diumenge, 7 de novembre del 2010

Aprovada moció de la CUP perquè els plafons siguin d'ús exclusiu per les entitats

En el passat ple municipal del 3 de novembre de 2010 es va aprovar una moció de la CUP que demanava que els plafons per enganxar cartells siguin d'ús exclusiu per entitats, associacions, partits polítics i ajuntament de la vila. Aquesta moció va ser aprovada per unanimitat.

Des de la CUP vàrem presenta-la perquè diferents entitats de la vila ens havien fet arribar el seu malestar ja que en les últimes setmanes algunes empreses havien enganxat cartells de grans dimensions en els plafons sense cap mirament a l'hora de tapar tota la resta de cartells de les entitats.

Ens alegrem que aquesta moció s'aprovés i esperem que amb la màxima rapidesa es pugui portar a ple la modificació de l'Ordenança de Convivència Vilatana per tal d'incloure aquesta restricció per l'ús dels plafons informatius.

Veure Moció de la CUP_a favor que els plafons informatius siguin d'ús exclusiu per les entitats

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Salutacions... Vinc llegint el teu blog d'ençà que vaig conèixer la vostra encoratjadora lluïta contra la gestió municipal de l'actual equip de govern.

Malgrat no sigui partidari d'algun dels continguts del vostre ideari polític -moviment okupa, nacionalisme,...-, veig en vosaltres la frescor que a d'altres partits ja totalment institucionalitzats els manca.

Del moviment okupa, què vols que et digui: què puc pensar d'aquell que ocupa i el primer que fa és posar claus a l'immoble ocupat?... què puc pensar de la majoria d'okupes que procedeixen de families benestants?... crec que aquesta problemàtica ha de tenir solució amb la creació d'habitatges dotacionals per a joves.

Quant a la independència... Els valors humans no tenen fronteres i si bé l'ancoratge en el territori i la cultura -llengua inclosa per descomptat-, impedeixen, entre d'altres factors, l'alienació de la persona i com a éssers socials aquells dos elements són signes de la identitat col·lectiva, l'individu ha de poder trascendir-los en tant que portador de valors universals... En els moments actuals nocions com Estat, nació, etc... necessiten d'una profunda revisió.

Els interrogants i perills que aquesta situació planteja són evidents ja que la desfeta de l'estat social només acaba de començar, però no crec que la solució vingui de postures pretesament independentistes quan la pròpia petjada ecològica de Catalunya trascedeix 3, 4 o 5 vegades el territori de la nostra estimada Catalunya.

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord amb l'anterior comentari. Dissortadament molts okupes provenen de famílies benestants que simplement s'ho passen bé en la seva etapa juveni. Després ve el que ve, ja fa massa anys que la història es repeteix. Encara recordo l'època dels hipys, la majoria van acabar en llocs de treball privilegiats.

Sobre el tema nacional no hi estic en absolut d'acord, tot el contrari. Malauradament encara hi ha certs sectors que equiparen valors humans i socials amb una mena d'universalisme global. Insisteixen en parlar de fronteres i en canvi no posen en entredit les fronteres dels estats imperials que s'han forjat a sang i foc com l'estat espanyol o el Marroc, que està massacrant un petit poble com el Sàhara.

Aquesta visió global i universal és similar al feixisme. En nom d'una universalitat i d'una pretesa superioritat moral es preten imposar a tot el món els mateixos valors, amb violència inclosa.

Cal seguir fent pedagogia entre aquests sectors messiànics. La cultura local, la identitat nacional i la pervivència d'una llengua no es incompatible ni amb els valors progressistes ni amb la solidaritat internacionalista. El nacionalisme és perfectament conjuminable amb l'humanisme. La diversitat cultural mundial és una riquesa, no un problema. El que és un problema és voler imposar uns valors universals a la força,

Anònim ha dit...

Amic anònim... El que dic és que conceptes que serveixen per conceptualitzar la mateixa noció d'estat -imperialista, opressor, etc...-, en crisi han de ser igualment revisats.

Els estats tradicionals es troben en crisi a favor d'instàncies supraestatals i, per tant, dins d'aquesta crisi cal també repensar conceptes con nacionalisme, independentisme, etc...

Evidentment i NECESSÀRIAMENT la cultura local, la identitat -afegiria cultural i social-, han de ser defensades però no crec que ho puguin ser amb visions nacionalistes o independentistes encorades en l'oposició a l'estat tradicional que, com a tal i com ja he dit, es troba en crisi.

Àlex Maymó i López ha dit...

Sobre el tema dels okupes jo penso que normalment es generalitza massa. La diversitat del moviment okupa és molt gran ja sigui a nivell ideològic com en les formes. Hi ha okupes llibertaris, comunistes i/o independentistes i hi ha okupacions que son centres socials i d'altres que son només vivendes.

Tampoc entraré massa en el tema perquè donaria molt a parlar però no és cert que la majoria provingui de famílies benestants sinó que la majoria provenen de la famosa "classe mitja"...

Nosaltres sempre hem defensat que la independència per si sola no té sentit sinó va acompanyada d'un canvi social profund i en el context en el qual ens trobem creiem que segurament aquest canvi vindrà en un marc més global que va més enllà dels Països Catalans. Com a nació hem de ser lliures per preservar la nostra cultura però hem de lluitar per tenir una Europa o una Mediterrània basada en els drets socials i no únicament en els interessos econòmics d'una èlit benestant.

Anònim ha dit...

És rotundament fals que l'estat nació es trobi en crisi. Al món hi ha més de 200 estats i les estructures supraestatals existeixen des de fa molts anys. França, Espanya, EUA, Anglaterra, Austràlia, Romania....estats nació que a l'hora s'integren en unitats múltiples per raons d'estat o d'interès econòmic o geoestratègic. La cançoneta de que l'estat nació està en crisi o que desapareix és el que porten dècades explicant-nos els feixistes del PP. Que si la UE, que si l'harmonització fiscal i governamenta., que si ens hem de deixar d'independències que això és del segle XIX....

Simplement es tracta d'excuses de mal pagador fetes a mida dels estats opresors. Catalunya, Flandes, Sàhara Occidental, Palestina, Escòcia, Occitània, Euskadi...son nacions que tard o d'hora s'incorporaran al concert de nacions lliures. Després si les nacions i els estats hem de desaparèixer doncs ho fem tots i ja està, però que no ens vulguin vendre duros a quatre pessetes. Nosaltres els catalans volem decidir tant com ells o tant poc com ells, quan toqui ja ens dissoldrem i formarem part de l'univers però de moment: INdependència i Socialisme!



Sobre el tema de que la independènca no té sentit si no va acompanyada de llibertat social. Bé, aquesta és la meva opció, però això companys i companyes no va ben bé així. Resulta que Catalunya, la Nació Catalana, els Països Catalans, tenen uns drets nacionals i aquests s'han de poder exercir al marge del que pensem tots plegats. L'Autodeterminació és un dret sense condicionats, hi hagi un marc capitalista global com l'actual o socialista com fa 30 anys amb l'URSS. Els drets nacionals tenen sentit per ells mateixos, si això fins i tot ho posa en dubte gent de la CUP vol dir que tenim un problema enorme. La història ens ha demostrat que un marc socialista no és garantia de respecte als drets nacionals ( URSS!!, autèntic imperialisme)

A més, per poder avançar cap a un model social amb justicia i drets socials ens cal avançar cap a un socialisme modern, democràtic, descentralitzat...el socialisme del segle XXI. I per fer això no es pot pretendre construïr aquest socialisme en un sol país, cal la col·laboració de diferents països. I per poder col·laborar amb França, Castella, Itàlia, Corsega, Països Baixos...els PaÏsos Catalans necessitem sobirania nacional, no podem construïr el socialisme empresonats a Espanya. Així de senzill.

Anònim ha dit...

És rotundament fals que l'estat nació es trobi en crisi. Al món hi ha més de 200 estats i les estructures supraestatals existeixen des de fa molts anys. França, Espanya, EUA, Anglaterra, Austràlia, Romania....estats nació que a l'hora s'integren en unitats múltiples per raons d'estat o d'interès econòmic o geoestratègic. La cançoneta de que l'estat nació està en crisi o que desapareix és el que porten dècades explicant-nos els feixistes del PP. Que si la UE, que si l'harmonització fiscal i governamenta., que si ens hem de deixar d'independències que això és del segle XIX....

Simplement es tracta d'excuses de mal pagador fetes a mida dels estats opresors. Catalunya, Flandes, Sàhara Occidental, Palestina, Escòcia, Occitània, Euskadi...son nacions que tard o d'hora s'incorporaran al concert de nacions lliures. Després si les nacions i els estats hem de desaparèixer doncs ho fem tots i ja està, però que no ens vulguin vendre duros a quatre pessetes. Nosaltres els catalans volem decidir tant com ells o tant poc com ells, quan toqui ja ens dissoldrem i formarem part de l'univers però de moment: INdependència i Socialisme!



Sobre el tema de que la independènca no té sentit si no va acompanyada de llibertat social. Bé, aquesta és la meva opció, però això companys i companyes no va ben bé així. Resulta que Catalunya, la Nació Catalana, els Països Catalans, tenen uns drets nacionals i aquests s'han de poder exercir al marge del que pensem tots plegats. L'Autodeterminació és un dret sense condicionats, hi hagi un marc capitalista global com l'actual o socialista com fa 30 anys amb l'URSS. Els drets nacionals tenen sentit per ells mateixos, si això fins i tot ho posa en dubte gent de la CUP vol dir que tenim un problema enorme. La història ens ha demostrat que un marc socialista no és garantia de respecte als drets nacionals ( URSS!!, autèntic imperialisme)

A més, per poder avançar cap a un model social amb justicia i drets socials ens cal avançar cap a un socialisme modern, democràtic, descentralitzat...el socialisme del segle XXI. I per fer això no es pot pretendre construïr aquest socialisme en un sol país, cal la col·laboració de diferents països. I per poder col·laborar amb França, Castella, Itàlia, Corsega, Països Baixos...els PaÏsos Catalans necessitem sobirania nacional, no podem construïr el socialisme empresonats a Espanya. Així de senzill.

Anònim ha dit...

És rotundament fals que l'estat nació es trobi en crisi. Al món hi ha més de 200 estats i les estructures supraestatals existeixen des de fa molts anys. França, Espanya, EUA, Anglaterra, Austràlia, Romania....estats nació que a l'hora s'integren en unitats múltiples per raons d'estat o d'interès econòmic o geoestratègic. La cançoneta de que l'estat nació està en crisi o que desapareix és el que porten dècades explicant-nos els feixistes del PP. Que si la UE, que si l'harmonització fiscal i governamenta., que si ens hem de deixar d'independències que això és del segle XIX....

Simplement es tracta d'excuses de mal pagador fetes a mida dels estats opresors. Catalunya, Flandes, Sàhara Occidental, Palestina, Escòcia, Occitània, Euskadi...son nacions que tard o d'hora s'incorporaran al concert de nacions lliures. Després si les nacions i els estats hem de desaparèixer doncs ho fem tots i ja està, però que no ens vulguin vendre duros a quatre pessetes. Nosaltres els catalans volem decidir tant com ells o tant poc com ells, quan toqui ja ens dissoldrem i formarem part de l'univers però de moment: INdependència i Socialisme!



Sobre el tema de que la independènca no té sentit si no va acompanyada de llibertat social. Bé, aquesta és la meva opció, però això companys i companyes no va ben bé així. Resulta que Catalunya, la Nació Catalana, els Països Catalans, tenen uns drets nacionals i aquests s'han de poder exercir al marge del que pensem tots plegats. L'Autodeterminació és un dret sense condicionats, hi hagi un marc capitalista global com l'actual o socialista com fa 30 anys amb l'URSS. Els drets nacionals tenen sentit per ells mateixos, si això fins i tot ho posa en dubte gent de la CUP vol dir que tenim un problema enorme. La història ens ha demostrat que un marc socialista no és garantia de respecte als drets nacionals ( URSS!!, autèntic imperialisme)

A més, per poder avançar cap a un model social amb justicia i drets socials ens cal avançar cap a un socialisme modern, democràtic, descentralitzat...el socialisme del segle XXI. I per fer això no es pot pretendre construïr aquest socialisme en un sol país, cal la col·laboració de diferents països. I per poder col·laborar amb França, Castella, Itàlia, Corsega, Països Baixos...els PaÏsos Catalans necessitem sobirania nacional, no podem construïr el socialisme empresonats a Espanya. Així de senzill.