dimecres, 22 d’agost del 2012

Tot i que sembli increïble, sóc independentista i no crec en l’ANC


Aquest 11 de setembre es realitzaran dues manifestacions a Barcelona. Per una banda l’esquerra independentista ho farà a les 5 de la tarda des de la Plaça Urquinaona, tal i com ha fet durant els últims 30 anys, per la independència i el socialisme dels Països Catalans. Per altra banda, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) també ha convocat una manifestació a la tarda a Plaça Catalunya amb el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”.

La polèmica d’aquests dies s’ha generat pel fet que les diferents organitzacions de l’esquerra independentista han mantingut la tradicional convocatòria de manifestació malgrat que l’ANC hagi convocat a la mateixa hora. Al tenir més projecció pública aquesta polèmica ha estat més encesa en el cas de la CUP, on després d’un procés de debat intern, on totes les assemblees locals i territorials van poder expressar la seva opinió, es va aprovar que la CUP donaria suport a la convocatòria de l’esquerra independentista.

A partir d’aquí espero que tots i totes treballem per tal que aquesta convocatòria sigui un èxit de participació respecte als anys anteriors i que el conjunt de la militància hi participem.

El realment important però es veure quin posicionament ha de tenir l’esquerra independentista (EI) davant del fenòmen de l’ANC i de l’anomenat “independentisme transversal”. I també cal veure quina implicació i per a què ha de tenir la militància de l’EI dins d’aquest organisme.

La lògica ens faria pensar que és un debat que hem de fer de forma interna però veient que a dia d’avui s’han fet moltíssimes aportacions i articles al respecte doncs jo també vull donar a conèixer la meva opinió personal al respecte.

Què és per a mi l’ANC?

L’ANC és teòricament (i a la pràctica) un organisme per agrupar a tothom que vulgui treballar per la independència del Principat de Catalunya. Per molt que en alguns moments es parli de Països Catalans tothom pot veure com l’àmbit d’actuació es centra quasi exclusivament en el territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC). Pensar que hi ha una voluntat clara de treballar per la construcció nacional dels Països Catalans penso que és enganyar-se a si mateix perquè el seu propi full de ruta ho deixa ben clar.

L’ANC té diferents sectorials, que es posicionen de formes concretes en alguns aspectes però en el seu conjunt no estem parlant d’un moviment que treballi per una transformació social.

Malgrat que es basa en una militància individual i en la qual els partits polítics no hi tenen un paper decisori clarament vehiculat a ningú se li escapa que sí que hi tenen un poder de decisió important els partits polítics i grups empresarials.

Dins de l’estratègia de l’ANC hi ha la convocatòria d’un procés de referèndums impulsats per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que recordem que es va posicionar a favor del pacte fiscal. Aquests hauran de ser organitzats de forma oficial pels ajuntaments. A la CAC hi ha més de 900 ajuntaments, dels quals 509 tenen alcaldia de CiU, 207 de PSC, 134 d’ERC, 23 d’ICV, 6 del PP i 4 de la CUP. Algú es creu que CiU no tindrà poder de decisió com a partit a l’hora de decidir si s’implica a fons o no? Que passarà si CiU s’implica a municipis petits però no ho fa a ciutats com Barcelona? Si la seva implicació és a fons, a canvi de què? De moment ja tenen com a president de l’AMI al seu alcalde de Vic, conegut pels pactes tàcits amb la xenòfoba PxC o pel seu talant personalista i antidemocràtic.

Amb això vull dir que al final l’ANC depèn de les institucions i aquestes a dia d’avui estan controlades de forma majoritària per CiU, o d’altres partits ben acomodats en aquesta falsa democràcia i del cada cop més minso estat del benestar.

I per tant, tot i que es donés el cas que la majoria de persones de l’ANC aposten per una transformació social a fons es trobarien amb uns aparells institucionals i mediàtics que treballarien per fer fracassar aquesta hipotètica iniciativa.

Per a què servirà la manifestació de l’ANC?

Per a CiU una manifestació per la independència tal i com està plantejada ja li va bé en la seva estratègia per reclamar el Pacte Fiscal perquè li serveix per fer pressió a l’estat espanyol, però en canvi ells estaran ben còmodes. Tant còmodes, que ells també hi seran a la manifestació i la promocionaran tant com puguin, ja sigui amb declaracions públiques, com a través dels seus mitjans de comunicació. Això és el que volem?

Volem reproduir la manifestació del 10 de juliol i què després tornin a arrassar a les urnes els convergents? Volem una Catalunya independent amb una CiU reforçada en el poder? La manifestació del 10J també va ser àmpliament publicitada pels partits polítics d’ordre i els seus mercenaris (sindicats grocs, mitjans de comunicació, societat civil subvencionada, etc…) i al final hi va anar molta gent. Segurament hi havia 200.000 o 300.000 persones a molt estirar, cosa que és un èxit per una manifestació, però mai això del milió que sempre ens volen colar (i sobre això hi ha diferents estudis que demostren que mai a Barcelona s’han manifestat 1 milió de persones). Això ho dic perquè tampoc cal que ens deixem enganyar i creure que vam ser 1 milió, ja que després venen les eleccions autonòmiques i els resultats són els que són…

Que una manifestació sigui un èxit en assistència no vol dir que sigui un èxit pel conjunt del poble català. Després del 10J hem vist com continuem sotmesos nacionalment perquè tenim uns governs que no només no ens alliberen com a nació sinó a que a més s’estan carregant els nostres drets socials i col·lectius. I també continuem sotmesos perquè no hem estat prou capaços com a poble d’organitzar-nos socialment per construir uns Països Catalans realment lliures en tots els aspectes.

I què hauríem de fer l’esquerra independentista?

L’EI ha crescut en els últims anys gràcies a una feina constant però feta des de la base i en el dia a dia. Una feina que no és mediàtica ni molts cops dóna resultats a curt termini però que va creant complicitats i xarxes amb les lluites socials i populars del nostre país.

Molts cops hem nedat contra corrent i defensant posicionaments díficils d’entendre per una majoria de la població però poc a poc els nostre espai polític ha anat creixent. Prova d’això ha estat el creixement electoral de la CUP i també estem veient com en l’actualitat la conflictivitat social i les conseqüents mobilitzacions populars contra les retallades socials van creixent i adoptant les postures que nosaltres defensàvem anys enrera.

Hem de ser conscients que actualment l’EI i els moviments socials i alternatius no tenim una estructura organitzativa i capacitat de mobilització prou àmplia per combatre l’actual situació amb garanties de construir el nostre projecte nacional i social a curt termini. Però això no treu que haguem de treballar de forma intensa per fer créixer aquest contrapoder popular sota els paràmetres de la Unitat Popular amb tothom que defensi el dret d’autodeterminació dels Països Catalans i la transformació social.

Si hi ha gent que vol aconseguir una independència principatina sense cap canvi social doncs que es dediquin a presionar a CiU per tal que aquests ajuntin la seva força parlamentària amb ERC i SI i proclamin la independència (ja tindrien una majoria suficient). No crec que l’EI haguem de perdre el temps en organismes que al final depenen de la voluntat de CiU, quan mentrestant aquesta gent ens estan destrossant el país a base de retallades.

Parteixo de la base que l’ANC no tindrà mai un caràcter de transformació social, perquè sinó s’hagués creat una altra cosa (una plataforma de persones d’esquerres i independentistes per posar un exemple). I si algú creu que ho podem aconseguir, l’esquerra independentista no té la capacitat en militància, ni en càrrecs electes ni en mitjans de comunicació per tal de poder aconseguir que l’ANC sigui un instrument com el que nosaltres voldríem. I tampoc seria lògic voler canviar els principis fundacionals d’aquest organisme en el qual hi ha molta gent honesta però que no pensa com nosaltres en aquest aspecte.

En canvi, sí que tenim una capacitat més àmplia per treballar al costat de les classes populars conscienciades en lluitar per un canvi social a fons i en aquí penso que hem de redoblar els esforços. Crec que no hem de perdre el temps en presionar als actuals partits polítics perquè a l’hora de la veritat la seva militància representen una minoria molt petita de la població, malgrat que actualment mantenen el poder gràcies als seus altaveus mediàtics.

Per tot això no hem de caure en el seu parany i defugir de la seva política mediàtica basada també, entre d’altres coses, en organitzar actes i manifestacions mediàtiques. Hem de treballar com ho hem fet fins ara. Segurament ens silenciaran i segurament molta gent no ho entendrà però si ho sabem explicar jo crec que també hi haurà molta gent que ens donarà la raó. I encara que no ens la donin en el primer moment, la història farà que ens la donin en un futur no massa llunyà. I d’exemples en podríem trobar molts durant els últims 30 anys d’història de l’EI. O qui ens seguia quan denunciàvem la Constitució Espanyola l’any 1978? Qui ens creia quan denunciàvem l’Estatut l’any 1979? O qui ens creia quan dèiem des de molt abans de l’actual crisis que els nostres drets estaven realment en perill?

I ara parlant més estrictament de la nostra gent, crec que moltíssima gent de la que milita, col·labora o vota a la CUP entendrà que l’EI hauria de mantenir-se al marge de l’ANC. L’error més gran fins ara ha estat que no tenim un posicionament clar al respecte i per això ara s’ha generat la polèmica però si continuem treballant per construïr la Unitat Popular en els paràmetres que sempre hem defensat crec que la nostra posició serà entesa. No hem de caure en el parany de pensar que absolutament tothom creu en l’estratègia de l’ANC o que tothom té com a prioritat la independència per davant de tot.

Hi ha molta gent, entre ells la gent de l’EI i de la CUP, que creiem que la independència ha d’anar acompanyada d’una transformació social i que cal garantir que com a catalans i catalanes tinguem uns drets socials i laborals que ens facin lliures realment. Personalment mai he cregut en els fronts patriòtics amb gent que potser també són independentistes però que no comparteixen ni per aproximació els meus plantejaments a nivell social.

Hi ha molta gent que és independentista però que està d’acord amb les retallades, amb la reforma laboral, amb una política d’infraestructures que destrossa el territori, amb la negació de certs drets personals, etc… Quan algú demana que treballem tots junts per la independència i què després ja decidirem com volem organitzar-nos ho fa perquè ja està d’acord (més o menys) amb el tipus de societat en la que vivim. I per això crec que des de l’EI i la CUP mai hem de caure en el parany dels fronts patriòtics. Aquests fronts només serveixen per anular als elements combatius d’una societat i això és el que volen fer amb nosaltres. Qui ens garantitza que amb una suposada Catalunya independent recuperarem els nostres drets i es farà marxa enrera amb la política de retallades quan estem deixant que encapçalin aquest procés els principals responsables d’aquesta involució democràtica?

Jo no em manifestaré aquest onze de setembre al costat de tota la xusma dirigent de CiU (i altres) que ens estan destrossant els nostres drets. També hi haurà molta gent honesta i respecto que hi vagin però també tinc el meu dret a què em respectin sinó vull anar-hi. Estic bastant arrepentit d’haver estat a la manifestació del 10J i no tinc ganes que em manipulin de nou i que s’utilitzi aquesta manifestació per a beneficis particulars d’uns quants.

L’11 de setembre estaré manifestant-me amb la convocatòria de l’esquerra independentista. Segurament no sortirem a les televisions del poder però reafirmarem el nostre compromís per continuar treballant en el dia a dia per la independència i el socialisme.

Aquest és un debat de prioritats i tothom sabem que el temps lliure que dediquem la militància a la lluita és limitat i per tant cal que triem si volem dedicar esforços a intentar encaminar un independentisme transversal controlat per altres agents o si ens dediquem a fer créixer bloc ampli independentista d'esquerres que no es deixi manipular per unes classes dominants catalanes que sempre han mirat per elles i que mai no han volgut bé a les classes populars d'aquest país.

No negaré que a l’ANC hi ha molta gent de base que no forma part de partits polítics o sindicats però estem parlant d’un organisme que mai podrà ser una eina de transformació social perque no ha estat creat amb aquest objectiu i perquè tampoc CiU, ERC o SI permetran que això passi.

En canvi quan treballem en lluites populars amb altres sectors socials com els indignats o sectors anticapitalistes (per posar uns exemples) també tenim punts en els quals potser no estem d’acord al 100% però treballem sobre la base que cap institució o poder mediàtic ens infuirà en la nostra línia política. I penso que la clau de la qüestió està en aconseguir que molta gent que ara actualment s’està incorporant a les lluites populars acabi també adoptant uns posicionaments que apostin per la conjunció entre l’alliberament social i nacional. El nostre objectiu ha de ser construir un contrapoder popular que aconsegueixi arraconar i limitar a la mínima expressió a les forces polítiques tradicionals. I tot això ho aconseguirem si aconseguim mobilitzar des de la consciència social a aquesta majoria de les classes populars que ara no està mobilitzada. I en aquest camí no tindrem d’aliats ni a partits ni a sindicats del règim actual.

Fa 15 anys que milito a l’esquerra independentista i he participat de forma activa en diferents lluites populars. També m’he implicat a fons en la Consulta Popular sobre la Independència en el meu municipi. Crec fermament en el treball i la implicació en el dia a dia per aconseguir els canvis socials i nacionals que volem però com a persona que creu amb la independència, el socialisme i la reunificació nacional, no puc creure en aquest projecte anomenat ANC. I penso que com jo, hi ha molta altra gent que pensa similar.



Àlex Maymó López
Militant i Regidor de la CUP a Molins de Rei

46 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo crec que us equivoqueu, si més no amb la Mani en concret, però bé, evidentment sou lliures de prendre una decisió tan legítima com qualsevol altra.

D'altra banda, volia preguntar quina diferència hi ha entre el 'front patriòtic' si aquest és exlusivament enfocat a actes concrets que pretenen reivindicar o assolir la independència (no parlo de coalicions electorals ni martingales similars) i altres plataformes unitàries en lluites com, per exemple, l'Eurovegas, la sanitat o la defensa del territori.

En aquests casos crec que sí que es considera la sectorialitat de la lluita i es pot anar de bracet amb espanyolistes, dretans, i el que faci falta, senzillament perquè tampoc es pregunta. Vull dir que en aquests casos l'element d'unió serveix per si sol (i això és evident en multitud de mobilitzacions), i en casos de mobilitzacions indepes s'acostuma a mostrar tenir la pell molt més fina.

Anònim ha dit...

Molt clara l'opinió. Si es general a la EI cal que s'expliqui a la televisió i a la ràdio que per això hi són..els vostres representants i portaveus cal que donguin aquest missatge COMPLET perqué ja ens tornem a fotre els plats pel cap.. i fot 300 anys que dura la tonteria. Una cosa és que no anem de la má, i l'altre que cadascú vagi per la seva banda. Jo no m'identifico amb cap partit, ni hi estic vinculat, però si analitzo el que escolto arreu la sensació és que la CUP es desmarca per egoísme o per destacar..

Independència i lògica!

Anònim ha dit...

Ja fa dies, que em preocupa aquest tema i m'agrada llegir l'opinió de companys que no es deixen portar per l'oportunisme pseudosobiranista que ens està oferint la burgesia. Un dia, reflexionant sobre el tema em vaig enrecordar d'un fragment que ja fa temps vam llegir amb uns companys: "El dret de les nacions a l'autodeterminació" Lenin.
Us deixo el fragment a sota, perque crec que en un parell de línies reflecteix molt bé el que estem vivint.


(...)En la línia del "practicisme" i "oportunisme" de les seves reivindicacions, la burgesia de les nacions oprimides cridarà al proletariat a recolzar incondicionalment les seves aspiracions. El més pràctic és a dir un "sí" categòric a la separació d'una o altra nació, i no al dret de totes les nacions a la separació.
El proletariat s'oposa a aquest practicisme: en reconèixer la igualtat de drets i el dret igual a formar un Estat nacional, aprecia i col·loca per sobre de tot la unió dels proletaris de totes les nacions, avalua tota reivindicació nacional i tota separació nacional amb la mira posada en la lluita de classe del proletariat. La consigna "pràctica" no és, en realitat, sinó la d'adoptar sense crítica les aspiracions burgeses.

Víctor Xaubet ha dit...

Bé, jo crec, des de la meva modesta opinió, que està molt bé que tinguem un projecte social al darrere, perquè si els altres no el tenen això que tenim guanyat. Tècnicament si que el tenen, però està demostrat que no és el correcte. I també crec que hauríem d'anar una mica més a la una tots junts per a demanar la independència.
Vull afegir una cosa. Tots els territoris dels Països Catalans seràn independents quan la majoria de la seva població així ho desitji. Des de Catalunya no podem imposar la nostra voluntat a ningú, encara que siguin els germans dels Països Catalans. Aquí aviat la tindrem, la independència, perquè hi votaria que si la majoria. Així que constituïrem la primera peça dels Països Catalans lliures i independents, a la que s'hi aniran afegint la resta dels territoris quan vegin que és molt millor això que no pas seguir amb Espanya.

Anònim ha dit...

Molt bon article! Envia'l a LLibertat.cat!

Anònim ha dit...

si, si, envia'l, perquè els hi cal, tot sigui dit...

Anònim ha dit...

Alex, en canvi participar en vagues generals i manifestacions convocades per ugt i ccoo, no ens enganyem encara que fem veure que ho fan els sindicats alternatius, això no et suposa cap mena de contradicció a tant essencialisme?

Anònim ha dit...

Molt bon article!
A mi personalment m'ha fet reflexionar molt.

Per un costat estic d'acord amb tú quan dius que l'EI ha de tenir veu pròpia i no pot regalar tot el seu potencial a un moviment tant abastracte com l'ANC. Els motius sobren. Seria suicidar-se políticament.
Un independentisme unitari, amb una sola veu, sense ideologia, transversal i vertical, no sols és un error, és un horror.

Ara bé, hi han coses que no estic d'acord.
L'independència, es bona, si o si.
Sigui sols el Principat, sigui dintre de la UE, sigui com sigui.
L'independència és el punt de partida bàsic i irrenunciable per la construcció nacional i social, no és pas una fita en si mateixa.

Preguntes:
"Qui ens garantitza que amb una suposada Catalunya independent recuperarem els nostres drets i es farà marxa enrera amb la política de retallades quan estem deixant que encapçalin aquest procés els principals responsables d’aquesta involució democràtica?"
Ningú, ni a tu ni a mi. És més, segurament segurament els perdrem tots. Ara, el que si que sens pot garantitzar es que dintre de l'Estat Espanyol SEGUR que els perdem tots, tant els socials com nacionals.

El que si que sens pot garantitzar és que si passa la crisis i continuem dintre del Estat Espanyol, el sr. convergent tornarà fer dinerets i tornarà a dir que ell és catala i espaÑol, el sr.obrero castellanoparlant que ara es quedaria a casa si es fes un referendúm perqué el pobre no sap que pensar, tonaria a tenir feina,li tornaria a sudar tot, i penjaria ara si amb tot l'orgull del món una sra. bandera espanyola al balcó de casa seva, i l'amic indignado un cop tingues el seu lloc de funcionari oblidet tu de veure'l més dormint en una plaça.

Jo tinc nula confiança i esperança amb el poble català, no en tinc cap, i des del pesar més gran del meu cor, crec sincerament que sols si les coses ens van molt i molt i molt malament (com ens van ara)serem un dia independents, sinó d'aquí 3 o 4 anys (temps que no es suficient per crear un ampli suport a l'Unitat Popular" tot aixó passara, i tornarem a ser un poble mesell i covard.
Per aixó, si aquesta massa borrega de feliços catalans, aconsegueixen un estat pròpi a gusto y piaccere dels Godó, Abertis i la Caixa, jo estaré una mica més content, perqué continuaré sent un pringat i explotat, però ja no seré espanyol.

Anònim ha dit...

Són coses diferents, bombetes...
És evident. No em molestaré ni en justificar la diferència.

Anònim ha dit...

O sigui que l'ANC convoca una manifestació independentista UNITÀRIA i per tant de caire transversal, sense els partits polítics, i ara els de Esquerra Independentista (EI), que és un partit polític independentista i socialista, i que es veu que són més independentistes que ningú, mantenen una manifestació pròpia que sortirà "a les 5 de la tarda des de la Plaça Urquinaona, tal i com ha fet durant els últims 30 anys, per la independència i el socialisme dels Països Catalans". Molt bé, home molt bé. Així pretenen alguns aconseguir la independència? Anant cadascú per la seva banda? Hi ha gent que enlloc de demanar la independència haurien de continuar vivint al planeta o la galàxia on viuen i quedar-s'hi per sempre.

Anònim ha dit...

Respectant la teua opinió Àlex, trobo el primer comentari l'ha clavat: quan es tracta de qualsevol altre tema no tenim tants escrúpols ni la pell tant fina ni som tant puristes ni excloents...

El mateix que contraposar el resultat d'unes eleccions als d'un referèndum d'autodeterminació; la gent respon al que se li pregunta. Si ara em pregunten sobre Eurovegas, podem coincidir i anar plegats amb gent que té altres maneres de pensar i sensibilitats

Però si el tema és la independència, ah!, en això no, o pensem tots igual en el model de país o anem sols...

I resulta que no tenim país. I que no anem ni anirem enlloc. I que sols ens quedem, nosaltres aquí els altres allà... malgrat ser majoria en allò que tenim en comú

Malgrat coincidir en el model, discrepo en l'estratègia. L'esquera independentista serà independentista primer (i en tot moment d'esquerra, és clar) o... sempre haurà de continuar sent independentista!!, és això el que volem?... Sento dir-ho, però a vegades penso que ens posem nosaltres mateixos pals a les rodes i volem estar sempre work in process; voler ser sempre residuals, o ser els més radicals o... ves a saber...

Per exemple, i al text: "Quan algú demana que treballem tots junts per la independència i què després ja decidirem com volem organitzar-nos ho fa perquè ja està d’acord (més o menys) amb el tipus de societat en la que vivim."

Vaja, ara pel fet de discrepar únicament en l'estratègia (i coincidir en el model i els fins) a sobre resulta que estic d'acord amb les retallades i les polítiques de la dreta...

No és això, no pas...

Salut! =)

Anònim ha dit...

Àlex, la gent del poble sabem perfectament que has fet i feu una feina molt important i no creiem en aquests titulars i manifestacions que són per sortir a la foto. Molta gent volem la independència però no a qualsevol preu.

Ànims i molt bon article!

Anònim ha dit...

Àlex, per què ha desaparegut el teu article de Llibertat.cat?

Alberto ha dit...

Gràcies, Àlex, articles com aquest, gent que manté la coherència del projecte, fan que em senti orgullós d'haver col·laborat puntualment amb la CUP, tot i no formar-ne part. L'11 d'aquest any passarà, i el temps, com sempre, donarà la raó als qui us manteniu ferms i conseqüents amb les idees i objectius amb que va nèixer l'Esquerra Independentista. Salut!

Anònim ha dit...

Gràcies company per compartir les teves reflexions. Ens falta més debat polític per no perdre els nostres objectius.

Teresa-Vilafranca del Penedès

Anònim ha dit...

La gent de llibertat.cat (militants de l'MDT i altra gent) han esborrat l'article de l'Àlex.

Quina vergonya que existeixi censura en un mitja que suposadament és de l'EI!

Anònim ha dit...

Ara torna a ser-hi, però ha desaparegut durant una bona estona...

Anònim ha dit...

Ara ja torna a aparèixer publicat l'article a llibertat.cat.

Al menys sembla que han rectificat

Anònim ha dit...

En aquest blog hi ha censura!!!! El meu comentari s'ha esborrat.

Això és democràcia???? Això és tot el que em faltava per donar-me de baixa de la CUP!!!!!! M'heu ensenyat de què sou capaços i ja no m'enganyeu més.

Àlex Maymó i López ha dit...

Podria tenir els comentaris moderats abans de la seva publicació i en canvi ho tinc obert. Jo no he esborrat cap comentari perquè sinó en queda constància. En tot cas haurà fallat el sistema de blogspot.

Segons la teva teoria podria esborrar aquest últim comentari teu i no ho he fet. Si mires en altres articles del bloc veuràs que hi ha comentaris molt en contra meva i mai els he esborrat.

Salut!

Anònim ha dit...

maleïts traïdors quina colla d´ignorants aquestsde la CUP comunistes hahaha vergonyós apoien règims que són totalitaris , a la nostre pàtria no hi ha lloc per gossos com vosaltres per Catalunya fins a la mort !!!

Anònim ha dit...

Tot i que amb alguna excepcio, és impressionant l'alt nivell dels comentaris d'aquest bloc. Crec honestament que hi ha arguments molt sòlids per donar suport a la ANC. Cal ser realistes i acceptar la realitat. La EI, malgrat la seva feina, no deixa de ser un moviment residual, molt poc conegut i em molt poca influència política i social. Si tingués 100 alcaldes i 30 o 40 regidors, el discurs de l'Àlex podria ser vàlid. Avui dia és, em sap greu dir-ho, és un discurs delirant.
La EI faria molta més feina per la independència i el socialisme a dintre la ANC que no pas a fora, com així
ho fan destacats membres de la CUP.
Un altre error és convocar la mani al costat de la de la ANC, ja que ni es veurà. Es podia convocar pel matí i
aixì molta gent propera hauria anat a la vostra pel matí i
a l'altra per la tarda. La tàctica no és el vostre fort.
I per acabar una reflexió: per què els partis de la EI no fan un moviment estratègic i es dilueix dintre la CUP, com fan els bascos. La sopa de lletre només crea confusió. En una societat tan sobrecomunicada, els
missatges han de ser clars i senzills. Fins i tot s'hi podria donar la volta i que tothom, CUP inclosa, s'aplagués
sota la marca electoral de EI, que deixa molt clar de què
va la cosa.
I per acabar

Anònim ha dit...

On diu 30 o 40 regidors, voll dir,, 30 o 40 diputats

Anònim ha dit...

On diu 30 o 40 regidors, voll dir,, 30 o 40 diputats

Anònim ha dit...

Tot i que et dono la raó amb moltes coses de les que dius , trobo aquest article pamfletari i demagogic. Malauradament no aconseguirem la independència sense la dreta catalana y malauradament tampoc aconseguirem la independència si em d'esperar que hi hagi consens social al País Valencà i les Illes, també es irrenunciable la Catalunya Nord? Mai havia hagut tan consens al nostre país sobre iniciar un procés d'independencia i crec que la resta dels països catalans hauran d'iniciar el seu propi procès.

Anònim ha dit...

Molt bé. Tothom té dret a fer el que li sembli. Et pot ser indeferent l'independència com et pot ser indeferent la lluita de classes. Ningú té dret a parlar en nom dels altres. Deixeu a l'esclau satisfet i segur en el seu esclavisme, a l'acollonit aconformat en la seva covardia, a l'intel·lectual cofoi en la seva teoria que creu única i digna de dogma (mentre es quedi en això), al suicida armat en l'instrument de la seva fí.

Anònim ha dit...

Primer de tot felicitar-te per l'article i per donar-nos la teva opinió al respecte.

Actualment col•laboro activament amb la CUP i en pago la militància, i he participat activament amb la consulta sobre la independència en el meu municipi, i alhora participo activament amb l'ANC, també en el meu municipi.

Sempre m'he considerat d'esquerres i independentista, ara bé, és cert que crec que la independència és tan sols un pas més en el reconeixement dels drets socials i col•lectius de les persones i dels pobles.

Crec que les polítiques d’esquerres les hem de treballar cada dia, i es continuaran treballant quan els Països Catalans siguin independents.

En aquest mateix sentit, crec que les polítiques d’esquerres no es treballen tan sols dins el teu poble sinó amb germanor amb els pobles veïns, és com dir que pots conrear el teu camp ecològicament, però si el teu veí no ho fa, el teu camp no serà realment ecològic, pel que crec que les polítiques d’esquerres els catalans les hem de treballar avui i demà amb espanyols, francesos, italians, marroquins, algerians, ..., però que la defensa de la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra identitat l’hem de lluitar els que l’estimem, siguem d’un partit o d’un altre.

Jo aniré a la manifestació de l’ANC, i ahir, avui i demà treballaré les polítiques d’esquerres amb la CUP.

Per altre banda, crec que utilitzar la independència per guanyar militants com ho fa CYU no és el camí, la sobirania del poble català no és dels burgesos o dels pobres, sinó del poble.

Salut i independència!!

Anònim ha dit...

Aqui el que crea desunión son los de CiU con sus recortes y ataques a la clase trabajadora. Yo quiero la independencia pero no me puedo manifestar al lado de esta gente y asi somos mucha gente que pensamos igual.

Un saludo!

Anònim ha dit...

Felicitats per l'article!

Jo penso com l'Àlex però respecto que hi hagi gent que cregui amb l'ANC però jo penso que s'adonaran ràpid que ha estat un engany o en tot cas tindrem una independència controlada per CiU i amb uns drets de merda.

Anònim ha dit...

1) L'ANC no s'imposa enlloc, i admet a tothom que s'hi vulgui adherir.

2) L'ANC no es defineix sobre res que no sigui la independència, i per tant fa que ningú hagi de renunciar a les seves ideologies.

Aquests, els que tu dius que són els dos problemes principals de l'ANC, penso que són els seus gran avantatges.

Són indispensables per a poder construir un país nou, on hi càpiga tothom.

Pretendre fer un país basant-se estrictament amb els paràmetres de les CUP no és una opció viable ara.

Hauríem de ser tots més tolerants.

Anònim ha dit...

Estimat Àlex,

Com bé dius, a l'EI tenim un debat pendent no tant sobre l'ANC, sinó sobre la possibilitat que una part del poble català aconsegueixi la independència política a curt termini ( que no la llibertat com a poble, perquè sense justícia social no hi llibertat possible). És un tema complex, en el qual crec que no hem de caure en maximalismes. Però també cal tenir present l'exemple irlandès per adonar-nos de l'elevat risc de renúncia ( i perquè no traïció) a l'objectiu de l'EI: uns Països Catalans independents, reunificats i socialistes.

Dit això, nosaltres (tu i tota la resta de companyes i companys que hem aconseguit revifar l'EI)que vam iniciar-nos en l'EI quan aquesta era un cementiri d'elefants bocamolls, on les ganivetades per l'esquena i la rumorologia malintencionada era el pa de cada dia, hem d'aconseguir demostrar i demostrar-nos el que ja sabem: que som més madurs políticament. Per tant, no trequis conclusions errònies sobre el meu parer sobre l'ANC ( potser t'equivocaries), però tenint clar que aquest tema l'hem de discutir a fons i internament en el si del conjunt de l'EI, et voldria fer un parell de puntualitzacions, bàsicament perquè crec que no són del tot certes:

-Una cosa és l'ANC i l'altra l'AMI.

-Les nostres comarques i les seves gents són molt diverses i complexes. Per tant, no sé com va al Baix LLobregat, però al meu entorn més proper( Gironès) et puc ben assegurar que a les assemblees de l'ANC que conec CiU no hi pinta res i la resta de partits, poquet. Més aviat, es creen sinèrgies entre gent que sempre havia anat per lliure i que gràcies al treball diari d' aquestes assemblees s'acosta als postulats de l'EI, de la mateixa manera que passa en les plataformes, assembles o moviments contra els desnonaments, les retallades i l'atur.

Per tant, la teva opinió queda clara i està molt ben argumentada, però crec que has de tenir en compte aquests factors per no generalitzar.

Anònim ha dit...

Dius "Hi ha molta gent que és independentista però que està d’acord amb les retallades, amb la reforma laboral, amb una política d’infraestructures que destrossa el territori, amb la negació de certs drets personals, etc… Quan algú demana que treballem tots junts per la independència i què després ja decidirem com volem organitzar-nos ho fa perquè ja està d’acord (més o menys) amb el tipus de societat en la que vivim. I per això crec que des de l’EI i la CUP mai hem de caure en el parany dels fronts patriòtics."

No creus que hi ha gent que està contra les retallades i que no és independentista i li resua la nació i la llengua? No caurem en el parany del front social?

Penso que hem d'anar a tots els fronts, sense renunciar a res. Dir que un front patriòtic elimina o amaga els temes socials és com dir que les assemblees de drets socials amaguen o eliminen els temes nacionals. I no crec en cap d'aquestes dues afirmacions.

Independència i socialisme

Salut

Anònim ha dit...

A llocs com a Molins de Rei es demostra que si es treballa bé el projecte de la CUP pot créixer de forma considerable (han passat d'1 a 4 regidors).

Jo també crec que no s'ha de donar massa importància a que certs sectors sobiranistes ara ens critiquin perquè simplement tenim un criteri diferent al seu. Hi ha gent d'aquests sectors que mai compartiran el nostre projecte. Hem de centrar-nos en aconseguir que la gent que actualment no està mobilitzada s'impliqui en el projecte de la Unitat Popular i el fet que s'impliqui no dependrà de si no anem a la manifestació de l'ANC.

Anònim ha dit...

Això ja és tot el que necessitava per acabar-me de decidir. Les CUP s'han convertit en un projecte electoralista, l'únic que compta és la representació electoral, en aquest cas municipalista.

Doncs jo, com a independentista i socialista que soc no vull cap partit ni vull cap interés electoral. Vull la independència del meu país, encara que només sigui un tros. El que no vull és continuar sota l'imperi espanyol.

No m'interessa cap partit perque tots son iguals incloses les CUP. Per això hem de prescindir de partits i anar per feina, i si pel camí les CUP perden suport doncs cap problema.El que compta és el poble, no els partits.

M'afegeixo al que ja he vist per aquí dalt. Vaig confiar en les CUP però han demostrat que entre ells i d'altres partits hi ha poques diferències reals.

Anònim ha dit...

Pel de dalt: No creus en els partits polítics i aniras a una manifestació on estarà la plana major de CIU, ERC i SI? Que té a veure aqquest article i la CUP amb la crítica què fas? Perdona, però el teu comentari no me'l crec gaire, m'olora bastant a troll...

Anònim ha dit...

Pel de dalt,

cada comentari que veig per aquí en la línia de l'article del regidor em fa recordar que cada cop soc meś antipartits.

Cert que a la mani hi aniran partits però la majoria de la gent que s'hi manifestarà no és de partits i això és el que compta. Aquí el que necessitem és gent íntegra com la Montserrat CArulla, Teresa Forcades...no volem ni polítics amb corbata ni pseudorevolucionaris creguts que es pensen que ho arreglaran tot i que en canvi es posen al cantó d'Espanya.

Anònim ha dit...

Ens trobem en una situació similar a la de l'any 1986, quan un sector de l'EI es va arrenglerar amb l'esquerra espanyola i l'espanyolisme. 25 anys meś tard ha tornat a passar, part de l'EI ha quedat seduïda per l'esquerra espanyola ( 15M, anticapitalistes espanyols...) i no dubta en continuar a Espanya perquè " Catalunya independent no serà d'esquerres". Arribats fins aquí només es pot esperar l'escisió. Ara farà 3 segles que els patriotes catalans van donar la seva vida per la pàtria, cap traidor cap a l'EI!!!

Anònim ha dit...

Treball de masses. Bé jo no soc leninista però en trec moltes bones idees. No es tracta com em diu el que em precedeix de la seduccio de l'esquerra espanyola ni la Catalunya de dretes independent. L'EI arrosega un complex -uns mes que altres- sobre la questio social fruit d'un nucli teoric encertat a vegades, fals en d'altres.
Posem exemples. En cada moviment unitari les organitzacions amplies agrupen sensibilitats i ideologies diverses: els grans sindicats obrers, les coordinadores pacifistes, el feminisme, l'ecologisme , el moviment gai o el 15m. Aixo passa tambe en el moviment d'alliberament nacional, independentment de si es considera pal de paller o no. Si ens entossudim en voler que en tal o qual tema s'englobi tot nem malament: per agrupar els que estan d'acord amb l'ecologisme, l'antimilitarisme, el sindicalisme, l'alliberament nacional, etc i a mes per vies revolucionaries quedem quatre.
I en canvi si acceptem que en cada moviment es mobilitzen diferents sectors, sense renunciar a afavorir la confluencia de reivindicacions o l'extensio de plantejaments més rupturistes, podem participar-hi i afavorir la seva radicalització i la confluencia però hem de participar-hi no beneir o maleir des de fora.
Per altra banda la Catalunya independent, a banda de ser de justicia en els drets nacionals, la seva materialitació i fins i tot l'actual dinamica de mobilització són en si mateixos fets de ruptura amb l'actual marc politic de l'Estat espanyol. Tenen perse un contigut explosiu, revolucionari. Ja veurem l'evolucio.
I un altre punt, com dius tu, si la independencia no es cap fita -si ho és, és la manera de marxa de la preso d'Espanya- sino un primer pas, doncs encara més clar, fem aquest primer pas.

I un cop foragitat l'Estat espanyol de Catalunya, unes estructures politiques que tenen com a minim 200 anys -l'Estat liberal espanyol-, quines forces politiques construiran un Estat en poc temps? els partits burgesos tindran temps i força de construir tots els aparells? perque CyU li fa tanta basarda apuntar-se al carro de la independencia i desmuntar les estructures de l'estat espanyol a Catalunya? En aquesta situació de ruptura politica i trencament amb l'unic Estat realment existent, quines forces socials, quines reinvidicacions podrien emergir i, mes en un moment de crisi com el que vivim, modelar la nova Republica catalana? No es podria produir una dinàmica de revolució permanent? perque a la burgesa CyU li fa tanta por passar als fets i desballestar el marc politic espanyol?
Pere

Anònim ha dit...

Vull dir que jo no renucio de cap manera al socialisme i una transformacio llibertària de la societat, el que si que crec es que, a banda de la necessitat de posar fi a l'ocupació i fer valer els nostres drets nacionals, la dinamica i la possible en menys o mes grau ruptura donen moltes mes possibilitats a que els dos primers platenjaments eclosionin, mes que en una situacio de manteniment de l'status quo politic. El sectarisme a partir d'idees molt currades i correctes poc transforma ni nacional ni socialment, crec.
Pere

Pere de la cup ha dit...

Totalment d'acord amb l'Àlex.

Molt tristos els intents de justificació de la satel·lització de l'EI a una estratègia feta ad majorem gloriam de CiU comparant l'asssumpció de l'infecte full de ruta de l'ANC -totalment incompatible amb l'estratègia i projecte de l'esquerra independentista- amb participar en una vaga o en una manifestació on hi hagi determinats partits (sigui una mobilització contra la reforma laboral on hi hagi ccoo o ugt, amb qui de fet mai ens manifestem junts per cert, o una concentració contra els atacs al català a l'escola on hi hagi ciu i òmnium), vaja que s'ha de ser molt burro per empassar-se una fal·làcia com aquesta

i s'ha de ser molt deshonest per intentar sabotejar la manifestació de la CUP que hem acordat de manera assembleària i democràtica i convocar a la de l'estat de la UE amb CDC

Pere de la cup ha dit...

ah i per cert, a tots aquests il·luminats suposats superindependentistes que aquests dies llencen tant merda contra la CUP i gent com l'Àlex (mentre callen davant la permanent genuflexió de CiU davant Espanya) no cal que els fem cas, mai ens han votat ni ens votaran ni han simpatitzat amb nossaltres ni ens interessen per a res,

De qui ens hem de preocupar és de la moltíssima gent que vol la independència i a més defensa una societat més justa, i es mou cada dia a la seva feina, per defensar la seva l'escola i la sanitat de tots, per defensar el territori, etc. No aquests quatre pijos, tertulians i botiguers histèrics amb estelada acabada de desembolicar

Anònim ha dit...

Eh pare de la CUP:
Li esteu fent la feina bruta als espanyolistes i als autonomistes que no sortiran a manifestar-se per la independència. UDC, PP, PSC, EUiA, CNT, CDC...aquests no es manifestaran per la independència, ho faran per la permanència a Espanya, ja sigui amb pacte fiscal, amb pacte anticapitalista, amb pacte llibertàri o amb pacte imperialista. I en una inexplicable deriva espanyolista part de l'EI farà el mateix, la qual cosa serà històrica i el poble no ho oblidarà.

És insultant que diguis que manifestar-se amb l'ANC és una contradicció i en canvi manifestar-se amb CC.OO, UGT, 15M espanyolista, EUiA, PSOE....

Si alguns volen abonar l'estratègia de l'estat allà ells amb la seva consciència. Probablement l'ANC no és el més revolucionari del planeta però com a mínim s'estan mantenint ferms en la reivindicació nacional, no com altres, que hi posen condicionants a tort i a dret i al seu gust.

Els pobles tenen uns drets, la llibertat no es regateja, és un dret inalieanable i universal, només faltaria ara que a aquestes alçades no puguessim reivindicar el nostre dret a la independència sense condicions.
Independència o mort.
Fora traidors i espanyolistes! Siguin llibertaris, anticapitalistes, neocons, burgesos o vegetarians!

Anònim ha dit...

http://www.alertadigital.com/2012/08/30/francisco-alaman-castro-coronel-del-ejercito-espanol-%C2%BFla-independencia-de-catalula-por-encima-de-mi-cadaver/

La història serà molt dura amb aquesta decisió de l'EI de fer seguidisme del PSUC Viu i d'altres grupuscles anticapitalistes espanyolistes. Davant les agressions i amenaces de l'exèrcit franquista és una traició que surtin sectors de l'EI a fer espanyolisme anticapitalista i tacticismes estèrils de radicalitat pseudorevolucionaria. La història ens jutjarà a tots i el poble no oblida ni perdona.

Anònim ha dit...

Primer siguem independents. I aconseguim-ho junts.

Després veure com organitzem el país. Però sense la independència, lo altre (el que sigui) és impossible.

Això en el cas que la independència sigui lo més important. Si lo més important és el socialisme... aleshores ja està bé anar per separat.

Anònim ha dit...

http://www.vilaweb.cat/noticia/4038717/20120907/govern-espanyol-preocupat-lexit-manifestacio-independentista.html

Sembla com si una part de l'EI i l'espanyolisme franquista tinguessin la mateixa estratègia anticatalana.

Anònim ha dit...

Sembla que hi ha molt convergent rabiós de veure que l‘esquerra independentista continuarà denunciant les barbaritats que fa la dreta catalana...