Pagar o no pagar davant d’un segrest

Amb el recent cas del segrest del vaixell basc “playa de Bakio” s’ha obert de nou el debat sobre si s’ha de pagar per alliberar les persones retingudes contra la seva voluntat. En aquest cas el govern de moment no ha informat de com s’ha aconseguit resoldre el cas de manera satisfactòria però sembla evident que s’ha pagat una quantitat de diners als segrestadors i alguns partits polítics com el PP han demanat que no es pagui aquest rescat i s’enviï a l’exèrcit al·legant que no es pot cedir davant de la pirateria.

A efectes pràctics s’hauria de veure que resulta més car, si pagar el rescat o enviar un vaixell de l’exèrcit espanyol a tants quilòmetres de distància. Segurament és més barat pagar el rescat i és la manera més segura per garantir la vida de les persones.

A mi el que em sobta és la diferència de criteris depenent de la tipologia del segrest i de la personalitat del segrestat. També influeix la pressió mediàtica. Posaré dos exemples que han passat a l’estat espanyol.

L’any 1979 ETA va segrestar al diputat d’UCD Javier Rupérez (després diputat del PP) i l’estat espanyol va pagar 200 milions de pessetes per aconseguir el seu alliberament. L’any 1997 el govern espanyol del PP no va cedir a les demandes d’ETA per evitar la mort de Miguel Ángel Blanco. En aquest cas no es demanava diners sinó l’apropament dels presos bascos a Euskal Herria, una demanda que comparteix la immensa majoria de la societat basca i que simplement es tractaria d’acabar amb una situació que vulnera la mateixa Constitució Espanyola.

Segurament si el segrestat hagués estat el fill del Sr. Aznar s’hagués complert la llei i s’haguessin apropat alguns presos bascos. També està clar que no es va actuar igual davant de la vida d’un diputat o davant la vida d’un simple regidor de poble.

Tant en un cas com l’altre s’ha de tenir clar que la solució perquè no hi hagi segrestos no és la ma dura i deixar morir als segrestats sinó que es tracta d’anar al fons de la qüestió, ja sigui una resolució democràtica i dialogada del conflicte basc o treballar per un context internacional més just on no hi hagi països com Somalia, on l’extrema pobresa i el descontrol més absolut permet l’existència de casos de pirateria.