La QH 2010 ha estat per mi la sisena edició en la marxa ciclista més important de la península amb un recorregut de 205 kms i 4 ports de muntanya: Somport (1.640 mts), Marie Blanque (1.035 mts), Portalet (1.794 mts), Hoz de Jaca (1.272 mts).
Els anys anteriors els resultats van ser:
2004 6:41:05 326è 30,67 km/h
2005 6:08:42 33è 33,36 km/h
2006 6:10:38 136è 33,19 km/h
2007 7:09:52 1608è 28,61 km/h
2008 7:11:43 1303è 28,49 km/h
Quan estava millor de forma, als anys 2005 i 2006, vaig aconseguir uns resultats que seran dificils de millorar perquè impliquen moltíssimes hores d’entranament i és dificil quedar entre els 30 millors de 8.500 participants, entre els quals hi ha gent molt forta.
Aquest any arribava a la QH amb pocs mesos d’entrenament ja que vaig començar a entrenar en serio a partir de meitat de març ja que amb els preparatius de la Consulta Popular sobre la Independència no vaig poder entrenar.
A més a més aquest any no he realitzat cap cursa ni marxa i per tant no sabia en quin nivell de forma estava exactament. És cert però, que m’he preparat per la BPB de 600 kms realitzant previament una brevet de 300 i una de 400 kms.
Aquests últims dies la veritat és que em trobava força bé de forma i per tant vaig arribar a la QH amb ganes de realitzar un bon temps però tenia clar que superar el meu propi record personal era molt díficil.
Així doncs sortim de Molins el divendres a les 4 de la tarda en Toni Roca i jo en direcció a Sabiñanigo. Arribem allà cap a les 7:30, recollim el dorsal i anem a muntar la tenda de campanya davant del camp de futbol i anem a sopar amb dos amics de Tremp, en Jordi i en Xavi. Després anem a fer unes birres i acabem anant a dormir a les 12:30.
El dissabte ens llevem a les 6 del matí, esmorzem, ens vestim i agafem tot el necessari per fer la prova. A Sabiñanigo fa sol i no gaire fred però comentem que a la zona d’Occitania potser plourà…
Com que els últims 3 anys no havia fet gaires bon temps a mi em toca sortir a la “gàbia” dels que tenim temps entre 7:00 i 7:30 hores. Per tant, tinc un dorsal de color verd i a la sortida tenim uns 1.500 participants per davant.
El primer tram anem cap a Jaca i és pla i per tant anem bastant ràpid però potser més còmode que altres anys, cosa que farà que els temps finals no siguin tan baixos. Com sempre veiem algunes “montoneres” però per sort no tinc cap caiguda.
Abans de començar el Somport em menjo una barreta i de moment m’estic notant molt bé. Fins i tot em provo una mica i em poso a tirar del grup on anava per atrapar al grup del davant. Quan ja estem començant a pujar el port escolto a un motorista que li diu a un ciclista: “en el lado francés está caiendo la del copón”. Al cap de pocs minuts es posa a ploure i coronem el port amb bastant fred però la veritat és que m’he trobat bastant bé i he anat passant a bastanta gent. Ara ja veig molts dorsals de color taronja i vermell.
M’aturo un moment a dalt i em poso un diari i el xubasquero. Començo a baixar i els primers kms son terribles. Hi ha una boira molt densa i no es veu pràcticament res. Les curves no es veuen fins que estàs a dintre. A més a més fa molt fred. És una baixada de 35 kms i la veritat és que estic desitjant que comenci quan abans millor el següent port.
Tota l’estona està plovent i dins les botes noto els peus com si estiguessin en una piscina. Per sort arribem a Escot i comença la pujada al Marie Blanque, un port no gaire llarg però amb els 4 últims kms al 11% de mitja. Quan arribem al tram dur ho poso tot, el 39x29, i pujo a ritme però em trobo bastant bé i vaig passant a molta gent mentre la força de la pluja s’incrementa considerablement. A l’últim quilòmetre baixo un pinyo i pujo amb el 39x26.
La baixada del port es fa complicada per la pluja. Com que les ulleres s’entelen s’ha de baixar sense i la pluja com que cau forta tota l’aigua et va als ulls i fa mal però s’ha de seguir.
En el tram pla abans del coll de Portalet coincideixo amb un basc que roda molt fort i jo li vaig donant relleus fins que atrapem a un grup de davant. Hem estat rodant bastant fort durant uns 5 km plans però de moment em trobo bé.
Arribem a Laruns i allà comença el Portalet, son 27 kms de pujada però no gaire durs en generals. Començo en un grup d’uns 50 i els primers 3 kms els fem junts. A partir de llavors una noia de la Universitat de València es posa a tensar el ritme. Jo em trobo molt còmode i em poso a marcar el ritme i em quedo sol pel davant. Queden uns 21 kms de pujada i decideixo forçar per intentar fer un bon temps.
Es nota que vaig bé de fons i durant la pujada al Portalet avanço a moltíssima gent i no em passa ningú. Ara ja no veig cap dorsal verd i tot son dorsals dels primers. La veritat es que em vaig animant i acabo els últims kms pujant molt ràpid. Hi ha molta gent animant i això sempre ajuda. La pluja per cert, encara conitnua.
Començo a baixar el Portalet molt animat perquè he pujat molt bé i més m’animo quan al poc de baixar para de ploure. En una rotonda poc abans he estat a punt de caure però per sort al final no ha passat res. Al final hem estat uns 120 kms sota la pluja i amb moments de fred i de por perquè baixant era perillós per moments.
Ara només falta un port de 2 kms però bastants durs i just quan comença la pujada m’agafen rampes. L’esforç al final ha passat factura però ara toca patir i regular una mica. Aquí m’avança algú però m’és igual. Ara es tracta de regular i aguantar el dolor.
Els últims kms plans fins a Sabiñanigo els faig en un grup i entro a donar relleus. Ara es tracta de fer el millor temps possible.
El resultat final:
2010 6:32:37 182è 31:33 km/h
Aquest any tothom ha fet temps bastant superiors als anys anteriors per les condiciones meteorologiques i per tant estic content amb el temps I també he sortit de bastant enrera. Ara toca continua entrenant ja que encara queden moltes coses a fer aquest any!
diumenge 20 de juny de 2010
diumenge 30 de maig de 2010
Crònica de la Barcelona – Perpinyà – Barcelona 2010
Tot comença el dissabte 29 de maig de 2010 a les 6:15 del matí, on les 179 persones inscrites estavem cridats a prendre la sortida. Aquest any les previsions de temps eren bones i no s’espera pluja.Fins al primer control de Cassà de la Selva, al km 100, era quasi tot pla i en el grup de davant es junten més de 50 que van a força velocitat pensant-se que no els hi passarà factura… Nosaltres anem en el segon grup i en el primer control arrribem bastants minuts després del primer grup. Això si, hem anat tirant del grup tota l’estona. Aquí arribem a una mitja de 28,5 km/ mentre que al davant han fet més de 32 km/h. La primer part de la BPB sempre l’he compartit amb 3 companys habituals de sortides d’entrenament com en Tirapu, l’Aleix i en Xodena.
Del primer control, després de menjar algo, sortim els 4 junts i comencem a pujar Santa Pellaia i anem atrapant a gent, que se’ns va posant a roda i arribem al segon controls sent un grups més nombrós. Estem al km 178 i també s’ha fet llarga aquesta tirada ja que no apareixia mai el poble de Vilajuïga després de fer un tram amb constants canvis de carreteres. Sort que estava tot senyalitzat amb fletxes perquè sinó ens perdem segur!
Abans de Vilajuïga ja havia començat a bufar el vent i efectivament en el següent tram tindrem Tramuntana en contra però que no es tan forta com habitualment. Fins al següent control anem pel costat de la costa passant la “frontera” per Portbou. És una carretera molt maca però amb constants pujades i baixades. Continuem agafant gent del davant que ja comencen a pagar els esforços de l’inici. Com sempre continuem tirant del grup amb l’esforç extra que comporta perquè ens mengem el vent de cara. Quan entrem a Catalunya Nord ja comencem a veure un tou de senyeres i estalades perquè dissabte jugava l’USAP la final de la Lliga Francesa de Rugbi.
Arribem al control de Sant Ciprià, al km 240, a una mitja de 27 km/h, i allà aprofitem per menjar bastant. Durant tota la BPB hem menjat moltíssim, jo crec que en aquesta prova acabes engreixant-te! Estem ja al migdia i comença a apretar el calor, estem a uns 26º. Sortim del control un grup d’uns 15 però entre que uns es queden perquè un dels seus punxa i els altres es queden pel ritme ens tornem a quedar els 4 sols. El terreny era bastant pla però amb el vent que molestava bastant. Abans de Ceret tenim el Coll de Llauró, que no era gran cosa.
Abans de començar aquest Coll portàvem 270 kms i la veritat és que em notava més bé del que esperava i per això comunico als meus companys que m’agradaria provar de realitzar un temps el més baix possible. A partir de llavors vaig fent en solitari i ells continuaran a un ritme més suau amb parada a dormir inclosa. Jo vull provar de fer-ho sense aturar-me a dormir.
En la pujada al Coll de Llauró me’n vaig en solitari. Em queden 340 kms pel davant i moltes coses per davant! Un cop baixo arribem a Ceret I en poca estona estic al control 4, a Banys d’Arles, km 295.
Després del control venen 24 km de pujada fins a Costoja. No és massa dura però em trobo bastant bé i vaig pujant tota l’estona entre 15 i 20 km/h. Continuo passant a gent però cada cop a menys gent ja que pel davant ja no quedava tanta gent. Després baixo cap a Maçanet de Cabrenys, control número 5, al km 334, on em diuen que vaig el 28è. Allà ja son les 20:30 i faig una parada ràpida per menjar algo però sense entretindre’m gaire ja que vull fer la carretera del Pantà de Boadella de dia.
Efectivament es fa de nit a l’altura d’Avinyonet de Puigventós. Allà m’aturo a col•locar-me el reflectant i els llums. Aquí comença la meva travessa en solitari per tota la nit. Fins al km 400, al control de Banyoles, ja no em trobo a ningú exceptuant alguns cotxes que ens miren extranys. Fins i tot un cotxe que venia de cara s’atura al veure que venia jo….
Arribo a Banyoles a les 23:00 i em trobo a 2 persones menjant i uns altres 3 que llavors marxem cap al següent. Jo m’estic una estona menjant i faig el primer cafè, que cal combatre el son. Un cop arrenco ve la pujada a Santa Pau, d’uns 23 km però amb molts descansos. Després baixo cap a Olot i quan estic arribant al control de Sant Esteve d’en Bas, al km 437, veig al final de la recta als 3 que havien marxat abans.
En el control hi ha unes 12 persones que s’han anat despenjant del davant. Després de menjar ràpid surto amb 7 més que ja arrenquen. Les forces a aquestes altura ja van tocades i els esforços i les caigudes en algun cas, passen factura. Només sortir hem de pujar al Coll de Condreu, el més dur de la jornada, i al cap de poca estona em quedo sol i vaig tirant amunt. La pujada m’he trobat molt bé però llavors apareix el fred a la baixada i en fa molt. Estem baixant a la Plana de Vic i ja son les 3 de la matinada. DE nit has de fixar-te molt en la carretera perquè les nostres llums no son gaire potents i no està la cosa per passar-se de llarg alguna fletxa i fer més kms del compte.
Arribo per fi al control de Folgueroles, al km 389, i em diuen que fa un minut ha marxat un grup de 5 i en el control hi ha un al terra embolicat amb una manta i dormint (podríem dir que ha “mort”). Estic una estona menjant i fent un cafè i just quan marxo arribem els 7 que venien al principi amb mi. Començo de nou sol aquest tram per Osona i em perdo una estona però torno enrera i torno a trobar el camí correcte. Després d’un tram irregular començo a pujar la Pullosa i les cames continuen responent bé. A la baixada cap a Moià torna a fer molt fred i comença a aparèixer la son. Estic desitjant arribar al control de Calders perquè tinc molt fred i bastanta son. Falten menys de 100 kms però estic en un moment de crisi.
Per fi apareix el poble de Calders. Son les 5:40 del matí i arribo al control. Just quan arribo marxa el grup de 5 però necessito parar una estona per superar la crisi. Menjo bastant i em foto un altre cafè ben carregat. Al control em diuen que vaig l’11è de la general. Quan torno a emprendre la marxa arriba un valencià, que estava en el grup dels 7 que venien a darrera però als altres 6 ja no els veig.
De Calders fins a Barcelona tinc 66 kms. Ja s’ha fet de dia però continua fent bastant fred. Dificilment atraparé al grup de davant però també és dificil que em passi algú. El primer tram fins a Castellar del Vallès es fa molt dur perquè tinc bastanta son i m’haig de parar a llençar-me aigua a la cara però al final la son acaba marxant i vaig fent a un bon ritme fins a Cerdanyola. Falten uns 12 kms i haig de pujar l’últim port del dia: el Forat del Vent. Intento donar-ho tot i pujo els 8 kms a 20 km/h de mitja. Les cames encara responen, fan mal però es pot aguantar. Un cop arribo a dalt baixo 4 kms i ja estic al Velòdrom d’Horta. Estic molt content perquè tot i començar sense intenció de disputar-ho en serio al final he anat remontant i tot i anar sol he anat a un ritme molt bó els últims 340 kms. A vegades quan vas sol es pot fer molt dur quan fas tantes hores però psicològicament he aguantat molt bé!
Al final he arribat 26 hores i 27 minuts després de sortir. Sense comptar les parades les dades són:
605,75 km
23 hores i 33 minuts
25,79 km/h de mitja
11è de la general
Després de tantes hores sobre la bici i sense dormir ara tinc el cos dolorit per tot arreu i cansadíssim però ha valgut la pena! És tot un repte! Felicitats per tothom que ha participat, que tothom al seu ritme també fa tot el que pot per acabar!
http://bpb2010.blogspot.com/
dijous 20 de maig de 2010
4 anys per una mobilitat horitzontal....
En el passat ple municipal del 21 d'abril de 2010 es va aprovar la creació d'un lloc de treball de conserge pel Centre Ocupacional Joan Garcia Nieto per poder garantir que hi hagués servei de consergeria i d'atenció al públic tant al matí com a la tarda. Fins ara només n'hi havia per la tarda i al matí aquesta tasca s'assumia a mitges per les dues auxiliars administratives però el servei era deficient perquè era bastant incompatible que poguessin assumir les dues tasques.
Malgrat el període de crisi que estem vivint aquest Centre Ocupacional no complia els mínims d'atenció al públic i més quan l'afluència era encara major que anys enrera. El 29 d'abril de 2009 es va emetre un informe signat pels regidors Joan Ramon Casals (CiU) i Joquim Martí (CiU) en el qual ja solicitaven la creació d'aquest lloc de treball i afirmaven que la situació era "insostenible". Llavors hem estat un any sense que es resolgués aquesta situació "insostenible" segons dos regidors del mateix equip de govern.
Al final aquesta plaça s'ha cobert amb un treballador municipal que havia demanat mobilitat horitzontal el 22 de novembre de 2006. Aquest treballador ocupava una plaça d'Oficial de construcció però per motius de salut reconeguts oficialment havia de canviar a un lloc de treball que no fós perjudicial amb els problemes de salut que patia. Des de la representació sindical ja s'havia demanat en diferents ocasions que aquesta persona ocupés la consergeria de la biblioteca però no va ser atesa aquesta consideració i se'l va destinar a la Brigada Municipal. A la pràctica aquesta persona no podia realitzar gran part de les feines que realitza la brigada i per aquest motiu des de la CUP havíem demanat que es busqués un lloc de treball adient als seus problemes de salut, que no li permetien fer grans esforços físics.
Doncs, després de 4 anys i 5 mesos, el regidor de personal, el Sr. Enric Franch (IiE), ha decidit posar fi a aquest desgavell i resoldre una situació que no era ni beneficiosa pel treballador ni per l'Ajuntament. Seria bó saber perquè s'ha allargat tant aquesta situació però això cadascú de vosaltres en podeu treure les vostres conclusions....
Malgrat el període de crisi que estem vivint aquest Centre Ocupacional no complia els mínims d'atenció al públic i més quan l'afluència era encara major que anys enrera. El 29 d'abril de 2009 es va emetre un informe signat pels regidors Joan Ramon Casals (CiU) i Joquim Martí (CiU) en el qual ja solicitaven la creació d'aquest lloc de treball i afirmaven que la situació era "insostenible". Llavors hem estat un any sense que es resolgués aquesta situació "insostenible" segons dos regidors del mateix equip de govern.
Al final aquesta plaça s'ha cobert amb un treballador municipal que havia demanat mobilitat horitzontal el 22 de novembre de 2006. Aquest treballador ocupava una plaça d'Oficial de construcció però per motius de salut reconeguts oficialment havia de canviar a un lloc de treball que no fós perjudicial amb els problemes de salut que patia. Des de la representació sindical ja s'havia demanat en diferents ocasions que aquesta persona ocupés la consergeria de la biblioteca però no va ser atesa aquesta consideració i se'l va destinar a la Brigada Municipal. A la pràctica aquesta persona no podia realitzar gran part de les feines que realitza la brigada i per aquest motiu des de la CUP havíem demanat que es busqués un lloc de treball adient als seus problemes de salut, que no li permetien fer grans esforços físics.
Doncs, després de 4 anys i 5 mesos, el regidor de personal, el Sr. Enric Franch (IiE), ha decidit posar fi a aquest desgavell i resoldre una situació que no era ni beneficiosa pel treballador ni per l'Ajuntament. Seria bó saber perquè s'ha allargat tant aquesta situació però això cadascú de vosaltres en podeu treure les vostres conclusions....
dimecres 19 de maig de 2010
Què no ens facin pagar la crisi!
Comentari radiofònic del regidor Àlex Maymó en l'espai Raó del Regidor del mes de maig de 2010 de Ràdio Molins de Rei.
Precisament demà es coneixeran amb exactitut les retallades socials que ha efectuat el govern espanyol i que acabaran repercutint totes les administracions. El resum per nosaltres és senzill: durant els últims anys hem viscut en una economia especulativa on uns quants s’han enriquit mentre la classe política no feia res per evitar la crisis que es veia a venir. Ara pagaran els efectes de la crisi, no pas els que l’han produida, sinó que la pagarem les classes populars.
El govern espanyol ha decidit retallar en 15.000 milions d’euros la despesa pública en partides com les pensions, els salaris dels funcionaris, les ajudes a la dependència, la cooperació internacional, la inversió pública o les subvencions a altres administracions com la municipal.
Els més de 6.000 milions que s’estalviaran amb la retallada de sous dels funcionaris, algun d’ells que amb prou feines passen o arriben als 1000 € de salari, es podrien estalviar recuperant els 6.750 milions que estan previstos pel Fons de Rescat Bancari.
També es poden estalviar 3.100 milions si es retiren les tropes espanyoles d’Afganistan, el Líban i Somàlia i si eliminem les partides d’investigació militar i compra d’armament per l’any 2010.
També es poden reduir 20.000 càrrecs de confiança polítics, amb la qual cosa ens estalviem uns 1.120 milions. Aplicant la premisa de la laicitat de l’estat també podem eliminar la casella de l’Església Catòlica de la declaració de renta i deixant de pagar els professors de religió a l’escola pública, cosa que suposaria un estalvi de 850 milions.
De mesures alternatives a les retallades socials n’hi ha encara més i demostren en definitiva que hi ha fórmules per fer pagar la crisi a qui l’ha provocada. Però no només es pot reduir la despesa, sinó que cal augmentar els ingressos, augmentant la pressió fiscal a les rendes del capital i perseguint l’evasió de diners a paradisos fiscals, per part d’empresaris, esportistes i famosos. El govern està encobrint tots aquests moviments deliberadament mentre es dedica a retallar els drets socials de les classes populars.
Aquesta nova crisi també ens hauria de servir per continuar exigint que l’estat controli directament sectors estratègics de l’economia com la banca i l’habitatge per garantitzar que la nostra economia no es basi en paràmetres especulatius sinó que tinguem una economia productiva basada en un equilibri racional entre la producció i el consum.
Per aconseguir tot això hem de ser la gent del poble, les classes populars, qui ens mobilitzem per exigir que totes aquestes mesures no siguin fetes contra el poble sino contra tots aquells que s’han enriquit amb el nostre treball durant tots aquests anys. Els grans poders fàctics, com la banca o grans multinacionals, ja han presionat als governs i han aconseguit ajudes escandalosament altes.
Si volem que ens facin cas ens haurem de mobilitzar, ja sigui amb una vaga general de debó i per tothom o sigui com sigui. Des de la CUP treballarem per ser al costat de tothom que surti al carrer.
Precisament demà es coneixeran amb exactitut les retallades socials que ha efectuat el govern espanyol i que acabaran repercutint totes les administracions. El resum per nosaltres és senzill: durant els últims anys hem viscut en una economia especulativa on uns quants s’han enriquit mentre la classe política no feia res per evitar la crisis que es veia a venir. Ara pagaran els efectes de la crisi, no pas els que l’han produida, sinó que la pagarem les classes populars.
El govern espanyol ha decidit retallar en 15.000 milions d’euros la despesa pública en partides com les pensions, els salaris dels funcionaris, les ajudes a la dependència, la cooperació internacional, la inversió pública o les subvencions a altres administracions com la municipal.
Els més de 6.000 milions que s’estalviaran amb la retallada de sous dels funcionaris, algun d’ells que amb prou feines passen o arriben als 1000 € de salari, es podrien estalviar recuperant els 6.750 milions que estan previstos pel Fons de Rescat Bancari.
També es poden estalviar 3.100 milions si es retiren les tropes espanyoles d’Afganistan, el Líban i Somàlia i si eliminem les partides d’investigació militar i compra d’armament per l’any 2010.
També es poden reduir 20.000 càrrecs de confiança polítics, amb la qual cosa ens estalviem uns 1.120 milions. Aplicant la premisa de la laicitat de l’estat també podem eliminar la casella de l’Església Catòlica de la declaració de renta i deixant de pagar els professors de religió a l’escola pública, cosa que suposaria un estalvi de 850 milions.
De mesures alternatives a les retallades socials n’hi ha encara més i demostren en definitiva que hi ha fórmules per fer pagar la crisi a qui l’ha provocada. Però no només es pot reduir la despesa, sinó que cal augmentar els ingressos, augmentant la pressió fiscal a les rendes del capital i perseguint l’evasió de diners a paradisos fiscals, per part d’empresaris, esportistes i famosos. El govern està encobrint tots aquests moviments deliberadament mentre es dedica a retallar els drets socials de les classes populars.
Aquesta nova crisi també ens hauria de servir per continuar exigint que l’estat controli directament sectors estratègics de l’economia com la banca i l’habitatge per garantitzar que la nostra economia no es basi en paràmetres especulatius sinó que tinguem una economia productiva basada en un equilibri racional entre la producció i el consum.
Per aconseguir tot això hem de ser la gent del poble, les classes populars, qui ens mobilitzem per exigir que totes aquestes mesures no siguin fetes contra el poble sino contra tots aquells que s’han enriquit amb el nostre treball durant tots aquests anys. Els grans poders fàctics, com la banca o grans multinacionals, ja han presionat als governs i han aconseguit ajudes escandalosament altes.
Si volem que ens facin cas ens haurem de mobilitzar, ja sigui amb una vaga general de debó i per tothom o sigui com sigui. Des de la CUP treballarem per ser al costat de tothom que surti al carrer.
dimarts 4 de maig de 2010
El programa participatiu de la CUP
Aquest dissabte es realitzarà una de les Jornades de Debat per tractar els diferents eixos que conformaran el Programa Marc de la CUP de cara a les eleccions municipals del 2011. Hi haurà un total de 8 eixos temàtics i per cada un d'ells es realitzarà una Jornada per diferents indrets del nostre país.
La CUP de Molins de Rei, conjuntament amb la resta de CUPs del Baix Llobregat, Barcelonès i Vallès Occidental, l'hem organitzat sota el títol: "Model urbà: per unes viles i ciutats més afables i integrades en l'entorn".
Aquestes jornades de debat son obertes a tothom i hem convidat especialment, no només a la nostra militància, sinó a totes aquelles persones que treballen en el dia a dia en les diferents organitzacions de l'esquerra independentista i dels moviments socials. Volem que el procés de debat i redacció del programa de la CUP sigui realment participatiu i sigui un reflex dels posicionaments de les diferents dinàmiques i lluites que viu el nostre país.
Qualsevol persona interessada no només pot assistir a aquests debats sinó que es pot integrar en els diferents grups temàtics que s'han creat per anar redactant el Programa Marc, que definitivament s'aprovarà en una Assemblea Nacional de la CUP.
Aquest Programa Marc marcarà els principals eixos programàtics de cara a les eleccions municipals del 2011 però que es complementarà amb els debats i processos participatius que engegarà cada CUP al seu municipi per tal d'adaptar-ho a la realitat de cada vila o ciutat.
Per tot això, us animo a tothom a què participeu ja que tots i totes hi tenim coses a dir!
Més informació: Model urbà: per unes viles i ciutats més afables i integrades en l'entorn
diumenge 2 de maig de 2010
Crònica de la brevet de 400 kms
Tot comença a les 6:00 del matí del dissabte a Manresa. Som uns 100 ciclistes preparats per afrontar els 400 kms de la Brevet i quan estàvem a punt de sortir es fot a ploure: comencem “bé” el dia. La sortida és de nit però amb poca estona ja es farà de dia.
Per sort la pluja desapareix als pocs minuts i no ens hem mullat gaire. Primer pugem dos ports, el Coll de Grisen i el Coll de la Goda, a ritme constant. L’Aleix i jo anem en un grup d’unes 15 unitats fins que arribem al primer control del km 78, i allà a la benzinera parem a menjar una mica.
“Embestida” al tractor
Sortim de la benzinera els dos sols ja que el grup es disgrega i al cap de pocs quilòmetres veiem un tractor amb un remolc amb cisterna. Just abans d’avançar-lo miro enrera per veure que no vinguin cotxes però quan torno a mirar endavant veig que el tractor està girant cap a l’esquerra, per entrar a un camí.
El resultat és que embesteixo la cisterna i tot seguit xoco amb la roda del tractor i vaig pels terres. Per sort, el tractor havia frenat i jo només em faig alguna rascadeta i a la bici no li ha passat res.
Continuem la marxa amb en Ramon i en Joel, que s’han aturat a veure què ens passava. A partir d’ara tenim molts quilòmetres que son bastant plans i per sort ja no plou. Anem travessant la plana de Lleida per la N240 fins arribar a Lleida, on parem a fer un entrepà. Prèviament ens havíem perdut a l’hora de creuar Lleida, però quan fem 400 kms ja no ve de fer-ne 5 o 6 més, no?
Amb la panxa plena avancem cap a Almacelles per un terreny amb més “repetxons” i ens endinsem cap a la Franja per tot seguit entrar a l’Aragó creuant pobles com Binefar i Fonz.
Arribem al control del km 195, a Estadilla. Segellem a la benzinera i el “graciós” que està atenent ja ens diu que ens caurà una bona tempesta i en efecte a les muntanyes del davant es veu un núvol ben negre.
El diluvi
Entre bromes i anar petant la xerrada arribem a Estada i agafem la carretera direcció a Benabarri i comença a caure la del “pulpo” amb llamps i trons inclosos. Tot i que portem el “xubasquero” ens acabem mullant de dalt a baix i després d’uns repetxons interminables arribem a Benabarri. Son les 15:30 i ens fotem a dinar a un bar. Ens sequem com podem a la màquina d’aire del lavabo i tornem a la carretera. Encara plou i com que fa baixada passem bastant fred però després amb unes quantes pujades entrem en calor. Quan arribem a Alfarràs ja no plou i surt el solet.
Des de Benabarri anem l’Aleix i jo sols perquè en Ramon i en Joel anaven fotuts del genoll i no paren a dinar. Abans de Balaguer però ens trobem un grup d’uns 15 amb gent del CC Sant Celoni i del CC Bicibaix i anem fent amb ells fins a Pons. Tota l’estona és un puja i baixa i amb 300 kms a les cames qualsevol repetxó s’enganxa una mica. Encara les cames responen més o menys bé perquè bàsicament sembla que vagin soles.
La nit
Arribem a Pons a les 20:00 i parem a menjar un entrepà i tornem a la carretera, aquest cop en direcció cap a Torà i Calaf. Abans de Torà es fa de nit i es fot a ploure de nou, quina alegria…..
Al sortir del bar ens hem tornat a trobar al Ramon i en Joel i ja anem fins al final amb ells. L’Aleix i jo anem tirant del grup i ells a roda, que ja van més fotuts dels genolls. A Calaf fem una parada ràpida perquè ja portem 370 kms i mengem alguna cosa. Per sort ha parat de ploure però l’asfalt està mullat. De Calaf a Manresa fa baixada però de nit i mullada es fa perillosa la baixada i anem baixant amb precaució. Algun moment hi ha boira per acabar d’arreglar-ho…
Al final arribem a Manresa a les 23:45. De cames no arribo gaire malament però portava molèsties a les cervicals i un cert malestar general per tot el cos. La pluja i el vent en alguns trams ha complicat la brevet però un cop més molt orgullós de superar aquest repte. També molt content de compartir aquests moments amb l’Aleix, en Ramon i en Joel, i amb alguns altres. Malgrat el patiment ens ho hem passat bé!
Les dades
406 kms
15 hores sobre la bici
27,30 km/h de velocitat mitjana
17:45 hores per realitzar la brevet
El menjar
5 mini entrepans de Nocilla
1 platan
2 entrepans de llom amb formatge
1 Menu (Canelons i vedella al roquefort, profiterols)
2 Tallats
1 Cafè amb llet
3 Cocacola
Aigua
La propera
A finals de maig faré la meva tercera edició de la Barcelona – Perpinyà – Barcelona, que són 600 kms. Ja queda menys d’un mes!
Per sort la pluja desapareix als pocs minuts i no ens hem mullat gaire. Primer pugem dos ports, el Coll de Grisen i el Coll de la Goda, a ritme constant. L’Aleix i jo anem en un grup d’unes 15 unitats fins que arribem al primer control del km 78, i allà a la benzinera parem a menjar una mica.
“Embestida” al tractor
Sortim de la benzinera els dos sols ja que el grup es disgrega i al cap de pocs quilòmetres veiem un tractor amb un remolc amb cisterna. Just abans d’avançar-lo miro enrera per veure que no vinguin cotxes però quan torno a mirar endavant veig que el tractor està girant cap a l’esquerra, per entrar a un camí.
El resultat és que embesteixo la cisterna i tot seguit xoco amb la roda del tractor i vaig pels terres. Per sort, el tractor havia frenat i jo només em faig alguna rascadeta i a la bici no li ha passat res.
Continuem la marxa amb en Ramon i en Joel, que s’han aturat a veure què ens passava. A partir d’ara tenim molts quilòmetres que son bastant plans i per sort ja no plou. Anem travessant la plana de Lleida per la N240 fins arribar a Lleida, on parem a fer un entrepà. Prèviament ens havíem perdut a l’hora de creuar Lleida, però quan fem 400 kms ja no ve de fer-ne 5 o 6 més, no?
Amb la panxa plena avancem cap a Almacelles per un terreny amb més “repetxons” i ens endinsem cap a la Franja per tot seguit entrar a l’Aragó creuant pobles com Binefar i Fonz.
Arribem al control del km 195, a Estadilla. Segellem a la benzinera i el “graciós” que està atenent ja ens diu que ens caurà una bona tempesta i en efecte a les muntanyes del davant es veu un núvol ben negre.
El diluvi
Entre bromes i anar petant la xerrada arribem a Estada i agafem la carretera direcció a Benabarri i comença a caure la del “pulpo” amb llamps i trons inclosos. Tot i que portem el “xubasquero” ens acabem mullant de dalt a baix i després d’uns repetxons interminables arribem a Benabarri. Son les 15:30 i ens fotem a dinar a un bar. Ens sequem com podem a la màquina d’aire del lavabo i tornem a la carretera. Encara plou i com que fa baixada passem bastant fred però després amb unes quantes pujades entrem en calor. Quan arribem a Alfarràs ja no plou i surt el solet.
Des de Benabarri anem l’Aleix i jo sols perquè en Ramon i en Joel anaven fotuts del genoll i no paren a dinar. Abans de Balaguer però ens trobem un grup d’uns 15 amb gent del CC Sant Celoni i del CC Bicibaix i anem fent amb ells fins a Pons. Tota l’estona és un puja i baixa i amb 300 kms a les cames qualsevol repetxó s’enganxa una mica. Encara les cames responen més o menys bé perquè bàsicament sembla que vagin soles.
La nit
Arribem a Pons a les 20:00 i parem a menjar un entrepà i tornem a la carretera, aquest cop en direcció cap a Torà i Calaf. Abans de Torà es fa de nit i es fot a ploure de nou, quina alegria…..
Al sortir del bar ens hem tornat a trobar al Ramon i en Joel i ja anem fins al final amb ells. L’Aleix i jo anem tirant del grup i ells a roda, que ja van més fotuts dels genolls. A Calaf fem una parada ràpida perquè ja portem 370 kms i mengem alguna cosa. Per sort ha parat de ploure però l’asfalt està mullat. De Calaf a Manresa fa baixada però de nit i mullada es fa perillosa la baixada i anem baixant amb precaució. Algun moment hi ha boira per acabar d’arreglar-ho…
Al final arribem a Manresa a les 23:45. De cames no arribo gaire malament però portava molèsties a les cervicals i un cert malestar general per tot el cos. La pluja i el vent en alguns trams ha complicat la brevet però un cop més molt orgullós de superar aquest repte. També molt content de compartir aquests moments amb l’Aleix, en Ramon i en Joel, i amb alguns altres. Malgrat el patiment ens ho hem passat bé!
Les dades
406 kms
15 hores sobre la bici
27,30 km/h de velocitat mitjana
17:45 hores per realitzar la brevet
El menjar
5 mini entrepans de Nocilla
1 platan
2 entrepans de llom amb formatge
1 Menu (Canelons i vedella al roquefort, profiterols)
2 Tallats
1 Cafè amb llet
3 Cocacola
Aigua
La propera
A finals de maig faré la meva tercera edició de la Barcelona – Perpinyà – Barcelona, que són 600 kms. Ja queda menys d’un mes!
http://bpb2010.blogspot.com/
divendres 19 de març de 2010
No haurien de ser-ho però ho son!
Article d'opinió publicat al diari El Punt, el dimecres 23 de febrer de 2010
Les Consultes Populars sobre la Independència han representat una autèntica novetat en l’agenda política catalana, bàsicament al Principat. També han representat una aposta decidida a favor de la igualtat de drets.
Fins ara, milers de catalans i catalanes residents en el nostre país no podien votar en les diferents conteses electorals. Malgrat ser-hi no hi eren a nivell pràctic. Les persones nouvingudes d’altres països del món no podien participar electoralment però si que formen part de la nostra societat i com a part integrant d’aquesta han de tenir els mateixos drets que tothom.
Especialment en els últims anys han arribat al nostre país milions de persones vingudes de països de l’anomenat tercer món. Aquestes persones han marxat del seu país majoritariament degut al context econòmic i polític desfavorable en molts indrets del món. Les grans desigualtats a nivell mundial, provocades en gran part per les potències econòmiques mundials i les seves multinacionals, han abocat a molta gent a venir cap al nostre país a buscar un futur millor.
Amb un comerç mundial just i un millor repartiment de la riquesa ningú hauria de marxar del seu país. Les persones que ara son nous ciutadans i ciutadanes catalanes segurament haurien desitjat no haver de marxar mai del seu país. Malgrat tot, ara son entre nosaltres i tenen el dret a ser tan catalans i catalanes. Per desgràcia, ens trobem en un context de retallada dels drets, especialment pel que fa als drets de les persones nouvingudes. A la tardor, el Congrés de Diputats va aprovar una reforma de la Llei d’Estrangeria encara més restrictiva. Son molts els drets que encara han d’assolir plenament però amb les Consultes Populars sobre la Independència s’ha volgut garantitzar el dret a vot de tothom que resideix en els nostre municipis.
Pot semblar que el dret a vot és un dret secundari o poc important per la població nouvinguda ja que estan passant per situacions econòmiques complicades i de fet segurament bastanta gent ho pensarà així. Des de l’esquerra independentista creiem que potser tindrien raó els que pensen així si això es tractés d’una convocatòria electoral “oficial” on des de l’administració s’informa del procés electoral sense anar més enllà.
Una de les grans avantatges de les Consultes és el seu caràcter participatiu i obert a tothom del municipi a l’hora d’organitzar-la. Tot aquest moviment popular que es genera allà on s’estan fent Consultes ha de servir per reclamar la igualtat de drets de tothom i de retruc també ens servirà per contactar amb persones i col•lectius de persones nouvingudes. I no ens hem de quedar amb el simple contacte per informar què tenen el dret a vot en aquest referèndum, sinó que hem d’intentar animar a què participin també d’aquest moviment popular i què en definitiva avancin una mica més en la seva participació en la societat catalana.
Des de la CUP i l’esquerra independentista creiem que les Consultes han de ser bàsicament participatives i han de servir per anar treballant cap a una major autoorganització popular de les classes populars, implicant a més gent en una dinàmica de lluita constant amb l’objectiu de transformar aquesta societat.. I quan parlem de classes populars catalanes evidentment també estem pensant les persones nouvingudes, que també viuen i treballen als Països Catalans, i que per tant també tenen el dret a participar com qualsevol de nosaltres en les dinàmiques socials i polítiques. El 13S i 13D ja van poder votar. Ara, el 28F i més endavant el 25A i 20J continuaran exercint el seu dret a vot però creiem que això només serà un primer pas en la lluita de les persones nouvingudes, al costat de totes i tots nosaltres, per la defensa de la igualtat de drets.
Àlex Maymó López
Regidor de la CUP a Molins de Rei (Baix Llobregat)
Les Consultes Populars sobre la Independència han representat una autèntica novetat en l’agenda política catalana, bàsicament al Principat. També han representat una aposta decidida a favor de la igualtat de drets.
Fins ara, milers de catalans i catalanes residents en el nostre país no podien votar en les diferents conteses electorals. Malgrat ser-hi no hi eren a nivell pràctic. Les persones nouvingudes d’altres països del món no podien participar electoralment però si que formen part de la nostra societat i com a part integrant d’aquesta han de tenir els mateixos drets que tothom.
Especialment en els últims anys han arribat al nostre país milions de persones vingudes de països de l’anomenat tercer món. Aquestes persones han marxat del seu país majoritariament degut al context econòmic i polític desfavorable en molts indrets del món. Les grans desigualtats a nivell mundial, provocades en gran part per les potències econòmiques mundials i les seves multinacionals, han abocat a molta gent a venir cap al nostre país a buscar un futur millor.
Amb un comerç mundial just i un millor repartiment de la riquesa ningú hauria de marxar del seu país. Les persones que ara son nous ciutadans i ciutadanes catalanes segurament haurien desitjat no haver de marxar mai del seu país. Malgrat tot, ara son entre nosaltres i tenen el dret a ser tan catalans i catalanes. Per desgràcia, ens trobem en un context de retallada dels drets, especialment pel que fa als drets de les persones nouvingudes. A la tardor, el Congrés de Diputats va aprovar una reforma de la Llei d’Estrangeria encara més restrictiva. Son molts els drets que encara han d’assolir plenament però amb les Consultes Populars sobre la Independència s’ha volgut garantitzar el dret a vot de tothom que resideix en els nostre municipis.
Pot semblar que el dret a vot és un dret secundari o poc important per la població nouvinguda ja que estan passant per situacions econòmiques complicades i de fet segurament bastanta gent ho pensarà així. Des de l’esquerra independentista creiem que potser tindrien raó els que pensen així si això es tractés d’una convocatòria electoral “oficial” on des de l’administració s’informa del procés electoral sense anar més enllà.
Una de les grans avantatges de les Consultes és el seu caràcter participatiu i obert a tothom del municipi a l’hora d’organitzar-la. Tot aquest moviment popular que es genera allà on s’estan fent Consultes ha de servir per reclamar la igualtat de drets de tothom i de retruc també ens servirà per contactar amb persones i col•lectius de persones nouvingudes. I no ens hem de quedar amb el simple contacte per informar què tenen el dret a vot en aquest referèndum, sinó que hem d’intentar animar a què participin també d’aquest moviment popular i què en definitiva avancin una mica més en la seva participació en la societat catalana.
Des de la CUP i l’esquerra independentista creiem que les Consultes han de ser bàsicament participatives i han de servir per anar treballant cap a una major autoorganització popular de les classes populars, implicant a més gent en una dinàmica de lluita constant amb l’objectiu de transformar aquesta societat.. I quan parlem de classes populars catalanes evidentment també estem pensant les persones nouvingudes, que també viuen i treballen als Països Catalans, i que per tant també tenen el dret a participar com qualsevol de nosaltres en les dinàmiques socials i polítiques. El 13S i 13D ja van poder votar. Ara, el 28F i més endavant el 25A i 20J continuaran exercint el seu dret a vot però creiem que això només serà un primer pas en la lluita de les persones nouvingudes, al costat de totes i tots nosaltres, per la defensa de la igualtat de drets.
Àlex Maymó López
Regidor de la CUP a Molins de Rei (Baix Llobregat)
dijous 4 de març de 2010
Debat sobre les Consultes a ETV Llobregat
Vídeo del debat de càrrecs electes del Baix Llobregat sobre les consultes amb la presència de:
- Ivan Arcas (ICV - Alcalde de Molins de Rei)
- Josep Alemany (CiU - Alcalde de Vallirana)
- Josep Canals (ERC - Alcalde de Corbera de Llobregat)
- Àlex Maymó (CUP - regidor de Molins de Rei)
Veure vídeo 2/8
Veure vídeo 3/8
Veure vídeo 4/8
Veure vídeo 5/8
Veure vídeo 6/8
Veure vídeo 7/8
Veure vídeo 8/8
La CUP de Molins de Rei destaca l’èxit de la consulta del 28F
La militància de la CUP de Molins de Rei ha estat treballant intensament dins de la plataforma Molins Decideix , i fent una intensa campanya per la independència dels Països Catalans, per tal que la consulta popular del 28 de febrer fós un èxit.Des de la CUP volem felicitar les 3.874 persones que van votar a favor de la independència dels Països Catalans. També volem felicitar les més de 200 persones voluntàries i les 47 entitats adherides que han fet possible l’organització d’aquest referèndum.
Malgrat el treball voluntari i l’escàs ressó mediàtic en els principals mitjans de comunicació considerem que els resultats son un èxit. Tot i que la participació ha estat més baixa que en altres conteses electorals, els vots favorables a la independència (3.874 vots) han superat la suma de vots dels partits contraris (PSC+PP) a la consulta obtinguts en les recents eleccions europees o en les últimes eleccions autonòmiques o municipals.
Resultats electorals a Molins de Rei
3.874 Vots favorables a la Independència (Consulta 28F)
3.813 Suma vots PSC+PP (Autonòmiques 2006)
3.557 Suma vots PSC+PP (Europees 2009)
3.519 Suma vots PSC+PP (Municipals 2007)
Per tant, creiem que ningú pot considerar que aquests resultats son un fracàs perquè l’opció independentista ha superat clarament els resultats obtinguts, en eleccions oficials i amb tot el suport mediàtic, per les forces polítiques que s’han oposat a la Consulta Popular sobre la Independència.
Volem denunciar les declaracions del portaveu del PSC de Molins de Rei, Xavi Paz, intentant minimitzar els resultats, perquè entenem que contribueixen a un intent més de manipulació dels resultats per ocultar davant de la ciutadania l’èxit d’una opció política com l’independentisme, què ha estat ampliament superior als resultats del PSC en altres conteses electorals.
També volem destacar que hem demostrat un cop més, els i les independentistes, que apostem per la llibertat del nostre poble en tots els sentits, i per tant creiem que és molt positiu el pas que s’ha donat en aquesta consulta donant dret a vot a totes les persones nouvingudes.
Veure resultats Consulta Popular sobre la Independència a Molins de Rei
dissabte 13 de febrer de 2010
Spot del 28F: Consulta sobre la Independència a Molins de Rei
Vídeo editat per Molins Decideix en motiu de la Consulta Popular sobre la Independència que es durà a terme el proper 28 de febrer de 2010
dimecres 3 de febrer de 2010
73 municipis realitzaran Consulta sobre la Independència el 28 de febrer
El proper28 de febrer de 2010 es realitzaran Consultes sobre la Independència en 73 municipis catalans i podran participar-hi més de 250.000 persones majors de 16 anys que resideixin en algun d'aquests municipis.
Com ja vaig fer amb els resultats del 13 de desembre crec que cal analitzar els resultats en base a veure com s'ha aconseguit mobilitzar a l'electorat "autodeterminista". I quan parlo d'autodeterminista em refereixo a la suma dels vots de CiU+ERC+ICV en les últimes eleccions autonòmiques. Està clar que no tots els votants d'aquests partits votarien que SÍ però també hi ha votants del PSC que votarien que SÍ (un 30% segons una enquesta del Períodico).
Com que la gent del NO en principi no anirà votar crec que per analitzar els resultats haurem de veure en quin grau s'ha mobilitzat l'electoral autodeterminista, entenent que aquest electorat seran els que votaran SÍ a la Independència.
Normalment en els municipis més grans es donen uns índexs més baixos de participació i per tant normalment la suma de vots de CiU+ERC+ICV representen un percentatge molt més baix que no pas en municipis petits on hi ha una alta participació.
Percentatge sobre el cens dels vots sumats de CiU+ERC+ICV
Extret dels resultats de les autonòmiques del 2006 en alguns municipis del 28F
72,06 % Castellar de la Ribera
57,99 % La Vall d'en Bas
49,55 % Bellpuig
42,74 % Vilassar de Mar
41,02 % Mitja de municipis del 13D
38,04 % Mitja de municipis del 28F
36,73 % Molins de Rei
24,87 % El Vendrell
La suma de vots de PSC+PP+C's a nivell de tot el Principat representa només el 22,59% del cens.
Per tot això cal analitzar els resultats tenint clar la tipologia de cada municipi. Si al Vendrell aconsegueixen una participació del 24% serà igual d'exitós que si a Castellar de la Ribera arriben al 72%.
En el cas de Molins de Rei us proposo analitzar la comparativa dels següents paràmetres, sempre basant-nos en els resultats de les últimes eleccions autonòmiques:
Participació
62,15 % Molins de Rei
61,93 % Mitja municipis 13D
59,16 % Mitja municipis 28F
56,04 % Autonòmiques 2006
% vots CiU+ERC+ICV
59,10 % Molins de Rei
66,24 % Mitja municipis 13D
64,30 % Mitja municipis 28F
54,82 % Autonòmiques 2006
Percentatge sobre el cens dels vots CiU+ERC+ICV
36,73 % Molins de Rei
41,02 % Mitja municipis 13D
38,04 % Mitja municipis 28F
30,72 % Autonòmiques 2006
Per tant, el més normal és que la participació a Molins de Rei estigués una mica per sota de la mitjana de municipis del 28F però esperem que l'índex de participació sigui més alt i per això hi estem treballant activament des de la CUP i des de Molins Decideix.
Com ja vaig fer amb els resultats del 13 de desembre crec que cal analitzar els resultats en base a veure com s'ha aconseguit mobilitzar a l'electorat "autodeterminista". I quan parlo d'autodeterminista em refereixo a la suma dels vots de CiU+ERC+ICV en les últimes eleccions autonòmiques. Està clar que no tots els votants d'aquests partits votarien que SÍ però també hi ha votants del PSC que votarien que SÍ (un 30% segons una enquesta del Períodico).
Com que la gent del NO en principi no anirà votar crec que per analitzar els resultats haurem de veure en quin grau s'ha mobilitzat l'electoral autodeterminista, entenent que aquest electorat seran els que votaran SÍ a la Independència.
Normalment en els municipis més grans es donen uns índexs més baixos de participació i per tant normalment la suma de vots de CiU+ERC+ICV representen un percentatge molt més baix que no pas en municipis petits on hi ha una alta participació.
Percentatge sobre el cens dels vots sumats de CiU+ERC+ICV
Extret dels resultats de les autonòmiques del 2006 en alguns municipis del 28F
72,06 % Castellar de la Ribera
57,99 % La Vall d'en Bas
49,55 % Bellpuig
42,74 % Vilassar de Mar
41,02 % Mitja de municipis del 13D
38,04 % Mitja de municipis del 28F
36,73 % Molins de Rei
24,87 % El Vendrell
La suma de vots de PSC+PP+C's a nivell de tot el Principat representa només el 22,59% del cens.
Per tot això cal analitzar els resultats tenint clar la tipologia de cada municipi. Si al Vendrell aconsegueixen una participació del 24% serà igual d'exitós que si a Castellar de la Ribera arriben al 72%.
En el cas de Molins de Rei us proposo analitzar la comparativa dels següents paràmetres, sempre basant-nos en els resultats de les últimes eleccions autonòmiques:
Participació
62,15 % Molins de Rei
61,93 % Mitja municipis 13D
59,16 % Mitja municipis 28F
56,04 % Autonòmiques 2006
% vots CiU+ERC+ICV
59,10 % Molins de Rei
66,24 % Mitja municipis 13D
64,30 % Mitja municipis 28F
54,82 % Autonòmiques 2006
Percentatge sobre el cens dels vots CiU+ERC+ICV
36,73 % Molins de Rei
41,02 % Mitja municipis 13D
38,04 % Mitja municipis 28F
30,72 % Autonòmiques 2006
Per tant, el més normal és que la participació a Molins de Rei estigués una mica per sota de la mitjana de municipis del 28F però esperem que l'índex de participació sigui més alt i per això hi estem treballant activament des de la CUP i des de Molins Decideix.
dilluns 1 de febrer de 2010
En temps de crisi, nova clatellada fiscal: els impostos augmenten en un 7,80 %
El govern municipal (IiE, ERC i CiU) també vol fer creure que aquest any 2010 es congelaran els impostos que cobra l’Ajuntament de Molins de Rei. És cert que practicament tots els impostos i taxes es congelen i però l’IBI augmentarà un 10% segons declaracions del mateix equip de govern.
Si prenem com a refèrencia les principals taxes i impostos que paguen totes les famílies de la vila podem veure com l’increment mitjà serà del 7,80 %, ja que l’IBI representa el 78% de la recaptació mentre que les taxes que es congelen representen només el 22% de la recaptació.
Des de la CUP volem denunciar que el govern municipal utilitza els paràmetres depenent de com li interessi. Cada any han fixat l’increment de tots els impostos excepte l’IBI en base a la mitjana de l’IPC interanual de Catalunya del juny-juliol. Enguany aquest valor ha estat del -0,7 % però malgrat tot s’ha aplicat un 0,0 %.
Per tant, en plena època de crisi, han aplicat un augment dels impostos que supera en un percentatge del 8,5% el valor que garanteix el manteniment del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores.
Com es pot retornar part de l’IBI
Un any no s’ha acceptat la proposta de la CUP per poder retornar part de l’IBI. Nosaltres entenem que aquest impost pot ser útil per lluitar contra l’especulació davant dels grans propietaris però la majoria de la població només diposa del seu habitatge per viure-hi i no pas especular i per tant no podem permetre que l’escalada dels preus de l’habitatge es traslladi a tothom en forma d’augments abusius de l’IBI com els que s’estan produint.
Des de la CUP continuarem proposant que es torni part de l’increment de l’IBI a totes aquelles persones que només diposin d’una vivenda i amb un nivell de renda baix i mitjà. Aquesta mesura es pot realitzar en forma de subvencions a qui ho sol•liciti i ja s’ha aplicat en alguns ajuntaments.
Si prenem com a refèrencia les principals taxes i impostos que paguen totes les famílies de la vila podem veure com l’increment mitjà serà del 7,80 %, ja que l’IBI representa el 78% de la recaptació mentre que les taxes que es congelen representen només el 22% de la recaptació.
| Impost | % recaptació | Increment 2010 | Increment ponderat |
| IBI | 78% | 10% | 7,80% |
| Vehicles | 14% | 0% | 0,00% |
| Escombraries | 2% | 0% | 0,00% |
| Guals | 6% | 0% | 0,00% |
| Increment mitjà dels impostos pel 2010 = | 7,80% | ||
Des de la CUP volem denunciar que el govern municipal utilitza els paràmetres depenent de com li interessi. Cada any han fixat l’increment de tots els impostos excepte l’IBI en base a la mitjana de l’IPC interanual de Catalunya del juny-juliol. Enguany aquest valor ha estat del -0,7 % però malgrat tot s’ha aplicat un 0,0 %.
Per tant, en plena època de crisi, han aplicat un augment dels impostos que supera en un percentatge del 8,5% el valor que garanteix el manteniment del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores.
Com es pot retornar part de l’IBI
Un any no s’ha acceptat la proposta de la CUP per poder retornar part de l’IBI. Nosaltres entenem que aquest impost pot ser útil per lluitar contra l’especulació davant dels grans propietaris però la majoria de la població només diposa del seu habitatge per viure-hi i no pas especular i per tant no podem permetre que l’escalada dels preus de l’habitatge es traslladi a tothom en forma d’augments abusius de l’IBI com els que s’estan produint.
Des de la CUP continuarem proposant que es torni part de l’increment de l’IBI a totes aquelles persones que només diposin d’una vivenda i amb un nivell de renda baix i mitjà. Aquesta mesura es pot realitzar en forma de subvencions a qui ho sol•liciti i ja s’ha aplicat en alguns ajuntaments.
dijous 28 de gener de 2010
Pregunta de la CUP sobre l'augment de la quota dels socis/es del Club Natació Molins de Rei
Pregunta de la CUP formulada en el ple municipal del 27 de gener de 2010:En el ple municipal del 2 de desembre de 2009 es van aprovar les Ordenances Fiscals per l’exercici 2010, entre les quals també hi havia les taxes de la Piscina Municipal.
El Club Natació Molins de Rei va passar una sèrie de documents per justificar els augments de les taxes que proposaven. En concret hi havia un document signat per un economista – auditor en el qual justificava l’augment d’un 2,6% de l’entrada puntual tenint en compte que la quota dels socis i sòcies pel 2010 seria de 31,88 mensuals. La quota del 2009 havia estat de 31,69 € i per tant en aquest estudi es parlava d’un increment del 0,60 %.
Arran de diferents queixes de socis i sòcies del Club Natació Molins de Rei, hem detectat que en el primer cobrament efectuat el 5 de gener de 2010 s’ha cobrat una quota de soci de 32,75 € i per tant l’increment ha estat del 3,34 %, molt lluny del 0,60% que constava en la documentació presentada pel mateix Club Natació Molins de Rei.
Per tot això, i tenint en compte que la piscina continua sent una instal•lació municipal, volem fer les següents preguntes:
1- Tenia coneixement l’equip de govern de les intencions del CNMdR de realitzar aquest augment en les quotes dels socis i socies?
2- Ha fet l’equip de govern algun requeriment al CNMdR per demanar explicacions al respecte d’aquest increment que no s’ajusta a l’estudi presentat per l’auditor?
dilluns 28 de desembre de 2009
Les Consultes sobre la Independència a Vic i al Papiol
Els resultats de les Consultes sobre la Independència van ser desiguals depenent de la tipologia dels municipis i del treball realitzat. A tots els municipis el treball va ser lloable perquè estem parlant de voluntariat que hi va dedicar-hi moltíssimes hores però evidentment, on s’ho van treballar més, van obtenir uns índexs de participació molt més alts. Vull analitzar els casos de Vic (Osona) i del Papiol (Baix Llobregat)
Vic
Resultats de la Consulta sobre la Independència
Participació: 14.084 (42,5 %)
SI: 13.781 (97,9 %)
NO: 211 (1,5 %)
Suma dels vots obtinguts pels partits polítics que donen suport a les consultes (CiU, ERC, ICV, CUP):
12.140 Autonòmiques 2006 (65,37 % participació)
8.951 Municipals 2007 (60,85 % participació)
9.715 Estatals 2008 (72,25 % participació)
6.088 Europees 2009 (39,40 % participació)
Vots obtinguts en els últims referèndums:
5.789 Constitució Europea (44,0 % participació)
9.870 Estatut de Catalunya (55,1 % participació)
13.781 Independència (42,5 % participació)
Els resultats a Vic demostren que els vots favorables a la Independència superen ampliament el suport que va obtenir la Constitució Europea i l’Estatut de Catalunya. També superen la suma dels vots obtinguts per tots els partits polítics favorables a l’autodeterminació. Cal dir que la suma d’aquests partits representa una forquilla d’entre el 54 i 74% dels vots depenent de la convocatòria electoral.
Evidentment Vic es tracta d’una ciutat amb més sensibilitat independentista que d’altres indrets però aquests resultats demostren que el vot independentista aconsegueix arribar més enllà dels propis partits polítics independentistes-autonomistes i segurament molta gent que habitualment no vota si ho ha fet en aquesta ocasió.
El Papiol
Resultats de la Consulta sobre la Independència
Participació: 693 (21,13 %)
SI: 628 (90,75 %)
NO: 48 (6,94 %)
Suma dels vots obtinguts pels partits polítics que donen suport a les consultes (CiU, ERC, ICV):
927 Autonòmiques 2006 (57,55 % participació)
1.449 Municipals 2007 (64,58 % participació)
725 Estatals 2008 (72,20 % participació)
435 Europees 2009 (35,90 % participació)
Vots obtinguts en els últims referèndums:
688 Constitució Europea (38,8 % participació)
1.084 Estatut de Catalunya (51,1 % participació)
628 Independència (21,1 % participació)
Una primera ullada a les dades de participació al Papiol ens podrien fer pensar que ha estat un fracàs estrepitós però no és així ni de bon tros. Els vots per la independència s’apropen bastant al suport a la Constitució Europea o representen el 60% dels vots afirmatius a l’Estatut de Catalunya, amb una participació de 30 punts més.
El Papiol es troba en el Baix Llobregat i els partits que defensen l’autodeterminació obtenen entre un 35% (Estatals 2008) i un 56% (autonòmiques 2006) en les diferents eleccions supramunicipals.
Malgrat que el Papiol va ser l’únic municipi de la comarca en realitzar la consulta i el fet que fós una consulta organitzada des del voluntariat es va aconseguir que 628 persones votessin a favor de la independència. Aquesta xifra supera amb escreix els vots “autodeterministes” de les eleccions europees i s’apropa bastant en el cas de les eleccions estatals.
Estic convençut que amb temps els companys i companyes de Papiol podrien haver realitzat una millor campanya i haurien aconseguit una participació més alta però en cap cas es pot parlar de fracàs.
En la segona tongada del 28 de febrer espero que tots i totes prenguem nota i aconseguim uns índexs de participació més alts i demostrem que el vot independentista va molt més enllà de la representativitat de certs partits polítics.
Vic
Resultats de la Consulta sobre la Independència
Participació: 14.084 (42,5 %)
SI: 13.781 (97,9 %)
NO: 211 (1,5 %)
Suma dels vots obtinguts pels partits polítics que donen suport a les consultes (CiU, ERC, ICV, CUP):
12.140 Autonòmiques 2006 (65,37 % participació)
8.951 Municipals 2007 (60,85 % participació)
9.715 Estatals 2008 (72,25 % participació)
6.088 Europees 2009 (39,40 % participació)
Vots obtinguts en els últims referèndums:
5.789 Constitució Europea (44,0 % participació)
9.870 Estatut de Catalunya (55,1 % participació)
13.781 Independència (42,5 % participació)
Els resultats a Vic demostren que els vots favorables a la Independència superen ampliament el suport que va obtenir la Constitució Europea i l’Estatut de Catalunya. També superen la suma dels vots obtinguts per tots els partits polítics favorables a l’autodeterminació. Cal dir que la suma d’aquests partits representa una forquilla d’entre el 54 i 74% dels vots depenent de la convocatòria electoral.
Evidentment Vic es tracta d’una ciutat amb més sensibilitat independentista que d’altres indrets però aquests resultats demostren que el vot independentista aconsegueix arribar més enllà dels propis partits polítics independentistes-autonomistes i segurament molta gent que habitualment no vota si ho ha fet en aquesta ocasió.
El Papiol
Resultats de la Consulta sobre la Independència
Participació: 693 (21,13 %)
SI: 628 (90,75 %)
NO: 48 (6,94 %)
Suma dels vots obtinguts pels partits polítics que donen suport a les consultes (CiU, ERC, ICV):
927 Autonòmiques 2006 (57,55 % participació)
1.449 Municipals 2007 (64,58 % participació)
725 Estatals 2008 (72,20 % participació)
435 Europees 2009 (35,90 % participació)
Vots obtinguts en els últims referèndums:
688 Constitució Europea (38,8 % participació)
1.084 Estatut de Catalunya (51,1 % participació)
628 Independència (21,1 % participació)
Una primera ullada a les dades de participació al Papiol ens podrien fer pensar que ha estat un fracàs estrepitós però no és així ni de bon tros. Els vots per la independència s’apropen bastant al suport a la Constitució Europea o representen el 60% dels vots afirmatius a l’Estatut de Catalunya, amb una participació de 30 punts més.
El Papiol es troba en el Baix Llobregat i els partits que defensen l’autodeterminació obtenen entre un 35% (Estatals 2008) i un 56% (autonòmiques 2006) en les diferents eleccions supramunicipals.
Malgrat que el Papiol va ser l’únic municipi de la comarca en realitzar la consulta i el fet que fós una consulta organitzada des del voluntariat es va aconseguir que 628 persones votessin a favor de la independència. Aquesta xifra supera amb escreix els vots “autodeterministes” de les eleccions europees i s’apropa bastant en el cas de les eleccions estatals.
Estic convençut que amb temps els companys i companyes de Papiol podrien haver realitzat una millor campanya i haurien aconseguit una participació més alta però en cap cas es pot parlar de fracàs.
En la segona tongada del 28 de febrer espero que tots i totes prenguem nota i aconseguim uns índexs de participació més alts i demostrem que el vot independentista va molt més enllà de la representativitat de certs partits polítics.
dissabte 26 de desembre de 2009
La Consulta sobre la independència a Molins de Rei
El proper diumenge 28 de febrer de 2010 es celebrarà la Consulta sobre la Independència a Molins de Rei. Com ja ha passat en les del 13 de desembre tota l’atenció girarà entorn de les dades de participació.
He analitzat les dades de totes les eleccions des de 1976 a la nostra vila i algunes conclusions bàsiques son:
Participació en les últimes eleccions
62,15 % Autonòmiques 2006
55,41 % Municipals 2007
74,92 % Estatals 2008
40,51 % Europees 2009
Participació en els últims referèndums
43,45 % Constitució Europea
55,41 % Estatut de Catalunya
Suma dels vots aconseguits per les formacions que donen suport a la consulta (ICV, ERC, CiU, CUP) i percentatge sobre el total de vots vàlids:
6.789 Autonòmiques 2006 --> 59,39 %
6.473 Municipals 2007 --> 62,66 %
5.179 Estatals 2008 --> 37,67 %
3.339 Europees 2009 --> 44,98 %
És ben sabut que el PSC i PP han demanat l’abstenció en les Consultes sobre la Independència. Per tant, si en aquestes eleccions treiem tots els vots del PSC i PP la participació hauria estat així:
38,02 % Autonòmiques 2006
36,41 % Municipals 2007
29,02 % Estatals 2008
19,18 % Europees 2009
El cens de la Consulta sobre la Independència serà superior a aquestes eleccions. En les eleccions europees de 2009 el cens era de 18.479 i ara serà d’unes 20.000 persones degut a què s’inclouen els joves de 16 a 18 anys i les persones immigrants. Aquests dos sectors de la població son molt dificils de mobilitzar perquè mai han votat i per tant això farà que el percentatge de participació sigui més baix que utilitzant el cens habitual. Aquest increment suposarà un cens un 8,23 % més gran.
Crec que s’haurien de pendre com a referència per avaluar els resultats de la Consulta aquestes dades. Aquestes dades han estat incrementades en un 8,23% per adaptar-ho al nou cens:
A: 2.907 vots (màxim històric d’ERC a la vila)
B: 3.614 vots (suma vots ICV+ERC+CiU+II a les Europees 2009)
C: 5.605 vots (suma vots ICV+ERC+CiU a les Estatals 2008)
D: 7.348 vots (suma vots ICV+ERC+CiU a les Autonòmiques 2006)
Si el número de vots superen el topal A quedarà claríssim que els vots a favor de la independència son molts més que els que recullen ERC, únic partit parlamentari que es declara independentista. Estaríem parlant que s’hauria de superar una participació del 14,5 %.
Per superar el topall B caldria una participació del 18,1 % i s’obtindrien doncs més vots que totes les forces autodeterministes en les eleccions europees del 2009.
Per superar el topall C caldria una participació del 28,0 % i s’obtindrien doncs més vots que totes les forces autodeterministes en les eleccions estatals del 2008.
Per superar el topall D caldria una participació del 36,7 % i s’obtindrien doncs més vots que totes les forces autodeterministes en les eleccions autonòmiques del 2006.
Aquesta Consulta evidentment no comptarà amb tot el suport de les administracions a l’hora de convocar-la i per tant dependrà de l’esforç dels voluntaris i voluntaries i per tant és fàcil que sigui més dificil mobilitzar a la gent.
Tot i així cal tenir clar que si s’assoleixen 7348 vots (topall D) serien els vots que amb una participació com les últimes autonòmiques, del 62,15%, representarien el 60% dels vots i per tant, una victòria claríssima a favor de la independència dels Països Catalans. Tot això tenint en compte que tota la gent que ara no vota seria partidària del NO, cosa que ja sabem que no seria ben bé així.
El que està molt clar, és que la gent del PSC i PP no s’atreveixen a fer campanya a favor del NO perquè segons la última enquesta del Periódico, un 30% de votants del PSC i un 9% de votants del PP votarien a favor de la independència. Crec que està molt clar que si el PSC i PP participessin activament en aquesta Consulta no aconseguirien que el NO guanyés. Al menys a Molins.
He analitzat les dades de totes les eleccions des de 1976 a la nostra vila i algunes conclusions bàsiques son:
Participació en les últimes eleccions
62,15 % Autonòmiques 2006
55,41 % Municipals 2007
74,92 % Estatals 2008
40,51 % Europees 2009
Participació en els últims referèndums
43,45 % Constitució Europea
55,41 % Estatut de Catalunya
Suma dels vots aconseguits per les formacions que donen suport a la consulta (ICV, ERC, CiU, CUP) i percentatge sobre el total de vots vàlids:
6.789 Autonòmiques 2006 --> 59,39 %
6.473 Municipals 2007 --> 62,66 %
5.179 Estatals 2008 --> 37,67 %
3.339 Europees 2009 --> 44,98 %
És ben sabut que el PSC i PP han demanat l’abstenció en les Consultes sobre la Independència. Per tant, si en aquestes eleccions treiem tots els vots del PSC i PP la participació hauria estat així:
38,02 % Autonòmiques 2006
36,41 % Municipals 2007
29,02 % Estatals 2008
19,18 % Europees 2009
El cens de la Consulta sobre la Independència serà superior a aquestes eleccions. En les eleccions europees de 2009 el cens era de 18.479 i ara serà d’unes 20.000 persones degut a què s’inclouen els joves de 16 a 18 anys i les persones immigrants. Aquests dos sectors de la població son molt dificils de mobilitzar perquè mai han votat i per tant això farà que el percentatge de participació sigui més baix que utilitzant el cens habitual. Aquest increment suposarà un cens un 8,23 % més gran.
Crec que s’haurien de pendre com a referència per avaluar els resultats de la Consulta aquestes dades. Aquestes dades han estat incrementades en un 8,23% per adaptar-ho al nou cens:
A: 2.907 vots (màxim històric d’ERC a la vila)
B: 3.614 vots (suma vots ICV+ERC+CiU+II a les Europees 2009)
C: 5.605 vots (suma vots ICV+ERC+CiU a les Estatals 2008)
D: 7.348 vots (suma vots ICV+ERC+CiU a les Autonòmiques 2006)
Si el número de vots superen el topal A quedarà claríssim que els vots a favor de la independència son molts més que els que recullen ERC, únic partit parlamentari que es declara independentista. Estaríem parlant que s’hauria de superar una participació del 14,5 %.
Per superar el topall B caldria una participació del 18,1 % i s’obtindrien doncs més vots que totes les forces autodeterministes en les eleccions europees del 2009.
Per superar el topall C caldria una participació del 28,0 % i s’obtindrien doncs més vots que totes les forces autodeterministes en les eleccions estatals del 2008.
Per superar el topall D caldria una participació del 36,7 % i s’obtindrien doncs més vots que totes les forces autodeterministes en les eleccions autonòmiques del 2006.
Aquesta Consulta evidentment no comptarà amb tot el suport de les administracions a l’hora de convocar-la i per tant dependrà de l’esforç dels voluntaris i voluntaries i per tant és fàcil que sigui més dificil mobilitzar a la gent.
Tot i així cal tenir clar que si s’assoleixen 7348 vots (topall D) serien els vots que amb una participació com les últimes autonòmiques, del 62,15%, representarien el 60% dels vots i per tant, una victòria claríssima a favor de la independència dels Països Catalans. Tot això tenint en compte que tota la gent que ara no vota seria partidària del NO, cosa que ja sabem que no seria ben bé així.
El que està molt clar, és que la gent del PSC i PP no s’atreveixen a fer campanya a favor del NO perquè segons la última enquesta del Periódico, un 30% de votants del PSC i un 9% de votants del PP votarien a favor de la independència. Crec que està molt clar que si el PSC i PP participessin activament en aquesta Consulta no aconseguirien que el NO guanyés. Al menys a Molins.
dimarts 22 de desembre de 2009
Omplint el Camp Nou no es contrueix la nació catalana
«Si Catalunya no és capaç d'omplir el Camp Nou millor que ens ho fem mirar això de la nació catalana, que acaba de complir 650 anys». Això és el que ha dit en Jordi Casals, president de la Federació Catalana de Futbol (FCF) referint-se al partit de futbol Catalunya - Argentina.
Jo personalment fa anys que no assisteixo a cap partit de la selecció de futbol de Catalunya perquè penso que és una presa de pèl. Els ciutadans i ciutadanes ja ens hem mullat moltes vegades a favor de la seleccions nacionals catalanes, ja sigui recollint més de 500.00 firmes com omplint en altres ocasions el Camp Nou o l'Estadi de Montjuïc.
En canvi la classe política només s'ha mogut per sortir en la foto però no han aconseguit res. Els jugadors professionals, aquells que cobren milions d'euros, tampoc han mogut ni un dit. Si tant desitgen jugar amb la selecció catalana també s'han de mutllar i renunciar a jugar amb altres seleccions com l'espanyola i anar més enllà del paripè que fan cada nadal jugant un partit amistós.
Penso que anar a aquests partits només serveix per finançar a una Federació Catalana de Futbol que no és res més que una "administració" burocràtica més d'aquesta societat. Evidentment respecto a totes aquelles persones que assisteixen a aquests partits per reivindicar l'existència de la nació catalana però penso que la nació es contrueix en el dia a dia i en la lluita política per la nostra llibertat com a poble i com a persones.
Aquests serveixen perquè la classe política i els jugadors professionals es rentin la seva imatge però en el fons ells no faran cap pas per assolir la oficialitat de les seleccions catalanes perquè això passa per aconseguir la llibertat dels Països Catalans. No ens enganyem, no hi ha una altra via...
Jo personalment fa anys que no assisteixo a cap partit de la selecció de futbol de Catalunya perquè penso que és una presa de pèl. Els ciutadans i ciutadanes ja ens hem mullat moltes vegades a favor de la seleccions nacionals catalanes, ja sigui recollint més de 500.00 firmes com omplint en altres ocasions el Camp Nou o l'Estadi de Montjuïc.
En canvi la classe política només s'ha mogut per sortir en la foto però no han aconseguit res. Els jugadors professionals, aquells que cobren milions d'euros, tampoc han mogut ni un dit. Si tant desitgen jugar amb la selecció catalana també s'han de mutllar i renunciar a jugar amb altres seleccions com l'espanyola i anar més enllà del paripè que fan cada nadal jugant un partit amistós.
Penso que anar a aquests partits només serveix per finançar a una Federació Catalana de Futbol que no és res més que una "administració" burocràtica més d'aquesta societat. Evidentment respecto a totes aquelles persones que assisteixen a aquests partits per reivindicar l'existència de la nació catalana però penso que la nació es contrueix en el dia a dia i en la lluita política per la nostra llibertat com a poble i com a persones.
Aquests serveixen perquè la classe política i els jugadors professionals es rentin la seva imatge però en el fons ells no faran cap pas per assolir la oficialitat de les seleccions catalanes perquè això passa per aconseguir la llibertat dels Països Catalans. No ens enganyem, no hi ha una altra via...
divendres 4 de desembre de 2009
El ple municipal de Molins de Rei demana la llibertat d'Amadeu Casellas
En el passat ple municipal de l’Ajuntament de Molins de Rei del 2 de desembre de 2009 es va aprovar una moció de la CUP per demanar la llibertat del pres anarquista Amadeu Casellas. Aquesta moció va ser proposada pel grup de suport de Molins de la campanya per la Llibertat de l’Amadeu i des de la CUP la vàrem presentar al ple municipal. Va rebre 14 vots a favor (CUP, ERC, CiU, Iniciativa i Esquerra) i 5 abstencions (PSC, PP)Evidentment, la CUP també compartim plenament el contingut de la moció ja que entenem que el cas de l’Amadeu és una prova més que posa en evidència, un cop més, aquest “suposat” estat de dret i aquesta falsa democràcia.
Malgrat que la moció va ser modificada per tal què pogués ser aprovada justificant la petició de llibertat per raons humanitaries, des de la CUP entenem que existeixen moltes raons per demanar la llibertat immediata d’en Amadeu Casellas, tant per motius legals reconeguts en la mateixa legislació, com per motius polítics i de classe.
Mantenir a l’Amadeu en la presó només té una clara justificació, que no és una altre que criminalitzar i perseguir a totes aquelles persones que s’enfronten a l’estat i al capitalisme. Aquest fet encara és més evident avui en dia veient casos com que el Sr. Millet continua en llibertat després que la classe política estigués anys mirant cap a una altra banda.
Des de la CUP ens felicitem doncs per l’aprovació de la moció perquè entenem què cal denunciar aquesta situació en qualsevol instència i és important que també les administracions es posicionin en aquest sentit. Esperem que es repeteixin aquests posicionament en altres ajuntaments per tal de poder trencar el silenci mediàtic que envolta aquest cas.
Veure moció de la CUP per la llibertat d'Amadeu Casellas
Més informació: http://llibertatamadeu.blogspot.com/
Problemes i crisi a l’equip de govern
Davant de la sorpresa de tothom, en el passat ple municipal del 2 de desembre, el regidor Jordi Romeu (IiE) anunciava que votava en contra del pressupost municipal i anunciava que renunciava a ser regidor de cultura però no renunciava a la seva acta de regidor. Avui a Ràdio Molins ha explicat que ell va ser escollit a través de les eleccions primàries i per tant va assumir un compromís per 4 anys. Podeu llegir els seus motius en el seu bloc.
En Jordi va denunciar que ell com a regidor de l’equip de govern (IiE, ERC, CiU) no havia pogut participar en el debat per elaborar el Pressupost Municipal del 2010 i denunciava que es sentia com un regidor de segona.
Les paraules d’en Jordi només fan que evidenciar la mala maror que existia en l’equip de govern des de fa temps i concretament dins d’Iniciativa i Esquerra (IiE). Personalment no entenc com un regidor que forma part d’un govern no pot participar en el debat del pressupost i més quan parlem d’un equip de govern que sempre parla de participació ciutadana però a la pràctica no l’aplica ni internament ni amb l’oposició.
Hi ha altres regidors/es de l’equip de govern que comparteixen les paraules que va dir en Jordi en el ple municipal i a partir d’ara veurem com solucionen aquest assumpte. Primer caldrà veure si en Jordi Romeu continua en l’equip de govern i quina regidoria assumiria o si acabarà en el grup mixt. Caldrà veure què passa amb el projecte d’Iniciativa i Esquerra (IiE) i si ENMR continua donant suport a aquesta candidatura.
Caldrà veure, en definitiva, com afecta aquest assumpte a l’estabilitat de l’equip de govern ja que pot ser el detonant per accentuar les tensions que hi ha entre els 3 partits polítics i que fins ara no havien tingut reflex en l’opinió pública. En les properes setmanes veurem què passa….
En Jordi va denunciar que ell com a regidor de l’equip de govern (IiE, ERC, CiU) no havia pogut participar en el debat per elaborar el Pressupost Municipal del 2010 i denunciava que es sentia com un regidor de segona.
Les paraules d’en Jordi només fan que evidenciar la mala maror que existia en l’equip de govern des de fa temps i concretament dins d’Iniciativa i Esquerra (IiE). Personalment no entenc com un regidor que forma part d’un govern no pot participar en el debat del pressupost i més quan parlem d’un equip de govern que sempre parla de participació ciutadana però a la pràctica no l’aplica ni internament ni amb l’oposició.
Hi ha altres regidors/es de l’equip de govern que comparteixen les paraules que va dir en Jordi en el ple municipal i a partir d’ara veurem com solucionen aquest assumpte. Primer caldrà veure si en Jordi Romeu continua en l’equip de govern i quina regidoria assumiria o si acabarà en el grup mixt. Caldrà veure què passa amb el projecte d’Iniciativa i Esquerra (IiE) i si ENMR continua donant suport a aquesta candidatura.
Caldrà veure, en definitiva, com afecta aquest assumpte a l’estabilitat de l’equip de govern ja que pot ser el detonant per accentuar les tensions que hi ha entre els 3 partits polítics i que fins ara no havien tingut reflex en l’opinió pública. En les properes setmanes veurem què passa….
divendres 27 de novembre de 2009
La situació a Euskal Herria: parlant-ne lliurement i sense intermediaris
Dos representants de l’esquerra abertzale, Tasio Erkizia i Gabi Basáñez, van visitar Molins de Rei en el marc de la gira per diverses viles catalanes, convidats per la CUP, l’Ateneu Mulei i Endavant. L’acte es va realitzar el dilluns 23 de novembre de 2009 a la sala d’Actes del Poliesportiu Municipal. L’objectiu d’aquests actes arreu del territori és explicar el procés de reflexió en el qual està immers l’independentisme basc, per donar sortida a la situació de conflicte polític i obrir un nou escenari de pau i llibertat.La repressió que l’Estat espanyol manté sobre qualsevol expressió pública de l’esquerra abertzale dificulta que aquests plantejaments polítics puguin debatre’s amb normalitat. Sense anar més lluny, fa poc més d’un mes que van ser detinguts Arnaldo Otegi, Rafa Díez i una sèrie de dirigents abertzales que jugarien un paper important en el desplegament de les propostes de pau i negociació. Actualment hi ha més de 200 dirigents polítics abertzales empresonats.
Tanmateix, l’esquerra abertzale no desisteix. Hi ha una sèrie d’elements que indiquen que la voluntat de canvi polític segueix present en la societat basca. Des de la vaga general que la majoria sindical sobiranista (ELA, LAB i altres sindicats) van convocar el passat 21 de maig fins a la massiva assistència a la manifestació en protesta per les detencions dels dirigents abertzales, manifestació la qual va assistir fins i tot la plana major de la direcció del PNB.
En l’altra banda trobem un pacte de ferro entre el PSOE i el PP, que comparteixen una mateixa raó d’Estat respecte la qüestió basca, un paral•lelisme que podem establir en el cas dels Països Catalans.
L’acte també va fer referència especialment a la dimensió internacional del procés de pau. Després d’afirmar que l’esquerra abertzale sempre ha seguit amb atenció l’evolució del procés de pau a Irlanda del Nord, també es va recordar, entre altres episodis, la considerable solidaritat recollida entre la societat catalana arran del tancament del diari Egunkaria. Així mateix, Tasio Erkizia i Gabi Basáñez es van mostrar molt interessats en el procés de consultes sobre la independència que està vivint el nostre país.
Des de la CUP vam reiterar el nostre compromís amb la causa de l’independentisme basc i el nostre interès perquè s’obri el procés de diàleg i reconeixement de drets a Euskal Herria. Així ho hem fet sempre que ha calgut pronunciar-nos al respecte en el Ple municipal, per exemple. Tanmateix, el nostre posicionament sovint s’ha tergiversat des d’uns partits catalans malauradament segrestats per una visió del conflicte fixada segons les coordenades del constitucionalisme espanyol. Cal lamentar qualsevol tipus de violència però també cal lamentar la covardia dels partits que són incapaços d’oferir una visió política del conflicte basc, més enllà del sensacionalisme i les visions esbiaixades que ens arriben a través dels mitjans de comunicació espanyols.
Construïm unes relacions lliures de violència!
Comentari radiofònic del regidor Àlex Maymó en l'espai Raó del Regidor del mes de novembre de 2009 de Ràdio Molins de Rei.
Avui dia, la forma més restringida d’entendre la violència de gènere suposa identificar-la amb actes de violència física entre un home i una dona. És la cara més dramàtica de la violència visible del patriarcat, i és que a data d’avui ja hi ha 22 dones mortes als Països Catalans al 2009.
Durant anys, el moviment feminista va denunciar públicament aquest tipus de violència que sovint acaba amb assassinat, i que les institucions i els mitjans de comunicació de masses silenciaven. Amb el temps, sembla que els canals oficials no han tingut més remei que reconèixer i denunciar també aquesta crueltat impune, això sí, oferint solucions exclusivament policials a una violència que és inherent al patriarcat. Amb totes les mancances i despropòsits és cert que s’ha avançat al menys cap al rebuig social de la cara més visible de la violència contra les dones.
Però la realitat és que s’ha fet ben poc per identificar, denunciar i lluitar contra les causes profundes, latents, sovint imperceptibles, d’aquesta violència última i visible. Els maltractaments sistemàtics que acaben en assassinat i que els mitjans de comunicació ens ofereixen com un espectacle més de reality show, no són més que la xicoteta punta d’un enorme iceberg de relacions desiguals de gènere, basades en una divisió i subordinació de tasques en funció del sexe de les persones, que es valoren socialment de manera desigual, i que es justifiquen per unes suposades diferències naturals.
I és aquí on entra en joc la violència de gènere invisible que totes i tots patim quotidianament quan ens diuen amb quines joguines hem de jugar a la infantesa, quan a través del tracte rebut a l’escola i dins la família ens fan creure que les dones son més febles i dòcils, o més responsables davant els altres, quan ens imposen uns cànons estètics que fan del cos el centre de la identitat femenina, quan controlen el propi cos i avortar és un delicte, etc…
Tots aquests dispositius configuren una enorme xarxa de violència invisible que ens programa, a totes i tots, com a víctimes potencials de la violència física i psíquica més directa, i que alhora, no ens enganyem, programa els homes, a tots, com a potencials agressors. Només alguns casos acabaran en agressió directa. La resta conduiran a petites desavinences i discussions, o a llargues relacions infelices.
Això és el que volem ressaltar quan denunciem el caràcter estructural de la violència de gènere, i la idea que tots i totes no només la patim passivament, sinó que contribuïm activament a reproduir-la, en tant que participem del joc quotidià de les relacions entre homes i dones amb les mateixes normes que se’ns han ensenyat. Quan reclamem unes relacions lliures de violència, ens referim tant a la violència visible com a la invisible, i per tant, reclamem una lluita constant i quotidiana per construir unes relacions personals, socials i econòmiques lliures de desigualtats. És per això que hem d’estar alerta en cada moment, en tota situació, per a poder identificar cada actitud, cada acte, cada comentari o tractament sexista, i crear els mecanismes necessaris per a combatre’ls amb contundència i no des de la superficialitat de les institucions gestores del capitalisme patriarcal, sistema basat en les desigualtats i la divisió i que per tant no té cap interès real en acabar amb les causes profundes de la violència de gènere. Hem d’acabar amb el patriarcat, amb la violència invisible i la visible, per poder construir unes relacions lliures de violència.
Avui dia, la forma més restringida d’entendre la violència de gènere suposa identificar-la amb actes de violència física entre un home i una dona. És la cara més dramàtica de la violència visible del patriarcat, i és que a data d’avui ja hi ha 22 dones mortes als Països Catalans al 2009.
Durant anys, el moviment feminista va denunciar públicament aquest tipus de violència que sovint acaba amb assassinat, i que les institucions i els mitjans de comunicació de masses silenciaven. Amb el temps, sembla que els canals oficials no han tingut més remei que reconèixer i denunciar també aquesta crueltat impune, això sí, oferint solucions exclusivament policials a una violència que és inherent al patriarcat. Amb totes les mancances i despropòsits és cert que s’ha avançat al menys cap al rebuig social de la cara més visible de la violència contra les dones.
Però la realitat és que s’ha fet ben poc per identificar, denunciar i lluitar contra les causes profundes, latents, sovint imperceptibles, d’aquesta violència última i visible. Els maltractaments sistemàtics que acaben en assassinat i que els mitjans de comunicació ens ofereixen com un espectacle més de reality show, no són més que la xicoteta punta d’un enorme iceberg de relacions desiguals de gènere, basades en una divisió i subordinació de tasques en funció del sexe de les persones, que es valoren socialment de manera desigual, i que es justifiquen per unes suposades diferències naturals.
I és aquí on entra en joc la violència de gènere invisible que totes i tots patim quotidianament quan ens diuen amb quines joguines hem de jugar a la infantesa, quan a través del tracte rebut a l’escola i dins la família ens fan creure que les dones son més febles i dòcils, o més responsables davant els altres, quan ens imposen uns cànons estètics que fan del cos el centre de la identitat femenina, quan controlen el propi cos i avortar és un delicte, etc…
Tots aquests dispositius configuren una enorme xarxa de violència invisible que ens programa, a totes i tots, com a víctimes potencials de la violència física i psíquica més directa, i que alhora, no ens enganyem, programa els homes, a tots, com a potencials agressors. Només alguns casos acabaran en agressió directa. La resta conduiran a petites desavinences i discussions, o a llargues relacions infelices.
Això és el que volem ressaltar quan denunciem el caràcter estructural de la violència de gènere, i la idea que tots i totes no només la patim passivament, sinó que contribuïm activament a reproduir-la, en tant que participem del joc quotidià de les relacions entre homes i dones amb les mateixes normes que se’ns han ensenyat. Quan reclamem unes relacions lliures de violència, ens referim tant a la violència visible com a la invisible, i per tant, reclamem una lluita constant i quotidiana per construir unes relacions personals, socials i econòmiques lliures de desigualtats. És per això que hem d’estar alerta en cada moment, en tota situació, per a poder identificar cada actitud, cada acte, cada comentari o tractament sexista, i crear els mecanismes necessaris per a combatre’ls amb contundència i no des de la superficialitat de les institucions gestores del capitalisme patriarcal, sistema basat en les desigualtats i la divisió i que per tant no té cap interès real en acabar amb les causes profundes de la violència de gènere. Hem d’acabar amb el patriarcat, amb la violència invisible i la visible, per poder construir unes relacions lliures de violència.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
