dilluns, 22 de juny de 2009

Revetlla de Sant Joan a Molins

Sant Joan - Diada Nacional dels Països Catalans

Des de la Comissió Focs de Sant Joan han preparat una Revetlla Popular que de ben segur us agradarà:

Dimarts 23 de juny

Els actes començaran a les 18:00h a la plaça de la Creu amb jocs de cucanya i una xocolatada oberta a petits i grans.

A les 19:30, celebrarem l’arribada de la Flama del Canigó, portada per membres del CAU des del cim del Canigó i iniciarem una cercavila pels carrers de la vila a ritme dels Vatoquem i de les cançons dels Grallers de Molins de Rei, ben acompanyats pel Gall i per l’Entxuscat.
Porta la teva senyera o estelada!

... i arribats a la plaça de l’Església:
A quarts de 9, parlaments de:
- Jordi Romeu, regidor de Cultura
- Josep Domingo, cap fundador del CAU

- Lectura del Manifest

- Encesa de la Foguera de Felipe V.

A les 21:30, Sopar Popular
Preu: 10 € (tiquets a la venda del 13 al 20 de juny a la llibreria Barba!).

A quarts d'11, segona edició del Quinto d’Estiu de Molins de Rei, un sorteig únic de productes cedits per establiments del comerç local.

A partir les 00.00, Danses Tradicionals al voltant de la foguera, teatralització de la Llegenda de Bruixes de la vila i finalment, actuació de dos punxadiscos, que seleccionaran la millor música ballable del moment acompanyada d’unes quantes sorpreses.

Des de la Comissió Focs de Sant Joan volem portar la Revetlla al carrer i esperem que vulgueu participar-hi amb nosaltres. Molts de vosaltres esteu avesats a fer revetlles particulars, però us convidem a sortir de casa i celebrar-ho conjuntament!

Bona Diada de Sant Joan a tothom!


Comissió Focs de Sant Joan
(Agrupament Escolta Jaume Vicens i Vives, Ateneu Mulei i Casal Autogestionat de Joves La Mola)


La CUP pren una decisió gens fàcil: no presentar-se a les següents eleccions autonòmiques

Avui diumenge 21 de juny de 2009 s'ha celebrat a Girona l'Assemblea Nacional de la CUP i com era d'esperar el tema més esperat i controvertit ha estat la decisió de presentar-se o no a les properes eleccions autonòmiques del Principat. Les més de 300 persones acreditades com a militants de la CUP hem estat tot el dia debatent amb profunditat aquest i d'altres assumptes.

Al final ha guanyat una esmena a la totalitat que defensava no presentar-se a les autonòmiques per tal de reforçar la CUP de cara a les properes eleccions municipals del 2011, prioritzant doncs de moment la feina a nivell municipal. Els resultats de la votació han estat:

161 vots a favor (51,4%)
148 vots en contra (47,3%)
4 abstencions (1,3%)
2 vots nuls

Tot i així la ratificació final del text de l'esmena a la totalitat ha estat votada de la següent manera:

200 vots a favor (69,4%)
53 vots en contra (18,4%)
35 abstencions (12,2%)

Jo personalment he votat a favor de l'esmena a la totalitat i per tant creia que no era el moment per presentar-nos a les eleccions autonòmiques. Sobre el resultat de l'assemblea vull fer les següents reflexions:
  • Tothom té clar que hem de presentar-nos a unes eleccions autonòmiques però ara segons una majoria encara no estem preparats i no tenim garanties raonables d'èxit.
  • La CUP no hem de caure en el parany de la política mediàtica i de marqueting que fan la resta de formacions polítiques perquè primer de tot no tenim als mitjans de comunicació a favor i el nostre ressò mediàtic és bastant limitat.
  • La millor manera què la gent ens conegui i que per tant ens puguin arribar a votar és ser present a més municipis, perquè amb la proximitat de la política municipal podem arribar molt més a la població. I per això és important ara prioritzar les eleccions municipals del 2011 i crèixer ordenadament arreu de la nació.
  • L'objectiu de la CUP a mig termini ha de ser tenir un suport electoral estable més o menys important que tingui un alt grau de compromís i politització i això s'aconsegueix amb el treball de base als municipis.
  • Necessitem doncs que la majoria dels nostres votants no canviïn el seu vot en funció de les actuacions d'altres partits, de variacions de la conjuntura o del que puguin dir els mitjans de comunicació.
  • Assolir aquest objectiu és una feina a mitjà termini i potser en alguns municipis ja està molt avançada però ens cal estar a molts més municipis i aconseguir tenir un teixit social de persones que no només ens votin sinó que es creguin els nostre projecte i que en la mesura del possible siguin persones que s'impliquin en l'esquerra independentista i/o en el teixit social del municipi i del país.
  • Quant tinguem aquesta feina més avançada ens podrem presentar sabent que malgrat el que facin altres partits o el què diguin els mitjans tenim assegurat un suport suficientment ampli com per treure un bon resultat.
  • En resum: crec què és molt millor esperar a treure un bon resultat al 2014 després de fer un bon creixement a les municipals del 2011 que no pas assolir diputats el 2010 per la conjuntura i després perdre'ls en les eleccions del 2014.
La veritat és que jo no confio que ara treguessim diputats al Parlament del Principat. Jo ho veig molt complicat. Sí tinc molt clar que en el cas que haguessim decidit presentar-nos hagués suposat dedicar massa esforços a aquest tema i deixar de banda en part la important tasca de preparar en condicions les properes eleccions municipals i sobretot "sentar" unes bases de consens amb la resta de l'esquerra independentista per garantir el màxim creixement de la CUP arreu del territori.

Qui militem a la CUP ja sabem que els recursos humans i materials que tenim son limitats i ara per ara seria incompatible compaginar els dos objectius (autonòmiques i municipals) si volem que els dos sortissin bé.

Segurament tots i totes desitjaríem presentar-nos a les autonòmiques i assolir representació i si ens deixéssim portar per les emocions segurament aquesta hauria estat la decissió però avui crec que ha estat important la decisió perquè hem apostat pel menys fàcil políticament parlant. La paciència i saber avançar pas a pas però sempre endavant crec que son dos coses molt importants en política i avui em sapigut fer-les importants.

Una cosa que si em preocupa és la divisió que hi hagut en aquest assumpte, quasi al 50%, ja que sempre hauríem de treballar per assolir el consens. Crec però que la opció de no presentar-se era més lògica de cara a no tensar la situació i m'alegro que s'hagi decidit això tot i que evidentment respecto als companys i companyes que defensaven el contrari.

Crec que no ha ajudat al debat la manca de consens que hi ha en alguns temes dins la CUP des de fa un temps i prova d'això ha estat que l'informe de gestió i el pressupost no han estat aprovats per l'Assemblea Nacional. El Secretariat Nacional (ampliament a favor de presentar-se) ha rebut un contundent toc d'atenció i haurien de reflexionar en aquest sentit.

Malgrat tot crec que ens hem de felicitar pel debat serè i constructiu que hem tingut avui a Girona i ara toca continuar treballant en els municipis per aconseguir un nou èxit a les eleccions municipals del 2011.

dijous, 18 de juny de 2009

La CUP presenta una moció contra el Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 2009-2016

La CUP de Molins de Rei ha presentat una moció contra el Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 2009-2016, que preveu la construcció d’una nova incineradora i incrementar la crema de residus metropolitans i no aposta per la recollida selectiva en els fets.

Aquesta moció ha estat redactada i impulsada pel Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) i la Federació Ecologistes de Catalunya i des de la CUP ens afegim a les reivindicacions i plantejaments de la mateixa i l’hem presentada per a què sigui debatuda en el ple municipal de l’1 de juliol de 2009.

L'Entitat de Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus) ha presentat ja la seva proposta de Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 2009 - 2016, amb la intenció d'arribar a una primera aprovació al plenari del proper 16 de juliol.


Aquesta proposta inclou, com a principal actuació, una nova incineradora de 450.000 tones/any de capacitat nominal per destinar-hi les fraccions rebuig i resta dels residus metropolitans, que, junt a les actuacions sobre la incineradora de Sant Adrià de Besòs i la possibilitat de destinar determinades fraccions dels residus a plantes industrials com les cimenteres mitjançant l'eufemisme del seu ús com a combustibles substitutius, fa que la incineració esdevingui la principal via de tractament dels residus de l'àrea metropolitana, amb l'objectiu d'arribar a substituïr l'abocament com a principal sistema de tractament finalista.

El PMGRM 2009 -2016 no especifica, però, les característiques d'aquesta nova instal•lació proposada, com ara la tecnologia a desenvolupar o la ubicació. Sí que es detalla la inversió prevista per les actuacions dirigides a la incineració, de 235 milions d'€ (el 77,18% del total de les inversions previstes). D'altra banda sí que es preveu un balanç financer de l'EMSHTR d'un déficit d'entre 20 i 40 milions d'€ anuals al llarg del periode, amb repercussions més que previssibles.

Segons el CEPA i la Federació Ecologistes de Catalunya aquesta proposta de PMGRM 2009 - 2016 suposa un nou pas enrera per una gestió sostenible dels residus de l'àrea metropolitana i una nova ocasió perduda de posar en pràctica mesures preventives i recuperadores dels residus, ja que ocasionarà greus impactes ambientals i socials posant en risc la salut de les persones i del medi. L'ajuntament de Molins de Rei te un deure com a impulsor del model Residu Mínim de demanar que no s'apliquin les politiques desenvolupades en el PMGRM i que s'aposti per models preventius com el Residu Mínim.

Més informació:

dimecres, 17 de juny de 2009

Nou bloc contra la incineradora de Barcelona

Avui he tingut coneixement d'un nou bloc, en concret de la Campanya contra una nova incineradora metropolitana que volen construir als voltants de Barcelona.

Aquest projecte està inclòs dins del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals (2009-2016), un programa que segons el CEPA i Ecologistes de Catalunya és un clar retrocés en la gestió dels residus. En el següent bloc en podeu trobar els motius:

http://noincineradorabcn.blogspot.com/


dimarts, 16 de juny de 2009

Reunió entre els grups polítics i la Plataforma Salvem del Foc Collserola

Ahir dilluns 15 de juny es va celebrar una reunió entre els diferents grups polítics de la vila, alguna entitat i la plataforma Salvem del Foc Collserola. En aquesta reunió celebrada en el Centre Excursionista de Molins (CEM) hi van participar membres del CEM, Plataforma de Defensa de Collserola, IiE, CiU, CUP, PSC i de la Plataforma que ha engegat la campanya de recollida de signatures perquè es retirin els arbres caiguts.

En aquesta reunió es va acordar realitzar una declaració institucional amb el consens de totes les forces polítiques en la qual l'Ajuntament s'adhereix a aquesta campanya. Aquest document haurà de servir com una eina per poder reclamar més diners a les administracions supramunicipals de cara a poder realitzar totes les tasques de neteja dels camins i boscos de Collserola, amb l'objectiu prioritari d'evitar un incendi.

Des de la CUP ja hem donat suport des d'un bon principi a aquesta plataforma assessorant als impulsors de la mateixa. Sempre hem tingut clar que aquest tema no ho havia de monopolitzar cap grup polític i per tant ens alegrem que la resta de grups ara mostrin la seva predisposició a donar suport a la recollida de signatures, de les quals se'n porten recollides quasi 3.000.

Per a més informació:

Plataforma Salvem del Foc Collserola


Alerta Solidària: "la sentència evidencia la inoperància judicial a favor de la impunitat policial"‏

Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista, considera que el tracte mediàtic donat no reflecteix el resultat exacte sobre el debat subjacent durant tot aquest temps que no era cap altre de si havia existit o no un excés de violència per part dels agents més enllà de l'estricte actuació de reducció del detingut, acció que té reconeguda legalment una proporció "mínima imprescindible" de violència, però que en cap cas recull les puntades de peu i els cops de puny contra ningú que ja es troba al terra, sostingut per tres agents que se li han tirat a sobre.

Els mitjans de comunicació destaquen el parer dels sindicats policials que sense reconèixer que han estat avalant durant tot aquest temps la mala praxis reconeguda en la sentència, carreguen de nou contra el conseller Saura pel fet d'haver-los posat càmeres de vídeo allà on fins ara la policia actuava amb total impunitat.

Finalment, Alerta Solidària deixa en l'aire la qüestió extrapoblable a tants casos ocorreguts fins al present (citant el cas del Karim de Vilanova): què hagués passat si no hi haguéssim tingut les imatges? El detingut del vídeo de Les Corts hauria estat jutjat per un delicte d'atemptat a l'autoritat. Com en Karim, que haurà de complir 50 dies de presó.

Apunts d'Alerta Solidària sobre la sentència del cas del primer vídeo de Les Corts:

Les veritats que s'escapen a la sentència del primer vídeo de Les Corts

És innegable que la transcendència dels fets enregistrats per aquella càmara oculta en la sala d'escorcolls de la comissaria de Les Corts ha excedit en escreix els límits estrictes d'allò que s'anomena "justícia". Ha esdevingut durant dos anys motiu de controvèrsia social i també política.

La batalla entre els dirigents d'Iniciativa per Catalunya i els comandaments tècnics recelosos de qualsevol ingerència que suposi control públic a la seva direcció (presumptament tècnica) ha obtingut, en el capítol dels vídeos de Les Corts un dels moments més polèmics. La batalla s'ha esdevingut oberta i enormement complexa per l'oportunisme dels partits opositors al govern tripartit, així com també pel característic cainisme al que ens tenen acostumats els governs de la Generalitat principatina rendida al poder del PSC-PSOE.

Hem d'admetre que tot el que s'ha generat entorn d'aquest cas ens ha sorprès força. Com van ser difoses les imatges i amb quina poca intel·ligència els Mossos van intentar minimitzar-les. L'actual sentència (en espera de ser recorreguda i que esdevingui ferma) també ens ha sorprès, i no per les condemnes i les absolucions contingudes sinó per la feble argumentació, o més ben dit, per l'absurda argumentació que no pot evitar reconèixer l'assiduïtat de males praxis policials a les quals, el poder judicial sembla haver-se resignat... de bon grat.

Els mitjans de comunicació han destacat unànimement l'absolució dels agents pel delicte de tortures. Han rebaixat a gairebé l'anècdota les lesions infringides al detingut i donen per coherent l'explicació de l'Audiència Provincial, justificativa de la falsedat documental, basada en el fet que les "exageracions" en els atestats són habituals.

Fets provats: lesions i mentides

Dues situacions diferents, per bé que relacionades, són objecte de judici: l'acció dels agents per reduir el detingut i el redactat posterior que pretén descriure aquesta actuació.

La reducció del detingut

La sentència dibuixa una paràbola fantàstica entorn de la presumpció d?innocència dels agents i s'esplaia en acreditar sobradament l'actitud violenta del detingut. Tot plegat per acabar resolent que, degut a la provocació d'aquest, l'extralimitació que reconeix que es produeix no constitueix delicte de tortures. En l'esforç per recalcar l'actitud violenta del detingut, el tribunal pretén establir una nova doctrina fins al moment no recollida en l'estudi i descripció del fenomen de la tortura: la predisposició de l'individu que la pateix. És a dir, si un detingut, enfadat, indignat, etc. demostra una actitud violenta vers els seus botxins, aquests quedaran exempts de la responsabilitat penal per tortura. Ironitzar sobre el ventall que s'obriria a partir de sentències com aquesta és oportú per evidenciar l'absurd de l'argumentació de la secció 7a. Massa acostumats com estan a absoldre agents policials, emparant-se en la seva prevalença de credibilitat, en el cas de tenir imatges clares al davant han resolt com han pogut, ben pobrament, que si bé sí hi ha cops i puntades de peu més enllà de l'estricte acció de reduir el detingut, aquestes són només imputables a l'actitud de la víctima. Oblidant la condició general de funcionaris de l'Estat dels policies i la seva condició concreta de professionals de la violència.

Concloem per tant que la interpretació dels tres magistrats, per la que es descarta la comissió del delicte de tortura no està basada en la lletra de la norma jurídica (codi penal articles 174, 175 i 176) i tampoc en l'esperit d'aquesta (a bastament descrit i ampliat en els tractats internacionals ratificats per l'Estat espanyol en matèria de defensa dels drets humans). En especial, i força greu, semblen desconèixer els magistrats l'existència del conveni de les Nacions Unides del 10 de desembre del 1984 que entrà en vigor a l'Estat espanyol l'octubre de l'any 1987.

Falsedat documental

En aquest punt, la sentència assoleix límits absurds quan es contradiu a si mateixa: nega importància al fet que els agents, atribuïssin en el redactat de l'atestat agressions inexistents i que haurien suposat, de no haver existit les imatges, un procés contra el detingut pel delicte d'atemptat a l'autoritat. Una bofetada i un cop de peu a un genoll que haurien suposat lesions a un mosso i que serien l'origen l'acció violenta dels agents. Els tres magistrats de la secció 7a afirmen, per tal de diluir la gravetat del fet i així absoldre de nou els mossos d'esquadra que "la experiencia del Tribunal constata que, ciertamente muchos atestados policiales, exageran o sobrevaloran a nivel delictivo comportamientos de imputación que posteriormente en la celebración del juicio oral, quedan relegados en su calificación jurídica en simples faltas contra el orden público, siendo por tanto en el acto solemne del plenario, donde efectivament quedan o no probados los hechos que se inician por el atestado policial". És a dir, que si els policies atribueixen a un detingut el delicte d'atemptat en el seu atestat no passa res, es comprensible, ho fan tots. Ja s'ocupen més tard els tribunals d'esmenar aquest vici i posar fi a l'amenaça de presó contra aquella persona que falsament ha estat acusada per un funcionari en un document oficial. El cert és que l'experiència, en aquest cas la nostra, ens demostra el contrari: l'acusat arriba venut al judici, en el 99% dels casos sense cap altra prova que la seva pròpia versió dels fets front tres o quatre agents policials que gaudeixen de la prevalença de veracitat. No sempre hi ha imatges. No sempre tindrà tanta sort el detingut d'haver estat gravat per una càmara oculta mentres els agents "s?extralimiten".

Reflexions amb nom propi: Karim

El Karim, veí de Vilanova, afirmà en vista oral haver estat colpejat per un mosso d'esquadra. En canvi, l'agent, afirmà que era ell qui patí una agressió per una triple patada voladora que el lesionà i li trencà un intercomunicador. Tot enmig d'una càrrega policial el dia que una manifestació fins llavors tranquil·la pretenia cloure la marxa amb una acció simbòlica i pacífica davant del Banc d'Espanya. Volien abocar-hi fems. Els Mossos ho van impedir. Tot plegat enmig de la plaça Catalunya. Fora d'una comissaria i lluny de les càmeres dels periodistes que oportunament havien estat foragitats a cops de porra. Va ser el 15 de novembre del 2008 i en aquest cas no hi havia imatges per demostrar l'innocència del Karim. Tampoc per demostrar la culpabilitat del Mosso. Però per contradiccions iròniques amb el cas del vídeo de Les Corts, la patada del Karim si es dóna per real i és considerada "atemptat a l?autoritat". De res va servir passar per seu judicial, a l'espera que el jutge obrés el miracle de corregir la malifeta del policia que, com molts dels seus companys, i segons l'Audiència Provincial de Barcelona, "exageren" els atestats. En Karim, just passat l'estiu, serà reclòs a presó durant 50 dies .



Conclusions per a Interior

Ens hem manifestat sovint a favor de la instal·lació de càmeres a les comissaries. Ha estat de molts anys una reclamació del moviment antirepressiu i de les organitzacions de defensa dels drets humans. Ens consta que Interior preveu estendre-les als vehicles policials i habilitar l'enregistrament del so. Són sens dubte mesures que van en el bon sentit però que a la vista de la sentència del cas del primer vídeo de Les Corts, es queden curtes abans d'implantar-se.

L'administració de justícia demostra amb aquesta sentència estar lluny de situar-se a l'alçada de l'exigència social d'acabar amb la impunitat policial. L'excessiva sobreprotecció del policia o l'excessiva paranoia contra el ciutadà que afirma haver estat agredit segueix sent la tònica habitual al costat d'altres lacres del sistema com la lentitud processal, les sentències sense càrrega condemnatòria apreciable o fins i tot, la recurrència habitual a l'indult.

Per la seva part, Interior (secció Iniciativa), esperarà amb delit el resultat del recurs de cassació que presentaran les acusacions particulars o populars. Una estimació que pugui agreujar la sentència justificaria l'atreviment de gravar mossos d'amagat i remetre les imatges a l'opinió pública. Esperem però que mentrestant, i si no ha estat definitivament incapacitat per la teocràcia que realment governa a Interior (secció Joan Delort), deixin d'ocultar els protocols de detenció i custòdia i imposin sancions als agents de la Brigada Mòbil que es neguen encara ara a identificar-se a la via pública.

La versió oficial que s'intenta escriure aquests dies que corren ens ensenyarà que gràcies a les càmeres a comissaria els delinqüents deixen de proferir falses denúncies de tortures. Malauradament, nosaltres sabem que el que es redueix no són les falses denúncies, sinó l'abús de l?autoritat d'uns agents massa acostumats a la impunitat. Desgraciadament, i veient l'argumentació per a l'absolució de la sentència citada, queda clar que per a ells, la història que escriuen no necessita proves sinó finals feliços... sempre per als mateixos.

Alerta Solidària,
16 de juny de 2009

Vosaltres mateixos podeu veure el vídeo de les agressions policials:


dilluns, 15 de juny de 2009

Xerrada sobre la salinització del riu Llobregat


Orígens i problemàtica de la salinització del riu Llobregat

Projecció del documental: La sal de la mort

I posterior debat amb:
  • Josep Lluís Moner (membre de la Federació d'ecologistes de Catalunya)
  • Roger Lloret (membre de la Plataforma Montsalat)
DIJOUS 18 DE JUNY 20h
AL LOCAL DEL CEM, C\ MAJOR 109

Organitza: CEPA-EdC

divendres, 12 de juny de 2009

Cicle de xerrades “Construïm solidaritat entre pobles”

En aquests últims 3 mesos s’han realitzat 4 actes dins del Cicle de Xerrades Internacionalista, organitzat per la CUP de Molins de Rei, l’Ateneu Mulei i Endavant. També han col•laborat amb aquest cicle aportant ponents la Brigada Ali Primera, l’Intersindical-CSC i l’Escola Itinerant de Solidaritat.

Els que lluitem per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans tenim clar que la nostra llibertat ha d’estar estretament lligada amb la lluita de les altres nacions i pobles del món. L’internacionalisme requereix que s’articulin lligams de solidaritat entre tots els pobles que lluitem contra el neoliberalisme i contra l’imperialisme.

Aquest cicle de xerrades ha estat centrat en els diferents processos d’alliberament que s’estan desenvolupant a l’Àmerica Llatina. Sovint els mitjans de comunicació occidentals ens presenten una visió molt distorsionada i manipulada de la situació en aquests països i per tot això creiem que era necessari conèixer de primera ma i a través dels seus veritables protagonistes com s’estan construint alternatives desde la base realment alliberadores.

Trencar doncs amb els topalls que ens imposen els grans mitjans de comunicació ha estat l’objectiu d’aquestes xerrades alhora que hem de prendre consciència que també des dels Països Catalans hem ser solidaris amb aquests pobles defensant políticament aquests projectes alliberadors.

Amb una assistència total de 60 persones el cicle ha comptat amb la presència de persones coneixedores de primera ma de les lluites que s’estan desenvolupant a Equador, Colòmbia, Bolívia i Veneçuela.

Víctor Morocho, representant de la Federación de Organizaciones Campesinas Indígenas y Negras del Ecuador (FENOCIN) va explicar que aquesta organització lluita pel manteniment i enfortiment de la identitat i tradicions de les organitzacions indígenes, camperoles i negres de l'Equador, la defensa de la terra i la sobirania alimentària, alhora que presionen al govern de Rafael Correa perquè continuïn aprofundint en el socialisme.

Luz Helena Ramírez, del Movimiento de Víctimas de Crimen de Estado de Colòmbia (MOVICE) va remarcar que només es coneix en general les accions que realitzen les FARC però va ressaltar que a Colòmbia existeix una impunitat total pels paramilitars, que en moltes ocasions tenen vincles directes amb el govern Uribe. Va recordar com a la dècada dels 80 van ser assassinats més de 5.000 càrrecs electes (diputats, alcaldes, regidors/es) d’un partit polític d’esquerres anomenat Unión Patriótica.

Representants de l’entitat de cooperació internacional Solidara van explicar, després de la projecció d’un documental sobre el racisme a Bolívia, com en aquest país s’està produint un autèntic canvi social a favor de la gran majoria de la població, que fins al moment vivien en una situació de pobresa absoluta i sense gran part dels seus drets culturals i socials.

Un membre de la Brigada Ali Primera de solidaritat amb Veneçuela va donar a conèixer com es va produir l’arribada al poder d’Hugo Chávez i quins avenços s’han produït durant aquests 10 anys. El brigadista castellonenc va enumerar els nombrosos projectes que s’han desenvolupat a Veneçuela en benefici de les classes populars en matèries com educació, sanitat pública, treball i en definitiva va explicar com en aquests anys l’autoorganització de la societat ha crescut exponencialment en un país on la democràcia participativa està cada cop més desenvolupada.

dimarts, 9 de juny de 2009

Eleccions europees: resultats II-SP a Molins de Rei

A Molins de Rei també s'ha fet campanya per Iniciativa Internacionalista (II-SP) com ha passat en molts pobles del Baix Llobregat i dels Països Catalans. En aquesta campanya hi hem participat diferents persones de la CUP, d'Endavant i a títol individual.

A la nostra vila hem assolit 148 vots, que representen un 2,05 % dels vots i hem quedat com a sisena força política, just darrera de tots els partits polítics parlamentaris. Per barris el resultat ha estat el següent:
  • Centre Vila 24 vots (1,77 %)
  • La Llave de Oro 14 vots (1,76 %)
  • La Carretera* 13 vots (2,49 %)
  • La Carretera** 4 vots (0,84 %)
  • El Canal 7 vots (0,92 %)
  • La Granja 17 vots (1,77 %)
  • Bonavista - La Pau 36 vots (3,51 %)
  • Torrent de l'Hospital - Urbanitzacions 15 vots (2,59 %)
  • L'Àngel - Conserves 12 vots (1,90 %)
  • Riera Bonet 6 vots (2,07 %)
* Zona de la carretera de l'Avinguda València i Avinguda Barcelona fins al Parc de la Mariona
** Zona de la Carretera entre el Parc de la Mariona i la Riera Bonet.

Si amplieu la imatge de l'article podreu veure la taula amb els resultats de totes les eleccions des de 1987. Partint d'aquesta base les meves valoracions al respecte son:
  • Hem obtingut el millor resultat en unes europees per part d'una candidatura de l'esquerra independentista.
  • Hem multiplicat per 3 els resultats de la CUP al 2004.
  • En municipis més grans de 20.000 habitants hem estat el millor 3r municipi dels Països Catalans, només per darrera de Vilafranca del Penedès (2,87%) i Sant Pere de Ribes (2,47%).
  • En número de vots hem estat el millor poble del Baix Llobregat, per davant de municipis que ens tripliquen la població
  • En percentatge hem estat el segon millor poble del Baix Llobregat, només per darrera de Torrelles de Llobregat: 32 vots (2,23 vots)
  • El percentatge assolit a Molins és 2,4 vegades superior a la mitja del Principat (0,85%)
  • El percentatge assolit a Molins és 3,3 vegades superior a la mitja del Baix Llobregat (0,61 %)
Malgrat tot cal reconèixer que amb més temps i una millor campanya segurament haguessim obtingut més vots. He pogut constatar personalment que molta gent de Molins no sabia ben bé que era això d'II-SP i per això crec que no son extrapolables els resultats d'aquestes eleccions europees amb els resultats de les municipals. Per exemple, en les europees del 2004 la CUP va treure 42 vots i en les municipals vam treure 539 vots.

Segurament si en aquestes eleccions ens haguessim presentat com a CUP hauríem tret molts més vots perquè son unes sigles més conegudes per la població. Malgrat tot crec que podem estar satisfets perquè en comparació amb la resta d'indrets hem tret molt bons resultats.

Només com a anècdota dir-vos que II-SP ha guanyat en un poble dels Països Catalans: veure resultats a La Vilella Alta (El Priorat)

A nivell d'estat espanyol s'han obtingut 175.895 vots, dels quals 21.727 han estat dels Països Catalans i més concretament 16.575 vots s'han recollit al Principat de Catalunya.


Eleccions europees: resultats II-SP al Baix Llobregat

En aquestes eleccions europees a nivell de Baix Llobregat s'ha creat un grup de suport a la candidatura Iniciativa Internacionalista. La veritat és que s'ha fet molta feina ja que s'ha encartellat tots els pobles de la comarca, s'han fet 15 actes electorals i s'han embustiat prop de 50.000 futlletons.

D'entrada hem de ser conscients que vivim en una comarca molt complicada electoralment parlant per una candidatura d'aquest tipus i més si tenim en compte que només té 3 mesos de vida i la gent no coneixia les sigles. Si us descarregueu aquest arxiu podreu veure els resultats a tota la comarca.

Les meves valoracions al respecte son:
  • Hem tret 1.309 vots a la comarca, el millor resultat des de 1989.
  • Hem tret un 0,61% a la comarca, al igual que el 1989 però no tan bó com al 1987.
  • Hem multiplicat per 4 els resultats de la CUP del 2004.
  • Hem incrementat en un 40% el suport percentual a EH el 1999 ja que hem passat del 0,43% al 0,61%.
  • Hem superat el 2% a 2 municipis (Molins de Rei i Torrelles de Llobregat)
  • Hem superat l'1 % a 7 municipis (Molins de Rei, Torrelles de Llobregat, Sant Just, Martorell, Esparreguera, Collbató, Cervelló)
  • En 29 dels 30 pobles hem millorat els resultats del 2004
  • En 21 dels 30 pobles hem millorat els resultats del 1999
  • En tots els 30 pobles hem millorat els resultats del 1994
Sempre és desitjable treure més vots però tenint en compte la comarca que som podem estar satisfets dels resultats ja que segurament sense aquesta campanya els resultats haguessin estat molt inferiors. S'han tret més bons resultats i s'han millorat més en els pobles on s'ha fet més campanya i això demostra que sempre és necessari fer campanya electoral, especialment amb candidatures que son poc conegudes com era II-SP.

Eleccions europees: resultats II-SP a Euskal Herria

Sobre els resultats d'Iniciativa Internacionalista (II-SP) a aquestes eleccions europees crec que cal analitzar molt positivament els resultats obtinguts a Euskal Herria. I això ho dic tant pel fet que hem aconseguit trencar el setge de la Llei de Partits com pels bons resultats assolits gràcies a la feina de l'esquerra abertzale, que ha tornat a demostrar la seva força real.

A excepció de les últimes eleccions municipals del 2007, on només van deixar presentar a ANB en alguns municipis, feia bastants anys que l'esquerra abertzale no podia concòrrer a unes eleccions. En aquesta ocasió ho han fet demanant el vot per II-SP i no pas amb els seus propis candidats/des però és bastant evident que han sapigut mobilitzar gran part del seu electorat.

A la comunitat autònoma d'Euskadi han obtingut 115.281 vots (15,90 %) i a Nafarroa han obtingut 22.985 vots (11,46 %). En el conjunt d'Euskal Herria doncs han obtingut 138.266 vots.

A Euskadi han obtingut els següents percentatges per herrialde:
  • Gipuzkoa 52.181 vots (23,42 %)
  • Bizkaia 52.477 vots (12,95 %)
  • Araba 10.623 vots (10,92 %)
Aquestes son les dades oficials del Ministeri de l'Interior però falten alguns vots que els han otorgat a altres partits polítics com el POSI, que sorprenent ha tret molt vots en feus tradicionals de l'esquerra abertzale (veure notícia)

Els resultats a Euskal Herria son molt bons percentualment ja que des de 1999 l'esquerra abertzale no assolia uns percentatges com aquests i demostra un cop més que la il·legalització no els hi ha restat suport popular. És cert que el vot nul que han demanat en algunes eleccions no ha assolit aquests percentatges però el motiu era que parts els votants apostaven per altres formacions polítiques com EA o Aralar i ara que poden tornar a votar ho han fet per l'esquerra abertzale.

EA i Aralar en les eleccions europees del 2004 van assolir entre els dos 82.248 vots i ara han assolit 54.955 vots i per tant han perdut 27.293 vots, que representa una pèrdua del 33%.

El cas de Nafarroa (Navarra) és especialment significatiu perquè es deia que l'esquerra abertzale havia perdut molta força davant del nacionalisme que representava Nafarroa Bai (Aralar, EA, PNV) i ara s'ha demostrat que continuen sent la força majoritaria abertzale. Els tres partits que integren Nafarroa Bai han sumat un percentatge del 8,78 % mentre que II-SP ha obtingut un 11,46 %.

Esperem que aquests resultats facin recapacitar als partits majoritaris i apostin de nou per un procés de negociació ja que per la via de la repressió no aconseguiran debilitar el suport social de l'esquerra abertzale.

Crònica de la primera marxa de la Temporada: La Bonaigua

Aquest dissabte 6 de juny vaig participar en la meva primera marxa ciclista del 2009, la marxa de la Bonaigua. Per diferents motius no he pogut participar abans en qualsevol altre i precisament aquesta és de les marxes del Principat que menys havia participat en els últims anys ja que només vaig ser-hi a la del 2005.

És una marxa força dura amb 185 kms, quasi 3.000 metres de desnivell i amb 3 ports força durs: La Bonaigua (2072 mts), Tunel de Vielha (1560 mts) i Coll de Perves (1350 mts).

Abans de començar a pujar el primer port, la Bonaigua, hi ha uns 60 kms més o menys plans però que va pujant lleugerament i per tant era d'entrada el tram més "avorrit". Aquest any erem 700 ciclistes a la sortida i només sortir de la Pobla de Segur es van escapar un grup de 8. Jo estava pel darrera del pilot i no em vaig adonar. Quan em vaig apropar al davant del pilot per saludar a coneguts m'ho van dir. Feia una mica de vent en contra i ningú es posava a tirar al davant. Jo vaig donar algun relleu però quasi ningú col·laborava.

Com que no m'agrada anar tant de passeig em vaig escapar i al cap de poc em va acompanyar un altre ciclista de Vic, amb el qual vaig compartir més de 40 kms d'escapada. Mirant-ho fredament no va servir per res allò ja que era impossible arribar a agafar als de davant i tampoc estic en forma per arribar entre els primers però l'objectiu era arribar al peu de la Bonaigua amb cert temps d'avantatge i haver estat una estona rodant a bon ritme.

L'entesa entre els dos va ser bona i anàvem entrant a relleus. Al principi el pilot ens tenien a la vista però al final vàrem obrir una mica de forat. A Esterri d'Àneu els primers ens treien 4 minuts i nosaltres treiem 2 minuts al pilot. Al cap de pocs kms de començar a pujar la Bonaigua ens van agafar els primers del pilot, que pujaven força ràpid. Com que el port té 20 kms vaig agafar un ritme i vaig anar pujant mentre m'anava passant gent, entre ells els companys del CC Molins de Rei, en Santi Prat i en Toni Roca.

Al coronar la Bonaigua ja notava que les cames començaven a fallar una mica. La baixada va ser bastant freda i vaig passar bastant fred ja que a la pujada havia plogut i estava mullat. A l'arribar a Vielha ja tocava pujar cap al tunel de Vielha. Només començar em va agafar la primera rampa a la cama dreta i a partir d'aquí em van anar agafant rampes a les dues cames. Tota la pujada vaig anar a poc a poc i amb força dolor. El tram del tunel es va fer especialment pesat perquè m'hi vaig passar més de 20 minuts a dins i es feia molt llarg. A la boca nord del Tunel no plovia però al sortir per la cara sud estava fotent un bon xàfec i un altre cop em vaig mullar.

A l'altura de Pont de Suert vaig aturar-me a l'avituallament i vaig aprofitar per menjar bastant. Fins ara el problema havia estat més de cames que una altre cosa. De respiració anava bé però calia menjar per no agafar una "pájara". Just després es començava a pujar l'últim port, el coll de Perves. Tot i que pensava que ho passaria bastant malament només vaig tenir alguna rampa esporàdica. En contrapartida ens va fotre un altre xàfec i un altre cop em vaig mullar. Després baixada en direcció a la Pobla de Segur i arribada amb un temps de 6 hores 55 minuts i en la posició 273 de la general.

Tot i que ho vaig passar bastant malament en alguns moments estic content perquè vaig saber aguantar i recuperar-me. Estic segur que hagués quedat molt millor sinó hagués fet l'atac "suicida" de sortida però per altra banda també em va servir per saber com estic exactament de forma. Ara a veure si vaig agafant millor estat de forma....