divendres, 20 de novembre de 2009

El problema no es soluciona amb les llistes obertes

Aquests dies, arran dels últims escàndols relacionats amb la corrupció, s’està parlant molt sobre la qüestió de les llistes obertes per tal de recuperar la il•lusió de la ciutadania amb la política.

Jo ja avanço que no estic d’acord amb les llistes obertes i tampoc crec que sigui una solució eficaç sinó que penso que és un nou maquillatge per continuar més o menys igual.

Jo sempre he cregut que a l’hora de decantar-se per una opció política cal fer-ho basant-se en el programa polític i ideològic. I per tant crec que la persona o persones que formin part de la llista no és gaire important, sempre i quan aquesta formació política tingui una estructura que ens doni confiança.

I quan parlo de confiança em refereixo a què calen organitzacions polítiques realment assemblearies en les quals la militància tingui un veritable control vers els seus dirigents. El problema dels actuals partits polítics parlamentaris és que la militància té un poder real molt relatiu i amb els anys han anat perdent militància i la que queda ja no participa tant activament com en els anys de la suposada “Transició”.

Per una banda, la gent més coherent, que és més autocrítica i que no traga amb qualsevol decisió, es va desenganyar i va abandonar la militància. Per altra banda, la gent sense escrúpols o què té una feina en una administració gràcies al partit, sempre és més obedient amb les decisions del partit i per desgràcia son els que acaben assolint més quotes de poder dins dels partits.

Avui en dia la política ja no es basa en la tasca ideològica i de conscienciació que fan els seus militants per convèncer a la gent més propera. Avui en dia la política es basa moltíssim en la “política mediàtica” a través dels diaris i televisions que creen opinió i condicionen moltíssim el vot.

Si ara mateix es fessin llistes obertes segurament guanyarien els que es sàpiguen vendre millor mediaticament, que això no vol dir, en cap dels casos, que siguin les persones més honestes i més preparades.

Ens agradi o no, en eleccions autonòmiques o estatals, és molt dificil arribar a algun lloc sino surts a la televisió i als diaris de més tirada, i per tant les llistes obertes només premiarien als polítics més coneguts, en altres paraules, els més mediàtics.

La solució al problema de la desafecció és que la ciutadania participi en política des de la base en organitzacions polítiques en les quals puguin controlar realment l’acció dels seus càrrecs electes. Així ens organitzem a la CUP i crec que per recuperar la confiança de la ciutadania hem de treballar en el dia a dia per demostrar que també es pot fer política sent coherents amb els nostres plantejamens i amb honestetat.

4 comentaris:

Jordi ha dit...

Tens raó en part. La solució no és només amb les llistes obertes. Però penso que les llistes obertes són part de la solució.
En especial a nivell local. Com a exemple: Només als estats francès, potuguès i espanyol hi ha llistes tancades i bloquejades a les locals. Això s'ha de canviar.

http://utopiapossible.blogspot.com/2009/11/14-una-porta-les-llistes-obertes.html

Alexandre Maymó López ha dit...

A Molins de Rei per exemple la coalició Iniciativa i Esquerra (IiE) realitzen primàries per escollir l'ordre de la llista electoral excepte el número 1.

A la pràctica passa que treuen més vots les persones més conegudes i que en molts casos son les persones que ja han estat regidors/es. Hi ha persones de la llista que van demanar a gent que no vota a IiE que l'anessin a votar com a mal menor...

També pot haver-hi gent que treballa molt internament però que no té projecció pública i que per aquest motiu no surti escollit.

Jo crec que les llistes les han d'escollir les persones que formen part d'un projecte polític (militants) i s'ha de treballar per fer entendre que quan es vota s'ha de pensar en el programa i no pas en personalismes.

Evidentment també s'ha d'exigir que la gent que forma part dels primers llocs de la llista puguin ser controlats per la seva pròpia militància quan es desviïn del projecte polític.

Jordi ha dit...

1) Ho se: la majoria de gent votaria en llistes obertes que tancades.
2) Malauradament les primàries o l'assemblearisme són una excepció avui dia aquí. La CUP o EiI ho practiqueu i feu bé. Però i la resta de partits?. Candidats a dit i sovint nomenats des de la central.
Estaria d'acord amb amb llistes tancades en el cas de partits assemblearis com una "prima" pels militants. Però amb la majoria dels partits actuals on es nomena a dit no. Exemple: Gramanet.
3)Tens raó: el militant de base que treballa però a nivell intern, es veu perjudicat amb les llistes obertes i en canvi es veu beneficiat el regidor que es passa el dia parlant amb la gent i es treballa de debò el seu càrrec.
4) Avui vivim una "democràcia de partits" que són piramidals oposada a la democràcia representativa de base. Les llistes obertes trencarien aquest esquema.
5) A nivell nacional tens els exemples que et citava:
en una llista amb Duran i Campuzano es podria escollir l'ordre. O entre Montilla i Castells. O entre membres de la CUP que són a favor de les consultes o els qui les estan criticant. Les llistes obertes ens donaria + informació, també, de projectes polítics, d'idees.

Anònim ha dit...

El problema amb el qual també ens trobem la CUP i el conjunt de l'EI és que el poble ens visualitza en el mateix "sac" que la resta de polítics, i la prova és que no aconseguim enquadrar militància massivament.

La polítca té un desprestigi mundial i les organitzacions revolucionàries i d'esquerres també patim el descrèdit. S'ha aconseguit allunyar a la ciutadania de l'acció políitca i de l'interès per la cosa pública, per l'espai comú.

El capitalisme ha aconseguit crear ciutadans apàtics, desmotivats, acomodats i queixiques. Jo tinc clar que el problema no és només de la casta política sinó de tota la societat, personalment ja em cansa aquest discurs de que tots els polítics són iguals i que la política és una merda. Si la ciutadania es vol implicar i passar dels polítics té molts espais en els quals fer-ho: associacions de veïns, plataformes en defensa del territori, col·lectius de base...però no, ningú s'implica, aquí es xerra molta però no es fa gaire res.

La immensa majoria de col·lectius i entitats están formats per la mateixa gent de sempre, gent anònima que penca i penca i a la qual ningú agraeix res.


Tot plegat molt complexe i donaria molt que parlar.