Arran de l'article "Violència policial a Molins" es va generar un interessant debat en l'apartat dels comentaris i en comptes de respondre als comentaris he cregut escriure un nou article perquè sigui més visible i continuar el debat aquí.El moviment okupa és molt diferent i per tant és molt díficil generalitzar i sempre hi ha gent que s'ho creu més però també hi ha gent que s'aprofita d'aquesta "etiqueta" i el que fa és perjudicar la imatge de tot el moviment.
Quan s'okupa una casa normalment es busquen cases que portin molts anys abandonades i sobretot es busquen casos en que sigui evident que s'està especulant amb el solar. Per exemple, si mirem algunes okupacions a la nostra vila, podem veure com Kasablanka és d'un propietari ben situat econòmicament, el CSO Federació Obrera era propietat municipal, el KOM (C/ Rafel de Casanova) era d'una immobiliaria o Ka la Banya és de les Finques Prunera. Hi han hagut més casos en els últims anys i també hi ha altres cases que serveixen de vivenda que porten anys okupades. Per exemple també recordo fa uns 7 o 8 anys es va okupar una casa a la carretera i es va negociar amb el propietari i es va acabar desokupant la casa. A vegades el diàleg també pot ser útil però el propietari no sempre té la raó. Pot tenir arguments legals al seu favor però no sempre les lleis són justes. Tots els drets socials han arribat a ser legals gràcies a la gent que ha lluitat, normalment, incomplint aquestes lleis injustes.
S'ha parlat del cas del C/ Major i estic totalment d'acord amb el que deia el comentari ja que aquesta gent no compleix cap dels mínims requisits de convivència entre veïns. La resta de cases okupades de la vila no se sent identificades amb casos com aquests. A certa gent ja li interessa relacionar-ho tot però és curiós veure com alguns locals de copes de la nostra vila fan més soroll i no passa res.
Mentrestant, el suposat govern d'esquerres de la Generalitat de Catalunya es dedica a perseguir amb més força que mai al moviment okupa enviant als Mossos d'Esquadra amb actituds força violentes, i això que el conseller d'interior és el Sr. Joan Saura (ICV).
La veritable violència en aquesta societat és la coacció i les accions desmesurades de la policia, els especuladors que et venen els habitatges a preus escandalosos, i els bancs i caixes que escanyen a les famílies amb interessos abusius. Contra aquesta violència ningú fa res i la cosa en els últims anys ha empitjorat. Cada cop la gent jove ho tenim més díficil per accedir a un habitatge digne a un preu just i l'okupació és una manera més de lluitar contra aquesta gent.
El moviment okupa pot tenir els seus errors, com tot moviment, però recordeu que no son els culpables del problema de l'accés a una vivenda digne i per tant l'enemic són uns altres: la banca, les immobiliaries, els governs, i els partits polítics que fan que això es mantingui.
10 comentaris:
Sabeu a ki vam veure a la fira del teatre al carrer de Tàrrega, fent-se els "progres" pels carrers de la ciutat i participant de la jarana?
Doncs heu encertat: LA GENOVEVA KATALÀ, EL FRANK I LA KATEURA ...la "flor i nata" de la progresia molinenca...Ens va fer molta gràcia, després del desatllotjament de la casa okupada.
Com sabeu, a akesta fira hi participa majoritariament gent del moviment okupa...
De dia traje i corbata i de nit samarretes estripades...cinisme polític? eskizofrènia municipal? un morro k se'l trepitjen?
A k juguen persseguint el moviment okupa al poble i jugant a ser-ho kuan surten a un lloc a on es pensen k no els coneixeran?
Ja ho sap això l'Ivàn?
Ja n'estem tips de tanta demagògia!!!
No conec a fons el moviment okupa, però suposo que com en tot arreu en aquest moviment hi haurà de tot, gent realment conscienciada del que fa i arribistes que es mouran únicament per l'interès.
Estic d'acord en la reflexió que fa l'Alex sobre els abusos de la banca i la brutal especulació immobiliària que venim patint des de fa anys. Paradoxalment, en una societat en què l'accès a un habitatge digne és un dret de tots els ciutadans, cada cop sembla més difícil accedir-hi. D'una banda, pel que comentes sobre el preu dels diners i l'especulació immobiliària, però d'una altra, també per la pèrdua de poder adquisitiu que potser des de l'entrada de l'euro (en tot cas per decisions polítiques) hem patit els treballadors. Una pèrdua de poder adquisitiu que ha convertit els sous en una mena de "cupons" que cobreixen només les necessitats més bàsiques de les famílies (menjar, medicaments, educació i poc més) entre les què l'habitatge ja no te cabuda, la seva compra ha passat a ser un luxe. En fi, hui dia més que mai, "gràcies" al capitalisme salvatge que ens envolta, "ser pobre no és un pecat, però s'hi assembla".
Per a molta gent a qui ni li va ni vé el tema, i sense necessitat de simpatitzar amb els okupes, és innegable que a tots els que no anem sobrats de peles ja ens va bé que hi hagi okupacions i no sigui tant fàcil per als propietaris tenir els pisos buits per encarir-ne el preu.
Ni que sigui per egoisme, jo prefereixo que estiguin obligats a vendre, així els preus baixen, i ja que els governs i administracions no els obliguen (amb forts impostos per als qui mantenen immobles buits, com en alguns països europeus), a mi no em molesten gens si hi ha joves que els okupen i es porten mínimament bé amb el veïnat, és clar
Mireu,
Trobo molt bé defensar els okupes com a lluita contra els problemes d’habitatge, però hem de ser curosos amb la demagogia. Es fàcil buscar enemics, el que no és tant fàcil és buscar la causa i menys les solucions.
Pensem que hi ha el principi de l’oferta i la demanda que en el cas de l’habitatge no es compleix. Hi ha excés d’habitatges però el preu no baixa. La gent no té capacitat econòmica per comprar però compra. Tot plegat és estrany. Duito molt que hi hagi un grupet de ments perverses en les bancs pensant formes de maltractar la gent, fent pujar els preus dels pisos. Haurien d’anar més enllà i primerament cercar les causes. Recordo l’any passat que parlant amb un propietari de varies vivendes que s’havia trobat que rebia ofertes de lloguer molt superiors econòmicament al que demanava. Les tres ofertes rebudes provenien de magrebies, no us sona estrany? A mi si, sobretot quant a finals de l’any passat una altre persona, també propietària, m’explicava el mateix cas. L’explicació a tot plegat vap rovenir del primer propietari que va acceptar una de les ofertes. Al cap d’un mes, el pis estava ocupat per tres famílies magrebies. L’intent de desallotjar-les va ser titllat ràpidament de racisme. Això és només un cas, no generalitzable ni exempleritzant, però que ni és puntual ni ningú n’ha parlat.
Tenim un problema que és el políticament correcte, és una llossa molt pesada. No s’ha de tenir por a donar nom als problemes. Perquè comprem coses a preus abusius? Perquè has de comprar un pis als 25 anys i no als 35? Perquè les persones entre 35 i 65 suporten la càrrega impositiva més gran i no tenen cap avantatge? Perquè acusem els bancs i caixes de tenir tota la culpa quant nosaltres som tant simples de comprar béns a preus abusius? Perquè critiquem als polítics d’actuar igual que nosaltres quant som nosaltres que els elegim?
si els magrebins (i altres colectius d'immigrants) fan aquestes coses, es precissament perque les han apres de nosaltres.
La gent compra habitatges a preus abusius perquè és un bé de necessitat bàsica i més tard o més aviat has d'acabar marxant de casa els pares.
No estem parlant de qualsevol cosa prescindible en la vida de les persones i per tant hi ha gent que s'aprofita. Estem en un sistema capitalista i regits per una legislació europea que no permet que l'habitatge sigui assumit com un servei públic de l'estat i que aquest gestioni la construcció de l'habitatge, però en canvi si que han de gestionar serveis com la sanitat, que és deficitària.
En això tenia molta raó el penúltim comentari quan deia que tenim aquest problema perquè la gent ha votat als polítics que tenim. Ara toca treballar des del carrer també per capgirar la situació. És difícil però s'ha d'intentar.
Sobre el tema dels immigrants jo també conec algun cas de sobreexplotació de vivendes però proporcionalment són una minoria dels casos. Tot i així s'ha de controlar que això no passi però aquí ja entra la mala voluntat de certs immigrants que relloguen habitacions a compatriotes seus que no tenen papers a preus abusius. No ens pensem però que això es soluciona fàcil perquè depèn de la problemàtica global de la immigració.
Estic d’acord que la gent compra habitatges a preus abusius i no ho hauria de fer, hi ha moltes coses que no hauríem de fer per no contribuir en aquest sistema que ens ofega però malauradament les fem. A vegades penso que la majoria estem massa bé per arribar a trencar amb el màxim de coses que ens lliguen al sistema i contribueixen a perpetuar situacions injustes. Vivim en una societat individualista i molt poc solidaria. Mentre sigui el veí qui ho passa malament ens rentem la consciència amb accions solidaries que l’únic que fan és perpetuar el sistema. Per a nosaltres la solidaritat és intentar apedaçar el que prèviament trenquem, i jo em pregunto: no és millor no trencar-ho?
Em sento culpable per formar part d’aquest sistema, d’aquesta societat injusta, passiva, conformista i individualista. Però em sento menys culpable que els enemics que assenyala l’Àlex, bancs, especuladors, governs... perquè crec que ells tenen més mitjans per a canviar les coses i menys intenció.
La gent compra habitatges a preus abusius perquè és un bé de necessitat bàsica i més tard o més aviat has d'acabar marxant de casa els pares."
Àlex no oblidis que existeix l'opció del lloguer.
"Àlex no oblidis que existeix l'opció del lloguer."
Alex_knight, no oblidis que els preus de lloguer també son abusius, i cada cop mes ;)
Publica un comentari a l'entrada