A Euskal Herria les eleccions tenien un alicient especial perquè l'esquerra abertzale havia estat il·legalitzada i EAE-ANV no es podia presentar i per tant havien sol·licitat l'abstenció activa.
A Hego Euskal Herria (País Basc + Navarra) el número de votants ha baixat en 240.000 persones entre el 2004 i el 2008. Sempre és dificil descobrir al 100% d'on provenen les abstencions però si tenim en compte que a l'Estat Espanyol en conjunt la participació ha estat pràcticament igual i que l'efecte de l'atemptat d'ETA ha mobilitzat molt més el vot del PSOE i PP m'atreveixo a afirmar que la gran majoria d'aquests 240.000 vots provenen de la crida efectuada per l'esquerra abertzale.
Com sempre, la incidència ha estat diferent depenent de la zona i ha estat en els feus electorals de l'esquerra abertzale on l'abstenció ha estat més alta. Per territoris l'abstenció ha estat:
32,49 % Bizkaia
41,82 % Gipuzkoa
29,72 % Araba
26,75 % Nafarroa
En algunes poblacions l'abstenció ha estat molt elevada com a:
53,63 % Aramaio (Araba)
74,43 % Aulesti (Bizkaia)
51,25 % Dima (Bizkaia)
44,40 % Elorrio (Bizkaia)
67,50 % Gizaburuaga (Bizkaia)
51,78 % Lekeitio (Bizkaia)
52,54 % Markina (Bizkaia)
62,03 % Mendexa (Bizkaia)
58,21 % Ondarroa (Bizkaia)
50,95 % Otxandio (Bizkaia)
75,73 % Aduna (Gipuzkoa)
73,13 % Aizarnazabal (Gipuzkoa)
71,87 % Amezketa (Gipuzkoa)
50,37 % Antzuola (Gipuzkoa)
40,70 % Arrasate (Gipuzkoa)
50,80 % Azpeitia (Gipuzkoa)
83,95 % Baliarrain (Gipuzkoa)
46,14 % Bergara (Gipuzkoa)
74,14 % Errezil (Gipuzkoa)
58,19 % Hernani (Gipuzkoa)
73,57 % Leaburu (Gipuzkoa)
64,70 % Lezo (Gipuzkoa)
82,57 % Lizartza (Gipuzkoa)
68,46 % Oiartzun (Gipuzkoa)
97,89 % Orexa (Gipuzkoa)
50,49 % Pasaia (Gipuzkoa)
58,07 % Usurbil (Gipuzkoa)
70,73 % Zaldibia (Gipuzkoa)
57,53 % Zizurkil (Gipuzkoa)
42,47 % Altsasu (Nafarroa)
73,67 % Araitz (Nafarroa)
63,16 % Arbizu (Nafarroa)
56,76 % Basaburua (Nafarroa)
58,39 % Etxarri-Aranatz (Nafarroa)
79,91 % Goizueta (Nafarroa)
52,36 % Lakuntza (Nafarroa)
57,95 % Leitza (Nafarroa)
51,64 % Olazti (Nafarroa)
56,93 % Ziordia (Nafarroa)
Aquestes eleccions han estat una prova més de la força de l'esquerra abertzale i per tant s'haurà de tornar a obrir un procés de pau perquè s'acabi el conflicte armat perquè les vies repressives no van enlloc.
A Hego Euskal Herria (País Basc + Navarra) el número de votants ha baixat en 240.000 persones entre el 2004 i el 2008. Sempre és dificil descobrir al 100% d'on provenen les abstencions però si tenim en compte que a l'Estat Espanyol en conjunt la participació ha estat pràcticament igual i que l'efecte de l'atemptat d'ETA ha mobilitzat molt més el vot del PSOE i PP m'atreveixo a afirmar que la gran majoria d'aquests 240.000 vots provenen de la crida efectuada per l'esquerra abertzale.
Com sempre, la incidència ha estat diferent depenent de la zona i ha estat en els feus electorals de l'esquerra abertzale on l'abstenció ha estat més alta. Per territoris l'abstenció ha estat:
32,49 % Bizkaia
41,82 % Gipuzkoa
29,72 % Araba
26,75 % Nafarroa
En algunes poblacions l'abstenció ha estat molt elevada com a:
53,63 % Aramaio (Araba)
74,43 % Aulesti (Bizkaia)
51,25 % Dima (Bizkaia)
44,40 % Elorrio (Bizkaia)
67,50 % Gizaburuaga (Bizkaia)
51,78 % Lekeitio (Bizkaia)
52,54 % Markina (Bizkaia)
62,03 % Mendexa (Bizkaia)
58,21 % Ondarroa (Bizkaia)
50,95 % Otxandio (Bizkaia)
75,73 % Aduna (Gipuzkoa)
73,13 % Aizarnazabal (Gipuzkoa)
71,87 % Amezketa (Gipuzkoa)
50,37 % Antzuola (Gipuzkoa)
40,70 % Arrasate (Gipuzkoa)
50,80 % Azpeitia (Gipuzkoa)
83,95 % Baliarrain (Gipuzkoa)
46,14 % Bergara (Gipuzkoa)
74,14 % Errezil (Gipuzkoa)
58,19 % Hernani (Gipuzkoa)
73,57 % Leaburu (Gipuzkoa)
64,70 % Lezo (Gipuzkoa)
82,57 % Lizartza (Gipuzkoa)
68,46 % Oiartzun (Gipuzkoa)
97,89 % Orexa (Gipuzkoa)
50,49 % Pasaia (Gipuzkoa)
58,07 % Usurbil (Gipuzkoa)
70,73 % Zaldibia (Gipuzkoa)
57,53 % Zizurkil (Gipuzkoa)
42,47 % Altsasu (Nafarroa)
73,67 % Araitz (Nafarroa)
63,16 % Arbizu (Nafarroa)
56,76 % Basaburua (Nafarroa)
58,39 % Etxarri-Aranatz (Nafarroa)
79,91 % Goizueta (Nafarroa)
52,36 % Lakuntza (Nafarroa)
57,95 % Leitza (Nafarroa)
51,64 % Olazti (Nafarroa)
56,93 % Ziordia (Nafarroa)
Aquestes eleccions han estat una prova més de la força de l'esquerra abertzale i per tant s'haurà de tornar a obrir un procés de pau perquè s'acabi el conflicte armat perquè les vies repressives no van enlloc.
12 comentaris:
Felicitats per l'article. Carles
Igualment, felicitats per l'article i la teva solidaritat.
Tindria de tornar a sortir una veu com la de Gemma Nierga a l'enterrament de l'Ernest Lluch que digués BEN FORT:
"USTEDES QUE PUEDEN, DIALOGUEN POR FAVOR"
Estic pensant en una plataforma ciutadana a nivell de tot españa que forces el diàleg, sinó aquests cavernícoles del PP tornaran a donar pel sac durant 4 anys més.
I el PSOE tapant-se els ulls, perquè només actuen en funció del que els hi diuen les enquestes que els hi donarà rèdit electoral.
Hi ha molta gent que està pel diàleg, no podem passar 4 anys més amb el PP i el PSOE fent la PUTA I LA RAMONETA en aquest tema.
Si al carrer es veiés moviment, el PSOE no tindria més remei que actuar. Som els ciutadans els que tenim el poder de canviar les coses.
Hola,
Després de llegir el teu anàlisi, permet-me que apunti que crec que l'abstenció no prové solament de la crida de l'esquerra abertzale oficial (tothom s'oblida d'Aralar) i del desencant general o apoliticisme d'altres sectors, sinó possiblement de la por de molts ciutadans a anar a votar en certes poblacions. Al meu parer, en petites localitats com algunes que has inclòs deu fer falta molta valentia per acudir a les urnes després del boicot pregonat per ETA i sobretot per l'escalada de violència que suposa l'assassinat d'un home que ni tan sols era regidor.
No ho creus així?
1- Sobre el tema de crear una plataforma a favor del diàleg si que seria important però també que tot l'aparell mediàtic del PSOE també ajudés a fer entendre que el diàleg és la única solució factible.
2- L'abstenció no només ve de la crida de l'esquerra abertzale però es que la quantitat que he dit jo és la diferència entre el 2004 i el 2008 i tenint en compte que en els dos anys hi hagut la mateixa participació al global de l'estat. A Euskal Herria, fins i tot, representants d'altres partits ja han reconegut que la crida a l'abstenció ha estat un exit perquè l'esquerra abertzale ha mantingut el seu electorat.
Sobre el tema de no votar en pobles petits és un tema que diuen als mitjans però quan estàs alla veus que entre la gent que no està implicada en política no hi ha cap sensació de por. Segurament si algú és regidor d'ANV tindrà por de la policia i si algú és regidor del PP tindrà por d'ETA. El vot és secret i per exemple en molts pobles petits guanya el PNV i a la gent del PNV no se'ls "persegueix" i per tant és impossible saber a quin partit ha votat una persona.
A més, en molts d'aquests pobles, en les eleccions on l'esquerra abertzale es pot presentar, guanyen per àmplies majories perquè la gent va votar perquè vol. Perquè es podrien quedar a casa sinó estiguessin d'acord amb ells.
Després de llegir aquest article m'he dirigit a aprofundir en aquests abstencionistes i pel que sembla segueixen la pauta del que demana la Esquerra abertzale... y això em fa pensar que no es per por ni molt menys, ya que...
Sento dir-ho però en cada seu ha d'haver-hi un polícia com a mínim y això evitar qualsevol acte de sabotatge (ya que quan volen son molt efectius com tancant meses de Decideixo Decidir!). Si us mireu l'article:
http://lultimcombat.blogspot.com/
Veureu que el que pasa es que son abertzales que no els permeten votar lliurement al seu partit! Això si que es opresió! No poder permetre el vot a un partit sigui de la ideologia que si i dongui supor a qui dongui suport, es igual! Això es democràcia.
Responent l’Alex en referència al que diu:
"...l'aparell mediàtic del PSOE també ajudés a fer entendre que el diàleg és la única solució factible"
No siguem il•lusos, el PSOE només vol els vots i tant li fa el que li passi als ciutadans.
Sens dubte la crida a l'abstenció d'un sector de l'esquerra abertzale ha tingut èxit, sobretot als seus feus tradicionals. El que vull dir és que segurament també existeix una proporció de ciutadans que s'han abstingut en aquells feus per no complicar-se la vida en contradir les consignes llançades per ETA i el seu entorn.
Efectivament, és cert que si allà hom no s'implica en política no ha de tenir cap por a represàlies, però és que durant el franquisme passava el mateix i no per això deixa de ser un fet gravíssim.
Jo vaig votar la CUP però estic totalment en desacord amb aquesta posició que teniu respecte al conflicte basc. No crec que sigui comparable l'assassinat de civils amb unes il·legalitzacions que no tenen per objectiu combatir idees legítimes sinó tancar fonts de suport d'ETA. I això es demostra pel fet que Aralar no ha estat il·legalitzada, com tampoc ho han estat aquí ni les CUP ni altres organitzacions de l'EIR.
Opino que el més essencial és el dret de la vida, per damunt dels drets col·lectius, i crec que l'estat d'excepció que es viu al País Basc és conseqüència de l'existència d'ETA i que la solució perquè es respectin els drets més fonamentals és que aquesta organització desaparegui.
Jo tinc un ferm compromís per la defensa del territori i em va entusiasmar el creixement experimentat per les CUP: Per fi ha aparescut l'opció política socialista, catalanista i ecologista que necessita el nostre país! Tanmateix estic convençut que si us manteniu amb aquesta basquitis probatasuna esteu abocats a la marginalitat permanent, lluny de la Unitat Popular, perquè la societat catalana és diferent i no crec que accepti mai un escenari d'enfrontament com el que es viu al País Basc.
Tant de bo no destruïu els somnis de tanta gent.
Primer de tot dir que és evident que el PSOE li interessen els vots però també en algun moment li pot interessar aconseguir la pau al país basc perquè això pot ser rendible electoral. De totes maneres ja veurem què passa aquesta legislatura.
Responent a l'últim comentari espero no defraudar els somnis de ningú que confiï amb el nostre projecte.
Potser el principal "problema" de la CUP és que no som políticament correctes i en el tema del conflicte basc sinó acceptes un text de condemna totalment infumable com el que fan a Molins de Rei pots quedar davant de l'opinió pública com un defensor d'ETA. La CUP no té cap intenció de defensar o justificar a ETA sinó que apostem per una resolució del conflicte i per recordar que de violències n'hi ha de molts tipus. És un problema que han de resoldre els bascos. Sobre el tema de la basquitis em sembla que en tenen més tots aquells que volen portar declaracions de condemna als ajuntaments que no busquen cap solució dialogada i que accepten entrar en el joc del PP malgrat que saben que no és la solució però en aquests casos prefereixen ser políticament correctes.
A mi és un tema que em cansa però crec que el nostre paper no ha de ser mirar cap a una altre banda i crec que s'ha de fer molta pedagogia sobre el conflicte i per arribar a una resolució del conflicte s'ha de fer veure a la gent que no només existeix la violència d'ETA. I això no s'ha de fer per justificar o no la violència d'ETA sinó que s'ha de fer perquè la gent pugui veure que és un conflicte entre dues parts i com a tal, s'ha de resoldre de forma dialogada ja que la història ha demostrat que és la solució de la majoria de conflictes.
Sobre el tema d'Euskadi és evident que fer política és perillós però per totes bandes i per això s'ha de solucionar ja el conflicte!
Vinga, salut!
El PNV, Ezker Batua, Eusko Alkartasuna o Aralar comparteixen la vostra opinió en el sentit que el conflicte basc és complex i que el diàleg és l'única via per la seva resolució, però això no impedeix que quan toca rebutgin explícitament unes accions violentes que entorpeixen enormement aquest diàleg, com també expressen el seu desacord quan s'il·legalitzen organitzacions. Per què heu de ser vosaltres més papistes que el papa?
Dieu que al País Basc existeix un enfrontament entre dos bàndols en el qual hi ha violència procedent d'ambdós costats però tan sols expresseu la vostra indignació quan aquesta ve d'un sentit, quedant totalment en evidència el vostre doble barem.
Les CUP pretenen treballar frec a frec amb les plataformes en defensa del territori, entitats culturals, associacions de veïns de viles i barris,... No us estranyi que certs sectors de la població es mostrin reticents a acostar-se a les CUP a causa de la vostra falta de sensibilitat en qüestions tan fonamentals.
Jo estic convençut de que si sabem explicar bé la nostra posició en el conflicte basc no tenim res a perdre. El problema és sempre la manipulació que en puguin fer els mitjans de comunicació.
Jo personalment no em fixo amb les paraules sinó amb els fets. Dels partits que has anomenat n'hi ha 3 (PNV-EA-IU) que estan al govern basc, també responsable de molts casos de tortura i de repressió... per no parlar dels partits catalans que també condemnen qualsevol violència però ells la practiquen quan estan al poder.
Poden estar contra la llei de partits però si després es neguen a donar representivitat als vots nuls queden en evidència i es demostra que ja els hi va bé la llei de partits per governar en més ajuntaments.
Respecte a la violència de les dues parts jo no em veig en cor de condemnar cap tipus de violència perquè segurament tothom tindrà les seves raons i jo no soc ningú per fer de jutge. El que si que estic segur és que el diàleg hauria de primar per damunt de qualsevol violència i no entraré mai al joc de condemnar verbalment qualsevol violència però a la pràctica actuar exercint la violència o pactant o callant davant de la violència que puguin fer altres partits.
Jo crec que ETA i l'altre part han d'aturar la violència però no estem en una situació d'igualtat ja que els mitjans de comunicació i la justícia i l'estat en general està intentant acabar amb l'esquerra abertzale i jo sempre estaré més d'acord amb l'esquerra abertzale encara que no comparteixi certes coses que amb un estat com l'espanyol o el francès.
Encara que sembli que hi ha moltes desavinences entre tu i jo estic convençut que tenim molts punts en comú i valoro molt positiu aquest debat que hem tingut. A veure si algun dia aquest debat va més enllà i es soluciona el conflicte!
Salut!
A mi personalment aquest tema també em cansa!! Sempre que passa algo al Euskadi se'ns demana explicacions, a la CUP i a molts altres partits,... i quan posen una bomba a Palestina o a l'Iraq o a Txetxènia?? ningú ens pregunta què en pensem?
A mi sincerament m'emprenya que sempre es parli del país basc,.. em solidaritzo plenament amb els independentistes bascos,.. però no trobo necessari haver-se de posicionar sempre amb el que fan o deixen de fer. Ningú ho demana quan posen bombes al Pakistan...
A Euskadi que facin el seu camí i naltros fem el nostre, amb respecte i solidaritat a les decisions que puguin pendre i sense intervenir amb el que el seu poble decideixi!!
Publica un comentari a l'entrada