El problema no es soluciona amb les llistes obertes

Aquests dies, arran dels últims escàndols relacionats amb la corrupció, s’està parlant molt sobre la qüestió de les llistes obertes per tal de recuperar la il•lusió de la ciutadania amb la política.

Jo ja avanço que no estic d’acord amb les llistes obertes i tampoc crec que sigui una solució eficaç sinó que penso que és un nou maquillatge per continuar més o menys igual.

Jo sempre he cregut que a l’hora de decantar-se per una opció política cal fer-ho basant-se en el programa polític i ideològic. I per tant crec que la persona o persones que formin part de la llista no és gaire important, sempre i quan aquesta formació política tingui una estructura que ens doni confiança.

I quan parlo de confiança em refereixo a què calen organitzacions polítiques realment assemblearies en les quals la militància tingui un veritable control vers els seus dirigents. El problema dels actuals partits polítics parlamentaris és que la militància té un poder real molt relatiu i amb els anys han anat perdent militància i la que queda ja no participa tant activament com en els anys de la suposada “Transició”.

Per una banda, la gent més coherent, que és més autocrítica i que no traga amb qualsevol decisió, es va desenganyar i va abandonar la militància. Per altra banda, la gent sense escrúpols o què té una feina en una administració gràcies al partit, sempre és més obedient amb les decisions del partit i per desgràcia son els que acaben assolint més quotes de poder dins dels partits.

Avui en dia la política ja no es basa en la tasca ideològica i de conscienciació que fan els seus militants per convèncer a la gent més propera. Avui en dia la política es basa moltíssim en la “política mediàtica” a través dels diaris i televisions que creen opinió i condicionen moltíssim el vot.

Si ara mateix es fessin llistes obertes segurament guanyarien els que es sàpiguen vendre millor mediaticament, que això no vol dir, en cap dels casos, que siguin les persones més honestes i més preparades.

Ens agradi o no, en eleccions autonòmiques o estatals, és molt dificil arribar a algun lloc sino surts a la televisió i als diaris de més tirada, i per tant les llistes obertes només premiarien als polítics més coneguts, en altres paraules, els més mediàtics.

La solució al problema de la desafecció és que la ciutadania participi en política des de la base en organitzacions polítiques en les quals puguin controlar realment l’acció dels seus càrrecs electes. Així ens organitzem a la CUP i crec que per recuperar la confiança de la ciutadania hem de treballar en el dia a dia per demostrar que també es pot fer política sent coherents amb els nostres plantejamens i amb honestetat.