dimecres, 28 de febrer de 2007

La CUP Molins ja té web!

Doncs des d'ahir dimarts la CUP de Molins de Rei ja tenim plana web. De moment evidentment hi ha poca informació però a partir d'aquest divendres, que és quan realitzarem la roda de premsa de presentació de la Candidatura d'Unitat Popular de Molins de Rei, ja hi haurà més informació i serà actualitzada amb tots els actes que anem realitzant.

Per altra banda, ja anuncio que aquest diumenge enregistrarem la cançó de campanya de la CUP de Molins, que pel que he sentit sona força bé i només falta enregistrar les veus.


Per acabar recordar que el proper dia 10 de març a les 12 del migidia a la Plaça de la Creu farem l'acte de presentació de la nostra candidatura. Per a més informació: molins@cup.cat

dimarts, 27 de febrer de 2007

Un Rey Golpe a Golpe i el NO de Marinaleda a l'Estatut Andalús

Aquesta tarda a través d'uns enllaços he anat a parar a la web del Colectivo de la Unidad de los Trabajadores por un Bloque Andaluz de Izquierdas (CUT-BAI).


Primer de tot m'ha agradat veure-hi un enllaç per descarregar el llibre "Un Rey golpe a golpe", biografia no autoritzada sobre el monarca espanyol Juan Carlos I. És un llibre que he llegit i que el recomano a tothom ja que ens explica la cara més desconeguda d'aquest personatge. I també recordo com la presentació d'aquest llibre va costar tant de fer a Molins, gràcies a les traves posades pel sr. Janés, que a més de ser alcalde amb el suport d'una formació ecosocialista i una d'independentista es declarava a favor de la figura de Juan Carlos I. Qui ho entèn això? Aquí us deixo l'enllaç perquè el pogueu descarregar i llegir-lo: enllaç en castellà o enllaç en català



Un altre notícia a ressenyar d'aquesta web és que a Marinaleda van tornar a donar una lliçó de dignitat votant NO majoritariament a un Estatut Andalús que al cap i a la fi és el mateix que l'Estatut de Catalunya: una simple maniobra de la classe política per distreure l'opinió pública que no soluciona el problema de la diversitat nacional de l'estat espanyol i el més important de tot, no soluciona els problemes dels treballadors i treballadores d'aquest país. Són dos estatuts més que refermen el sistema ecònomic espanyol basat en una Unió Europea més neoliberal que mai subordinada al poder dels grans capitals i de l'imperi nord americà.

Gran Premi Inauguració

Aquest diumenge es va celebrar el Gran Premi Inauguració, cursa ciclista que dona inici al calendari de curses sub-23 i elit de Catalunya. Pels que no ho entenguin, és la categoria dels que lluiten per passar a professional o dit d'altra manera els amateur. Jo l'any passat si que la vaig córrer però últimament no he pogut entrenar gaire i al final vaig decidir no córrer però si que vaig anar a dos punts de la cursa, a Begues i els Onze, per veure-la d'aprop i animar als amics que hi corren entre ells els molinencs Santi Prat i Roger Català.

La cursa són 135 kms amb els ports de Begues i els Onze i un terrenys entremig bastant pesat com la carretera de Sant Sadurní d'Anoia. El Santi va escapar-se als Onze però no va tenir sort i després en el grup de 8 estava en minoria enfront altres equips i no va poder fer gaire cosa, però un altre dia segur que té més sort. En Roger debutava a la categoria i va acabar la cursa amb el pilot, cosa ja de per si força meritoria, tenint en compte que molta gent no acaba. També segur que obtindrà millors resultats. També l'Edgar, company de grupeta, va acabar en el pilot.

Per la meva part espero poder seguir entrenant, encara que la feina d'aquí a les eleccions em treurà una mica de temps, però és per una causa que val la pena. A veure si en alguna cursa puc fer algo de positiu i sino continuaré practicant el meravellós esport del ciclisme com a diversió, però això si, patint com sempre, ja que estem preparant un Stage a Iparralde pel mes d'agost no apte per cobards, jejeje.

dissabte, 24 de febrer de 2007

La Ertzaintza agredeix violentament a milers de persones a Bilbo



Aquesta tarda una vegada més la Ertzaintza ha atacat violentament una manifestació pels drets dels presos bascos, prohibint que milers de persones es manifestin. Sembla que alguns no vulguin que avanci el procés de pau i que continuï el conflicte basc. Ja va passar quan el PNV va fer fracassar el Pacte de Lizarra perquè va veure que Euskal Herritarrok va pujar molt electoralment parlant.

Esperem que situacions com aquestes no s'hagin de repetir sovint i que al final aconseguim que sigui cosa del passat però avui toca denunciar-ho contundenment. En fi, com sempre cal estar ben informat i com que els grans mitjans ja s'encarregaran de manipular sempre està bé mirar altres mitjans:


Gara

Indymedia Euskal Herria

S'ha de protegir al vianant però al ciclista també!


Avui s'ha conegut la nova normativa de la bicicleta de Barcelona. Es posen certes limitacions a les bicicletes en la circulació per les voreres. Està molt clar que cal defensar al vianant però s'està enviant a les bicicletes a la calçada conjuntament amb els cotxes sense resoldre el tema de la seguretat.


Així només s'aconseguirà que la gent agafi por i no vagi en bici per la ciutat de Barcelona, i això provoca més embussos i més contaminació. Jo em passo moltes hores per les carreteres i ja estic acostumat a que passin els cotxes però en moltes ocasions alguns conductors no ens respecten i hem de circular amb certa sensació de perill.


Cada any moren més ciclistes atropellats que dones matades per motius de violència de gènere. No son comparables els dos casos però és evident que calen més esforços per millorar la seguretat dels usuaris de la bicicleta.


El BACC ha presentat una sèrie de al·legacions interessants sobre el tema.

Concentració partidista d'ICV a Molins pel tema de rodalies RENFE

Ahir divendres es va celebrar a Molins una concentració a la plaça de la Vila per reclamar a RENFE la millora del servei de rodalies i el traspas de les competències a la Generalitat de Catalunya. La convocatòria es va fer mitjançant SMS i ningú va assumir la responsabilitat però el cert és que hi havia dues pancartes fetes a imprenta i nombrosos mitjans de comunicació presents i amb la presència de molts regidors i militants d'ICV principalment, entre ells l'alcalde Ivan Arcas.

Sembla que interessa en un moment preelectoral fer aquest tipus de concentracions, a la qual per cert, no es va sumar quasi cap càrrec del PSC-PSOE. És curiós com els mateixos partits que han provocat aquest caos a Rodalies ara es manifesten com si ells no pintessin res en aquest tema.

Fa uns anys, tota la classe política catalana, inclosa ICV amb alguns recels, va acceptar i demanar la construcció de l'AVE i no van valorar altres propostes similars al model de l'Euromed, que representava un cost de fins a 5 vegades inferior i només tardaria mitja hora més de Barcelona a Madrid. Llavors ja sabien de sobres que la immensa despesa que representa l'AVE repercutiria en les Rodalies. La inversió ferroviaria de l'estat s'ha gastat en un 97% en l'AVE.

Ara que no vulguin enganyar-nos. L'AVE era, és i serà una aberració si tenim en compte les despeses que ha suposat i el servei que aporta a la societat en general. Un altre cop els polítics ens han enganyat, entre ells ICV també, amb gent com l'alcalde del Prat de Llobregat, que sempre ha defensat l'AVE de la ma de la resta de partits parlant del suposat progrés que representava per Catalunya....

dimarts, 20 de febrer de 2007

A Molins tenim dos caps de la Guàrdia Urbana

Durant anys el cap “oficial” de la Guardia Urbana de Molins de Rei va ser el senyor Molina. Només feia falta parlar amb molts agents de la policia local per veure que aquest home dirigia el cos basant-se en amiguismes i marginant a qui li portava la contraria. Fins i tot, un sindicat de policies locals se’n feia ressò en un dels seus butlletins on s’acusava al Sr. Molina d’actituts masclistes. Aquest senyor no deixava sortir de la centraleta a una agent perquè deia que no estava preparada fins que va aconseguir que aquesta agent marxés de Molins.

La Guardia Urbana és el que és i no és bo que alguns intentin exercir unes funcions que no li corresponen i un bon Cap ha de vetllar perquè els agents no s’extralimitin en les seves funcions. El Sr. Molina havia actuat en moltes ocasions amb prepotència i autoritarisme, inclús amb els seus subordinats.

Quan es va voler solucionar el problema, com que fer-lo fora sortia molt car, se’l va destinar a fer un Pla de Seguretat o algo per l’estil, perquè de fet amb tan enrenou que hi ha no sé ben bé que ha de fer. Van nombrar un nou Cap de la Guardia Urbana. Ara estem pagant dos sous.

Ara resulta que el sr. Molina porta molt temps de baixa per depressió i ha denunciat per mobing al regidor de Seguretat Pública Enric Franch. És lamentable que s’estigui pagant dos sous però el que està clar que el principal culpable és el sr. Molina i és lamentable que alguns intentin aprofitar aquest tema per motius electorals.

El que caldria fer és un mobing col·lectiu per fer que el Sr. Molina deixi de viure del sou de l’ajuntament de Molins i renunciï voluntariament a la seva plaça. La llastima és que un altre poble haurà d’aguantar les seves actituds….

diumenge, 18 de febrer de 2007

Oleguer i la xiulada a Mestalla

Avui s'ha disputat el partit de futbol entre el València i el Barça a Mestalla i l'Oleguer ha estat xiulat en nombroses ocasions per part del públic assistent. Segurament si tothom s'hagués llegit l'article només haurien xiulat algun grup ultra d'extrema dreta. El problema és que desde alguns mitjans s'ha manipulat les paraules del jugador i en definitiva s'ha volgut desviar l'atenció del que realment es diu a l'article: que a l'estat espanyol no existeix un estat de dret.

Segurament mai aplaudiran molts d'aquests seguidors del València la donació de 25.000 € que va fer l'Oleguer a l'Escola Valenciana, entitat que treballa per l'ús social del valencià. A tota aquesta segurament els hi dona igual que el seu propi govern autonomic estigui aconseguint la pràctica desaparició del valencià a la ciutat de València i en molts indrets del País Valencià.

divendres, 16 de febrer de 2007

La CUP de Molins continua avançant!

Malgrat que sempre és dificil concòrrer a unes eleccions des d’una candidatura independent dels partits polítics tradicionals la CUP de Molins continua avançant, de moment a l’ombra, però d’aquí poc començarà a treure el cap.

El que tenim clar és que ha de ser un projecte participatiu i malgrat que ja portem setmanes treballant-hi estem estructurant mecanismes per continuar ampliant el projecte al màxim de vilatans i vilatanes possibles. I és per això que en els propers mesos de març i abril realitzarem diferents debats oberts on es decidirà quines seran les nostres propostes per Molins de Rei.

I això ho tenim tan clar perquè som gent que provenim del teixit associatiu de la vila i dels moviments socials. Aquesta experiència assemblearia que dona el fet de participar en el teixit social és un dels motius pels quals no creiem en les estructures dels partits polítics tradicionals i en les campanyes electorals d’aquests, que es basen normalment en lideratges i personalismes i no gaire en els programes electorals.

Ara per ara la nostra prioritat és estructurar, debatre i consensuar les nostres propostes per construir un altre Molins i contribuir a la nostra manera a la regenaració de la política. O al menys ho intentarem. Per nosaltres és poc important l’ordre de la llista electoral i quan arribi el moment decidirem qui és la persona, que donat el cas de sortir com a regidor, tingui disponibilitat i ganes per exercir aquesta responsabilitat. També serà la mateixa assemblea qui garantirà a aquesta persona que no estarà sol, ja que el nostre projecte és col·lectiu. Igualment tenim clar que el fet de treure o no representació no farà que deixem de treballar durant els anys següents ja que la feina des de fora de l’ajuntament és més important.

Per començar celebrarem un acte de la presentació el proper dissabte 10 de març a les 12 del migdia a la plaça de la Creu i una calçotada popular pel diumenge 25 de març a les 14h a la plaça de la Llibertat. Per a més informació: molins@cup.cat

dimecres, 14 de febrer de 2007

I perquè no parlem dels sous dels polítics?

Aquests dies s’està parlant molt per la xarxa sobre el viatge de l’alcalde Arcas en cotxe de la Guàrdia Urbana a un acte de partit. La Sra. Carme Figueras va amb cotxe oficial, i escolta en algunes èpoques, al Parlament de Catalunya. I si mirem fora de Molins trobarem que polítics de tots els partits tenen cotxe oficial.

Tot això ho paguem entre tots i a part d’això paguem uns sous desorbitats i ja no parlem dels privilegis que tenen els diputats a l’hora de jubilar-se. En política hauria d’haver-hi gent que ho fés simplement perquè realment li agrada treballar per millorar la societat i no per enriquir-se, tal i com passa ara. Evidentment que han de cobrar un sou digne però que l’alcalde de Molins cobri més de 3.000 euros al mes és un escandol. I aquí ningú se’n salva perquè quan es parla dels sous segurament és dels unics temes que en un ple municipal aconsegueix bastanta unanimitat.

Es poden inventar molts arguments per justificar-ho com que hi ha moltes responsabilitats però es que a ningú l’obliguen a presentar-se a unes eleccions ni tampoc és cap argument que perden moltes hores a part de la jornada laboral perquè no és obligatori que assisteixi a qualsevol tipus d’acte encara que no en tingui ni idea com a inaugurar exposicions, presentacions de llibres o actes de qualsevol tipus simplement perquè en aquest país hi ha la costum de convidar a l’alcalde simplement per fer quedar bé i poder cobrar més subvencions.

Un alcalde o un regidor ha de fer la seva feina cobrant un sou digne proporcionat i seria bo excloure de l’agenda dels càrrecs públics els actes on són convidats només per motius “protocolaris”. L’alcalde o el regidor corresponent ha d’assistir a actes quan hagi d’aportar informacions sobre la seva feina i no fer-li fer un esforç extra en fer veure que és un gran amant de l’autor del llibre que es presenta o del pintor del qual es fa una exposició.

El que tampoc és acceptable l’argument de que part del sou va pel partit ja que és inadmissible la despesa en propaganda que fan els partits en campanya electoral i cal recordar que com a grup polític cada partit ja rep una quantitat fixa cada mes. No pot ser que els ciutadans haguem de pagar la gran despesa dels partits a través dels sous dels polítics. Una dada només: en les municipals del 2003 el PSC-PSOE es va gastar 168.000 € (28 milions de ptes) mentre que en aquestes eleccions des de la CUP dificilment passarem dels 2.000 €.

Quan els sous siguin similars a altres feines segurament aconseguirem allunyar de la política uns quants personatges corruptes i vividors. Segurament no tots però uns quants si.

Quan s’acabarà el colonialisme europeu a Africa?

Ahir vaig sentir que la UE vol tramitar un permís especial pels immigrants amb alta qualificació perquè puguin circular per tots els països comunitaris sense restriccions. Evidentment, qui no tingui estudis i parlant clar sigui un mort de gana, se li posaran totes les traves possibles i els hi importarà ben poc si es moren mentre intenten arribar a Europa.

Aquí no es tracta de parlar ni de multiculturalitat ni de polítiques d’integració que només seran pedaços a un problema que és diu CAPITALISME. El que hem d’aconseguir és que ningú vingui a Europa i tothom pugui viure amb condicions dignes en els seus països. Aquesta gent ve perquè es mor de gana, no perquè els hi agradi més Europa que la seva terra.

Per tant, quan es parla d’immigració el primer que hem de fer és denunciar que la gran part de la culpa en la miseria dels països del tercer món és dels països rics. Com a culpables podríem incloure les grans multinacionals i els organismes mundials de comerç que ofeguen aquests països, els governs corruptes d’aquests estats que estan col·locats i protegits per les “democràcies” europees i també evidentment els partits polítics que governen als països europeus i que dirigeixen la Unió Europea, que no fan res per construïr un sistema comercial mundial just.

Tota la resta són excuses i de mentres des d’Europa ens estem aprofitant de les riqueses naturals d’aquests països, venent armes a qualsevol tipus de mandatari, deixant que les multinacionals facin el que vulguin en aquells països i rebent a qualsevol dictador quan els interessos econòmics prevaleixen per sobre d’altres valors.

Queda molt bé adoptar una nena africana tal i com han fet el dirigent del PSC José Zaragoza i la diputada Carme Figueras però si després el partit en el que militen no fa res ni des del Govern de l’Estat ni des de la Comissió Europea per donar passos definitius per posar fi al Colonialisme que pateix Africa és un acte d’hipocresia. Continent que malgrat la suposada independència política conseguida fa decades, no ha aconseguit mai la seva llibertat completa ni el suport de les suposades democràcies europees per poder garantir unes condicions de vida dignes per la població.

Abans del colonialisme europeu, hi havia molts menys problemes de fam a Àfrica que ara. És trist però es una altre conseqüència del capitalisme que fa que aquí vivim més o menys bé gràcies a que n’hi ha d’altres que es moren de gana.

Un cop diguem tot això també hem de treballar per integrar als immigrants que venen en condicions precaries i per ajudar-los a tirar endavant i que no tornin a ser esclaus en un país diferent però en definitiva esclaus del mateix sistema.

dilluns, 12 de febrer de 2007

L'AVE, un altre engany en nom del "progrés" (dels constructors evidentment)


Ja estava prou deteriorat el riu llobregat al pas per Molins però ara amb les obres del TAV encara ho està pitjor. El problema es que la classe política i també la ciutadania hem donat al riu Llobregat com a perdut. I tot això per unes obres innecessàries.

Ara s'està demostrant que els partits polítics es van equivocar cedint a la pressió de certs grups de poder mediatics i econòmics de fer arribar l'AVE a Barcelona. La linia de gran velocitat ha estat només un gran negoci pels de sempre: immobiliaries, constructores, fabricants de trens, empreses turístiques, arquitectes,.... La inversió ferroviaria de l'estat l'any 2005 en el TAV va absorvir el 97% dels diners per un servei, que segons la mateixa Renfe només representa l'1% dels usuaris.

No era necessari l'AVE sino que es podien haver adaptat les actuals vies per fer-hi passar trens com l'Euromed, que poden assolir velocitats bastant altes. Des de la plataforma Cop al Tav es van presentar moltes argumentacions per oposar-se al TAV i destacaria les següents:
- El cost per km de les obres seria entre 300 i 700 milions de ptes. si s'adapta les vies existents i per construir les vies de l'AVE el cost va entre els 1500 i 2000 milions de ptes.
- És evident el cost ambiental que representa l'AVE
- L'AVE només l'utilitza una minoria de la població mentre que les Rodalies no rep inversions per mantenir les linies o ampliarles.
- Trens com l'Euromed podrien circular entre Barcelona i Madrid en unes 3 hores i mitja. Això seria 1 hora més que l'AVE, però es que l'AVE de moment tarda 2h i mitja fins a Lleida quan en aquest temps hauria d'arribar a Barcelona. Han passat mesos i no han assolit la velocitat promesa.

Al final encara resultarà que ens trobarem que l'AVE tardarà escassos 20 o 30 minuts menys del que tardaria un tren com l'Euromed. Això ens haurà costat destrossar el territori, deixar pitjor el servei de Rodalies i a sobre gastar-nos molts milions d'Euros.

Ara és molt maco queixar-se de Renfe però si es va apostar per l'AVE s'ha de consequent i ara no s'han d'oblidar que aquest desgavell és gracies al: PSOE, PP, CiU, ERC i ICV.

Per veure tots els arguments de la Plataforma Cop al Tav mireu aquí

divendres, 9 de febrer de 2007

L’article de l’Oleguer ha tornat a demostrar quanta ignorància hi ha en aquest estat

Primer de tot caldria veure quanta gent s’ha llegit l’article de l’Oleguer Presas, ja que em temo que la gran majoria es basen en la opinió que han sentit en certs mitjans de comunicació.

El problema d’aquest estat suposadament de dret és que la informació sobre el conflicte basc està unicament basada en la versió d’una de les parts. En qualsevol conflicte és evident que per entendre’l cal escoltar les dues parts i a partir d’això podrem eleborar la nostre opinió al respecte. Algú s’ha parat a pensar que com pot ser que hi hagi més de 300.000 persones que simpatitzin amb l’esquerra abertzale. Ningú mai ha pensat que alguna cosa deu haver-hi perquè tota aquesta gent tingui aquests plantejaments?

No entraré en els motius ni en discutir sobre qui ha començat el conflicte o no. El que es tracta d’aconseguir és que no hi hagi més morts, cosa que ja es podria haver aconseguit l’any 1977 i ens haguessim estalviat centenars de morts. Ningú posa en dubte que ETA ha assassinat i atemptat en moltissimes ocasions. El que no es diu mai es que l’estat espanyol no ha actuat conforme al que s’enten per estat de dret.

El cas del GAL és un bon exemple. Van haver-hi alguns condemnats però que van passar pocs mesos a la presó ja que el govern espanyol els va indultar malgrat tenir condemnes en alguns casos de més de 80 anys de presó. No ve de més recordar com la sra. Carme Figueras estava de diputada del PSOE a Madrid, mentre aquest partit donava cobertura al terrorisme d’estat.

Durant les últimes 3 decades la tortura s’ha aplicat sistematicament contra milers de detinguts, alguns casos membres d’ETA però també gent detinguda només per motius polítics. Els pocs policies condemnats per tortures han estat TOTS indultats per l’estat espanyol i en alguns casos posteriorment condecorats. L’estat espanyol ha rebutjat la petició del Comité Contra la Tortura de l’ONU per a instalar càmeres de video en els interrogatoris. Que amaguen? Doncs és evident i qui ho negui menteix deliberadament.

Ja no parlem de la política de dispersió penitenciaria dels presos, de la mort de diferents persones en manifestacions a conseqüència de les càrregues policials com el cas de Rosa Zalla, una jubilada que va morir a conseqüència d’un tret d’una pilotera de la Ertzaintza, en una manifestació multitudinaria d’HB. Evidentment no va haver-hi cap culpable….com tampoc en el cas d’una dona a Hernani en iguals circunstàncies en el període del 11 al 14 de març del 2004. I sense tenir relació amb el conflicte basc podríem parlar del cas de Pedro Alvárez.


N’hi ha qui busquen només la justícia pels seus adversaris polítics però que fan homenatges a Barrionuevo i Rafael Vera i després els indulten i alhora son capaços de demanar el compliment íntegre de la condemna pels “terroristes”. Això si, s’obliden de dir alguns “terroristes”….

Si realment es vol aconseguir que no hi hagi més morts s’ha de partir de la premisa que hi ha hagut violència per ambdues parts i al igual que es van perdonar els crims als franquistes ara es inacceptable que alguns d’aquests franquistes promoguin associacions com la AVT que només promouen actituds sectaries i que només poden portar a la perpetuació del conflicte.

I repeteixo, sense escoltar la veu de l’esquerra abertzale no es pot entendre mai un conflicte només basant-se en la opinió d’una banda. Esperem que aquest any, d’una vegada per totes, es rellanci el procés de pau i s’arribi a un acord democràtic per Euskal Herria, que permeti que totes les opcions polítiques siguin viables.

I si el conflicte basc s’acaba per fi podrem entrar més a fons en problemàtiques socials que ara alguns volen ocultar parlant només d’ETA.

La hipocresia de la memòria històrica

Aquest és l'article que m'han publicat en l'últim numero del Llaç:

El 15 de desembre de 1992 fou assassinat Pedro Alvarez a l’Hospitalet després que un individu estigués a punt d’atropellar-los a ell i la seva novia en un pas de vianants. L’assassí acabà treient una pistola i assassinà al jove. A les poques hores era detingut un policia com a pressumpte assassí, el qual habia estat molt implicat en la lluita “aintiterrorista”durant anys. Després de clares irregularitats i malgrat les proves evidents l’estat espanyol, governat aleshores pel sr. Felipe Gonzalez, deixa en llibertat a l’assassí i el judici mai s’ha pogut realitzar.
La família del Pedro porta 14 anys manifestant-se cada any per exigir justicia i ha recorregut totes les administracions per tal d’aconseguir que l’assassí sigui jutjat. Això no ha servit de res i els grans mitjans de comunicació han colaborat amb el poder ocultant qualsevol acte relacionat amb l’assassinat del Pedro Álvarez. Cada any, durant el desembre apareixen pintades exigint justicia pel cas a diferents viles i ciutats catalanes. Aquesta és practicament la única manera que tenen els familiars i amics de fer sentir la seva veu.
En canvi, sembla que el Sr. Arcas, conjuntament amb els seus socis de govern, han decidit posar-se del costat de l’assassí i dels seus encobridors, fent la feina bruta de borrar totes les pintades relacionades amb el cas rapidament com han fet a Molins. Segurament el Sr. Arcas dirà que s’ha fet amb criteris estrictament de neteja de la via pública però sobta la rapidesa en aquest cas quan en el cas de grafitis sense cap significat polític poden durar anys. I en tot cas, que ha de fer la familia del Pedro Alvarez? Ells no tenen dret ni a la memòria històrica ni a la justícia? El que és evident es que vostès prefereixen seguir en el poder a qualsevol preu encara que hagin d’encobrir i permetre que quedin inpunes assassinats com el del Pedro. Quan estaven a l’oposició en aquella època van prometre tímidament que farien tot el possible per esclarir el cas però sembla que un cop en el poder prevalen més les poltrones.

Mes informació del cas aquí

7 anys després de la "Fede" encara estem esperant

Fa 7 anys de la okupació de la nau de la Federació Obrera en reivindicació de la falta d'espais per la joventut de la vila. La nau en qüestió havia estat cedida per l'ajuntament a l'Assemblea de Joves de Molins per a realitzar un concert mesos abans de l'okupació. I de fet era el magatzem de la brigada municipal.

Un cop es va ocupar van apareixer de cop i volta problemes estructurals irreparables i després de 6 mesos on l'ajuntament deia per una banda que negociaria per l'altra va tirar endavant el desallotjament i posterior enderroc sense notificació prèvia. Si més no era tot bastant sospitós. Es pugui estar d'acord o no amb els fets, el fet evident és que es va perdre una nau.

Setmanes abans del desallotjament més de 100 joves es van manifestar per la vila per demanar un espai pels joves. La resposta de l'ajuntament va ser llogar la nau de can Iborra, una nau que només servia per fer concerts ja que poca cosa més es podia fer.

El conveni per la cessió del local a Remolins va tardar bastants mesos en firmar-se degut a la poca voluntat de l'ajuntament en acceptar l'autogestió que proposava la coordinadora d'entitats Remolins com a mode d'organització de l'espai. Al principi l'ajuntament volia fer pagar a Remolins totes les despeses quan la feina d'aquesta coordinadora era totalment altruista.

Amb el pas del temps, per la falta d'utilitat d'un espai d'aquelles característiques, Remolins es va disoldre i l'ajuntament va deixar de pagar l'alt lloguer de la nau. La nau de Can Iborra havia estat un pedaç al desallotjament del CSO Federació Obrera.

Anys després l'ajuntament segueix sense treballar per tenir un espai pels joves, no només per fer concerts, sino perquè els grups de música assajin, perquè els col·lectius es puguin reunir o guardar material, perquè hi hagi un espai de bar i punt de trobada, .... Evidentment això val diners, però alguna vegada haurem de deixar de gastar-nos diners en arreglar places i carrers quan realment no és necessari i crear un espai pels joves en condicions i decent. Els diners si es reparteixen bé n'hi ha per fer de tot, això si, si es malgasten en propaganda partidista com el Casa de la Vila o en posar-se sous "d'esquerra" de més de mig milió de les antigues pesetes doncs la cosa es complica.

Es tracta de generar en el jovent l'esperit associatiu. Si del contrari ens hem de creure el que deia el Sr. Janés, quan deia que a Molins hi havia molts espais pels joves enumerant entre d'altres la discoteca Ei Two, doncs estarem contribuint a crear una joventut basada en la cultura del "botellón".

La participació ciutadana a Molins

L’ajuntament de Molins ha rebut l’any 2006 el premi a la Innovació Democràtica de la Generalitat de Catalunya. Això ens podria fer pensar que el tema de la participació està molt avançat a Molins però a la pràctica les coses no són tan idíliques…

D’entrada s’ha de tenir en compte que la població en general té una certa desconfiança dels partits polítics i ara serà dificil que participi en uns procesos participatius, que a la pràctica estan dirigits i disenyats pels qui ostenten el poder, municipal en aquest cas.

A Molins s’han portat a terme diferents procesos amb diferent èxit però en la majoria dels casos només s’ha deixat decidir temes secundaris com el diseny d’una plaça i els seus usos. En el cas del MOU, pla director de joventut, com que hi vaig participar crec que puc afirmar sense problemes que va ser un fracas absolut. L’assistència a les sessions va ser molt baixa i inclús gran part dels assistents eren bastant escèptics. El problema principal va ser que l’ajuntament era qui va dirigir el procés i malgrat la gran despesa en publicitat i en pagar una empresa de participació. Segurament en un procés dirigit entre totes les associacions de joves en les que la regidoria de joventut fós una veu més hagués estat molt més exitós i ens haguessim estalviat molts diners. El MOU va comptar en les diferents sessions de debat amb una mitjana no superior a 15 joves. Malgrat tot l’ajuntament no va rectificar, van redactar les conclusions a la seva manera i encara continuen utilitzant el nom com si la cosa hagués estat un exit.

Podriem parlar per exemple perquè altres assumptes importants de la vila no se sotmeten a la participació ciutadana. Un exemple, perquè no s’ha consensuat entre totes les entitats esportives si era necessari gastar-se els diners en fer dos camps de futbol de gespa artificial. I com aquest podriem trobar molts exemples. Per això no feia falta gastar-se ni un duro en propaganda sino convocar totes les entitats i intentar consensuar com es distribueixen els diners.

Malgrat que seria dificil aplicar-ho d’un dia per l’altre un dels models realment democràtics que existeixen és el de Marinaleda, on a la seva web podem veure com funcionen com a poble. Aquí està la diferència entre el que és lluitar de debò o el que van fer molts càrrecs del PSUC, que van preferir les poltrones i la feina facil de justificar-se amb lleis o competències que no son dels municipis...

dimecres, 7 de febrer de 2007

La promoció de la bicicleta en una societat disenyada contra aquest mitjà de transport

Aquest matí hem sortit a entrenar en bicicleta i com és habitual hem patit de la intransigència de certs conductors i dels perills als que estem exposats cada dia que sortim per les carreteres del Baix Llobregat, Alt Penedès i Alt Camp en el cas d’avui.

Malgrat que el govern del PP va canviar la llei i ara es pot circular en fila de dos en bicicleta això no ho sap ningú i és habitual que els cotxes pitin i inclus t’insultin o passin a menys d’un metre i mig com marca la llei. Si vas en fila d’un molts cops apuren i et passen molt aprop. Diferents estudis han demostrat que és més segur anar en fila de dos que en fila d’un o sol perquè els cotxes per avançar han de preparar millor la maniobra.

El ciclisme en la modalitat de competició està en peril d’extinció ja que en categories inferiors cada cop hi ha menys nens que el practiquin i fins a cert punt és comprensible que els pares no vulguin que els seus fills surtin a entrenar per les carreteres. Per exemple moren més persones atropellades mentre anaven en bicicleta que per la violència de genere, però en el cas que tractem els mitjans de comunicació en parlen ben poc i des de l’administració pública poc es fa.

En una recent enquesta a nivell estatal, el ciclisme és el segon esport més practicat pels habitants de l’estat espanyol darrera del futbol. Malgrat això les instalacions esportives per aquest esport son poquisimes. No es tracta de construir molts velòdroms sino que simplement seria qüestió de construir circuits exclusius per ciclistes com el de Terrassa. Simplement es tracta de construir en un solar un circuit asfaltat amb il·luminació on es pugui entrenar de nit o simplement entre setmana, quan la densitat del transit és més alta. Això té un cost relativament baix en comparació a d’altres instalacions.

En el cas de Molins l’ajuntament s’ha gastat una autentica millonada en posar gespa artificial en els dos camps de futbol, i amb la consequent despesa anual de manteniment, que també és alta. Un cop més s’ha potenciat l’esport “rei” deixant de banda d’altres esports.

Si entrem en l’aspecte sanitari, el ciclisme és un esport, que es pot practicar durant tota la vida i porta conseqüències molt positives en la salut de les persones i és una bona teràpia per deixar de fumar per exemple. Esports com el futbol normalment es practiquen només en la etapa de la joventut ja que a llarg termini castiga les articulacions. Un altre motiu per a l’administració de potenciar activitats esportives encarades a inculcar una cultura esportiva al llarg de tota la vida de les persones.

En l’aspecte de la mobilitat està comprovat que en distàncies curtes de fins a 10 kms la bicicleta és un mitjà més rapid i practic que l’automobil, degut a la densitat del transit. Per promoure la bicicleta com a mitjà de transport calen polítiques efectives que no acabin només en la construcció de carrils bici sino que s’ha de treballar per la seguretat dels ciclistes tant desde mesures contra els conductors temeraris com desde la conscienciació de la societat en general en el respecte cap al ciclista, que sempre en un accident serà la part més dèbil.

La CUP Molins comença a caminar

Fa bastants anys que a Molins hi ha hagut diferents col·lectius i organitzacions al marge dels partits polítics tradicionals que han estat treballant d’una manera més o menys intermitent per intentar construir un altre model de societat. S’ha de ser autocritic i reconèixer que en moltes ocasions s’han comès errors i s’ha actuat potser de manera precipitada però el més important és que s’ha actuat sempre al marge d’interessos personals i mai per afany d’aconseguir beneficis personals, més aviat el contrari.
Estem en una societat on per desgràcia les decisions normalment no es prenen de manera participativa i on impera un sistema electoral clarament antidemocràtic, on el vot d’una persona que no es preocupa pel teixit social val el mateix que una persona implicada en la vida social del seu barri, municipi o comarca. Les eleccions son en definitiva un xec en blanc als polítics perquè facin el que vulguin.
Ens agradi o no, les eleccions es un mecanisme pel qual podem arribar a molta més gent que fent les típiques campanyes i activitats que es realitzen des dels moviments socials. Encara que no creguem gaire en aquest sistema, les eleccions municipals és una excelent oportunitat per demostrar que és pot fer política des d’un punt de vista molt diferent al que ens tenen acostumat els polítics. L’esperit assembleari de la gent que ens movem per associacions, organitzacions i entitats de la vila ha de fer si més no posar en evidència que la política no es cosa d’uns quants.
Hi ha moltes maneres d’interpretar el terme democràcia però jo crec que la millor definició és “el poder pel poble”. Partint d’aquesta base no podem deixar que la clase política decideixi per nosaltres.
Fa 3 setmanes que un grup de gent de Molins estem impulsant la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Molins. Som gent que provenim de diferents sensibilitats, tan de l’esquerra independentista, com de moviments socials o d’entitats socio-culturals, però tots tenim en comú que la política ha de ser molt més participativa i basada en la igualtat de condicions en tots els aspectes de la nostra vida, i en el respecte dels drets nacionals, socials i personals. Potser per alguns som gent “boja” o “utopics” però com a mínim estem disposats a destinar part del nostre temps lliure en muntar una candidatura sense esperar viure de les poltrones del poder. El temps dirà fins on arribem però de moment estem disposats a fer tot el possible, aquesta vegada a través de les eleccions, per donar a conèixer el nostre discurs i la nostra manera d’entendre les coses.

La meva nova bici!


Després de molts dubtes per decidir-me per una marca en concret i mirant molts preus aquesta és la bici que m’he comprat després que el quadre de la GT s’esquerdés. Això si, va aguantar 60.000 kms. Espero que aquesta com a mínim aguanti el mateix. És una Pinarello model F3:13 de carbono amb el grup Centaur de carbono.