dilluns, 27 de juliol de 2009

Crònica de la Carros de Foc

Tot comença el divendres 24 de juliol quan surto a les 19:45 de Molins de Rei amb el cotxe i arribo a les 23:45 a l’aparcament que hi ha a l’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes pujant per Espot. Alla dormo en el cotxe després de deixar-ho quasi tot preparat.

El dissabte 25 de juliol em desperto a les 5:30 del matí. Em preparo totes les coses i començo a caminar a les 6:00. A l’aparcament estem a la cota 1.650. Al principi és encara una mica de nit però es fa de dia ràpid. En 36 minuts arribo a la cruïlla del camí del refugi Ernest Mallafré. Allà és on comença oficialment la Carros de Foc i per tant començo a comptar des de les 6:36.

Al principi tot és pujada i en poc més d’una hora arribo al refugi d’Amitges, a 2.367 mts, i on m’aturo a esmorzar. Tot seguit arribo al Port de Ratera d’Espot (2.543 mts) per un camí no gaire complicat. La baixada fins al refugi de Saboredo (2.310 mts) no és gaire llarga ni tampoc massa complicada. Un cop allà m’aturo a menjar una barreta i a posar crema solar, que no hi ha ni un núvol!

Després del Refugi toca baixar una mica però en seguida comença la pujada al Còth deth Tuc Gran de Sendrosa (2.451 mts) que tampoc és massa complicat i pel nom ja haureu notat que hem entrat a la Val d’Aran (Occitània). Ja em començo a trobar bastanta gent. En el Lac Clòto de Baish em trobo uns bascos que m’indiquen malament i em foto per un camí que dona més volta però precisament després d’una baixada arribo a una cruïlla on també em trobo a un parell de bascos i aquesta vegada m’indiquen bé. Amb ells arribo al Lac Major de Colomèrs, on també hi ha el Refugi de Colomèrs (2.138 mts).

A partir d’aquí començo a pujar per un camí senzill però amb forta pendent durant molta estona. A la pujada passo a bastanta gent, d’aquests que paren cada minut i què deuen estar pensant què hi fan allà... Jo de moment encara vaig bastant bé i arribo al Port de Caldes (2.568 mts) per després baixar una mica i tot just després pujar una mica fins al Coll de Crestada (2.475 mts), que per aquesta banda és molt curt. Ara toca baixar aquest coll per una baixada bastant complicada i amb pendent fins al Refugi dera Restanca (2.010 mts). Allà ja son les 13:20 i em poso a dinar i un altre cop crema solar i vaselina als peus per evitar butllofes.

Ara toca pujar pel mateix lloc que acabo de baixar i deu ni do quina pujada i és la primera en la qual em trobo trams amb blocs de granit que substitueixen al camí. Al principi és curiós anar saltant de pedra a pedra però al final acabaré fart. Després de pujar quasi 500 mts de desnivell arribo un altre cop al Coll de Crestada (2.475 mts). Ara toca baixar cap a la dreta passant per 7 estanys i en un terreny que va baixant però també hi ha pujades fins que arribo al refugi Joan Ventosa i Calvell (2.215 mts). Aquest últim tram m’he creuat amb bastanta gent, semblava la Rambla...jeje. Allà em poso a parlar amb uns bascos (n’hi havia bastants) que els havia avnçat feia estona però ells s’havien estalviat baixar fins a Restanca.

Eren quasi les 4 de la tarda i encara quedaven 6 hores de dia. Ja portava les cames una miqueta tocades però tot i portar 10 hores caminant encara anava bastant bé. Després de menjar una barreta em poso a caminar de nou. Al principi baixo una mica fins als 2.150 mts i per tant queden 600 mts de pujada fins al següent coll. La veritat és que és el coll més dur i a més amb 10 hores de caminada a les cames encara es fa més dur. Té molts trams que has d’anar saltant per grans pedres i amb molta pendent. Per arribar a dalt hi ha una tartera amb moltíssima pendent i sembla que no s’acabi mai. Fins i tot passes por perquè si rellisques pots anar bastant avall. Al final arribo al Collet de Contraix (2.748 mts) i ara ve el pitjor: la baixada.

El principi de la baixada feia por per la pendent que tenia i vaig baixar molt a poc a poc. Després tocava baixar saltant per pedres durant molta estona i les cames ja estaven bastant tocades. Fins i tot haig de creuar una llengua de neu però sense massa problemes. En aquesta situació sempre prefereixo pujar que no pas baixar, ja que al menys les cames ho noten menys. La baixada en total té uns 850 mts de desnivell de baixada i semblava que no s’acabava mai. Un cop arribo a una pista ja em queda poc pel refugi però la cosa puja una mica. Arribo al refugi d’Estany Llong (1.987 mts) a les 20:55. Només queda 1 hora de dia i per tant em quedo a dormir allà. El dissabte he caminat des de les 6 del matí fins a les 9 del vespre, que son 15 hores.

Després de dormir i esmorzar, el diumenge començo a caminar més tard, a les 7:30. No em queda tants kms com els que havia fet el dissabte però les cames les tinc bastant tocades. Poc a poc vaig entrant en calor i no noto tant el dolor però a les baixades especialment es nota. Un cop surto del refugi ja començo a pujar, cosa que s’agraeix. De fet haig de pujar quasi 600 mts de desnivell per un camí bastant bo tot i que amb trams de pedres. Com que soc el primer del dia en passar per allà veig bastants Isards, que quan em veuen pujant vessant amunt amb una agilitat impresionant, no com jo... jejeje. La part final del coll té bastanta pendent però no és tan dur com el Contraix. Un cop corono la Collada de Dellui (2.577 mts) toca baixar cap a una zona amb grans estanys, entre ells l’estany Tort, que potser és el més gran. Fins al següent refugi només hi ha 150 mts de desnivell de baixada però això enganya perquè és un terreny de puja i baixa però es fa bastant bé en condicions normals, amb les cames tocades no tant. Al final arribo al Refugi Colomina (2.415 mts) al mtateix temps que uns “guiris”, que també n’he vist bastants aquests dos dies.

Després del Refugi el camí anava rodejant 3 estanys i entre mig s’havia de pujat unes escales que deu ni do la pendent que tenien i a ple sol… Precisament en l’últim estany el mapa indicava que el camí passava al costat de l’aigua però com no vaig veure el camí em vaig fotre muntanya amunt i després vaig haver de tornar a baixar perquè si hi havia camí. Després de la volta feta gràcies a la meva tossuderia vaig arribar a la Collada de Saburó (2.667 mts), on hi havia tot un grup d’un agrupament escolta a dalt. Després vaig baixar cada cop amb les cames més tocades fins a la cruïlla amb el Refugi Josep Maria Blanc (2.318 mts). Allà vaig aturar-me a menjar alguna cosa abans d’afrontar l’últim tram de la Carros de Foc.

Només em quedava llavors un coll i des d’aquesta banda no hi havia gaire desnivell de diferència. Amb 45 minuts vaig arribar per un camí bastant fàcil fins al Coll de Monestero (2.715 mts). La baixada, en canvi, al principi era bastant complicada tot i que després era per un bon camí però això si, era una baixada llarguíssima ja que baixava més de 1.000 mts de desnivell fins al cotxe. Feia tanta calor que em vaig quedar sense aigua però vaig agafar-ne en un riuet, que segur que és millor aigua que la que tenim per aquí!

Vaig arribar al Refugi Ernest Mallafré (1.893 mts) a les 17:30 i per tant havia estat 10 hores caminant durant el diumenge. Després amb 45 minuts vaig arribar al cotxe.

De temps real de caminada vaig fer 22 hores i 22 minuts però si compto les parades hauré fet aprop de 25 hores. Ja us penjaré les dades més concretes.

Com a conclusió estic content d’haver superat el repte de fer-ho en dos dies però m’agradaria tornar fent-ho amb més dies i amb més tranquilitat.

Temps: temps real entre refugis
Parades: temps de parada al refugi d'arribada
Diferència: diferència de temps amb els temps mínims establerts en la Guia de la Carros de Foc.

VEURE FOTOGRAFIES DE LA CARROS DE FOC




2 comentaris:

Anònim ha dit...

caram quin fart de caminar!

i per no fer cap cim dels que hi ha per allà...

té molt mèrit fer-la, però personalment no li trobo res a això d' anar de refugi en refugi, jo vaig als refugis per atacar cims l' endemà...són maneres de veure-ho.

jo he dormit als refugis d' amitges,ventosa i calvell,blanch, a colomers...
he pujat el montarto,punta alta,monastero,peguera...

Una pallissa increible, cal estar fort per a fer-ho!

carles "bluesbiker"

salut!

Mireia Batlle ha dit...

Alex!!!!

Quina caminada... Jo ahir vaig arribar de fer els carros també, en tres dies, en 7 hores més que tu! Nosaltres com a molt hem caminat 12 hores cada dia!
He flipat llegint el que vas fer el primer dia, del mallarfré a la restanca i després el que per mi va ser el més dur, la pujada al contraix!!!! Tinc gravat a la musculatura cada roc que vaig pujar...

Sort i de repte en repte!