vaig sorprendre jo mateix perquè aquest any he entrenat la meitat de kms que anys anteriors i he quedat bastant aprop del primer ja que altres anys el primer aconseguia ventatges de 2 o 3 minuts com a mínim.
Ara per aquest any la temporada ciclista està acabada i ara ve la dels bolets.
Publica un comentari a l'entrada