Crònica de la Barcelona – Perpinyà – Barcelona 2010

Tot comença el dissabte 29 de maig de 2010 a les 6:15 del matí, on les 179 persones inscrites estavem cridats a prendre la sortida. Aquest any les previsions de temps eren bones i no s’espera pluja.

Fins al primer control de Cassà de la Selva, al km 100, era quasi tot pla i en el grup de davant es junten més de 50 que van a força velocitat pensant-se que no els hi passarà factura… Nosaltres anem en el segon grup i en el primer control arrribem bastants minuts després del primer grup. Això si, hem anat tirant del grup tota l’estona. Aquí arribem a una mitja de 28,5 km/ mentre que al davant han fet més de 32 km/h. La primer part de la BPB sempre l’he compartit amb 3 companys habituals de sortides d’entrenament com en Tirapu, l’Aleix i en Xodena.

Del primer control, després de menjar algo, sortim els 4 junts i comencem a pujar Santa Pellaia i anem atrapant a gent, que se’ns va posant a roda i arribem al segon controls sent un grups més nombrós. Estem al km 178 i també s’ha fet llarga aquesta tirada ja que no apareixia mai el poble de Vilajuïga després de fer un tram amb constants canvis de carreteres. Sort que estava tot senyalitzat amb fletxes perquè sinó ens perdem segur!

Abans de Vilajuïga ja havia començat a bufar el vent i efectivament en el següent tram tindrem Tramuntana en contra però que no es tan forta com habitualment. Fins al següent control anem pel costat de la costa passant la “frontera” per Portbou. És una carretera molt maca però amb constants pujades i baixades. Continuem agafant gent del davant que ja comencen a pagar els esforços de l’inici. Com sempre continuem tirant del grup amb l’esforç extra que comporta perquè ens mengem el vent de cara. Quan entrem a Catalunya Nord ja comencem a veure un tou de senyeres i estalades perquè dissabte jugava l’USAP la final de la Lliga Francesa de Rugbi.

Arribem al control de Sant Ciprià, al km 240, a una mitja de 27 km/h, i allà aprofitem per menjar bastant. Durant tota la BPB hem menjat moltíssim, jo crec que en aquesta prova acabes engreixant-te! Estem ja al migdia i comença a apretar el calor, estem a uns 26º. Sortim del control un grup d’uns 15 però entre que uns es queden perquè un dels seus punxa i els altres es queden pel ritme ens tornem a quedar els 4 sols. El terreny era bastant pla però amb el vent que molestava bastant. Abans de Ceret tenim el Coll de Llauró, que no era gran cosa.

Abans de començar aquest Coll portàvem 270 kms i la veritat és que em notava més bé del que esperava i per això comunico als meus companys que m’agradaria provar de realitzar un temps el més baix possible. A partir de llavors vaig fent en solitari i ells continuaran a un ritme més suau amb parada a dormir inclosa. Jo vull provar de fer-ho sense aturar-me a dormir.

En la pujada al Coll de Llauró me’n vaig en solitari. Em queden 340 kms pel davant i moltes coses per davant! Un cop baixo arribem a Ceret I en poca estona estic al control 4, a Banys d’Arles, km 295.

Després del control venen 24 km de pujada fins a Costoja. No és massa dura però em trobo bastant bé i vaig pujant tota l’estona entre 15 i 20 km/h. Continuo passant a gent però cada cop a menys gent ja que pel davant ja no quedava tanta gent. Després baixo cap a Maçanet de Cabrenys, control número 5, al km 334, on em diuen que vaig el 28è. Allà ja son les 20:30 i faig una parada ràpida per menjar algo però sense entretindre’m gaire ja que vull fer la carretera del Pantà de Boadella de dia.

Efectivament es fa de nit a l’altura d’Avinyonet de Puigventós. Allà m’aturo a col•locar-me el reflectant i els llums. Aquí comença la meva travessa en solitari per tota la nit. Fins al km 400, al control de Banyoles, ja no em trobo a ningú exceptuant alguns cotxes que ens miren extranys. Fins i tot un cotxe que venia de cara s’atura al veure que venia jo….

Arribo a Banyoles a les 23:00 i em trobo a 2 persones menjant i uns altres 3 que llavors marxem cap al següent. Jo m’estic una estona menjant i faig el primer cafè, que cal combatre el son. Un cop arrenco ve la pujada a Santa Pau, d’uns 23 km però amb molts descansos. Després baixo cap a Olot i quan estic arribant al control de Sant Esteve d’en Bas, al km 437, veig al final de la recta als 3 que havien marxat abans.

En el control hi ha unes 12 persones que s’han anat despenjant del davant. Després de menjar ràpid surto amb 7 més que ja arrenquen. Les forces a aquestes altura ja van tocades i els esforços i les caigudes en algun cas, passen factura. Només sortir hem de pujar al Coll de Condreu, el més dur de la jornada, i al cap de poca estona em quedo sol i vaig tirant amunt. La pujada m’he trobat molt bé però llavors apareix el fred a la baixada i en fa molt. Estem baixant a la Plana de Vic i ja son les 3 de la matinada. DE nit has de fixar-te molt en la carretera perquè les nostres llums no son gaire potents i no està la cosa per passar-se de llarg alguna fletxa i fer més kms del compte.

Arribo per fi al control de Folgueroles, al km 389, i em diuen que fa un minut ha marxat un grup de 5 i en el control hi ha un al terra embolicat amb una manta i dormint (podríem dir que ha “mort”). Estic una estona menjant i fent un cafè i just quan marxo arribem els 7 que venien al principi amb mi. Començo de nou sol aquest tram per Osona i em perdo una estona però torno enrera i torno a trobar el camí correcte. Després d’un tram irregular començo a pujar la Pullosa i les cames continuen responent bé. A la baixada cap a Moià torna a fer molt fred i comença a aparèixer la son. Estic desitjant arribar al control de Calders perquè tinc molt fred i bastanta son. Falten menys de 100 kms però estic en un moment de crisi.

Per fi apareix el poble de Calders. Son les 5:40 del matí i arribo al control. Just quan arribo marxa el grup de 5 però necessito parar una estona per superar la crisi. Menjo bastant i em foto un altre cafè ben carregat. Al control em diuen que vaig l’11è de la general. Quan torno a emprendre la marxa arriba un valencià, que estava en el grup dels 7 que venien a darrera però als altres 6 ja no els veig.

De Calders fins a Barcelona tinc 66 kms. Ja s’ha fet de dia però continua fent bastant fred. Dificilment atraparé al grup de davant però també és dificil que em passi algú. El primer tram fins a Castellar del Vallès es fa molt dur perquè tinc bastanta son i m’haig de parar a llençar-me aigua a la cara però al final la son acaba marxant i vaig fent a un bon ritme fins a Cerdanyola. Falten uns 12 kms i haig de pujar l’últim port del dia: el Forat del Vent. Intento donar-ho tot i pujo els 8 kms a 20 km/h de mitja. Les cames encara responen, fan mal però es pot aguantar. Un cop arribo a dalt baixo 4 kms i ja estic al Velòdrom d’Horta. Estic molt content perquè tot i començar sense intenció de disputar-ho en serio al final he anat remontant i tot i anar sol he anat a un ritme molt bó els últims 340 kms. A vegades quan vas sol es pot fer molt dur quan fas tantes hores però psicològicament he aguantat molt bé!

Al final he arribat 26 hores i 27 minuts després de sortir. Sense comptar les parades les dades són:
605,75 km
23 hores i 33 minuts
25,79 km/h de mitja
11è de la general

Després de tantes hores sobre la bici i sense dormir ara tinc el cos dolorit per tot arreu i cansadíssim però ha valgut la pena! És tot un repte! Felicitats per tothom que ha participat, que tothom al seu ritme també fa tot el que pot per acabar!

http://bpb2010.blogspot.com/