Aquest diumenge va tornar a ser un dia entretingut buscant bolets. Sortida a les 5 del matí de Sant Joan Despí i 3,5 hores de viatge fins a un lloc del Pirineu on no hi havia absolutament ningú buscant bolets i a més estava ple de rovellons. Crec que mai n'havia vist tants!
Això si, com que fa pocs dies hi havia lluna plena quasi tots els rovellons tenien cucs. Al final, després d'acabar mullats de dalt a baix per la pluja vaig omplir el cistell. L'aspecte com veureu a la foto no és molt estètic perquè la majoria son rovellons de sang i és típic que agafin tonalitats verdoses o blanques. De rovellons ataronjats n'hi havia moltíssims també però estaven "acribillats" pels cucs.
Això si, com que fa pocs dies hi havia lluna plena quasi tots els rovellons tenien cucs. Al final, després d'acabar mullats de dalt a baix per la pluja vaig omplir el cistell. L'aspecte com veureu a la foto no és molt estètic perquè la majoria son rovellons de sang i és típic que agafin tonalitats verdoses o blanques. De rovellons ataronjats n'hi havia moltíssims també però estaven "acribillats" pels cucs.
2 comentaris:
Conclusió per a víctimes del fenòmen "Caçadors de bolets": no paga la pena fer molts quilometres per a anar-ne a buscar...
Jo crec que si que val la pena. Jo quan vaig a buscar a bolets intento trobar-ne molts però basicament ho faig per passar un dia per la muntanya i conèixer nous indrets.
A part és un exercici molt saludable. L'únic problema és que hi ha gent que destrossa el bosc i és poc respectuós.
Publica un comentari a l'entrada