
Això si, com que fa pocs dies hi havia lluna plena quasi tots els rovellons tenien cucs. Al final, després d'acabar mullats de dalt a baix per la pluja vaig omplir el cistell. L'aspecte com veureu a la foto no és molt estètic perquè la majoria son rovellons de sang i és típic que agafin tonalitats verdoses o blanques. De rovellons ataronjats n'hi havia moltíssims també però estaven "acribillats" pels cucs.
2 comentaris:
Conclusió per a víctimes del fenòmen "Caçadors de bolets": no paga la pena fer molts quilometres per a anar-ne a buscar...
Jo crec que si que val la pena. Jo quan vaig a buscar a bolets intento trobar-ne molts però basicament ho faig per passar un dia per la muntanya i conèixer nous indrets.
A part és un exercici molt saludable. L'únic problema és que hi ha gent que destrossa el bosc i és poc respectuós.
Publica un comentari a l'entrada