Crònica de la Quebrantahuesos 2007

Son les 7:25 del matí i arribo a la zona de sortida. Com que tinc bons temps dels anys anteriors surto de la gàbia dels primers, cosa molt important perquè hi ha 7.500 participants i sortir al final és un caos.

Els primers 50 kms fins a Canfranc són bastant plans i es va en grans pilots però s’ha de vigilar molt perquè hi ha frenades i caigudes bastant aparatoses. Jo en vaig veure una bastant d’aprop on van caure unes 10 persones. És el moment del dia per anar trobant a amics com el Rodrigo de Fraga, el Jordi de Sabadell, el Iosu d’Orio, l’Eneko d’Usurbil, el Ion de Legazpi, el Santi Prat pare i d’altres que ja ens coneixem d’altres ocasions. A partir de Canfranc comença el port de Somport i la cosa s’estira força. Intento no forçar gaire però malgrat tot arribo a dalt bastant endavant, potser entre els 100 primers.

A la primera part de la baixada, com que hi ha força revolts em passa bastanta gent perquè últimament baixo amb por. Després ja són més aviat rectes i alla em poso en un grupet fins que com cada any la cosa es torna a reagrupar en un pilot gran excepte els primers que ja van escapats. Es terreny per aprofitar en menjar una barreta i un platan. En una recta baixant a 60 km/h com a mínim dos s’enganxen i cauen al terra. Un s’ha rascat tota la cara i la imatge fa esgarrifar….

Després de 35 kms de baixada afrontem el port de Marie Blanque. Aquest port té 10 kms però els 4 últims són durissims a una mitja de l’11%. Els primers 6 kms es fan suaus però quan comencen els 4 últims comença el meu calvari particular. Aquest any a més a més portava de pinyó gran un 25 i per tant pujava més clavat. En aquest port em vaig quedar el primer de tot del pilot on anava i a part em van passar des de darrera un tou de gent. Un cop a dalt ja anava bastant tocat de cames i en el pla fins al Portalet ja vaig notar que les rampes estaven al caure.

A Laruns comença la pujada al Portalet, que té 27 kms, no tan durs com el Marie Blanque però es fa molt llarg. Només començar ja em va agafar la primera rampa a la cama dreta. Vaig haver de pujar el port poc a poc perquè m’anaven agafant rampes tant en una cama com en l’altre. Aquí em van tornar a passar moltíssima gent però el no haver entrenat gaire els últims mesos va passar factura. Entre ells em trobo en Nuño de Molins. No se si es que feia més pena però la gent, que n’hi havia molta, m’animava molt i jo de pas també els saludava. Aquesta vegada vaig poder gaire del paisatge del Portalet ja que quan vas bé vas tan rapid que no et dona temps ni de veure’l.

A falta de 2 kms estaven el Guillem i la Sònia que em van passar un bidó fresc i ja els hi vaig dir que no anava gaire fi… Al final arribo als 1795 mts d’altura del Portalet i a la baixada em vaig permetre el luxe de parar 10 minuts en l’avituallament a inflar-me a menjar. Ja no m’importava gaire el temps. Alla em trobo a la dona del Santi Prat i em comenta que ha passat bastant endavant, cosa que m’alegro, ja que aquest any ha entrenat força.

Acabo la baixada del Portalet i afrontem la Hoz de Jaca, l’últim port del dia, que només té 2 kms però amb rampes força dures i un altre cop perdo la gent del grup on anava, entre ells un de Molins i pujo patint força per la carretera aquella estreta que s’enfila per sobre del pantà i que sembla que mai s’acabi.

Un cop baixo la Hoz ja em poso en un grup i d’aquí fins a la meta ja és baixada i pla i després de mitja hora ja som a la l’arribada. Al final faig 7 hores 9 minuts 52 segons quedant al final el 1587 de la general.

Només arribar em trobo amb en Santi Prat pare que em pregunta quin és el meu record de la QH i per sort ell ha fet 6:11 i per tant no ha superat el meu record…jejeje. Igualment ell ha fet una paper impressionant perquè ha quedat el 90è de la general i el 3è de la seva categoria (45-54 anys).

El resultat ja era d’esperar encara que pensava que no patiria tant però estic content d’haver acabat i no haver-me retirat. La veritat és que prefereixo el resultat que vàrem tenir el 27 de maig que no pas fer un bon paper la QH, cosa que l’any que ve espero fer. I no vull acabar sense agrair a la Sònia i al Guillem el fet d’haver vingut a veure’m. A ells també els hi ha agradat força l’ambient que es respira en aquesta marxa cicloturista i a veure si l’any que ve som uns quants, tant en bici com a animar!