dijous, 30 d’abril de 2009

Dos molinencs/ques han estat detingudes per una acció solidària

Dues persones s'han despenjat a un quart de deu del matí del pont de l'autopista B-23, a l'alçada de la TV3, i han desplegat una pancarta on es llegia "Insubmissió a les penes-multa".

L'objectiu d'aquesta acció és denunciar públicament la situació d'una persona que s'ha declarat insubmisa a pagar una pena-multa, motiu pel qual està complint 10 dies de presó al Centre Penitenciari de Quatre Camins.

A més l'acció s'emmarca en una campanya de denúncia a les penes-multa que, a part de ser una eina per castigar i desgastar econòmicament a les persones i als moviments socials amb opinions crítiques, són una mesura injusta que l'únic que fan és castigar la pobresa, ja que només permeten evadir la presó a aquelles persones que tenen prous recursos econòmics per pagar-ho.

Aquesta acció concideix quan es compleix el tercer dia des de l'ingrés a la presó de la persona insubmisa. El jutjat numero 1 d'Esplugues el va condemnar a complir 10 dies de presó arrel d'una acció de denúncia pública del projecte urbanísitic i especulatiu Pla Caufec.

Des d'aquí evidentment em solidaritzo amb aquests dos molinencs/ques i en demano la seva absolució i la llibertat immediata ja que ara mateix es troben detinguts a la Comissaria dels Mossos a Esplugues de Llobregat.

A continuació us reprodueixo un comunicat referent al tall de la carretera que es va produir ahir a Molins:


MOLINS, VILA SOLIDÀRIA I INSUBMISSA!

Després de la detenció i l'ingrés a presó del veí d'Esplugues, insubmís a les p€n€s multa, el passat dilluns, Molins s'ha afegit a les mostres de solidaritat:

A la vila, avui dimecres 29 d'abril a les 8 del matí, un grup de persones solidàries tallaven el trànsit de l'Avinguda Barcelona a l'alçada de la plaça de la Bàscula amb cadenes, balles i una pancarta on s'hi llegia “A LA REPRESSIÓ: DESOBEDIÈNCIA. A LES P€N€S MULTA: INSUBMISSIÓ” en un intent de visibilitzar un conflicte silenciat pels que s'omplen les mans de din€rs. A plena hora punta, la carretera ha estat tallada durant mitja hora, i a l'acció no hi ha hagut ni identificades ni detingudes.

La llibertat no té preu!
Si toquen a una, ens toquen a totes!

SOLIDÀRIES, DESOBEDIENTS I INSUBMISSES DE MOLINS
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/370891/index.php


Presentació de la candidatura INICIATIVA INTERNACIONALISTA

El proper divendres 8 de maig es presenta la candidatura INICIATIVA INTERNACIONALISTA per les eleccions europees del 7 de juny de 2009. Aquest serà el primer acte organitzat pel Comitè de Suport dels Països Catalans a aquesta candidatura i amb la qual es donarà el tret de sortida a la precampanya de cara a les eleccions europees.

dimarts, 28 d’abril de 2009

Dades de l'atur a Molins de Rei

Si cliqueu en la imatge podreu veure diferents gràfiques sobre l'evolució de l'atur a Molins de Rei entre el març de 2008 i el març de 2009. Aquestes dades han estat facilitades pel mateix Ajuntament de Molins de Rei en el marc de la Comissió Informativa de Desenvolupament i Promoció Estratègica Local, on des de l'oposició vàrem demanar que se'ns mantingués informats sobre l'evolució del número de desocupats/des.

En línies generals caldria destacar:
  • En un any hem passat de 852 persones a l'atur a 1.431 persones, cosa que representa un increment del 68%.
  • L'increment de l'atur masculí ha estat del 101 % i en canvi l'atur femení ha augmentat en un 47%, tot i que l'índex d'atur de les dones continua sent més alt.
  • Molins de Rei es situa sobre l'11% d'atur, mentre que les dades al Baix Llobregat son d'un 12,8%, a Catalunya un 12,7% i al global de l'estat espanyol un 15,6%.
La situació cada cop és més crítica i tots i totes coneixem algun amic o amiga que s'ha quedat a l'atur i realment és molt complicat avui en dia trobar feina. Per desgràcia les administracions es passen la pilota però no estan posant gaires mesures per crear més llocs de treball. Els ajuntaments al·leguen que no tenen prou recursos però tampoc estan presionant prou a les administracions supramunicipals perquè ja se sap que és on manen els seus dirigents polítics del partit i no sigui que s'enfadin si presionen massa... Tenim Collserola plena d'arbres caiguts amb el perill que això comporta i la Generalitat de Catalunya només va destinar 9 persones a la zona de Sant Cugat del Vallès, quan a Collserola hi ha més de 60.000 arbres caiguts. Això només és un exemple que evidencia en quina línia estan actuant les administracions, més pendents de salvar als bancs i als sectors "estratègics" que no pas a crear llocs de treball en benefici de la comunitat.


dilluns, 27 d’abril de 2009

Jornades pel 1r de Maig a Molins de Rei

Aquest any, per primera vegada en bastants anys, es realitzaran una sèrie d'actes en motiu del Primer de Maig. Els actes estan organitzats per diferents persones dels moviments socials i polítics de l'esquerra anticapitalista i seran els següents:

XERRADA SOBRE LA LLUITA DELS TREBALLADORS DEL BAIX LLOBREGAT
A càrrec d'un representant de l'empresa Esteban Ikeda i un delegat de la CGT
dimecres 29 d'abril 20:00h al Casal Popular Quinze Arcades (Plaça de la Creu 17, Molins)Justificació completa

CERCAVILA REIVINDICATIVA
dijous 30 d'abril 20:00h Plaça de l'Ajuntament
Cinefòrum "Sacco y Vanzetti" i entrepans a preus populars (al finalitzar a la Plaça de la Llibertat)

EXPOSICIÓ HISTÒRICA SOBRE EL PRIMER DE MAIG
dissabte 2 de maig de 17:00h a 21:00h a la Plaça de la Creu (hi haurà cafeta)

CONCERT
dissabte 2 de maig 22:00h CSO l'Eskondite
amb els grups: Poca Broma, Cruje + punxa discos

Manifest del Primer de Maig a Molins

A banda dels actes a Molins de Rei, el divendres 1 de maig hi ha la manifestació anticapitalista unitària a les 17:30h a la plaça Universitat de Barcelona.


Resultats de l'enquesta sobre els principals problemes de Molins de Rei

Després d'unes quantes setmanes en què els visitants al meu bloc heu pogut votar en aquesta enquesta els resultats han estat els següents segons el percentatge de molinencs i molinenques que creuen que els següents aspectes son un problema:

54 % Accés a un habitatge digne
41 % Degradació de l'espai natural
36 % Desprestigi de l'equip de govern
34 % Mala execució de les obres
29 % La precarietat i l'atur
29 % Els aparcaments
25 % El trànsit pel nucli urbà
21 % El control policial
10 % La immigració
08 % La neteja dels carrers
06 % La inseguretat ciutadana

El número de votants en l'esquesta ha estat de 75 persones. No és una mostra massa gran però si que representativa. També cal dir que malgrat que el meu bloc el visita gent de diferents ideologies si que segurament el percentatge de persones properes a la CUP és més gran que en la globalitat del municipi. Tot i així crec que poden servir aquestes dades com a orientació de quins son els principals problemes de Molins de Rei.

És evident que el tema de l'habitatge en el cas de Molins de Rei ha estat abandonat per l'equip de govern. Tot i que el model de protecció oficial no és el més adient per combatre l'especulació, des de la legislatura 1999-2003 no s'ha construit ni un sol pis en aquesta modalitat. Els pisos de lloguer per la gent jove s'han començat a construir quan havien d'estar acabats abans del 2007 i no serà fins al 2010 que els veurem fets.

També és evident que la degradació de l'espai natural és una preocupació generalitzada, tant pel que fa al riu Llobregat com pel que fa a la Serra de Collserola. En els últims anys hem vist com les obres de l'innecessari AVE ens han destrossat novament el riu Llobregat, els Aiguamolls i el seu entorn. La Serra de Collserola continua patint agressions urbanístiques i continua estant en un estat pèssim de conservació degut als pocs recursos que s'hi destinen i s'ha agreujat ara encara més amb els efectes del temporal de vent.

També és notori el desprestigi de l'equip de govern, alimentat per exemple per la mala execució de les obres públiques, com ens tenen acostumats últimament. Problemes com l'atur segurament cada cop seran més preocupants ja que l'atur ha augmentat en un 70% entre març del 2008 i març del 2009. El tema dels aparcaments i el trànsit continuaran sent un problema fins que, entre d'altres coses, l'equip de govern presenti d'una vegada per totes el Pla de Mobilitat, que porta aturat uns quants anys.

I sobre el control policial considerat com a problema doncs ens estem referint a certes actuacions polèmiques dels Mossos d'Esquadra principalment com dessalotjaments il·legals, desplegaments desproporcionats per concentracions, pressió constant a moviments socials, etc...

Com a problemes menys preocupants cal parlar, segons l'enquesta, de la immigració (a Molins tenim uns índexs molt baixos), de la inseguretat ciutadana i de la neteja dels carrers.

diumenge, 26 d’abril de 2009

25 d'abril a Torrent i València

Aquest dissabte 25 d'abril he baixat cap al País Valencià per participar en els actes de la diada del 25 d'Abril. Feia bastant anys que no hi baixava i per tant ja tocava participar en aquesta diada nacional dels Països Catalans. Malgrat que alguns ho vulguin silenciar es va tornar a demostrar que també al sud de la nació hi ha molta gent que lluita també per l'alliberament nacional i social dels Països Catalans.

A les 7 del matí vàrem sortir en autocar des de Molins de Rei en direcció a Torrent, ciutat molt propera a la ciutat de València. Allà s'hi va realitzar una manifestació i acte polític organitzat per la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI). Unes 300 persones vàrem manifestar-nos pels carrers de la capital de l'Horta Sud. Després d'un acte polític molt ben estructurat i amb uns bons parlaments vàrem dinar allà. Més tard ens vàrem desplaçar a València.

Cap a dos quarts de set es va iniciar la manifestació de València. Enguany convocava en solitari l'esquerra independentista i per tant era tot un repte veure quina resposta hi hauria. Tota la feina feta pels companys i companyes del País Valencià es va veure recompensada amb una assistència més que satisfactòria. Unes 5.000 persones es van manifestar en la primera diada del 25 d'abril en molts anys que no estava convocada també per Acció Cultural del País Valencià (ACPV).

Crec que podem fer una valoració molt positiva dels actes del 25 d'abril i des de Molins de Rei hem de prendre el compromís de continuar organitzant un autocar des del Baix Llobregat per baixar a la diada del 25 d'abril i així de pas conèixer més d'aprop la realitat del sud de la nació.

Per a més informació:

Cinc mil persones prenen els carrers de València per la llibertat dels Països Catalans (Llibertat.cat)


divendres, 24 d’abril de 2009

Es crea la secció local d'UPyD a Molins de Rei

Avui a la Junta de Portaveus ens han informat que Unión Progreso y Democracia (UPyD) ha demanat que singuin inclosos en el cens de partits polítics de Molins de Rei. Buscant per la xarxa he trobat que fa pocs dies han creat un bloc del Comitè Local de Molins - Pallejà - Sant Feliu.

Just abans de les anteriors eleccions municipals ja van ser llavors Ciutadans qui van intentar organitzar-se a la nostra vila per muntar una candidatura a les eleccions municipals. Aquell intent per sort no va tenir èxit degut a la poca gent que eren.

Espero i desitjo que ara UPyD tingui el mateix èxit que la gent de Ciutadans perquè crec que una formació política com aquesta no aporta res de positiu. Fan una política similar a Ciutadans. És l'espanyolisme pur i dur però "maquillat" perquè ens creiem que són un partit polític diferent i modern però a l'hora de la veritat no deixen de parlar de la "unidad de la patria" i la "imposición del catalán".

Aquest partit centra la seva política en denunciar una suposada imposició del català i defensant el "bilingüisme", tal i com fa també la Falange. En la dictadura van prohibir el català però com que ara això seria massa fort es dediquen a defensar el bilingüisme perquè saben que això a la llarga farà que el català quedi reduït a un àmbit molt petit.

Ja n'he parlat en altres ocasions en el meu bloc i segueixo pensant que aquesta gent el que han de fer és marxar dels Països Catalans perquè en realitat no els hi agrada que existeixi el català. La realitat no és una altre que la nostra llengua està perdent el seu ús social i encara en molts àmbits el castellà és la llengua majoritaria i som precisament la majoria de catalanoparlants els que som bilingues mentre que els castellanoparlants en un percentatge molt elevat només utilitzen el castellà.

Jo no tinc cap problema en què una persona parli en castellà i jo soc el primer que en moltes ocasions també l'utilitzo. És més, estic orgullós de saber parlar i escriure aquesta llengua. El que no entenc ni accepto és que hi hagi gent que s'inventi la història de la persecució del castellà a Catalunya (ja no parlo dels Països Catalans perquè a València seria encara més absurd parlar de persecució del castellà). Veurem què acaben fent aquesta gent a Molins de Rei....

dimecres, 22 d’abril de 2009

Ara és el moment: Apaguem les nuclears!


L’energia nuclear té efectes molt nocius sobre la salut i el medi, sobretot si se’n considera tot el cicle, des de la mineria de l’urani fins als residus. Radiacions ionitzants que provoquen mutacions, malformacions, càncers i alteracions del sistema immunològic, descomunals moviments de materials, enormes emissions de CO2 en la mineria, el processament de l’urani (un recurs no renobable, escàs i cada vegada més car, insuficiente per abastir gaire temps més el nombre actual de reactors) i la construcció de les centrals, intractabilitat, avui per avui i en un futur molt llarg, dels residus… A més a més, el cicle civil de l’energia nuclear té nombrosos punts de contacte amb el cicle militar, com ho evidencia el conflicte amb l’Iran pel seu programa nuclear. I, per a acabar-ho d’adobar, si se’n contempla tot el cicle, és una ruina económica, solament amagada pel fet que les inversions les paguem entre tots i totes, via impostos i recàrrecs tarifaris, mentre els beneficis, lliures de costos, són per a uns pocs (se’ls enduen grans empreses).

I les alternatives estan ja disponibles: l’energia solar, la fotovoltaica, la geotérmica, la de la biomassa, sàviament i adequadament combinades segons les necessitats i les disponibilitats locals, l’aproximació dels centres productors d’electricitat i de les àrees de consum i, sobretot, una política d’estalvi energètic ben conduïda, essent molt més respectuoses amb la salut i el medi, substituiran amb avantatge la nuclear.

A l’Estat espanyol tenim vuit centrals nuclears en funcionament, una de tancada i Vandellòs I en procés de desmantellament, de les quals tres, Ascó I, Ascó II i Vandellòs II estan a les Terres de l’Ebre. Les tres que funcionen a casa nostra han tingut, en els darrers anys, amb el 40 per cent de la potència de totes les centrals nuclears de l’estat, més del 60 per cent dels incidents comunicables al CSN i el 75 per cent dels incidents greus (tres de quatre).

Amb aquest perill i aquesta hipoteca vivim a Catalunya, especialment a les Terres de l’Ebre. I ni tan sols aquestes Terres s’han vist compensades amb una major riquesa social i material. La Ribera d’Ebre, la primera comarca catalana en PIB, és de les darreres en renda familiar disponible i de les primeres en pobresa oficial. Ascó i Vandellòs no han fet sinó perdre població des que hi ha les nuclears.

El president Zapatero va anunciar en la seva primera investidura la presentació d’un calendari de tancament de les centrals nuclears en un termini raonable.

Les llicències d’activitat d’Ascó I i Vandellòs II espiren el 2010 i la d’Ascó II, el 2011. És un bon moment perquè el president Zapatero comenci a complir la seva promesa, sense necessitat de lleis ni decrets-llei de difícil i problemática tramitació. Simplement, pot no renovar, l’any que ve i el següent, les llicències d’Ascó I, Ascó II i Vandellòs II.

D’aquí que les entitats sotasignants unim els nostres esforços a la campanya APAGUEM LES NUCLEARS per la no renovació de les llicències d’Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, campanya centrada en la recollida de desenes de milers de signatures de ciutadans i ciutadanes de Catalunya en suport a la presentació al Parlament d’una proposta de resolució exigint al govern central aquesta no renovació.

Perquè és posible viure sense nuclears:

APAGUEM LES NUCLEARS!

Des de la CUP de Molins de Rei ens hem adherit al manifest que acabeu de llegir i a la campanya Apaguem les Nuclears. Si voleu signar podeu fer-ho a la nostra parada demà durant la diada de Sant Jordi (estarem a la plaça de la Creu) o també podeu signar permanentment a:
  • CEPA, Plaça Catalunya 22 entresòl 1º
  • La Bodegueta, Pintor Fortuny 14
  • Llibreria Barba, Rafael Casanova 45

dimarts, 21 d’abril de 2009

Un jutge de Bilbao reconeix implícitament que les víctimes del "terrorisme" son feixistes

Estem en un estat en què les institucions judicials estan plenes d'elements feixistes i perden el seu temps en causes judicials que no son res més que provocacions en tota regla. Ara un jutge de Bilbao ha demanat a l'Ajuntament del municipi basc d'Etxebarri que retiri el nom d'una plaça perquè està dedicada a Txiki i Otaegi, dos militants d'ETA assassinats l'any 1975 per l'estat franquista.

El jutge al·lega que otorgar el nom d'aquesta plaça a aquests dos militants antifranquistes no és acceptable perquè "eran dos terroristas autores de varios delitos por su pertenencia a la banda terrorista, vulnerando el derecho fundamental recogido en la Constitución como es el del honor y la dignidad".

Suposo que el jutge li importa ben poc que aquestes dues persones fossin assassinades en virtut de l'aplicació de la pena de mort per part d'una dictadura com la franquista. Tampoc li deu importar gaire a les autoanomenades associacions de "víctimes del terrorisme", que dediquen gran part del seu temps a posar querelles contra diversos ajuntaments, cosa que demostra que també els hi molesta que es facin homenatges a persones que van lluitar contra el franquisme. I per acabar d'arreglar-ho ve el Sr. Jutge i reconeix que el nom de la plaça atempta contra l'honor, l'honor dels feixistes, clar està.

La CUP de Vilafranca del Penedès demostra un cop més la seva coherència

L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès va viure ahir dilluns un dia històric: després de mesos de negociacions, una moció de censura signada per CiU, la CUP i Esquerra ha fet fora del govern el PSC, on hi era des de feia trenta anys. A partir d'avui, doncs, governarà CiU, tot i que també ho farà en minoria, perquè la CUP i ERC han optat per quedar-se a l'oposició.

L'assemblea de la Candidatura d'Unitat Popular va decidir donar suport a la moció a mitjans de març, un gest que qualificaren de 'responsabilitat política', tenint en compte la situació de bloqueig que hi havia al consistori. Tanmateix, la CUP ja ha advertit que el suport a la moció ha estat un acord puntual amb les altres forces polítiques i que continuaria fent una oposició contundent. De fet, durant les negociacions, la CUP va fer públic el document "Cinc motors pel canvi", que inclou el seu programa de govern per als dos anys vinents, i és amb aquest document amb què basaran el seu treball fins a les properes eleccions municipals.

D'una altra banda, la Candidatura d'Unitat Popular ha tret al carrer avui un nou número del periòdic l'Arrel, que tots els veïns de Vilafranca rebran a la seva bústia, on s'hi poden llegir els arguments que han portat l'organització a donar suport a aquesta moció de censura.

Cal recordar també que l'anunci de la CUP d'afegir-se a fer fora el PSC del govern local va empènyer l'alcalde Marcel Esteve a presentar la seva dimissió.

Ja en les últimes setmanes alguns sectors mediàtics estan acusant a la CUP de posar a la dreta al govern de Vilafranca del Penedès. Evidentment aquesta campanya és degut a la ràbia de gent del PSC-PSOE, que veuen com perden una de les seves alcaldies històriques. A l'hora de la veritat jo no veig gaires diferències entre PSC i CiU i el fet més important és que la CUP no ha signat aquesta moció de censura a canvi de poltrones sinó que ho han fet donada la situació de paràlisi que es vivia.

El PSC durant aquests 2 anys no ha estat capaç de negociar amb els grups de l'oposició i ara tocarà veure el que farà CiU ja que també hauran de negociar per tirar endavant els seus projectes. La CUP, com a tercera força al consistori, amb 2 regidors i amb 1.643 vots, continuarà sent la garantia a l'hora d'aplicar-se polítiques que vagin en el benefici del poble.

La posició de la CUP, fés el que fés, era compromesa perquè sinó firmava la moció de censura mantenia en el poder al PSC i també se li hagués acusat de tot... La CUP de Vilafranca porta 6 anys en el consistori vilafranquí i en aquest tema sempre ha actuat amb transparència i coherència i això ha estat la garantia del creixement que ha tingut en les últimes eleccions municipals.

Ara veurem com es desenvolupen els esdeveniments però ha de ser el poble de Vilafranca del Penedès qui valori en les properes eleccions quin paper ha exercit cada formació política i segurament llavors molts d'aquests que intenten intoxicar la feina de la CUP hauran de callar.

El bilingüisme trepitja la nostra llengua. Als Països Catalans, en català!

Avui, la situació de la nostra llengua al conjunt del nostre país és una situació difícil. Les tres dècades d’autonomisme no ens han dut a cap normalització, el bilingüisme oficial ha limitat la recuperació del català, legitimant la imposició espanyola després de 40 anys de dictadura, i després els atacs i agressions dels estats contra la nostra llengua i cultura pròpies no només no s’han aturat, sinó que s’incrementen cada dia.

L’any 1979, fa justament 30 anys, es publicava a la revista Els Marges, el manifest “Una nació sense Estat, un poble sense llengua”, un text que, en el moment d’implantació del règim autonòmic, ja feia un diagnòstic molt lúcid de les causes de la greu situació de la nostra llengua. Analitzava amb gran encert l’efecte que havien tingut l’eliminació de les institucions polítiques pròpies, l’escola, el món associatiu i tota expressió pública de la llengua i cultura pròpia, lligada a l’arribada d’una gran onada de nouvinguts, amb un país sotmès a una forta repressió, també cultural, que en dificultava enormement la integració cultural, i finalment la uniformització de les formes de vida i cultura, derivada de la societat capitalista de postguerra al món occidental. Avui, tenim minses i parcials institucions d’autogovern, però les seves competències són limitades i completament insuficients per plantar cara a l’atac constant i sistemàtic dels Estats; tenim noves onades de població nouvinguda, i seguim sense disposar dels recursos i instruments per ajudar-los a conèixer la nostra realitat cultural i lingüística i fer-los-en partíceps; i l’agudització del capitalisme que hem viscut amb tots aquests anys de liberalisme salvatge ha agreujat el fenomen d’uniformització.

En l’actualitat, i després de trenta anys de règim autonòmic als territoris sota ocupació espanyola, i d’un encara menor reconeixement al territori sota domini francès, hem pogut constatar que aquests perills subsisteixen. A la Catalunya del Nord el català hi és completament proscrit, reduït gairebé a l’àmbit privat i sense cap reconeixement oficial. Al sud dels Pirineus l’autogovern és totalment impotent. Com a exemples, al País valencià ni tan sols l’ensenyament en llengua pròpia arriba a la major part de la població; al Principat i a les Illes, malgrat que oficialment l’ensenyament hauria de ser en català durant la primària, sovint aquest propòsit no s’aplica, i en la secundària i la Universitat el català es troba cada cop més marginat i maltractat. En altres àmbits, com l’aparell judicial i el sistema jurídic, o en molts serveis públics, el català hi retrocedeix, malgrat el suposat autogovern, per la imposició i la bel·ligerància de l’estat i els seus funcionaris colonials, i la tendència encara s’intensifica més quan aquests serveis es privatitzen ja que el control encara s’allunya més dels i les ciutadanes catalanes.

En l’àmbit de les institucions europees, que des de l’autonomisme i les classes dominants catalanes ens havien venut com la salvació, el català hi és directament vetat, ni ens podem dirigir a les institucions que diuen representar-nos en la nostra llengua, ni rebre’n encara menys cap comunicació, la Unió Europea ens deixa ben clar que sense tenir un estat no podem esperar cap mena de respecte ni reconeixement. El projecte europeu és el dels estats i els grans empresaris i financers, no el dels pobles.

Amb el capitalisme, amb un mercat cada vegada més lliure de cap control públic, i en el nostre cas, encara menys de cap poder públic propi, les empreses de la comunicació o la cultura de masses tenen les mans lliures per a aprofundir el procés d’uniformització i aculturació, igual com les tenen lliures per explotar sense límits els i les treballadores o depredar el medi ambient, imposen els seus productes de cultura de masses aliens, marginant i ignorant la llengua i la cultura que els suposa una molèstia per expandir el seu negoci i mercat sense traves.

Mentrestant, des les institucions espanyoles, amb el seu aparell judicial, amb la propaganda dels mitjans de comunicació de masses espanyols, i amb la cobertura ideològica primer de la dreta espanyola i després del conjunt de forces polítiques estatals, s’intensifiquen cada vegada més els atacs, amb l’objectiu de desmantellar els escassos espais de mínima normalitat i fer retrocedir encara més la nostra llengua. Un cop assolit el bilingüisme oficial, pel qual el castellà, imposat, és obligatori per a tothom, mentre el català només és voluntari, el següent pas serà prescindir del català, eliminar-lo de cap requisit públic i arraconar-lo a l’àmbit casolà, “conseguir el efecto sin que se note el cuidado”, com reclamaven els primers repressors de la nostra llengua. L’objectiu de l’Estat i les seves classes dominants és sempre el mateix, sota el règim de monarquia constitucional actual, sota el franquisme, amb la dictadura de Primo de Rivera, sota liberalisme jacobí, amb la repressió borbònica després de les derrotes de 1707 i 1714, o després de la Guerra dels Segadors, amb el tractat dels Pirineus: l’anorreament de la nostra llengua i cultura.

La nació catalana ha resistit tots aquests embats, fent fracassar una vegada i una altra el seu projecte assimilador i uniformitzador, i amb això, frustrant el projecte nacional de les classes dominants espanyoles. Però l’única manera d’acabar amb els atacs i agressions, amb la persecució i l’amenaça contra la nostra llengua, és disposant de les eines que ens permetin lliurement decidir sense traves el nostre destí, fent que la nostra llengua sigui respectada i pugui arribar lliurement a tots i totes les ciutadanes, fent-la llengua comuna i d’acollida per a tots i totes, vinguin d’on vinguin, acabant d’una vegada amb qualsevol forma de dominació espanyola o francesa i les seves imposicions.

És per això, també, per poder viure lliurement als Països Catalans en català, que necessitem la independència,

Esquerra Independentista del Barcelonès

23 d’abril de 2009 * Barcelona
  • 14h. Dinar popular a la UB del Raval.
  • 18:30h Manifestació, a la Rambla de Canaletes
  • 20h Acte en defensa de la llengua a la Plaça del Rei.

dilluns, 20 d’abril de 2009

Vídeo de presentació de la candidatura "Iniciativa Internacionalista"

A continuació teniu els vídeos de l'acte de presentació de la candidatura per les eleccions europees del 7 de juny anomenada "Iniciativa Internacionalista", que engloba a l'esquerra independentista i anticapitalista dels diferents pobles de l'estat espanyol. S'haurà d'estar atents a com evoluciona aquesta candidatura i quins resultats obté. L'acte de presentació va ser el passat divendres 17 d'abril a Madrid (Castilla).







divendres, 17 d’abril de 2009

La CUP de Molins de Rei participa en el debat sobre la campanya Decidim.cat

El passat dijous 16 d’abril de 2009 la CUP va participar en el debat organitzat per l’Ateneu Mulei en torn a la campanya Decidim.cat, plataforma de regidors/es i alcaldes/esses pel dret a decidir. A l’acte va intervenir-hi el regidor Àlex Maymó donant a conèixer la posició de la CUP, com també ho varen fer diferents regidors de la resta de grups municipals.

Des de la CUP es va recordar com vàrem votar a favor del manifest de la campanya presentat com a moció en un ple municipal perquè enteníem que no podíem estar en contra de la majoria de coses que s’hi diuen però creiem que és un text ambigu i en el qual no es parla de la falsa transició democràtica, que en gran part és l’origen de l’actual situació. Tampoc creiem en un model de societat continuista amb l’actual sinó que apostem per una transformació real al servei de les classes populars.

La CUP Nacional de moment va decidir no participar en aquest òrgan de càrrecs electes per què s’entèn que no es pot confiar en partits polítics com CiU, ERC o ICV i per tant se’ls hi ha d’exigir un compromís real abans de poder confiar-hi. I no hi confiem què creguin de debò en el dret a decidir perquè a casa nostra no s’aplica aquest concepte a l’hora que la ciutadania pugui participar en la presa de decisions importants com en política d’infraestructures (TAV, MAT, Tunel de Bracons,…), en política energètica (nuclears, energia eòlica, …) o en molts altres conflictes que enfronten la societat civil amb les institucions. Tampoc aquest òrgan creu decididament en els Països Catalans.

L’aposta de la CUP ha estat, és i serà una Assemblea de Regidors/es dels Països Catalans que es basi en:
  • La defensa del dret d’autodeterminació a tots els nivells, que passa per treballar per l’autoorganització de la societat catalana i dotar-la d’eines per poder decidir també com ens volem organitzar socialment entre tots i totes.
  • Apostar clarament pel conjunt de la nació catalana, i per tant apostar pels Països Catalans treballant en la línia de recuperar la cohesió territorial.
  • Exercir de contrapoder de les actuals institucions i treballar en tots els àmbits i per tant evitar que tingui un simple caràcter simbòlic. Cal que aquesta assemblea sigui la institució nacional basada en el municipalisme com a eina per apropar el poder de decisió al poble.

Igualment seguirem molt d’aprop l’evolució d’aquesta iniciativa i no tindrem problemes en col•laborar en les campanyes concretes que ens semblin positives. Per altra banda creiem que la nostra gran contribució a la lluita per l’alliberament nacional passa per consolidar el projecte de la Unitat Popular, que ens permetrà continuar apropant a sectors socials mobilitzats cap a l’independentisme gràcies al treball de base del dia a dia.

dimecres, 15 d’abril de 2009

Més de 70 detinguts en una operació contra el partit kurd DTP

Més de 70 líders i representants polítics han estat detinguts aquest dimarts 14 d'abril en una operació de la policia turca contra el partit polític pro-kurd DTP. D'entre els detinguts, no hi ha cap dels 20 diputats que té el partit, però sí presidents de la formació d'algunes províncies i també els actuals advocats del líder empresonat Abdullah Ocalan.

Segons informen diverses pàgines web (vegeu Kurdish Info i Bianet), l'operació s'ha efectuat en més de 17 províncies kurdes de Turquia. Diversos diaris turcs expliquen que la batuda l'ha iniciada l'Oficina del Fiscal de Diyarbakir (capital del Kurdistan nord) després d'un any d'investigacions per vincles dels detinguts amb el PKK.

Aquesta batuda policial arriba pocs dies després dels bons resultats obtinguts pel DTP a les eleccions municipals de Turquia.

Diversos parlamentaris del DTP han denunciat que les detencions són una revenja per l'ampli suport que el partit va obtenir a les urnes.

El 27 de març passat, la marca electoral del moviment d'allibertament kurd va aconseguir la majoria d'alcaldies de ciutats amb població kurda amb uns percentatges de suport històrics. Precisament, el president d'aquest partit, Ahmet Turk, en declaracions a la premsa entenia que l'operació és una reacció del govern de l'AKP (els islamistes moderats que governen a Turquia) davant dels resultats obtinguts pel DTP als darrrers comicis.

Ahmet Turk, a més, afegia: "Aquesta operació és il legal, anti-democràtica i un acte hostil, ja que som el quart partit [de Turquia] d'acord amb els resultats electorals. Condemnem el govern i demanem a totes les organitzacions democràtiques, associacions, poders d'oposició i ONG que denunciin aquesta operació".

No fa ni dues setmanes, el president dels Estats Units va ser a Turquia, on es va reunir amb el president Erdogan. Obama va prometre al govern turc "el suport contra les activitats terroristes del PKK [la guerrilla kurda] o de qualsevol altre grup. Aquests esforços es veuran reforçats amb la continuació de la tasca de construir llaços de cooperació entre Turquia, el govern iraquià i els líders kurds de l'Iraq, i per la voluntat de promoure l'educació, les oportunitats i la democràcia per a la població kurda a Turquia". És a dir, que tot i que Obama reconeixia indirectament que la població kurda està discriminada dins de l'Estat turc, alhora refermava el suport militar al govern d'Ankara per combatre el moviment d'alliberament kurd liderat per la guerrilla.

Detencions de kurds a Europa

L'operació ha estat precedida per la detenció fa poques setmanes a Madrid de dos representants polítics del moviment kurd a Europa, tal com informava L'ACCENT. Actualment tots dos estan en llibertat, però a l'espera que l'Audiència Nacional espanyola decideixi si extraditar-los a Turquia, tal com li demana el govern d'Erdogan, el president turc.



Observadors catalans a les eleccions municipals

Una delegació catalana d'observadors va ser present a les eleccions municipals. Podeu llegir l'informe de conclusions del seguiment de les eleccions i conèixer la feina feta a través del bloc que han elaborat.

Debat sobre la campanya Decidim.cat a l'Ateneu Mulei

Aquest dijous 16 d'abril a les 20:00h a l'Ateneu Mulei es durà a terme un debat sobre la campanya Decidim.cat, plataforma de regidors/es i alcaldes/esses pel Dret a Decidir. Hi participarà un dels alcaldes promotors de la iniciativa com també parlarem representants de tots els grups municipals excepte el PP.

Per part de la CUP intervindré jo i defensaré el posicionament tant de la CUP Nacional com de la CUP de Molins de Rei respecte a aquesta iniciativa. Si veniu a l'acte crec que serà un interessant debat per veure com cada força política entèn el dret d'autodeterminació. Pels que no pogueu venir ja us faré un resum del posicionament de la CUP al respecte.


dimarts, 14 d’abril de 2009

Què és el decreixement?

El proper dimarts 21 d'abril al Casal Popular les Quinze Arcades es durà a terme un interessant acte per conèixer de què es tracta la teoria del Decreixement. Segurament molts de nosaltres n'hem sentit a parlar o hem llegit algun article a favor o en contra però jo soc el primer que reconec que no conec aquesta teoria en profunditat.

Per tot això pot ser molt interessant assistir a aquest acte i sobretot participar en el posterior debat. Si cliqueu en el cartell teniu totes les dades sobre l'acte organitzat per la secció local d'Endavant (OSAN).


El 25 d’abril tots i totes a València per la llibertat dels Països Catalans

El proper dissabte 25 d’abril tenim una cita molt important a la ciutat de València per continuar demostrant que els Països Catalans existeixen i que continuem sent molta gent la que lluitem pel seu alliberament nacional i social. Enguany és la primera vegada en molts anys que l’esquerra independentista convoca a part d’ACPV i per tant és important que demostrem el potencial real d’un moviment que en els últims anys s’està consolidant arreu de la nació.

La convocatòria d’enguany a càrrec de la campanya 300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència és també important perquè és unitària i aplega el treball conjunt de totes les organitzacions de l’esquerra independentista i això, sense dubte, és garantia d’èxit. No serem tanta gent com la convocatòria més amplia que encapçala Acció Cultural del País Valencià (ACPV) però si que serem totes i tots aquells que no renunciem a res en la defensa d’uns Països Catalans lliures i socialistes iq ue ho demostrem en el nostre treball en el dia a dia.

La recent polèmica sobre la Directiva europea que volia regular els espectacles de foc ha demostrat un cop més l’existència d’una cultura comuna al llarg i ample dels PPCC. Això en el dia a dia se’ns intenta amagar o manipular des dels mitjans de comunicació i intenten dividir-nos com a poble. Aquest és l’objectiu de tots aquells que en realitat volen acabar amb tota cultura que sigui diferent a la castellana i això en la pràctica ho estem veient a zones com la ciutat de València.

Per tot això és molt important que des de Barcelona ens sentim nostra la ciutat de València com també ho és que des d’allà es sentin seva la ciutat de Barcelona. I això no ho fem per “imperialisme”, sinó perquè ens estimem la nostra llengua i cultura, que és la mateixa a Barcelona que a València i per tant no volem que es perdi ni aquí ni enlloc. Els que usen el terme imperialisme son els primers no faran res per defensar la cultura com tampoc fan res per defensar el nostre territori ni els nostres drets com a treballadors i treballadores.

Així doncs, no només hem d’anar a València el proper 25 d’abril a defensar la nostra llengua i cultura sinó que també hem de lluitar per construir una alternativa socialista que defensi el territori i a la seva gent.

Per la memòria, la dignitat, l'emancipació i la justícia social (Manifest)
25 d'abril de 2009: Prenem els carrers per la llibertat dels Països Catalans (Cartell)


dimecres, 8 d’abril de 2009

Notícia de la Razón sobre la petita rebaixa dels sous

Notícia apareguda al diari La Razón el 8 d'abril de 2009

El alcalde de Molins baja un 67% los sueldos de la oposición y un 7% el suyo

BARCELONA- La crisis no pasa factura a todos por igual y un buen ejemplo de ellos es la gestión municipal del consistorio de Molins de Rei, que diferencia los salarios en función del partido al que se está suscrito mediante una propuesta insólita y poco igualitaria. El pleno del Ayuntamiento, presidido por el alcalde Iván Arcas (ICV), decidió ayer rebajar el sueldo de los concejales de la oposición hasta un 67 por ciento con la excusa de hacer frente a la coyuntura económica, aunque decidió limitar el suyo a un recorte del 7 por ciento. Las críticas a esta medida no se hicieron esperar y el grupo municipal de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) denunció esta «desproporcionada» rebaja de sueldo entre los miembros de la oposición y el equipo de gobierno -formado en coalición por los grupos de ICV, ERC y CiU-, que varía según la dedicación de los ediles a las tareas que desempeñan en el consistorio. Fuentes municipales informaron a la agencia Efe que las rebajas pueden llegar al 67 por ciento en algunos casos y que la medida ha sido tomada para contener los gastos del Ayuntamiento y poder hacer frente a la crisis económica que sufre el municipio. Variaciones en las dietas Las diferencias no sólo afectan a los salarios. Las dietas que reciben los portavoces municipales pueden llegar a variar desde los 306 euros a 100, las asignaciones a los concejales y a los grupos municipales se han rebajado en un 21 por ciento y los tenientes de alcalde han visto cómo su sueldo se rebajaba en un 18 por ciento. El recorte es mínimo para los concejales con dedicación exclusiva y el alcalde. En este caso se les ha rebajado el sueldo un 7 por ciento, una cantidad inferior al resto.

Aquest tema ha tingut força ressò i ha sortit publicat en diferents mitjans de comunicació:

diumenge, 5 d’abril de 2009

Molins - Montserrat: 50 kms en 9 hores i 15 minuts

Avui diumenge 5 d'abril de 2009 he realitzat la meva segona Travessa Molins de Rei - Montserrat a peu. Han estat un total de 50 kms i he tardat 9 hores i 15 minuts i per tant a una mitja de 5,40 km/h.

No cal dir que estic molt content d'haver-la realitzat en aquest temps. Jo no acostumo a caminar i malgrat fer bastant ciclisme a nivell muscular no és el mateix i la veritat és que he arribat amb les cames bastant tocades i els peus ja em feien bastant mal. El fons físic d'anar en bici si que es nota i no he arribat gaire cansat.

És curiós perquè quan millor anava era a les pujades ja que muscularment no em feien tan mal les cames però en els trams plans o de baixada era quan ho passava pitjor. També ha estat curiós com molt a prop de Monistrol de Montserrat ens han atacat unes quantes abelles. A mi no m'han picat però a l'Aina i a la Lurdes si.

He compartit tota la travessa amb elles dues i la veritat és que han estat una molt bona companyia i ha fet que se m'hagi passat bastant ràpid l'estona. A més a més tots tres hem aguantat un ritme força constant i bo.

Al principi érem una colla més gran i durant els primers kms hem compartit caminada amb més gent: l'Antoni Rigol, l'Albert Torre, el Josep de Masquefa, la Maria i l'amiga valenciana, en David, etc... Però a mida que avançava la marxa ens hem anat separant.

El recorregut que ningú es pensi que és pla fins a Monistrol de Montserrat ja que hi ha moltes pujades i baixades ja que hem passat per Collserola, el Papiol, Castellbisbal, Ullastrell i Sant Salvador de les Espases (les muntanyes que hi ha sobre la Puda).

Com em passa sovint en aquestes marxes he anat bastant bé fins al km 20. Del km 20 al km 35 les cames ja estaven una mica carregades. A partir del km 35 ja començaven a estar força tocades i en els últims 5 kms de pujada a Montserrat les molèsties eren importants. Com que l'arribada estava en una porxada l'escena ha estat com "les muñecas de Famosa se dirigen al portal..."

Per últim dir que la Travessa està molt ben organitzada gràcies a tots els i les voluntàries del Centre Excursionista Molins de Rei (CEM), que han treballat de valent per oferir uns avituallaments molt complerts i fer-nos gaudir (i patir) d'un bonic recorregut.

Crònica de la Lurdes

Celebrat el primer acte del Cicle de Xerrades Internacionalista sobre les lluites socials a Equador

El passat dijous 2 d'abril de 2009 es va realitzar una xerrada sobre els processos de lluita que s'estan vivint a Equador en els últims anys, a càrrec de Víctor Morocho, representant de la Federación de Organizaciones Campesinas Indígenas y Negras de Equador (FENOCIN). Aquest va ser el primer dels actes del Cicle de Xerrades Internacionalista organitzat per la CUP, Endavant i l'Ateneu Mulei i es va realitzar al Casal Popular les Quinze Arcades (Plaça de la Creu 17).

Les 15 persones assistents van poder conèixer de primera ma en quins àmbits treballa aquesta important organització de defensa dels drets dels treballadors/es del camp. La seva lluita està centrada en la revolució agrària, la sobirania alimentària, la multiculturalitat i la defensa del territori.

També en Víctor Morocho va fer un extens repàs de la situació socio-política d'aquest petit país sudamericà, que en els últims anys està vivint intensos processos de lluita i de transformació social. Des de la FENOCIN va explicar que treballen per la construcció del socialisme del segle XXI i que de moment donen un vot de confiança a l'actual president Rafael Correa, tot i que va explicar que ells treballaran perquè aquest desenvolupi un programa més marcadament d'esquerres.

En el torn de debat es van fer diverses i interessants preguntes que van enriquir el debat i van ajudar als i les assistents a conèixer la realitat social d'un país del qual arriben poques notícies però que per altra banda és la pàtria de moltes de les persones que viuen en el nostre país i que van haver d'emigrar des d'aquest país.

El proper acte del cicle de xerrades és el següent:

COLÒMBIA
Dimecres 6 de maig. 20:00h Local de la CUP (C/ Jacint Verdaguer 62, Molins de Rei)

Presentació de vídeo i Xerrada sobre el Moviment de Víctimes de Crims d'Estat (MOVICE).

A càrrec de Luz Helena Hache, representant del MOVICE.

A Colòmbia, membres de l'exèrcit colombià assassinen civils, generalment camperol/es o joves de sectors empobrits, que desprès són uniformats/des com a guerrillers/es amb l'objectiu de mostrar més baixes en combat, de l'anomenada "lluita contra el terrorisme".

divendres, 3 d’abril de 2009

Els sindicats de l'ajuntament denuncien públicament la política de personal de l'Ajuntament

Aquesta setmana s'ha realitzat una roda de premsa de tots els sindicats presents a l'Ajuntament de Molins de Rei per denunciar que la negociació del conveni porta 14 mesos i l'equip de govern (IiE, ERC i CiU) no té cap voluntat de negociar i de fet a mi també m'han transmès aquesta voluntat.

També han denunciat molts altres aspectes que podeu llegir en la nota de premsa que he transcrit en l'enllaç de més abaix. Personalment no hauria pensat que aquest equip de govern fós tan reaccionari en aquest tema i se'ls hi hauria de caure la cara de vergonya d'estar portant aquesta política de personal i el més greu és que alguns encara s'autoproclamen d'esquerres...

Esperem doncs que aquestes situacions es vagin coneixent entre els vilatans i vilatanes i quan arribin les eleccions es posin les coses al seu lloc.

L'ajuntament de Molins de Rei aboca als treballadors a la conflictivitat laboral

La CUP vota en contra del pressupost municipal perquè augmenta la pressió fiscal alhora que no augmenten els serveis en la mateixa proporció

La CUP de Molins de rei va votar en contra del Pressupost Municipal del 2009, que finalment es va aprovar en el ple municipal de l’1 d’abril de 2009 únicament amb els vots a favor dels partits de l’equip de govern (IiE, ERC i CiU) i amb el vot en contra de tota l’oposició.

El posicionament en contra de la CUP es basa en els següents punts:

• Augmenta la pressió fiscal. Un any més l’ajuntament ha augmentat els impostos i taxes molt per sobre de l’IPC ja que ha aplicat un increment del 5% i per tant els vilatans i vilatanes perdran un any més poder adquisitiu.
• Continua el mal finançament dels ajuntaments. Degut a la inoperància dels diferents partits polítics presents al Parlament de Catalunya i al Congrés de Diputats un any més haurem de suportar un sistema de finançament dels ajuntaments realment deficitari i l’equip de govern ho vol compensar fent pagar més impostos.
• Els serveis disminueixen. Malgrat alguns increments en àrees com serveis socials en general les partides en serveis i despeses corrents disminueixen considerablement.
• Canvi de criteris en l’endeutament. L’any passat l’ajuntament va augmentar els ingressos en 2,7 milions d’euros i malgrat això va augmentar-se la ratio d’endeutament de l’ajuntament i en canvi aquest any han decidit utilitzar l’augment dels ingressos en els impostos i taxes per amortitzar deutes al mateix temps que es reduien serveis. Això es veu clarament ja que hi ha un milió més en ingressos corrents que en despeses corrents i per tant aquest milió sobrant es destina en operacions de capital. Des de la CUP creiem que aquest any com a mínim s’havia de mantenir el nivell d’endeutament i no baixar-lo ja que faran falta recursos per mantenir els serveis en aquesta situació de crisi.
• No es compleixen les promeses. L’any passat es va justificar el fort augment de la pressió fiscal amb un augment també en els serveis que oferiria l’ajuntament. En el ple municipal ja vàrem fer un repàs del llistat de nous serveis promesos per l’any 2008 i que en alguns casos no s’han complert o s’han gestionat malament, com poden ser diferents obres o la gestió d’alguns equipaments.
• Manca voluntat en l’equip de govern a l’hora d’arribar a consensos. La informació del Pressupost Municipal, després d’un retard de més de 4 mesos, se’ns va començar a donar 8 dies abans del ple i alguna documentació se’ns va donar el dia abans. Tampoc previament se’ns ha convocat a cap reunió per intentar arribar a acords amb l’oposició. Això dificulta molt la feina de l’oposició i desacredita la suposada política de participació ciutadana que diu impulsar l’equip de govern.
• Mala gestió de l’equip de govern. Per donar suport o no a un pressupost entenem que cal una bona gestió al darrera per fer que els números reflectits en el document acabin corresponent-se amb la realitat i per desgràcia aquest equip de govern no genera confiança i els exemples de mala gestió son constants: deficient execució i control de les obres amb els consequents encariments, mala política de personal amb una estructura sobredimensionada, endarreriment a l’hora d’aprovar els diferents plans sectorials, etc...
• No es vol retornar part de l’IBI. Tal i com vàrem fer l’any passat enguany també proposàvem que es retornés part de l’augment d’aquest impost injust que es basa en l’especulació. Aquest retorn només ha de fer-se a les famílies amb rendes baixes i en els casos que es demostri que només es disposa d’una sola vivenda i que per tant no s’utilitza per especular.

Per tot això, des de la CUP no podíem donar suport a aquest pressupost ni per les formes ni pel fons.

L’equip de govern (IiE, ERC i CiU) vol rentar-se la imatge amb una petita baixada dels sous dels polítics després de l’augment abusiu del 2007

L’equip de govern de l’ajuntament de Molins de Rei va aprovar una rebaixa dels sous dels polítics i retribucions als grups municipals en el passat ple municipal de l’1 d’abril de 2009. La proposta va rebre el vot a favor dels partits del govern, IiE, ERC i CiU, mentre que va rebre l’abstenció de la CUP i de la resta de grups de l’oposició.

A continuació us detallem en el quadre adjunt les disminucions dels sous segons conceptes i comparant el fort increment que es va produir en el 2007 amb la lleugera baixada que es produeix ara:


El posicionament de la CUP va ser l’abstenció i es basa en els següents punts:

• Volem una rebaixa més gran: des de la CUP sempre hem defensat que s’ha de tornar a la situació anterior a la pujada desmesurada que es va produir en el mes de juny del 2007. Aquella mesura es va dur a terme en el primer ple de la legislatura sense que cap partit polític en digués res en el seu programa electoral i per tant creiem que és un engany a la ciutadania que va anar a votar.
• És un intent de castigar a l’oposició: amb aquesta proposta es rebaixa molt més els sous i retribucions de l’oposició que no pas els de l’equip de govern. Mentre l’alcalde o els regidors amb dedicació exclusiva es baixen només un 6 i un 7 % respectivament els regidors de l’oposició se’ls hi baixa un 24% i en el cas dels portaveus de l’oposició se’ls hi baixa un 40%.
• La rebaixa lineal als portaveus de l’oposició és més gran que a l’alcalde. Els portaveus de l’oposició fins al moment cobraven mensualment 831,54 € i l’alcalde 4.590,00 €. Malgrat que l’alcalde cobra més de 5 vegades més que els portaveus de l’oposició a aquests últims se’ls hi baixa 331,54 € i a l’alcalde 284,57 €.
• Aquesta rebaixa és un rentat d’imatge. Després de l’augment abusiu que es va produir en el 2007 i davant de la indignació de molts vilatans i vilatanes ara han intentat rentar-se la imatge però aquests sous continuen sent molt més alts que els anteriors a la pujada del 2007.
• Els grups municipals cobren massa. Des de la CUP continuen demanant més transparència als grups municipals a l’hora d’explicar a la ciutadania en què es gasten els diners que reben de l’ajuntament. La CUP en cada butlletí expliquem a què destinem les subvencions de l’ajuntament. Fins al moment els grups rebien mensualment les següents quantitats: IiE (3.105,90 €), PSC (2.723,00 €), ERC (1.579,00 €), CiU (1.579,00 €), PP (817,00 €), CUP (817,00 €). Creiem que aquestes quantitats ajuden a generar despeses massa grans en publicitat i propaganda electoral que no ho hauria de pagar en aquesta proporció l’ajuntament.