Aquests dies els mitjans de comunicació estan parlant més que mai del ciclisme perquè hi ha casos de dopatge en el Tour de França. És un tema que conec més o menys aprop perquè és l’esport que practico més habitualment i perquè també he estat competint en curses “amateurs”. Sempre dic que m’agrada molt el ciclisme però que no segueixo gaire el negoci del ciclisme (ciclisme professional). Per tot això vull aportar al debat uns quants apunts:1- El dopatge existeix perquè en el ciclisme professional hi ha molts diners en joc. Si una persona és capaç de traïr a un company de feina per tal d’aconseguir un ascens laboral qui creu que un ciclista no prendrà alguna substància per poder guanyar milions d’euros? El dopatge existeix perquè els ciclistes formen part d’una societat corrompuda i on la majoria només mira pel seu futur.
2- En molts esports els controls antidopatge fan riure i per això no enganxen a ningú. En el ciclisme es fan controls molt estrictes i en qualsevol moment. Tot ciclista professional ha de comunicar cada setmana a la UCI on estarà per si ha de passar un control sorpresa.
3- El Tour es pot fer menjant pasta i prenent només substàncies legals. La mitja potser no serà de 45 km/h però l’espectacle seria el mateix. A mi si em paguen totes les despeses jo també podria fer el Tour, a una mitja més baixa, però el faria.
4- Els ciclistes professionals que es dopen tenen també part de culpa però els màxims culpables són els directors dels equips i els metges, que normalment sempre surten sense culpa de tots aquests afers. Susbtàncies dopants no son tan fàcils d’aconseguir i sense un control mèdic tampoc serveixen de gaire i per tant és molt difícil que siguin només els ciclistes els culpables en aquest assumpte.
5- El dopatge també es present per desgràcia en categories inferiors però també corre la droga per les discoteques i entre el jovent de forma generalitzada i com abans deia és un problema de la societat.
6- És indignant com en altres esports fan la vista grossa i és indignant veure com TV3 es gasta una millonada en emetre espectacles (i no esports) com la Formula 1 o el Motociclisme, on no hi ha controls antidopatge.
7- És trist veure com totes aquestes campanyes de desprestigi faci que les categories inferiors (infantils, cadets, juvenils) estiguin en autèntica crisi ja que no hi ha quasi nens i nenes que facin ciclisme. Aquest esport, juntament amb la natació, es pot practicar durant tota la vida perquè no perjudica a les articulacions com molts esports en equip com el futbol o el bàsquet. És indignant que les administracions només promocionen els esports “grans” i marginin el ciclisme. Cada cop posen més traves per fer curses ciclistes però si un partit del Barça colapsa les entrades a Barcelona no passa res...
8- No em fio de cap ciclista professional però conec personalment alguns d’ells i la pura veritat és que són gent que fan més de 30.000 kms d’entrenament. Entrenen cada dia, fent fins a entrenaments de 7 hores, fent sessions de natació i de gimnàs, portant a terme dietes molt estrictes... Ni punt de comparació amb esports com el futbol, en què jo dubtaria fins i tot de qualificar com a esportistes a alguns futbolistes.
9- Avui el Diari Marca ha publicat en la seva portada un dibuix on es veu una xeringa punxada en la roda d’una bici. Com a persona que practica el ciclisme em sento insultat per aquesta gentussa i espero i desitjo que el diari desaparegui i aquests periodistes perdin la feina, perquè han demostrat que són uns autèntics hipòcrites i els repto a què tinguin la valentia de fer una portada amb algun jugador del Real Madrid acusant-lo de ionqui…
5 comentaris:
Penso que la criminalització que s'està fent dels ciclistes es injusta, sense que això vulgui dir que ells estan lliures de culpa, el responsable d'això, en son els interessos econòmics que hi ha al ciclisme. Estic segur que a tots els esports hi ha gent que es dopa, però el fet de fer-ho o no, no es tant determinant com en el ciclisme, de fet, quan jo corria curses de fons, una vegada vaig enxampar a un company prenent-se una pastilla de cafeïna, i allí, no sols no hi havia interessos econòmic pel mig, sinó que havíem de pagar per poder córrer, o sigui, que sempre hi haurà algú que farà trampes no sols per guanyar, sinó que per millorar resultats. Per això, s'ha de fer el que calgui per desemmascarar a qui ho faci, i no criminalitzar a tot el col·lectiu, i pensar que a qui no se l'hi ha trobat mai res, es perquè no es dopa.
Antoni no estic d'acord amb tu. El dopatge és igual de determinant en tots els esports, però les substàncies amb que s'aconsegueix aquesta avantatge no són les mateixes. Hi ha dopatge tant en esports de punteria amb beta bloquejants (golf, tir amb arc, ...) com en escacs amb substàncies que augmenten la teva concentració.
I sobre la portada del marca: és una hipocresia total. I més amb el titular de: "¿Es verdad el ciclismo?" Quan el ciclisme és avui en dia l'esport més capacitat per respondre aquesta pregunta.
Però el que de veritat a mi em sap greu és l'actitud del diari, quan seria molt més positiu aprofitar la gran audiència a la que arribar per obrir un debat sobre el dopatge analitzant tots els punts de vista. Aconseguint així que la societat demanés el nivell de control que hi ha en el ciclisme per tots els altres esports.
Salutacions
Alex, en el fons estic d'acord amb la major part dels teus comentaris, però matisaria algunes coses. He sigut jugador de bàsquet abans de ser ciclista i en aquest esport també hi havia dopatge, però pense que molt menys que en el ciclisme, potser perquè els resultats del dopatge no eren tan immediats, ja que en el bàsquet (com en molts altres esports sense tants casos de dopatge) el component físic és important, però ho és igual o més el tècnic, i les substàncies prohibides no milloren la tècnica. Quant al fet que els principals culpables són els metges i els directors, potser siga així, però no t'oblides que tramposos hi ha en tots els col·lectius, també en el ciclista. Et posaré un exemple, Alex: fa només tres mesos, en l'última etapa de la "Volta al cinturó sud d'Alacant" una cursa per a ciclomasters (ni tan sols amateurs) que consta de tres etapes, l'organització va anunciar per megafonia que passarien control antidopatge 5 corredors (el primer de l'etapa i de la general i tres més a l'atzar). Resultat: de 130 corredors que passaren el control de firmes, 15 (entre ells el primer de la general) carregaren les bicis al cotxe i se n'anaren a casa, i dels que sí que eixiren només 80 es classificaren, la resta es retiraren. I estem parlant de ciclomasters... (és clar, en aquestes categories no sovintegen els controls). Vull dir que en esports on el component físic és fonamental (ciclisme, alterofília, algunes proves d'atletisme...) la tentació per dopar-se és major i, si a més, hi ha una quantitat brutal de controls com en el ciclisme, és lògic que afloren més casos de dopatge. La llàstima és que, com tu dius, si més no a nivell professional, els controls i les exigències no siguen les mateixes en tots els esports.
Josep
Efectivament en categories no professionals com ciclomaster o veterans s'han donat casos de dopatge malgrat que els controls son molt poc habituals.
És trist dopar-se per guanyar en una categoria on l'únic que guanyes és una copa i un ram de flors...
Potser es carregaran el ciclisme professional però el ciclisme com a esport no ho aconseguiran perquè cada cop hi ha més gent que practica el ciclisme habitualment i les marxes cicloturistes en són un exemple.
Salut!
Bones,
comparteixo totalment amb tu tots els punts excepte on dius que els ciclistes no tenen tota la culpa. Hi ha més persones implicades, pero qui te l'ultima paraula es el ciclista que diu si o no. Potser perd la feina si diu que no, pero conserva la seva dignitat com a persona. Hi ha ciclistes que han arribat a profesionals i han dit que no. Com dius, és la societat actual el problema, que valora més els calers que la dignitat.
Per altra banda, el jugador de basquet que diu que el doping no millora la tècnica. Té tota la raó però quan estàs a 190 pulsacions, extenuat, no hi ha lloc per la técnica. El que vull dir és que sense una bona preparació física, t'esgotes i no pots pendre part del joc ni utilitzar la teva técnica. Pots ser boníssim, pero si la resta corren més que tu i no es cansen....
Publica un comentari a l'entrada