Avui diumenge 21 de juny de 2009 s'ha celebrat a Girona l'Assemblea Nacional de la CUP i com era d'esperar el tema més esperat i controvertit ha estat la decisió de presentar-se o no a les properes eleccions autonòmiques del Principat. Les més de 300 persones acreditades com a militants de la CUP hem estat tot el dia debatent amb profunditat aquest i d'altres assumptes.Al final ha guanyat una esmena a la totalitat que defensava no presentar-se a les autonòmiques per tal de reforçar la CUP de cara a les properes eleccions municipals del 2011, prioritzant doncs de moment la feina a nivell municipal. Els resultats de la votació han estat:
161 vots a favor (51,4%)
148 vots en contra (47,3%)
4 abstencions (1,3%)
2 vots nuls
Tot i així la ratificació final del text de l'esmena a la totalitat ha estat votada de la següent manera:
200 vots a favor (69,4%)
53 vots en contra (18,4%)
35 abstencions (12,2%)
Jo personalment he votat a favor de l'esmena a la totalitat i per tant creia que no era el moment per presentar-nos a les eleccions autonòmiques. Sobre el resultat de l'assemblea vull fer les següents reflexions:
- Tothom té clar que hem de presentar-nos a unes eleccions autonòmiques però ara segons una majoria encara no estem preparats i no tenim garanties raonables d'èxit.
- La CUP no hem de caure en el parany de la política mediàtica i de marqueting que fan la resta de formacions polítiques perquè primer de tot no tenim als mitjans de comunicació a favor i el nostre ressò mediàtic és bastant limitat.
- La millor manera què la gent ens conegui i que per tant ens puguin arribar a votar és ser present a més municipis, perquè amb la proximitat de la política municipal podem arribar molt més a la població. I per això és important ara prioritzar les eleccions municipals del 2011 i crèixer ordenadament arreu de la nació.
- L'objectiu de la CUP a mig termini ha de ser tenir un suport electoral estable més o menys important que tingui un alt grau de compromís i politització i això s'aconsegueix amb el treball de base als municipis.
- Necessitem doncs que la majoria dels nostres votants no canviïn el seu vot en funció de les actuacions d'altres partits, de variacions de la conjuntura o del que puguin dir els mitjans de comunicació.
- Assolir aquest objectiu és una feina a mitjà termini i potser en alguns municipis ja està molt avançada però ens cal estar a molts més municipis i aconseguir tenir un teixit social de persones que no només ens votin sinó que es creguin els nostre projecte i que en la mesura del possible siguin persones que s'impliquin en l'esquerra independentista i/o en el teixit social del municipi i del país.
- Quant tinguem aquesta feina més avançada ens podrem presentar sabent que malgrat el que facin altres partits o el què diguin els mitjans tenim assegurat un suport suficientment ampli com per treure un bon resultat.
- En resum: crec què és molt millor esperar a treure un bon resultat al 2014 després de fer un bon creixement a les municipals del 2011 que no pas assolir diputats el 2010 per la conjuntura i després perdre'ls en les eleccions del 2014.
La veritat és que jo no confio que ara treguessim diputats al Parlament del Principat. Jo ho veig molt complicat. Sí tinc molt clar que en el cas que haguessim decidit presentar-nos hagués suposat dedicar massa esforços a aquest tema i deixar de banda en part la important tasca de preparar en condicions les properes eleccions municipals i sobretot "sentar" unes bases de consens amb la resta de l'esquerra independentista per garantir el màxim creixement de la CUP arreu del territori.
Qui militem a la CUP ja sabem que els recursos humans i materials que tenim son limitats i ara per ara seria incompatible compaginar els dos objectius (autonòmiques i municipals) si volem que els dos sortissin bé.
Segurament tots i totes desitjaríem presentar-nos a les autonòmiques i assolir representació i si ens deixéssim portar per les emocions segurament aquesta hauria estat la decissió però avui crec que ha estat important la decisió perquè hem apostat pel menys fàcil políticament parlant. La paciència i saber avançar pas a pas però sempre endavant crec que son dos coses molt importants en política i avui em sapigut fer-les importants.
Una cosa que si em preocupa és la divisió que hi hagut en aquest assumpte, quasi al 50%, ja que sempre hauríem de treballar per assolir el consens. Crec però que la opció de no presentar-se era més lògica de cara a no tensar la situació i m'alegro que s'hagi decidit això tot i que evidentment respecto als companys i companyes que defensaven el contrari.
Crec que no ha ajudat al debat la manca de consens que hi ha en alguns temes dins la CUP des de fa un temps i prova d'això ha estat que l'informe de gestió i el pressupost no han estat aprovats per l'Assemblea Nacional. El Secretariat Nacional (ampliament a favor de presentar-se) ha rebut un contundent toc d'atenció i haurien de reflexionar en aquest sentit.
Malgrat tot crec que ens hem de felicitar pel debat serè i constructiu que hem tingut avui a Girona i ara toca continuar treballant en els municipis per aconseguir un nou èxit a les eleccions municipals del 2011.
Qui militem a la CUP ja sabem que els recursos humans i materials que tenim son limitats i ara per ara seria incompatible compaginar els dos objectius (autonòmiques i municipals) si volem que els dos sortissin bé.
Segurament tots i totes desitjaríem presentar-nos a les autonòmiques i assolir representació i si ens deixéssim portar per les emocions segurament aquesta hauria estat la decissió però avui crec que ha estat important la decisió perquè hem apostat pel menys fàcil políticament parlant. La paciència i saber avançar pas a pas però sempre endavant crec que son dos coses molt importants en política i avui em sapigut fer-les importants.
Una cosa que si em preocupa és la divisió que hi hagut en aquest assumpte, quasi al 50%, ja que sempre hauríem de treballar per assolir el consens. Crec però que la opció de no presentar-se era més lògica de cara a no tensar la situació i m'alegro que s'hagi decidit això tot i que evidentment respecto als companys i companyes que defensaven el contrari.
Crec que no ha ajudat al debat la manca de consens que hi ha en alguns temes dins la CUP des de fa un temps i prova d'això ha estat que l'informe de gestió i el pressupost no han estat aprovats per l'Assemblea Nacional. El Secretariat Nacional (ampliament a favor de presentar-se) ha rebut un contundent toc d'atenció i haurien de reflexionar en aquest sentit.
Malgrat tot crec que ens hem de felicitar pel debat serè i constructiu que hem tingut avui a Girona i ara toca continuar treballant en els municipis per aconseguir un nou èxit a les eleccions municipals del 2011.
40 comentaris:
Felicitats per una decisió encertada.
De sempre hi ha hagut gent dins l'EI que ha preferit el ressó i la "importància" se sentir-se polític a costa de tot el projecte. Que se'n vagin ! (s'ha se n'hagueren hagut d'anar quan van forçar les europees del 2004 i el fracàs posterior)
A més ha estat patètic l'intent benintencionat d'alguns, però pervers d'altres de crear una eufòria fictícia (mostra: seguiment del tema del diari AVUI, manifest de suport, etc.).
En perspectiva de l'independentisme aquesta decisió ha estat més que una anècdota. Crec que per primer cop en molts anys, s'ha demostrat certa maduresa que engresca.
Salutacions
jo també penso que ara potser no és el moment (potser no hi sigui mai..)
crec que cal treballar per a les municipals, és a dir pels pobles.
Carles "Bluesbiker"
Comentaris com el del Pep sobren, i molt que sobren ("Que se'n vagin?"). Sou gent com tu Àlex, que haurieu de començar-ho a dir-ho públicament. Hem de portar el debat al terreny polític i aparcar les vísceres a una banda.
No us emocionessiu ara, pensant en el 51,7% dels vots i tenint en compte la megamobilització d'algunes assembles. Després d'estar tota l'assemblea parlant de que la manca de consens era un problema, ara haurieu d'actuar en conseqüència, agafar el toro per les banyes i començar a treballar-hi. Entre d'altres coses, tallant les ales radicalment al grup de gent que pensa amb els budells enlloc de fer-ho amb el cap.
Pel demés, d'acord amb el teu post. Esperem que sigui la decisió més encertada per la CUP ;)
Visca naltrus i es nostros!
Ei maymó! M'agrada el tarannà que ha demostrat les CUP aquest cap de setmana al marge de la decisió que heu près que pot ser discutible. El triomf electoral depèn de mostrar al nostre poble que la CUP és una opció diferent i creïble i no se la relaciona amb actes violents o incívics sinó fent propostes altrenatives per avançar en la terra que volem, lliure i justa, i crec que pel que fa als mitjans no cal preocupar-se. Ja s'ha fet ressò aquest cap de setmana de la trobada de les CUP en tots els mitjans en llengua catalana i quan estigueu a punt ja us donaran cobertura. No cal patir. El més important és mantenir aquesta línia seriosa de lluita pels nostres ideals i tota la resta ja anirà sortint. Salut company.
El lloc de l'Assemblea (Girona) no afavoria precisament a les assemblees majoritariament contraries a presentar-se ja que totes estaven lluny de Girona, geograficament parlant.
És cert que numèricament algunes assemblees van aportar bastanta gent però això és perquè tenen molts militants i entre les assemblees partidaries de presentar-se n'hi ha algunes que tenen menys militància.
Per exemple, de Molins vàrem anar un 40% de la militància i nosaltres estàvem també majoritariament en contra de presentar-nos.
Sobre el comentari d'en Pep potser no son encertats els termes però suposo que es refereix a què certa gent hauria de dimitir, cosa que es pot demanar perfectament. En tot cas que ho aclari ell mateix.
M'alegro de la decisió final i del consens per a la seva ratificació, mMés encara coneixent de bona tinta que hi havia gent que votava a favor tot i no estar completament segurs de donar el pas a les autonòmiques.
I m'empipa profundament que gent del meu entorn, militants de l'EI des de fa una pila d'anys -tot i que no de les CUP, per ara-, se n'anessin a dormir ahir indignats perquè, una altra vegada, se celebraran eleccions al Parlament de Catalunya i no tindran opció política a la qual votar.
Anem bé, si tot el problema es redueix, per a alguns -que no són qualssevols, sinó gent conscienciada i que ha fet una feina remarcable en el seu àmbit- es redueix a no poder votar el 2010...!
A vegades Àlex és tan important administrar la victòria com obtenir-la, i ara és el que us pertoca. Teniu l'oportunitat de ser creïbles: heu dit activitat política nacional, referència de la CUP,... Si tot era paraules buides, i apareix com un bolet una nova sigla per afrontar les autonòmiques, contradient allò que s'ha predicat fins a la sacietat, molts es sentiran enganyats i perdreu tota credibilitat
FElicitats doncs per la decisió, no era la més fàcil però estic convençut que sí la més intel·ligent.
Ara tenim una bona feina a fer per a superar amb èxit el repte de les municipals
En l'esmena a la totalitat aprovada hi ha un annex en què parla que es faran consultes amb totes les organitzacions de l'esquerra independentista per tantejar que en pensen del tema de presentar-se a les eleccions autonòmiques.
Aquest annex es va incloure perquè es creia important que una decisió com aquesta s'ha de prendre entre tots els agents de l'esquerra independentista perquè si volem que la CUP sigui el referent de l'EI hem de comptar amb tothom a l'hora de prendre una decisió tan important i més tenint en compte que la CUP no és present en molts municipis i que quan es doni aquest pas caldrà la implicació de tots els agents de l'EI.
La resta d'organitzacions de l'EI, al menys la majoria, també aposten per no presentar-se a les autonòmiques del 2010 i per tant podem estar tranquils que no hi haurà unes noves sigles, cosa que no tindria sentit.
Jo aposto que quan l'esquerra independentista es presenti a eleccions autonòmiques s'ha de fer comptant amb l'opinió de tota l'EI però les sigles han de ser la CUP.
"Jo aposto que quan l'esquerra independentista es presenti a eleccions autonòmiques s'ha de fer comptant amb l'opinió de tota l'EI però les sigles han de ser la CUP."
Carai, doncs si tots els teu companys diguessin alt i clar això, o ho haguessin deixat escrit en la ponència, cosa que no sabem perquè no s'atreveixen a fer, potser haguessiu arrassat i serieu més creïbles. Us falten moltes taules encara...
Hola Àlex! Soc en "Xavi" de Mataró.
Primer de tot apuntar que el comentari de l'anomenat Pep em sembla totalment fora de lloc i una provocació, però no cauré en l'error de donar-li una importància que no es mereix.
Penso que, tal com tu apuntes, com van anar les votacions, probablement el secretariat hauria de presetar la dimissió. Però creus llavors, que no es produiria l'efecte contrari al que pretenia l'esmena a la totalitat? Segons els redactors de l'esmena, anar a unes eleccions sense una majoria molt àmplia de suport dins de l'organització, era dividir-la, era tensionar-la, era desestabilitzar-la.
No creus que la dimissió del secretariat no provocaria precisament tot això que s'ha pretès evitar?
Salut!
Jo trobo que, ja que es divulga informació interna, millor fer-la completa. Els informes van obtenir més vots a favor que no pas en contra. Però com que a la CUP tot s'ha d'aprovar per majoria absoluta, i les abstencions-vots en blanc compten, el resultat va ser de rebuig. Bé, em semblava important el matís, ja que aquí s'havia obviat.
Tot i que agraeixo que el company Àlex sempre ho fa amb unes formes tolerables, trobo a faltar una crítica a aquell comentari que (i perdoneu-me la redundància) ja s'ha comentat que no caldria comentar més.
Òbviament, només faltaria que es poden demanar dimissions, però un militant responsable hauria d'exigir, almenys, tres coses: a) que es faci donant la cara, b) que es faci demonstrant la militància a la CUP —cosa que lliga amb el següent—, i c) que ho plantegi obertament a la seva Assemblea, per a que pugui ser discutit en aquells òrgans que ho poden decidir.
Per altra banda, hi ha un lloc comú que s'ha fet servir durant aquest procés i cal desmitificar-lo. No és exactament cert el tema numèric tal i com s'afirma aquí. Només cal comprovar el tant per cent de gent mobilitzada pel ‘No’ i mirar així les coses relativament (i no absoluta).
Només així entendrem que no és tan important que un 40% d'una assemblea que no és monolítica (com la de l'Àlex i la meva) hi assisteixi, com que gairebé el 100% d'una que sí que ho és mobilitzi tot això.
Ep, no ens equivoquéssim: felicitats per la capacitat de mobilització (amb tot, sempre és més fàcil pel No). Si d'altres tinguessin aquesta capacitat, és clar que no hi hagués hagut el mateix resultat (són faves comptades).
Però, que ja està… que molt bé. Que això és el que hi ha, i tothom a acatar-ho.
Ens veiem!
Hola, em reafir-mo amb el que he dit. Hi ha certes actituds que més cal tenir lluny. Parlo coneixent l'esquerra independista molt d'aprop des del 1992 i amb referents propers dels 80, i de manera sistemàtica gent bastant impresentable ha aprofitat la plataforma pública de l'esquerra independista per projecció personal. I fent mal a persones decents com probablement sou vosaltres.
Què se'n vagin a casa, si-us-plau i deixin a la gent honesta treballar, independentment de la posició que prenguin en cada debat, faltaria
Suposo que com que practico amb l'exemple i jo "ja me n'he anat" he viscut la jornada d'aquest diumenge des de la distància física i emocional. Però estic segur que molts d'aquests als que hem refereixo, s'han maleït els ossos de no poder ser "potencial parlamentari per un dia". I jo que me n'alegro
Salut
Hola Joan Carles,
Això què mobilitzar-se pel no és més fàcil ho poso en dubte. En el cas de Molins de Rei la majoria dels que no van venir apostaven pel no.
Jo crec que el Secretariat Nacional ha de renovar-se i potser serà la propera AN una bona oportunitat per escollir-ne un que sigui més plural i aconseguir que es faci més feina, que és el que tots i totes volem.
Ja ho penso fa temps que aquest SN s'hauria de renovar perquè per exemple no hi ha cap persona del "sector" que va obtenir el 44% en l'assemblea nacional de Mataró. Però com que jo ja tinc prou feina com a regidor i no seré jo qui em presenti per ocupar un lloc al SN només em puc quedar en dir-ho i esperar que es presenti nova gent per renovar parcialment o totalment el SN (segons el que es voti en una AN evidentment).
Pep, pel que veig ets un dels que jo anomeno iaios (amb carinyo. evidentment. A la meva assemblea també n'hi ha). Potser que comenceu a deixar-vos de batalletes, que ja comenceu a ser grandets i si us descuideu, us n'anireu al forat parlant de l'mdt, del l'endavant i de l'endarrera. Prou de batalletes antigues, que sembleu nens de 4 anys i en teniu prop de 50. La CUP ha sobrepassat aquestes bataletes. Si us fa ràbia (i això valgui pels iaios de la meva assemblea, que també els ho dic) doncs us aguanteu, o com tu mateix dius, marxeu.
Firma: Un que no ha militat enlloc més que a la CUP.
Alex, Crec que t'equivoques al dir que no hi ha cap persona al Secretariat del sector que va obtenir el 44% del vot a Mataró. Si no recordo malament el Joan Guinovart es membre de l'Assemblea local de Reus, però que mes dona, no?
Jo veig un parell de conseqüències lògiques de l'assemblea:
1. És molt positiu l'annex que parla de valorar i debatre conjuntament amb tota l'EI el tema autonòmiques, i referemar coordinació i lligam amb la resta del moviment, evitant així cert distanciament que alguns havien propiciat i que clarament la majoria no volíem.
2. El secretariat ha quedat completament desautoritzat, no només per la seva actuació tant parcial a favor d'una de les posicions de l'AN (la que ha perdut i estat rebutjada per la majoria); sinó també per la manera nefasta com ha gestionat el debat, dirigida a evitar que les opinions diferents de la que havien decidit defensar (i que s'ha demostrat minoritària) es podessin defensar bé a tot arreu i en igualtat de condicions; i en especial perquè l'assemblea va tombar els seus informes, desautoritzant així la seva tasca en els últims temps. Caldrà que reflexionin de l'amonestació evident que això suposa i del que responsablement haurien de fer si fossin mínimament coherents.
al joan carles i els seus ridículs intents de desautoritzar el resultat democràtic apelant a mobilitzacions majros o menors d'assemblees:
Pots agrair a la fabulosa estratègia de pressions externes i opinions externes insultants cap als companys que van fer alguns dels partidaris de l'opció minoritària derrotada el fet que la gent es mobilitzés per aturar aquesta mena d'actuació.
Si és que ni acceptar el resultat de la votació saben....
Estic fins al capdamunt del nivell de paranoia i demagògia d'alguns. Si el SN hagués organitzat el debat s'hagués dit que el SN estava forçant el debat. Què ens hi juguem?
Ah, i acusar al SN de representar només a un sector és ridícul, sobretot tenint en compte que el sector que més es queixa va renunciar a presentar-s'hi (sic).
Estic d'acord amb l'Àlex que el SN ha de ser més plural i sobretot ha de ser millor. Però per aconseguir això haurieu de procurar de no haver-vos carregat tot el que vingués del SN, tipus tren "arrollador" per salvar com a mínim els que han fet bona feina.
Cal gent flexible i no dogmàtica.
Que jo desautoritzo el resultat? Quina bestiesa .No em dec haver explicat bé. De cap manera, jo em felicito pel resultat. Com més gent participi de les Assemblees Nacionals, per mi millor.
A més, sóc una persona disciplinada i ja tenia clar que, sortís el que sortís, això no presenta discussió. La discussió s'acaba quan hi ha els acords.
No he estat pas jo, qui ha tret això de la «mobilització» de determinades assembles. Mobilitzacions d'assemblees amb majories per una postura i per l'altra, s'han produït en tots dos casos. I —vull que quedir clar— no ho critico. Només deia que cal felicitar uns (els qui van guanyar l'esmena a la totalitat), pel que no van aconseguir els altres (els qui van pedre la ponència).
Això del ‘no’, doncs deu de ser un malentès, Àlex. Però té la seva explicació, tot i que reconec que pot ser casual i no causal.
1. Prèviament a l'assemblea, la postura que finalment va guanyar (amb tota l'autoritat haig de dir, per imperatiu, que ara sembla que es demana continuament l'adhesió total i sense fisura o t'acusaran de vés a saber què) no va presentar una ponència. És a dir, no hi havia ponència que, en un sentit propositiu, es presentés recollint aquestes qüestions. Les tres sensibilitats que recollien aquesta postura (amb matisos, a) Berga, b) Vic, c) Vilafranca, Vilanova, etc.) ho van expressar en forma de NO a l'altra ponència. En forma d'esmena a la única ponència presentada. Després a) i c) es van refrondre i alguna part del textos van millorar molt, però igualment eren esmenes.
2. Hi havia cinc possibilitats d'expressar el ‘No’. 1) Informes de l'SN, 2) Pressupost de l'SN, 3) Esmena de Vic, 4) Esmena refosa, i 5) Rebuig a la ponència.
3. Aquests ‘No’ es van expressar de forma desigual. En els casos 1) i 2) els ‘Sí’ van guanyar als ‘No’ —tot i no assolir-se la majoria absoluta necessària—. En el cas 3) va haver-hi empat i, per tant, virtualment la ponència restava d'empeus. I en el cas 4) Va guanyar per majoria absoluta l'opció contrària a la ponència presentada. No va caldre arribar a l'opció 5)
4. Tal i com va anar la cosa, jo inclús m'estimo més que no guanyés la ponència, que jo recolzava —i em sembla que és legítim—, perquè aquella victòria hagués estat difícil de gestionar. Tot i que a mi no em va modificar el vot, em consta algunes persones —no sé si n'hi ha massa— que va optar per votar al contrari del què tenia previst. Això vol dir dues coses interessants: a) debatre SERVEIX per modificar opinions, b) l'opció guanyadora —que ara és de tothom— haurà de saber gestionar aquest èxit perquè, parcialment i com ha demostrat la tendència, no és atribuïble a aquesta «mobilització» que dèiem.
Amb això no pretenc desautoritzar res. Al contrari, pretenc explicar-ho, tu. I felicitar els guanyadors (collons, que jo vaig aplaudir a la ratificació final) per l'esforç d'argumentació —en general— i per la capacitat de mobilització d'aquest vot!
Resumint:
• Jo NO DESAUTORITZO una merda, al contrari, aviam si llegim bé.
• Jo, precisament RELATIVITZO que la «mobilització de vot» fos el factor clau. Va ser un factor necessari, però no determinant per si sol.
• Jo ACATO el què es deriva de la proppassada AN (la qual cosa ratifica la ponència estratègica). I m'hi poso a treballar des de ja.
Ha quedat clar, o m'ho haig de tatuar al braç? Menys prejudicis, que alguns ja em coneixeu, siusplau.
Més números sobre la suposada mobilització. De Vilafranca van faltar unes 10 persones, com ja sabeu la nostra opció era clarament el NO. Per tant, o no ho vam saber fer bé o el tema aquest de la mobilització no va anar tal com algunes persones apunten.
Salut!
I jo insisteixo en dues coses.
A. Com és obvi, tothom amb «interessos» (de bon rotllo) va mobilitzar el què va poder.
B. Els números han de ser relatius (en el sentit de percentatge). També han de tenir una part absoluta, és clar.
En tota votació, hi ha un, diguem-ne nucli «estàtic» i un nucli perifèric-dinàmic (d'aquí les diferències entre les diferents votacions).
Jo tinc els meus números, i indiquen el què ja s'ha comentat. No ho faré públic (menys aquí), ni insistiré més perquè a) no li interessa a ningú més que a gent que la CUP, b) són dades extretes per a analitzar com han anat les coses amb els meus amics, i c) no vull semblar un friki que ho va documentant tot i fent quiniel·les.
Que n'hi ha que esteu convençuts que aquest factor no és determinant? Jo també (ja ho he dit). Que es vol dir que no és tan important? Bé, és una discussió molt maca. Ja em va bé, si penseu això de que dieu. XDD
A més, no m'interessa una discussió acadèmica o recreativa. I insisteixo, que tampoc no vull fer cap retret. Només m'interessa una discussió pràctica, sobre aquesta qüestió.
I no serà aquí, que la tindré.
;)
Visca la terra! Salut i CUP!
no m'interessa la discussió recreativa, diu
i vinga a donar voltes a veure si pot trobar uns vots més legitims que altres
quin plasta el tal joan carles
Curiós, poques paràules anònimes i he reconegut l'estil.
Bé, tot això tenia un objecte sincer. N'hi ha que no se'l creuran, òbviament, i n'hi ha que estic segur que ho podran valorar com una contribució a l'anàlisi. És a dir, no era exactament recreatiu allò que comentava (tot i que reconec que no em desagrada discutir), ni gratuït.
Però em deixo de pretexts i segueixo amb el meu fil de pensaments.
En primer lloc, repetiré el següent:
«Jo, precisament RELATIVITZO que la “mobilització de vot” fos el factor clau. Va ser un factor necessari, però no determinant per si sol.»
Ho podeu llegir més amunt, en el seu context. Ep, si us interessa llegir, i si teniu facilitat de comprensió (sóc molt barroc, em temo).
En segon lloc, és totalment cert que sóc un plasta. Totalment. Sobretot si és diu que dic el contrari del què dic, i puc demostrar la falsedat d'aquella afirmació perquè és escrit. (Al meu cap, lamentablement, ningú no s'hi pot ficar: coses de l'educació patriarcal que no puc escapar —ocultar els sentiments, etc.)
En tercer lloc, ja m'he tatuat al braç l'adhesió més absoluta. I a la part baixa de l'esquena que tots els vots són igual de legítims. A veure què me'n diuen quan se'm follin.
Visca la terra, salut i CUP!
P.S.: Per cert, Jordi, tot i que no et conec, volia parlar amb tu-vosaltres d'un tema més apassionant —documentació— i que no té res a veure amb tot això. Un dia us provaré de contactar.
sap molt de greu però constato que això s'està convertint en un guerra d'uns contra els altres. Segons quines intervencions al llarg de l'assemblea són sempre en negatiu i es converteixen en un atac personal i directe.
I és una pena perquè s'ha generat un clima negatiu que difícilment ajudarà a la CUP a avançar i consolidar-se.
Amb aquest panorama d'enfrontament tant dur ( amb insults inclosos) em temo que a les properes municipals hi haurà factura, i veurem si una vegada més l'EI es torna a trencar en mil bocins. Està clar que no hi ha unitat, que estem més dividits que mai i que ho hauríem d'arreglar abans no sigui tard o tots plegats ho lamentarem quan ja sigui tard.
Jordi Navarro, aquest clima no és nou i evidentment no és gens bo que les coses vagin per aquí.
El que espero i per la meva part exposo aquí el compromís, és que per 2011 tota CUP ha de tenir l'assessorament, suport i tot el necessari perquè cada cop siguin més els municipis amb representació.
D'altra banda, no estem més dividits que fa 5 mesos, el que passa és que amb tot el ressò mediàtic sembla que estigui tot per llençar a les escombraries. Però res més lluny de la realitat, tenim projecte i el 2011 ha de ser el nostre objectiu comú.
Perfecte Joan Carles!, quan vulguis
Jo ja he dit varies vegades que el 2011 serà una data clau per a la CUP i que llavors ja tindrem dades per analitzar si anem pel bon camí o no. si, falta suport econòmic i tècnic però això no és gens fàcil d'aconseguir.
I sé perfectament que aquest clima de confrontació no és nou però també em sembla que la divisió s'agreuja mica en mica i que a cada pas que es fa les tensions augmenten. Si fa uns anys l'EI era un garbuix de sigles i es va fer una passa important amb la consolidació de la CUP, ara passa que el moviment s'ha partit en dos.
Malgrat que a l'AN de diumenge hi havia molta mala llet també és cert que a la penúltima la cosa va ser molt pitjor.
Amb tot reitero que tots ens hauriem de calmar una mica. No es pot estar acusant permanentment de traidor a qui creu que calia fer el pas, estic llegint massa comentaris agressius i això no és bo.
S'ha de respectar el que s'ha decidit i continuar treballant amb la finalitat de convertir la CUP en un referent nacional.
Hola Jordi (Navarro),
Com bé ha dit en Jordi era evident que dins la CUP hi ha posicionaments diferents en alguns temes, cosa normal per altra banda, i que s'ha pogut veure amb el tema de les autonòmiques.
Tot i que és completament legitim presentar qualsevol proposta per debatre en una Assemblea Nacional penso que no era apropiat ni tampoc era el moment de debatre el tema de les autonòmiques.
En l'Assemblea Nacional del gener va haver-hi un 44% de la militància que va votar una ponència en la qual es refusava clarament anar a les autonòmiques. L'esmena que defensava anar-hi va treure va obtenir el 20%. I el 36% restant va votar la esmena que no es posicionava en aquest sentit.
Per tant, els resultats de l'AN de Mataró ja preveien aquesta divisió a l'hora de presentar-nos el 2010 i per tant crec que no era molt dificil trobar un consens o al menys una majoria àmplia en un sentit o en un altre.
Penso que presentar-se a les autonòmiques requereix un consens ampli dins l'organització i aquest consens no s'aconsegueix d'un dia per l'altre. En els últims anys s'han pres decisions que no afavoreixen aquest consens dins de la CUP i amb la resta de l'EI. Ara ens toca treballar en el dia a dia per millorar en aquesta línia.
Tot i així jo crec que dins de la CUP ara hi ha menys crispació que al 2007, on hi havia debats força encesos en la Trobada de Representants.
Si cadascú continua treballant al seu municipi i treballem nacionalment amb voluntat d'entesa aconseguirem que la CUP sigui el referent que tots i totes volem que sigui.
Bones,
En primer lloc deixo clar que no sóc militant de la CUP, sinó d'una organització juvenil de l'Esquerra Independentista. Dit això, algunes consideracions:
1- El resultat deu ser ajustat pel que fa a la militància de la CUP (51%). Ara bé, si tenim en compte la resta d'organitzacions sectorials (que en tot aquest debat no havien tingut cap tipus de veu), la balança segur que es decanta molt més per la opció de consolidar la CUP als municipis, per tant d'acord amb lo aprovat (n'estic convençut).
2- Pels companys Jordi Navarro, Xavi de Mataró, JoanCarles, etc. parleu de que s'ha perdut una oportunitat per a posar de manifest la referencialitat política de la CUP en el sí de l'EI. Res més lluny del contrari.
Per a què una organització siga referència política cal: 1) que aquesta assumeixi aquest rol i 2) que la resta de l'espai polític (organitzacions sectorials, etc.) li dongui suport en aquest objectiu.
Si tenim en compte que la majoria de militància d'orgnitzacions sectorials de l'EI era contrària a anar a aquestes autonòmiques de la CAC aquest 2010, no s'hagués guanyat referencialitat, ns el contrari, estaríem una mica més lluny.
Podeu dir que això és subjectiu, que no hi ha dades del que afirmo (que la majoria a CAJEI, Maulets, SEPC,... fos contrària), però si hi hagués hagut el mínim indici de que la cosa no era així, no creieu que la gent que ha defensat anar a les autonòmiques d ela CAC hagués demanat el suport o com a mínim l'opinió de l'organització?¿ no creieu que el SN hagués demanat (ni que fos a nivell consultiu) l'opinió d'aquestes organitzacions?¿?
En resum, aquí hi ha la paradoxa (i em sembla que els que militeu a la CUP estrictament no la veieu):
Amb aquesta decisió la CUP ha guanyat referencialitat política.
La gran majoria de militància de l'EI, de les organitzacions sectorials, veuen avui la CUP molt més "seva". Dubto que en el cas que s'hagués optat per anar a les autonòmiques de la CAC, això hagués estat així.
Per tant, si vosaltres parleu de aconseguir la referencialitat política en el sí de l'EI, no creieu que això és més a prop ara que en el cas contrari?
I en qualsevol cas, més enllà de les diferències tàctiques que puguin haver-hi, ara toca posar-se a treballar per allò que sí que volem per unanimitat tots i totes: assolir uns resultats històrics el 2011.
Salut!
La referencialitat política que s'hagués guanyat si ens haguéssim presentat i haguéssim fet un paper mínimament digne hagués estat de cara a la societat. Aquesta és la que ens jugàvem i és la important de debò.
Una decisió com aquesta no es pot prendre (com en part es va acabar fent) pensant només en clau interna (si guanyem o perdem referencialitat en clau interna). Alguns pensàvem que era necessari aprofitar el moment, únic (si es mira amb perspectiva històrica) per guanyar una referencialitat que des mitjans del 80 que hem perdut. Com a mínim intentar-ho, que no sempre es pot guanyar.
Et recomano aquest article:
http://www.tribuna.cat/opinio/politica/49/89437-la-cup-no-hi-anira
L'anomenada "societat" que ens ha de veure com a referents és en un percentatge altíssim un conjunt de persones que només s'impliquen "socialment" a l'hora d'anar a votar i què poden variar el seu vot en funció de molts factors externs i aquesta gent no serà la que s'impliqui d'alguna manera o altre. Tenen dret a opinar evidentment però jo escoltaré molt més a la gent que s'implica.
I dins d'aquest percentatge mínim de la societat que s'implica políticament i socialment podem trobar al nostre entorn més immediat (resta de l'EI i moviments socials) i hem de comptar amb aquesta gent molt més que amb la resta de gent perquè no només opinen sinó que treballen en el dia a dia i son els que fan amb el seu treball que l'EI i la CUP siguin referent de cada cop més gent.
Per això és bàsic que si volem ser el referent d'una part important de la societat hem de ser primer el referent de tota la "nostra" gent. Estem anant en aquesta línia però hem de continuar treballant-hi.
Primer de tot hem de ser referent de la gent que lluita i es mobilitza. Si després també ho som de la gent que només opina des del sofa de casa seva doncs me n'alegro però mai hem de començar al revés.
Potser m'he expressat malament. Àlex, no estava en joc la referencialitat de la CUP (com a tema principal) sinó que, a través de la CUP, el què estava en joc era l'existència social, l'existència d'un referent clar a nivell nacional i a nivell de molts municipis de l'Esquerra Independentista. Era una oportunitat per fer emergir, per fer existir, per poder influir en el desenvolupament de la societat. Fer-ho a través de la CUP no era un desig, era una necessitat. Si es creia important fer-ho, no era possible (realista) intentar-ho de cap altra manera.
L'aposta de fer-ho a través de la CUP era l'aposta de combinar oportunitat amb necessitat.
I és molt important tenir a tots els teus cohesionats, però per més compactats que estiguem si no aconseguim sortir de portes enfora la cohesió no servirà de res.
Però com que això ja ho vam discutir, doncs au.
El 2011 arrassarem! ;)
Jo penso que s'hauria de tenir una mica més de respecte pel conjunt de la classe treballadora. Em sembla injust acusar a la classe obrera que no milita d'estar apoltronats al sofà. Precisament la immensa majoria de la classe obrera té prou feines a sobreviure i tirar endavant la família com per acusar-los d'apoltronats.
Hem de ser conscients que el 99% de la població dels PP.CC ni milita ni simpatitza amb la CUP i l'EI i si volem aconseguir uns mínims de suport de la classe obrera hem de treballar per a guanyar-nos la seva credibilitat.
Els meus pares s'han tirat tota la vida treballant com animals per poder sobreviure i mai militaran ni a la CUP ni als moviments socials. Però això no vol dir que no puguin expressar el seu suport a través d'un vot, i em sembla que aquest és el cas de milions de persones als PP.CC.
No hi donem més voltes, la prioritat a curt termini són les municipals de 2011 i treballar per enfortir la CUP i apropar-nos a la població treballadora dels PP.CC.
Cada situació personal és un món i la meva intenció no era generalitzar però si que és veritat que molta gent està desmobilitzada i en molts casos no ho és per falta de temps.
Només deia que penso que la opinió de la gent que s'implica més té més valor afegit però sense renunciar mai a poder comptar amb el suport de tothom, faltaria més!
Vinga, salut!
Sovint em queixo que històricament ( i encara avui, amb massa força i frequència) l'EI s'ha emmirallat en l'esquerra abertzale. L'èpica i força que ha imprès la lluita a EH ha seduït generacions senceres de joves i això a banda dels problemes que genera ha estat una realitat, agradi més o menys. Però precisament el que està passant avui a Euskal Herria ens hauria d'ajudar a analitzar la realitat i extreure'n conclusions.
En un poble on un gruix important de la seva població s'ha mobilitzat, sobta copsar com la distància entre els militants i els simpatitzants es continua eixamplant. Malgrat que la força del moviment independentista a EH continua sent infinitament superior a la nostra és fàcilment constable que aquell moviment perd pulsió i presència. Hi ha militants però cada vegada més els simpatitzants mostren signes d'esgotaments i la immensa majoria aposta per la implicació passiva, és a dir, votar en el millor dels casos.
A banda de l'evident conjuntura que determina aquest procés és una realitat que arreu del món només una petita part de la població pren part i es mobilitza actívament. Trobem exemples d'això fins i tot a països com Veneçuela o Bolívia, on hi ha en marxa processos d'empancipació popular que sense l'impuls de líders carismàtics i partits polítics difícilment hauríen assolit part de les conquestes socials a que han arribat.
Això l'esquerra independentista dels PP.CC ho hauria de tenir en compte. En aquest sentit reitero la meva aposta, continuar enfortint la CUP, i les sectorials amb capacitat d'incidència: sindical, estudiantil, juvenil i la creació i consolidació d'una xarxa potent de casals i ateneus.
Crec que només amb aquest esquema podrem fidelitzar la base militant, que perduri amb els anys i superi l'etapa juvenil ( fins als 35 anys) i que entre tots plegats siguem capaços de seduïr electoralment un percentatge que al menys arribi al 10% ( al principat) i al 5% a d'altres territoris com el PV o Ses Illes.
Jo he defensat que la CUP havia de prioritzar les municipals de 2011 i que n'hauria de sortir reforçada d'aquesta comtesa, però em sembla evident i de sentit comú que l'horitzó de 2014 és una fita indefugible i que haurem de treballar molt per a cohesionar-nos internament i evitar tota temptació d'escisió i trencament ( un perill real contra el qual cal treballar de valent) i sobretot il·lusionar un petit sector del poble català que ens està esperant, un petit sector al qual podem aspirar a intentar representar, un petit percentatge del qual potser podrem enquadrat militantment. Tot plegat molt complexe, veurem com evolucionen les coses
Ha estat una molt bona decisió Àlex. Encara sort que la militància té les coses clares i no es deixa arrossegar pel circ mediàtic.
L'altre dia hi havia un article del lamentable F.M. Àlvaro a La Vanguardia criticant aquesta decisió de la Cup, però era tant transparent en la seva intenció que se li escapava la veritat: l'únic objectiu era que es desgastés Erc, tenia ben clar que no volia ni creia que hi hagués cap possibilitat de treure res, i que evidentment el projecte d'esquerres i independentista de la CUP és contrari a tot el que pensa. Però per a ell l'important és que fos útil als seus desitjos (i als que representa la vanguardia i d'aquesta mena de gent que alimenta expectatives en tot aquest sobiranisme cívic de bona fe i els deixarà a la cuneta quan facin fora el tripartit)
Nosaltres no hem de ser l'instrument de PSOE i CIU en les seves respectives baralles pel poder autonòmic, no en volem cap dels dos, i això és el que hem d'anar bastint com a altrenativa popular, als pobles ho estem intentant fer, i encara hi tenim molta feina. La resta hagués estat un error. Hem d'anar construïnt i reforçant el projecte polític de l'esquerra independentista, i demostrant que no tenim vocació de ser el mateix tipus de partit institucional que es creu el sistema i es limita per tant a fer de crossa d'uns o altres, com han fet altres.
Pel futur de l CUP i de tot el moviment, no tinc cap mena de dubte que ha estat la decisió correcta
És interessant això que comenteu sobre això de si els treballadors estem o no mobilitzats, com diu l'àlex la majoria de gent passa bastant de tot.
Però penso que no vol dir necessàriament que haguem justament de convertir.nos en desmobilitzats nosaltres.
De motius perquè molts no es moguin n'hi ha, però jo no crec que sigui que ja tenen prou feina amb sobreviure, jo treballo 8 hores al dia, consideo evidentment que m'exploten però no passo gana ni estic en situació tant precària fins al punt que m'impedeixi fer res, i tinc temps per fer moltes coses, entre elles implicar-me en lluites. Altres van al centre comercial, altres al bar o a la disco, o es miren la tele 5 hores el dia, no els interessa ni creuen en el tipus de política que s'ha imposat, simplement, i és normal que passin, i seguiran passant si l'oferta que troben és més del mateix, per molta etiqueta de 'diferent', 'honest' i 'aire nou' que es posi (per cert que això ja comença a ser com les etiquetes eco o el bio que tenen la meitat dels productes del súper).
Però tot i que la gent passa bastant, en part per individualisme, egoisme o l'engany del consumisme, però també en bona part per un lògic escepticisme, quan hi ha algun problema gros que afecta directament -sigui un ERO, sigui un abocador o el que sigui- sí que molts es mobilitzen (altres no, n'hi ha que tenen mentalitat de kapo o de llepa), i evidentment hi ha una minoria social que té interessos oposats, i en canvi té el control de la majoria de mitjans, recursos i institucions, amb aquests darrers no cal que hi comptem mai. Aquests que es mobilitzen, mostren un compromís a vegades sorprenent si els coneixes del barri i del bar de tota la vida. Aquest és el subjecte de canvi. Aquest ha de ser a qui arribem i es faci seu el projecte.
No penso que adoptant un discurs electoralista i que obvii la mobilització popular s'avanci en la creació de cap alternativa real.
Potser algun dia molts enfadats o amb ganes d'experimentar et podran votar, però si no hi ha un significatiu suport més enllà del vot, una organització i una mobilització, en molts diversos graus però més enllà del vot cada 4 anys, que s'oblidi ningú de canviar res, i si no es té un múscul i una base sòlida, un acaba girant al voltant del seu circ de declaracions i màrketing polític, fent i dient el que pensa que li publicaran o aplaudiran els mitjans del poder, i aquí s'acaba qualsevol projecte transformador, sense capacitat per imposar la seva iniciativa política.
Ah, i per acabar
tot això de la referencialitat i al visibilitat que s'hauria d'aconseguir a mi em sembla una ximpleria, està ple de partidets que es presenten a tot el que poden (uns fins i tot ho diuen amb el lema 'anem a totes') pensant que seran el referent o que els servirà per ser visibles, o més sincerament, per posicionar-se millor en la baralla de galls del seu espai polític més o menys petit, i segueixent així pels temps dels temps
això, com tenir 10 titulars als diaris o sortir a la tele dient qualsevol tonteria no serveix per guanyar cap referencialitat social, i si no que els ho diguin als del PI, aquell partit del colom i la rahola, per no posar altres exemples
jo suposo que aquests plantejaments tant interns de sacrificar la feina real per jugar al polític oportunista se'ls fa la gent que té menys contacte amb les lluites de base, la que pensa més en clau de mercadeig polític i menys en construir un moviment realment popular
És absolutament increïble aquest tipus d'artuments que estic llegint en els darrers comentaris.
Jo respecto totes les opinions i tots els arguments em semblen vàlids però dir que la gent que defensa anar a unes eleccions autonòmiques és gent que no té contacte amb les lluites populars de base em sembla un argument com a mínim molt discutible.
Jo ja he dit fins a la sacietat que he cregut que era millor esperar una mica i no fer encara el salt a les autonòmiques fins que estiguem més reforçats, però em sembla evident que no podem esperar més enllà del 2014.
Fa més de 20 anys que milito( sobretot en el camp ecologista) i crec en la multiplicitat de fronts de lluita i el front institucional n'és un més. Molt important però simplement un més, tot i que no és pot defugir.
Sincerament, la realitat de la classe obrera és molt dura ( és la meva opinió) , la gent treballa molt i no té temps de militar ( que ho intenti algú amb fills, deutes i família per mantenir)i votar és una de les poques coses a les quals accedirà una bona part de la classe obrera. Crec que l'EI ho ha de tenir en compte si vol aspirar a representar a un 10% de la societat catalana.
Crec que aquest és el llindar màxim al qual pot aspirar el nostre moviment a representar. En un país de gairebé 15 milions d'habitants potseralgún dia un percentatge que voreja el 10% ens donarà suport, ja sigui en forma de militància activa o simplement vontant-nos en eleccions municipals i autonòmiques.
Publica un comentari a l'entrada