diumenge, 11 de gener de 2009

Valoració de l'Assemblea Nacional de la CUP a Mataró

Avui diumenge 11 de gener de 2009 s'ha celebrat l'Assemblea Nacional Extraordinària de la CUP per a decidir la línia estratègica de la CUP pels propers anys. Després de l'Assemblea Nacional de Manlleu del juliol de 2008 on es van aprovar uns estatuts que definien com s'organitzava la CUP a nivell nacional ara s'ha discutit sobre quina havia de ser el full de ruta en els propers anys.

Al final s'han presentat 3 ponències que resumiré breument i segons la meva opinió:

La CUP, l'alternativa necessària (presentada per Sant Celoni, Manresa i Lleida)
Ponència que ha volgut ser un punt intermig entre els dos sectors que teòricament han monopolitzat els debats en les últimes assemblees nacionals tot i que cal dir que això dels sectors no és que estiguin definits completament. No descartava presentar-se a les eleccions autonòmiques però condicionant-ho a què s'estructuri un debat de cara a la propera Assemblea Nacional Ordinària del mes de juliol. Pel que fa a les relacions amb la resta de l'esquerra independentista (EI) es proposava la creació d'una Taula de caracter intern entre tots els agents socials de l'EI. Apostava per reforçar el discurs nacional a mesura de què les condicions ho facilitin.


Ponència estratègica, línia política (presentada per Badalona, Sabadell, Cerdanyola-Ripollet)
Ponència elaborada per gent de l'MDT i altres sectors que defensaven una línia política nacional més forta i s'apostava per presentar-se a les properes eleccions autonòmiques. Era la ponència més concreta en quan a les relacions amb la resta de l'EI i es limitava a parlar d'obrir marcs de debat.


Unitat Popular i Municipalisme d'Alliberament (presentada per Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Capellades, Sant Pere de Ribes, Valls, Sallent i Martorell)
Ponència elaborada per diferents CUP, bàsicament de la zona sud del Llobregat, i propera a les postures d'Endavant. S'apostava clarament per una millor coordinació amb la resta de l'EI. Es descartava d'entrada presentar-se a aquestes eleccions autonòmiques perquè la prioritat ha de ser reforçar el municipalisme d'alliberament i apostava per crear discurs nacional en base a una dinàmica de treball municipal entre totes les CUP i reforçant les assemblees territorials, com a eina per coordinar-se amb els moviments socials i populars de cada territori.


En la primera votació el resultat el següent:

Unitat Popular i Municipalisme d'Alliberament: 128 vots 44 %
La CUP, l'Alternativa Necessària: 104 vots 35 %
Ponència estratègica, línia política: 61 vots 21%


Per tant a la segona ronda han passat les dues ponències més votades i el resultat ha estat:

La CUP, l'Alternativa Necessària: 161 vots 56 %
Unitat Popular i Municipalisme d'Alliberament: 127 vots 44 %


I per últim, la ponència guanyadora, ha estat sotmesa a la seva ratificació i el resultat ha estat el següent:

A favor: 180 vots 64%
En contra: 94 vots 33%
Abstenció: 8 vots 3%

Comptant els vots nuls en el moment amb més presència s'ha arribat a ser 303 militants de la CUP sobre un cens de més de 500 militants. Per tant, l'assistència a aquesta AN ha estat superior al 50%.

El debat en tot moment, tot i les postures divergents, s'ha desenvolupat amb tranquilitat i sense desqualificacions, cosa de la qual me n'alegro. La ponència guanyadora, que en primera votació ha tret el 35% ha ofert un procés per incloure parts de les altres ponències amb la intenció de contribuir al consens al si de la CUP.

Personalment m'he decantat per la Ponència Unitat Popular i Municipalisme d'Alliberament perquè penso que és fonamental tenir una bona coordinació amb la resta d'agents de l'EI de cara a tenir un creixement de les CUP allà on ara no hi som i perquè també hem de construir el discurs nacional entre tots i totes. També cal que les decisions importants que afectin a tot el moviment es prenguin consensuadament i evitar errors del passat. La CUP segurament acabarà sent un referent perquè és la marca electoral de l'EI però ara per ara no tenim presència territorial en molts indrets i per tant si volem aconseguir fer crèixer el projecte de la CUP tant quantitativament com qualitativament ho hem de fer conjuntament amb tota l'Esquerra Independentista dels Països Catalans.

Aquesta ponència ha obtingut el 44 % dels vots i per tant caldrà tenir molt en compte el que s'hi deia. Era una aposta clara per reforçar la coordinació amb tota l'EI i un no rotund a presentar-se a les properes eleccions autonòmiques.

Si mireu el transvasament de vots de la primera ronda de votacions a la segona es veu clarament que la ponència guanyadora ha rebut els vots de la ponència de Badalona, Sabadell i Cerdanyola-Ripollet. Com he dit al principi, Sant Celoni, Lleida i Manresa han presentat la seva ponència com la via intermitja i a l'hora de votar s'ha demostrat que els votants de la primera ponència eliminada l'han votada com a "mal menor".

Tot i així la ponència guanyadora també aposta per coordinar-se amb la resta de l'EI i aposta per posposar el debat de les autonòmiques per la propera AN del mes de juliol.

Entenc que aquesta valoració és molt parcial i m'he basat en els temes que més han sortit en el debat però per tot això animo a que enriquiu el debat amb aportacions en forma de comentari. La meva valoració final, tot i que no ha guanyat al final la meva opció, és positiva perquè després d'aquesta Assemblea Nacional ha quedat clar que cal apostar pel consens entre tots i totes per fer avançar el projecte de la CUP, tant a nivell intern com en les relacions amb altres organitzacions polítiques i sectorials de l'esquerra independentista.


Altres opinions de militants de la CUP:

Posem fil a l'agulla!. Bloc de Juli Cuéllar
Un pas en positiu. Per Pau Juvillà Ballester, membre de la CGT i del Secretariat Nacional de la (CUP)
Ara si: la CUP l'alternativa necessària. Per Antoni Rico i Garcia, Historiador i membre del Secretariat Nacional de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP)


Justificació completa

10 comentaris:

Anònim ha dit...

És fantàstica la teva actitud. Maneres de fer com la teva portaràn la CUP endavant. Milito, com tu a la CUP, potser no hagúes votat la mateixa ponència que tu, malgrat crec que no hem d'anar a les properes autòmiques. T'he de dir però que amb persones com tu, fa goig militar, i de ben segur que entre tots farem avançar la CUP cap a on entre tots decidim que hem d'anar.

Gràcies Alex.

Un militant de la CUP (i no de Molins)

Albert ha dit...

Com ja han dit. És realment un gig compartir militància amb gent com tu.

No he votat en cap ronda la teva ponència preferible. Sí que considero que és necessari presentar-se a les eleccions perquè dir les coses pel seu nom que la política catalana (PPCC) està molt mancada d'això. Sols l'Esquerra Indpendentista tenim la possibilitat de fer-ho.

Sobretot el que més m'ha agradat és la visió de treball de cara a participar en la construcció de la Unitat Popular. Juntament a la Taula de Debat que quan existeixi serà genial (imagino que caldrà o bé fer-ne una de nova o bé fer-ne retocs a algunes estructures existents).

Albert, membre de la CUP i de la teva territorial

Quico ha dit...

Salut Àlex.

Comparteixo gran part de les teves reflexions. Malgrat ahir no vàrem votar el mateix penso, com tu, que cal seguir treballant i expandint el projecte a nivell local, i que aquest ha de ser el motor de la CUP. I penso que això, no és contradictori ni va en dretiment de començar a donar respostes i alternatives a aquelles qüestions que ens afecten a altres nivells.

També comparteixo amb tu, que la CUP ha coordinar-se i treballar amb el conjunt de l’EI. Penso que aquests han de ser els primers passos i que l’EI ha d’ésser el motor de la Unitat Popular. No obstant però, hem de tenir present també que la CUP ha d’anar més enllà, no ha d’ésser només el referent per l’EI, ha d’acabar sent-ho també de sectors més àmplis. Entenc però, que la CUP tot just comença a caminar a nivell nacional.

També comparteixo la necessitat de tenir molt en compte la ponència que va votar una part important dels assistents ahir, que com tu apuntes, ha obtingut un 44% dels vots. Així com penso que també s’ha de considerar la ponència que va caure a la primera votació.

Espero que la proposta que vàren fer els companys de Berga, per iniciar un procés de debat al voltant del document ratificat i poder així fer-hi noves incorporacions, prosperi.

Entenc doncs que la ponència que ha tirat endanvant permet recollir gran part de les diferents sensibilitats de la CUP, i permet seguir avançant sense perdre l’essència que fins ara, ha fet que la CUP avanci a pas ferm, ni tampoc tancar al treball a nivell nacional.

Felicitats pel bloc! I per la feina que esteu duent a terme a Molins!

Quico.

underoig ha dit...

Hola Alex,

Encara que ja ho han dit, et felicito pel post, perquè és concis i aclaridor. Sobretot per les persones que som fora del Pais.

Des de el meu punt de vista, tinc sensacions contradictories. Per una banda estic super content de que no hagi prosperat la proposta del sector que podriem qualificar d'MDTero (sense anim de res). Em feia molta por que pogues prosperar una proposta del caire marcadament electoralista i crec que es bo que les lluites de l'EI (i de la resta de moviments populars que vulguin)a les institucions es duguin amb una estrategia construida per gent amb coneixença, pero sense hipoteques, del passat. Tambe es evident que si s'hagues escollit aquesta opcio la tensio i amb ella el fantasma de ruptura que historicament sempre ha planejat sobre l'EI hagues anat in crescendo.
Tambe considero que es positiu que es coneguin les posicions estrategiques dins de les CUP i la seva correlacio de forces. Sempre, és clar, des de una postura constructiva que permeti gestionar aquesta diversitat.


Per altra banda, doncs no estic del tot satisfet, perque l'opcio aue jo hagues defensat, si fos militant de les CUP, hagues sigut la de Vila, Valls, Cape... perque crec que es la millor opcio de futur per a l'EI i la resta de moviments transformadors. Sobretot per evitar el fort poder assimilador que comporta tota representacio institucional, i perque trobo una molt bona opcio organitzativa aixo de les coordinadores de vegueries o zones geografiques, sobretot per evitar el centralisme en la presa de decisions que tenen, per be i per mal, les capitals a casa nostra i evitar l'allunyament de les bases dels militants i els organs amb responsabilitats nacionals...

Per lo del famos tema de les autonomiques... entenc que la conjuntura externa (ERC pactant amb el PSOE, buit de representacio institucional dels moviments populars...) pot portar a molta gent pensar que es necessari presentar la candidatura, sobretot si no es mira la situacio del moviment politic i la seva representacio territorial, aixi doncs en aquest sentit estic content que s'hagi mig tancat, una porta que semblava ben oberta...

Pero jo crec que com en tota lluita d'idees o estrategies, les posicions de consens tambe comporten indefinicions... Aixi el dubte mes important que tinc te a veure amb la coordinacio amb la resta de l'EI. No se ben be que es exactament una "taula de coordinacio interna", sense noves sigles ni una accio politica propia (es a dir exterior). Mes tenint en compte l'episodi de la coordinadora a on les CUP anteriorment van decidir no fromar-ne part. A mes a mes, si la CUP a de tenir un discurs nacional, o si mes supramunicipal, com es coordinara aquest paper amb la (si preferiu les) organitzacio (ns) politica (ques)?
Aquest darrer, paragraf es volgudament provocatiu, per saber una mica el que pensa l'altra gent, car la meva coneixença de les CUP es prou limitada.

Una abraçada d'ilusions per tots i moltes gracies Alex, per aquest post tant aclaridor.

Boi

Anònim ha dit...

M'afegeixo a la llista de felicitacions, sort que hi ha gent com tu militant a la CUP.
Pel que fa a l'Assemblea Nacional i el resultats doncs jo he de dir que estic molt i molt content que finalment no hagi guanyat ni la ponència de l'MDT ni la d'Endavant perquè en ambdós escenàris el risc de ruptura s'haguera reforçat i hipotecat el futur i la pròpia cohesió de la CUP. En ambdós casos es forçava la situació i es tivaba molt la corda, fins al límit. Per una gran majoria de militants que no som ni d'una ni d'altra organització segons quins plantejaments ens incomòden. Pesonalment no vull haber de triar entre cap de les dues.

Crec que la ponència guanyadora és de consens, cal anar a poc a poc i no precipitar-se, reforçar el discurs, assentar-se i afermar-se territorialment i anar fent. Ara per ara anar a unes autonòmiques està fora de lloc, tenim el moviment que tenim i ho hem d'acceptar. I aquesta ponència senta les bases per a un desplegament territorial i ideològic de la CUP prioritzant el treball local i amb els moviments socials, veinals,sindicals...

Ebs toca continuar pencant i deixar-nos la pell i la salut en la construcció d'un moviment fort i cohesionat, i això és cosa d'anys, jo fa 11 anys que milito i ja vorejo la quarentena, espero que no veure en els propers anys els errors de passat: ruptures, escisions, trencaments, postures irreconciliables...tot això ja sabem a on ens ha portat.

Bé, vull acabar amb un missatge d'optimisme. Gràcies Alex per la feina que fas.

Un assidu del teu blog des de Girona

Alexandre Maymó López ha dit...

Salut companys i companyes,

Primer de tot gràcies per les felicitacions però crec que és mèrit de tots i totes que tinguessim una Assemblea Nacional amb un debat més o menys seré sense la tensió d'altres ocasions.

La veritat és que no tinc temps per rebatre i opinar sobre totes les vostres opinions i per tant em limito a unir-me a les vostres esperances què en el futur més immediat aconseguirem que el projecte de la CUP sigui cada cop més cohesionat i es busqui cada cop més el consens a l'hora de prendre decisions.

Salut i a treballar!

Àlex

bernat ha dit...

Felicitats per l'article, crec que és molt important que sigui quina sigui la posició que es defensi, es sàpiga extreure una conclusió constructiva. Tot i que en bona part de l'article estic d'acord, i ha una parell de coses que hi discrepo.

La primera és que obvies en l'anàlisi (segurament perquè no ho creus així) que, al meu entendre, la ponència que defenses no era partidari de crea una organització nacional com a tal, sinò més aviat una coordinadora de CUPs locals. Mentre que les altres dues sí que ho defensaven. És això el que em va fer decidir més, crec que és indispensable començar a bastir un discurs nacional conjunt i, tot i que no ho ha de fer únicament la CUP, és indispensable que aquesta s'hi impliqui perquè tiri endavant.

La segona, és el tema de les eleccions. Al meu entendre per molt que la premsa digues el que volia, ningú de la CUP pensava que en aquesta assemblea es decidís anar a les properes eleccions. És evident que hi ha una amplia majoria reticent a presentar-se a les següents. Fins i tot si hagués sortit la ponència de Badalona estic convensut que no ens hi hauriem presentat.

Salut i lluita des del Nord!

Anònim ha dit...

Ara, tots a complir els acord que hem pres assambleariament i a tirar endavant el que hi diu!

Salut!

Anònim ha dit...

Mes o menys veig que tothom te clar que la CUP no ha de presentar-se a les pròximes autonòmiques.
Jo el que tinc clar és que l'esquerra independentista i ha de ser, sinó és com a CUP, hem de crear una nova eina per a ser-hi.
L' espai el tenim, ERC i IC ens el fan cada dia més gran. I si diem que la CUP no està preparada, jo crec que l' EI sí.
I si la CUP s'ha de centrar en política municipal, i a d'haver algú que es centri en la politica parlamentaria.

Anònim ha dit...

Jo el que si que entenc és que no podem caure en plataformes paral·leles ni noves marques. La CUP és ara per ara la sigla que engloba més sensibilitats i potencialitats des d'un punt de vista pragmàtic, programàtic, ideològici i mediàtic, per això cal reforçar la CUP i enfortir-la ideològicament, discursivament i orgànicament, és la sigla més coneguda i la que ha arribat a més gent.
Crear ara noves sigles seria un absurd difícil d'explicar al conjunt del poble; poc a poc tot arribarà i des d'una bona base municipalista es pot incidir en molts àmbits, inclòs el parlamentari.