Avui diumenge 5 d'abril de 2009 he realitzat la meva segona Travessa Molins de Rei - Montserrat a peu. Han estat un total de 50 kms i he tardat 9 hores i 15 minuts i per tant a una mitja de 5,40 km/h.
No cal dir que estic molt content d'haver-la realitzat en aquest temps. Jo no acostumo a caminar i malgrat fer bastant ciclisme a nivell muscular no és el mateix i la veritat és que he arribat amb les cames bastant tocades i els peus ja em feien bastant mal. El fons físic d'anar en bici si que es nota i no he arribat gaire cansat.
És curiós perquè quan millor anava era a les pujades ja que muscularment no em feien tan mal les cames però en els trams plans o de baixada era quan ho passava pitjor. També ha estat curiós com molt a prop de Monistrol de Montserrat ens han atacat unes quantes abelles. A mi no m'han picat però a l'Aina i a la Lurdes si.
He compartit tota la travessa amb elles dues i la veritat és que han estat una molt bona companyia i ha fet que se m'hagi passat bastant ràpid l'estona. A més a més tots tres hem aguantat un ritme força constant i bo.
Al principi érem una colla més gran i durant els primers kms hem compartit caminada amb més gent: l'Antoni Rigol, l'Albert Torre, el Josep de Masquefa, la Maria i l'amiga valenciana, en David, etc... Però a mida que avançava la marxa ens hem anat separant.
El recorregut que ningú es pensi que és pla fins a Monistrol de Montserrat ja que hi ha moltes pujades i baixades ja que hem passat per Collserola, el Papiol, Castellbisbal, Ullastrell i Sant Salvador de les Espases (les muntanyes que hi ha sobre la Puda).
Com em passa sovint en aquestes marxes he anat bastant bé fins al km 20. Del km 20 al km 35 les cames ja estaven una mica carregades. A partir del km 35 ja començaven a estar força tocades i en els últims 5 kms de pujada a Montserrat les molèsties eren importants. Com que l'arribada estava en una porxada l'escena ha estat com "les muñecas de Famosa se dirigen al portal..."
Per últim dir que la Travessa està molt ben organitzada gràcies a tots els i les voluntàries del Centre Excursionista Molins de Rei (CEM), que han treballat de valent per oferir uns avituallaments molt complerts i fer-nos gaudir (i patir) d'un bonic recorregut.
Crònica de la Lurdes
No cal dir que estic molt content d'haver-la realitzat en aquest temps. Jo no acostumo a caminar i malgrat fer bastant ciclisme a nivell muscular no és el mateix i la veritat és que he arribat amb les cames bastant tocades i els peus ja em feien bastant mal. El fons físic d'anar en bici si que es nota i no he arribat gaire cansat.
És curiós perquè quan millor anava era a les pujades ja que muscularment no em feien tan mal les cames però en els trams plans o de baixada era quan ho passava pitjor. També ha estat curiós com molt a prop de Monistrol de Montserrat ens han atacat unes quantes abelles. A mi no m'han picat però a l'Aina i a la Lurdes si.
He compartit tota la travessa amb elles dues i la veritat és que han estat una molt bona companyia i ha fet que se m'hagi passat bastant ràpid l'estona. A més a més tots tres hem aguantat un ritme força constant i bo.
Al principi érem una colla més gran i durant els primers kms hem compartit caminada amb més gent: l'Antoni Rigol, l'Albert Torre, el Josep de Masquefa, la Maria i l'amiga valenciana, en David, etc... Però a mida que avançava la marxa ens hem anat separant.
El recorregut que ningú es pensi que és pla fins a Monistrol de Montserrat ja que hi ha moltes pujades i baixades ja que hem passat per Collserola, el Papiol, Castellbisbal, Ullastrell i Sant Salvador de les Espases (les muntanyes que hi ha sobre la Puda).
Com em passa sovint en aquestes marxes he anat bastant bé fins al km 20. Del km 20 al km 35 les cames ja estaven una mica carregades. A partir del km 35 ja començaven a estar força tocades i en els últims 5 kms de pujada a Montserrat les molèsties eren importants. Com que l'arribada estava en una porxada l'escena ha estat com "les muñecas de Famosa se dirigen al portal..."
Per últim dir que la Travessa està molt ben organitzada gràcies a tots els i les voluntàries del Centre Excursionista Molins de Rei (CEM), que han treballat de valent per oferir uns avituallaments molt complerts i fer-nos gaudir (i patir) d'un bonic recorregut.
Crònica de la Lurdes
4 comentaris:
Bon dia Àlex!!
Vam passar tantes hores junts ahir... que avui et trobo a faltar, a tu i a l'Aina!!
Molt bé, som uns campions!! Quan fem la propera??...
Una abraçada ben forta!!
ieeh regidorr, agafam el telefoon que vull surtir amb bicii vaa!!
Santi
Al final vàreu arribar una hora abans que jo, jo ho vaig fer amb 10 hores i 15 minuts. A mi hem va passar com a tu, anava millor a les pujades que a les baixades, i a la pujada final, anava tan eufòric que pujava massa ràpid i quan vaig arribar a les escales estava esgotat i se m'enrampaven les cames. Abans d'arribar a Monistrol, a un xicot que anava davant meu, també el van picar les abelles dues vegades, en canvi a mi tampoc em van fer res, es veu que tan sols picaven a segons qui.
Jo vaig fer la caminada l' any 93, el recorregut era una mica diferent, però el que recordo és que l' endemà no podia caminar i em vaig passar 15 dies coix...
( a partir de llavors va ser quan em van trobar problemes de menisc i tal...)
Carles "Bluesbiker"
Publica un comentari a l'entrada