divendres, 31 de juliol de 2009

Resum del ple municipal del 29 de juliol de 2009

En l’últim ple municipal del 29 de juliol de 2009 es van tractar diferents punts, dels quals des de la CUP volem destacar el nostre posicionament en els següents punts:

Creació d’una taxa per cobrar a les entitats que donen servei de bar per Festa Major
Amb l’únic vot en CONTRA de la CUP i l’abstenció de la resta de l’oposició, l’equip de govern va aprovar imposar una taxa a les entitats que donen servei de bar per Festa Major a la plaça de la Llibertat. Per primera vegada s’aplicarà una taxa, que pot arribar als 350 € per entitat. Des de la CUP entenem que es poden exigir criteris tècnics o de respecte medioambiental com s’ha fet cada any sense haver d’aplicar una taxa ja que totes les barres son d’entitats sense ànim de lucre, que utilitzen els beneficis obtinguts per complementar la subvenció rebuda de l’ajuntament. Creiem que aquesta mesura representarà a la pràctica una retallada de la capacitat econòmica de les entitats i volem recordar que les persones que fan possible aquest servei de bar ho fan de forma voluntària. L’estalvi econòmic que aconseguirà l’ajuntament és molt inferior a despeses injustificades com el sobrecost de les obres del carrer Carril, per posar un exemple. Entenem que l’ajuntament ha de reduir costos millorant la seva pròpia gestió i no pas fent pagar a les entitats, que prou esforços ja han de fer per aconseguir recursos econòmics.

Aplicació definitiva de les modificacions recollides en la Valoració de Llocs de Treball.
Des de la CUP vàrem votar a FAVOR però vàrem denunciar què la Valoració de Llocs de Treball (VLT) fou aprovada el febrer de 2007 i en aquell moment es va prometre a la part sindical que s’aplicaria al llarg de l’any 2008 per falta de recursos pressupostaris. Malgrat això, al mes de juny de 2007 l’equip de govern (IiE, ERC i CiU), amb el suport del PSC, va augmentar el sou dels polítics en més d’un 33%. Ara, més de 2 anys després han acabat d’aplicar les modificacions pactades en la VLT, que en el cas concret aprovat en aquest ple municipal, es tractava d’unes petites millores salarials en llocs de treball d’administratius/ves basicament i redefinició de funcions.

Aprovació del Pla Bàsic d’Emergència Municipal de Molins de Rei
La CUP va votar a FAVOR d’aquest pla però vàrem manifestar que no estem d’acord amb la despesa que ha representat la seva elaboració ja que s’ha externalitzat la seva redacció i ha costat 4030 €. Malgrat els serveis d’assessorament que ofereix la Generalitat de Catalunya i què l’Ajuntament compta en la seva plantilla d’un Responsable Tècnic encarregat de l’elaboració d’aquest pla (amb una nòmina de 35.000 € anuals) es va optar per encarregar aquesta tasca a una empresa externa. També vàrem denunciar que Molins de Rei hauria d’haver aprovat aquest Pla des de 2003 i ara ho hem fet amb 6 anys de retard.

Ratificació de la resolució d’alcaldia per modificar l’any d’inici de les obres de la nova biblioteca
Mitjançant resolució d’alcaldia s’ha modificat l’anualitat d’inici de les obres de la nova biblioteca de l’any 2010 al 2012. El termini per notificar aquesta modificació acabava el 20 de juliol i malgrat que des de principis de l’any 2008 l’equip de govern sabia que havia de modificar-ho ha tornat a utilitzar el sistema de la resolució d’alcaldia quan es tracta d’una competència del ple municipal. La nova biblioteca estava prevista acabar-la abans del 2011 i un altre cop es tornarà a incomplir una promesa de l’equip de govern.

Moció sobre la Situació de la Pagesia Professional
Des de la CUP vàrem votar a FAVOR de la moció impulsada per Unió de Pagesos perquè entenem que és urgent que el Govern de la Generalitat i de l’Estat Espanyol prengui mesures efectives per garantir la rentabilitat del sector entent que estem parlant d’un sector econòmic i social vital per l’equilibri territorial i necessari per la preservació del medi ambient.

Pregunta de la CUP referent al sobrecost de les obres del C/ Carril

Pregunta de la CUP realitzada en el ple municipal del 29 de juliol de 2009.

Les obres d’urbanització del carrer Carril i la Plaça de l’Estació han donat bastants problemes i al final s’ha hagut d’asfaltar el tram per on passen els vehicles.

Segons el mateix equip de govern aquestes obres adicionals al projecte inicial costaran uns 42.000 € aproximadament, dels quals l’empresa constructora assumirà uns 20.000 €, que es corresponen a les demolicions, i l’Ajuntament haurà de pagar uns 22.000 € corresponent a l’asfaltat.

També l’equip de govern ha reconegut que l’error ha estat en el diseny del Projecte Constructiu. Aquest diseny va ser elaborat per una empresa externa.

Davant de tot això, volem preguntar:
  1. Quin serà el sobrecost total d’aquesta obra?
  2. Els serveis tècnics de l’ajuntament van revisar el diseny abans d’iniciar-se les obres?
  3. L’equip de govern pensa emprendre alguna acció per demanar responsabilitats als redactors del projecte?
  4. Sota quin criteri s’ha decidit que l’ajuntament assumeixi un sobrecost de 22.000 € quan també es reconeix que l’error prové del diseny de l’obra?

dijous, 30 de juliol de 2009

Molins de Rei demana la no renovació de les llicències de les centrals nuclears catalanes

L’Ajuntament de Molins de Rei ha aprovat una moció presentada per la CUP, conjuntament amb ERC i IiE, en la qual es demana la no renovació de les llicències de les centrals nuclears Vandellòs II, Ascó I i Ascó II. Aquesta moció ha estat impulsada per la Campanya Apaguem les Nuclears i va rebre el vot a favor de la CUP (1), ERC (2) i IiE-ICV (7), l’abstenció de CiU (3) i el vot en contra de PP (1) i PSC (4), en la sessió del ple municipal del passat 29 de juliol de 2009.

També ens felicitem perquè Molins de Rei és el primer municipi que aprova aquesta moció. Des de la CUP ens vàrem adherir a aquesta campanya des d’un bon inici i continuarem donant suport a les mobilitzacions populars per aconseguir apagar les nuclears davant de la pressió que està efectuant el lobby nuclear.

Veure moció presentada en suport a la campanya Apaguem les nuclears

Des de la CUP ens felicitem per l’aprovació d’aquesta moció perquè entenem que hi ha motius suficients per oposar-se a l’energia nuclear:
  • L’energia nuclear és una greu hipoteca per a l’ambient i la salut de les generacions actuals i futures, per la seua emissió de radioactivitat en tot el seu cicle, des de la mineria de l’urani fins a la gestió dels residus, fins i tot en el funcionament normal de les centrals nuclears.
  • La producció d’electricitat amb centrals nuclears, si bé produeix menys gasos d’efecte hivernacle que la producció amb fonts fòssil, en produeix, en tot el seu cicle, una quantitat considerable i, en qualsevol cas, superior a la producció amb fonts renovables.
  • La producció d’electricitat amb reactors nuclears és la forma més cara de produir-ne, carestia solament amagada pel finançament de les inversions amb els diners dels impostos i recàrrecs en les tarifes, a més a més de l’assumpció de la responsabilitat civil per part dels estats, quan el lògic fóra que l’assumissen les elèctriques, i tot perquè unes poques companyies oligopolístiques puguen comptar com a beneficis l’import de les facturacions.
  • L’energia nuclear és altament insegura, fins al punt que hi ha hagut un accident greu cada sis anys i mig des de la seua implantació, amb riscos tan greus com els que, malauradament, va posar de manifest l’accident de Txernòbil, fins al punt que no hi ha cap asseguradora al món que accepte cobrir la responsabilitat civil d’una central nuclear, havent d’assumir-la els Estats, i amb limitacions de quantia i de temps per tal de no arruïnar-se.
  • Els Països Catalans, i especialment les Terres de l’Ebre, ja han patit durant més d’una generació la major concentració nuclear de l’Estat, amb els perjudicis que comporta, inclòs, en determinats moments, el rebuig dels productes de la terra degut a les fuites d’unes centrals que, front a l’espectacular PIB per càpita de les comarques on estan implantades han convertit la gent d’aquestes comarques en la de renda més baixa de Catalunya.
  • Hi ha un superàvit a l’estat espanyol de més d’un trenta per cent de potència instal·lada sobre el moment històric de major demanda d’electricitat, quan l’energia nuclear representa un 16% de la producció d’energia.
  • Vista l’experiència del tancament de Vandellòs I, que va donar feina durant 10 anys a 2700 persones repartides en 63 empreses, temps suficient per a trobar nous jaciments d’ocupació, i que cap treballador de la central tancada no va passar a l’atur, el tancament de les nuclears no té per què significar l’enviament de treballadors i treballadores al carrer.
Més informació sobre la Campanya Apaguem les Nuclears:
http://apaguemlesnuclears.wordpress.com/


dimarts, 28 de juliol de 2009

Canvi del model de les urgències sanitàries

Ahir dilluns es va celebrar a la Sala d'Actes de l'ONCE de Molins de Rei una sessió informativa sobre el canvi del model del sistema d'urgències sanitàries en la zona del Baix Llobregat Centre.

Fins ara en la nostra zona hi ha 4 ambulatoris on hi ha servei d'urgències tota la nit (Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Corbera de Llobregat, Vallirana) i per tant hi havia 4 metges entre les 00:00h i les 8:00h.

Ara volen centralitzar aquest servei a Sant Feliu de Llobregat. Hi haurà un metge que no es mourà en tota la nit d'allà i després hi haurà 2 o 3 metges que es desplaçaran a domicili si és necessari. Els 2 o 3 van dir que variarien segons l'època.

En tot cas, aquest canvi de servei suposa una centralització del servei a Sant Feliu de Llobregat i pot suposar una pèrdua del 25% dels metges que cobreixen les nits en la nostra zona. Ja veurem com funciona aquest canvi però d'entrada no m'en fio gaire de la Generalitat de Catalunya i ja veurem si això no significa un retrocés en el servei sanitari.

dilluns, 27 de juliol de 2009

Crònica de la Carros de Foc

Tot comença el divendres 24 de juliol quan surto a les 19:45 de Molins de Rei amb el cotxe i arribo a les 23:45 a l’aparcament que hi ha a l’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes pujant per Espot. Alla dormo en el cotxe després de deixar-ho quasi tot preparat.

El dissabte 25 de juliol em desperto a les 5:30 del matí. Em preparo totes les coses i començo a caminar a les 6:00. A l’aparcament estem a la cota 1.650. Al principi és encara una mica de nit però es fa de dia ràpid. En 36 minuts arribo a la cruïlla del camí del refugi Ernest Mallafré. Allà és on comença oficialment la Carros de Foc i per tant començo a comptar des de les 6:36.

Al principi tot és pujada i en poc més d’una hora arribo al refugi d’Amitges, a 2.367 mts, i on m’aturo a esmorzar. Tot seguit arribo al Port de Ratera d’Espot (2.543 mts) per un camí no gaire complicat. La baixada fins al refugi de Saboredo (2.310 mts) no és gaire llarga ni tampoc massa complicada. Un cop allà m’aturo a menjar una barreta i a posar crema solar, que no hi ha ni un núvol!

Després del Refugi toca baixar una mica però en seguida comença la pujada al Còth deth Tuc Gran de Sendrosa (2.451 mts) que tampoc és massa complicat i pel nom ja haureu notat que hem entrat a la Val d’Aran (Occitània). Ja em començo a trobar bastanta gent. En el Lac Clòto de Baish em trobo uns bascos que m’indiquen malament i em foto per un camí que dona més volta però precisament després d’una baixada arribo a una cruïlla on també em trobo a un parell de bascos i aquesta vegada m’indiquen bé. Amb ells arribo al Lac Major de Colomèrs, on també hi ha el Refugi de Colomèrs (2.138 mts).

A partir d’aquí començo a pujar per un camí senzill però amb forta pendent durant molta estona. A la pujada passo a bastanta gent, d’aquests que paren cada minut i què deuen estar pensant què hi fan allà... Jo de moment encara vaig bastant bé i arribo al Port de Caldes (2.568 mts) per després baixar una mica i tot just després pujar una mica fins al Coll de Crestada (2.475 mts), que per aquesta banda és molt curt. Ara toca baixar aquest coll per una baixada bastant complicada i amb pendent fins al Refugi dera Restanca (2.010 mts). Allà ja son les 13:20 i em poso a dinar i un altre cop crema solar i vaselina als peus per evitar butllofes.

Ara toca pujar pel mateix lloc que acabo de baixar i deu ni do quina pujada i és la primera en la qual em trobo trams amb blocs de granit que substitueixen al camí. Al principi és curiós anar saltant de pedra a pedra però al final acabaré fart. Després de pujar quasi 500 mts de desnivell arribo un altre cop al Coll de Crestada (2.475 mts). Ara toca baixar cap a la dreta passant per 7 estanys i en un terreny que va baixant però també hi ha pujades fins que arribo al refugi Joan Ventosa i Calvell (2.215 mts). Aquest últim tram m’he creuat amb bastanta gent, semblava la Rambla...jeje. Allà em poso a parlar amb uns bascos (n’hi havia bastants) que els havia avnçat feia estona però ells s’havien estalviat baixar fins a Restanca.

Eren quasi les 4 de la tarda i encara quedaven 6 hores de dia. Ja portava les cames una miqueta tocades però tot i portar 10 hores caminant encara anava bastant bé. Després de menjar una barreta em poso a caminar de nou. Al principi baixo una mica fins als 2.150 mts i per tant queden 600 mts de pujada fins al següent coll. La veritat és que és el coll més dur i a més amb 10 hores de caminada a les cames encara es fa més dur. Té molts trams que has d’anar saltant per grans pedres i amb molta pendent. Per arribar a dalt hi ha una tartera amb moltíssima pendent i sembla que no s’acabi mai. Fins i tot passes por perquè si rellisques pots anar bastant avall. Al final arribo al Collet de Contraix (2.748 mts) i ara ve el pitjor: la baixada.

El principi de la baixada feia por per la pendent que tenia i vaig baixar molt a poc a poc. Després tocava baixar saltant per pedres durant molta estona i les cames ja estaven bastant tocades. Fins i tot haig de creuar una llengua de neu però sense massa problemes. En aquesta situació sempre prefereixo pujar que no pas baixar, ja que al menys les cames ho noten menys. La baixada en total té uns 850 mts de desnivell de baixada i semblava que no s’acabava mai. Un cop arribo a una pista ja em queda poc pel refugi però la cosa puja una mica. Arribo al refugi d’Estany Llong (1.987 mts) a les 20:55. Només queda 1 hora de dia i per tant em quedo a dormir allà. El dissabte he caminat des de les 6 del matí fins a les 9 del vespre, que son 15 hores.

Després de dormir i esmorzar, el diumenge començo a caminar més tard, a les 7:30. No em queda tants kms com els que havia fet el dissabte però les cames les tinc bastant tocades. Poc a poc vaig entrant en calor i no noto tant el dolor però a les baixades especialment es nota. Un cop surto del refugi ja començo a pujar, cosa que s’agraeix. De fet haig de pujar quasi 600 mts de desnivell per un camí bastant bo tot i que amb trams de pedres. Com que soc el primer del dia en passar per allà veig bastants Isards, que quan em veuen pujant vessant amunt amb una agilitat impresionant, no com jo... jejeje. La part final del coll té bastanta pendent però no és tan dur com el Contraix. Un cop corono la Collada de Dellui (2.577 mts) toca baixar cap a una zona amb grans estanys, entre ells l’estany Tort, que potser és el més gran. Fins al següent refugi només hi ha 150 mts de desnivell de baixada però això enganya perquè és un terreny de puja i baixa però es fa bastant bé en condicions normals, amb les cames tocades no tant. Al final arribo al Refugi Colomina (2.415 mts) al mtateix temps que uns “guiris”, que també n’he vist bastants aquests dos dies.

Després del Refugi el camí anava rodejant 3 estanys i entre mig s’havia de pujat unes escales que deu ni do la pendent que tenien i a ple sol… Precisament en l’últim estany el mapa indicava que el camí passava al costat de l’aigua però com no vaig veure el camí em vaig fotre muntanya amunt i després vaig haver de tornar a baixar perquè si hi havia camí. Després de la volta feta gràcies a la meva tossuderia vaig arribar a la Collada de Saburó (2.667 mts), on hi havia tot un grup d’un agrupament escolta a dalt. Després vaig baixar cada cop amb les cames més tocades fins a la cruïlla amb el Refugi Josep Maria Blanc (2.318 mts). Allà vaig aturar-me a menjar alguna cosa abans d’afrontar l’últim tram de la Carros de Foc.

Només em quedava llavors un coll i des d’aquesta banda no hi havia gaire desnivell de diferència. Amb 45 minuts vaig arribar per un camí bastant fàcil fins al Coll de Monestero (2.715 mts). La baixada, en canvi, al principi era bastant complicada tot i que després era per un bon camí però això si, era una baixada llarguíssima ja que baixava més de 1.000 mts de desnivell fins al cotxe. Feia tanta calor que em vaig quedar sense aigua però vaig agafar-ne en un riuet, que segur que és millor aigua que la que tenim per aquí!

Vaig arribar al Refugi Ernest Mallafré (1.893 mts) a les 17:30 i per tant havia estat 10 hores caminant durant el diumenge. Després amb 45 minuts vaig arribar al cotxe.

De temps real de caminada vaig fer 22 hores i 22 minuts però si compto les parades hauré fet aprop de 25 hores. Ja us penjaré les dades més concretes.

Com a conclusió estic content d’haver superat el repte de fer-ho en dos dies però m’agradaria tornar fent-ho amb més dies i amb més tranquilitat.

Temps: temps real entre refugis
Parades: temps de parada al refugi d'arribada
Diferència: diferència de temps amb els temps mínims establerts en la Guia de la Carros de Foc.

VEURE FOTOGRAFIES DE LA CARROS DE FOC




dijous, 23 de juliol de 2009

El despropòsit de les obres de la Plaça de l'Estació

Suposo que tothom haureu pogut veure la mala execució de les obres del carrer Carril i la Plaça de l'Estació, sobretot en el tram per on passen els cotxes. Han hagut de reparar-ho en diverses ocasions ja que les lloses del paviment s'enfonsen.

La solució final presa per l'Ajuntament ha estat asfaltar el tram per on passen els vehicles i així ho estan fent actualment i per tant deixar de banda la solució original, que eren les lloses grans. Des de la CUP hem preguntat qui pagarà l'asfaltat d'aquest tram i la resposta ha estat la següent:
  • L'empresa constructora assumia el cost de tota la reparació si es tornessin a col·locar de nou lloses grans perquè és el que deia el projecte constructiu de l'obra i per tant entraria en garantia. Però com al final la solució és l'asfalt aquesta empresa només assumeix la demolició del paviment, que serà d'uns 20.000 € aproximadament, segons l'equip de govern (IiE, ERC i CiU).
  • L'ajuntament assumirà un cost de 22.000 € aproximadament corresponent a l'asfaltat d'aquest tram.
Des de l'equip de govern s'ha reconegut que l'error ha estat en el diseny de l'obra i que per tant el Projecte de l'Obra estava mal pensat ja que aquest tipus de lloses no suporten el pas dels vehicles. Aquest projecte ha estat realitzat per una empresa externa contractada per l'Ajuntament, més concretament un despatx d'aquitectes amb seu a Molins de Rei.

És indignant com l'error d'una empresa externa l'acaba pagant l'ajuntament. No té l'ajuntament arquitectes per a elaborar els projectes constructius o si més no per a revisar-los amb l'objectiu d'evitar aquests errors.

Un cop més s'ha demostrat que la externalització provoca que les obres no es facin de la manera adequada i a més a més ho acabem pagant tota la ciutadania a través dels nostres impostos.

Recordo que el sobrecost de les obres del Canal va sobrepassar els 300.000 € i ara el consol podria ser que només seran 22.000 €. Tot plegat però va sumant i al final s'han de deixar altres coses gràcies a la incompetència d'aquest equip de govern...

La CUP demana més control de l’equip de govern en l’execució de les obres (28-11-2008)

dimecres, 22 de juliol de 2009

La CUP es queda sola en la defensa del model de recollida selectiva de Molins de Rei

En el passat ple municipal de l’Ajuntament de Molins de Rei de l’1 de juliol es va rebutjar una moció de la CUP contra el Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 2009-2016, que preveu la construcció d’una nova incineradora i incrementar la crema de residus metropolitans i no aposta per la recollida selectiva en els fets. Aquesta moció ha estat impulsada pel Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) i la Federació Ecologistes de Catalunya.

Des de la CUP mostrem la nostra preocupació al fet que ens quedessim sols demanant que el model de recollida i tractament de residus que s’aplica a Molins de Rei es faci extensiu per llei a la resta de municipis catalans. La resta de formacions polítiques no van voler oposar-se a un Programa elaborat per la Generalitat de Catalunya en el qual es prioritzen models de recollida selectiva molt menys eficaços i on es destina fins al 77% de les inversions a instalacions com incineradores i abocadors, mentre que només es destina un 10% a inversions en plantes de triatge.

Veure moció de la CUP contra el PMGRM

Un cop més s’han prioritzat els interessos de partit per damunt dels interessos col·lectius i es va acabar aprovant una moció presentada pel grup municipal d’Iniciativa i Esquerra (IiE) què tampoc incloia per exemple l’exigència de realitzar un estudi per a determinar els riscos ambientals i a la salut de les persones de la crema de residus en cimenteres, tal i com passarà en les dues cimenteres properes a Molins de Rei.

Per tot això des de la CUP volem deixar clara la nostra postura al respecte en els següents punts:
  • Ens oposem rotundament a qualsevol nova incineradora a l’àrea metropolitana de Barcelona, tant sigui a Castellbisbal com en qualsevol altre indret.
  • Exigim que s’apliqui el model de recollida selectiva “residu mínim” a tots els municipis catalans perquè s’ha demostrat que és el més eficient.
  • Exigim que s’aturin els projectes d’incinerar residus en les cimenteres, i més quan no existeix cap estudi ambiental per determinar-ne els riscos.
  • Que es prioritzin les instal·lacions de recuperació dels residus (plantes de compostatge i metanització, triatge,..) amb criteris de proximitat, de descentralització i de simplicitat tecnològica

divendres, 17 de juliol de 2009

La convivència entre la bicicleta i el cotxe

Avui, després d'unes setmanes amb dolors al genoll esquerra, he tornat a fer una sortida de 3 hores en bici. Conjuntament amb en Toni Roca hem anat fins a Sitges, fent 85 kms en poc més de 3 hores.

A l'anada hem anat per l'interior dels pobles (Sant Boi, Viladecans, Gavà, Castelldefels) i per la carretera de les costes del Garraf. La tornada ha estat per l'autovia de Castelldefels, Viladacans, Sant Climent de Llobregat i Sant Boi de Llobregat.

Ha estat una sortida normal i avui no volia parlar tant d'això sinó d'un fet que ja estem massa acostumats els què anem en bici. Es tracta del poc respecte i desconeixement que tenen alguns conductors.

La legislació viària permet des de fa bastants anys que el ciclistes circulem en fila de DOS. Això es va aprovar perquè es va demostrar que era més segur pels ciclistes ja que quan anem en fila d'un molts cotxes ens avancen sense respectar els 1,5 metres de distància que han deixar entre nosaltres i el cotxe.

En moltes ocasions els cotxes es posen a pitar i a increpar-nos quan anem en fila de dos i ens diuen que hem d'anar en fila d'u. Segurament no coneguin aquest canvi en la llei (es va fer en l'epoca del govern del PP) però si que segur que coneixen el resultat de l'últim partit del Barça o qui ha guanyat al Gran Hermano...

Tot i així, crec que en el fons hi ha un sentiment per part de certa gent que pensen que les carreteres només son pels cotxes. Les bicicletes som un vehicle més i per tant ens han de respectar i han d'entendre que nosaltres tenim dret a circular tot i que a vegades puguin perdre alguns segons en avançar-nos.

Si volen canalitzar la seva "mala llet" que ho facin contra el govern exigint unes voravia prou àmplies pels ciclistes i la gratuïtat de les autopistes i així per allà no es trobaran a ciclistes. Per exemple, a la carretera de les costes del Garraf no existeix voravia i molts vehicles van per allà per no pagar els 5 € del peatge. Com que el transit és elevat és veritat que avançar als ciclistes no sempre és fàcil però la culpa no és nostra!

Les administracions haurien per una banda d'informar de la legislació vigent i per altra banda garantir molt millor la convivència entre ciclistes i conductors de cotxes i camions.

dijous, 16 de juliol de 2009

La sorprenent història de les pilones

Si us hi fixeu pel centre vila podreu veure que hi ha moltes pilones metàliques que normalment es col·loquen per evitar que els cotxes estacionin on no toca. En les reunions del Comitè Executiu de la Fira de la Candelera és habitual què es parli de les pilones. Segurament pensareu quina lògica té parlar d'això en aquest Comitè.

Doncs el motiu és perquè cada any quan es fa la Fira de la Candelera s'han de retirar una gran quantitat de pilones abans de la Fira i tornar-les a col·locar després. Com que son pilones fixes el sistema d'arrencada es tallar-les i després col·locar-ne una de nova. Tot això costa entre 8.000 i 10.000 € cada Fira. En més d'una ocasió, en els últims anys, s'ha plantejat en el Comitè de la Fira que es col·loquessin pilones amb un sistema d'extracció que no faci necessària la seva substitució per una de nova.

Actualment existeix una normativa des de l'octubre de 2008 que prohibeix la instal·lació de pilones fixes i la data límit per substituir les pilones fixes existents és l'octubre de 2010. Ahir al Comitè de la Fira vàrem estar discutint una estona perquè la majoria volíem sol·licitar a la regidoria de Via Pública que canviés totes les pilones abans del febrer del 2010 i així en la propera edició de la Fira de la Candelera ens podrem estalviar aquests 10.000 €. Hi havia un regidor de l'equip de govern que no ho trobava oportú però al final es va aprovar fer aquesta petició.

Segurament hi ha pilones que les han arrencades i posades més de 10 vegades i tot per no decidir-se abans a col·locar un altre tipus de pilones, que són mes cares però més car surt canviar-les cada any.

I per acabar de "rematar-ho" la sorpresa va saltar quan un regidor de l'oposició va preguntar perquè a la seva Comunitat de Propietaris l'Ajuntament els hi ha fet pagar per la col·locació d'una pilona fixa, quan en teoria des de l'octubre de 2008 no es poden col·locar...

Un altre exemple que ens demostra com, per desgràcia, funcionen de malament les administracions i van llençant els diners cada any... Esperem des de la CUP que com a mínim aquest any canviïn les pilones abans de la Fira de la Candelera del 2010.
Justificació completa

Sembla que ressucita el Pla de Mobilitat Urbana de Molins de Rei

Ahir dimarts 14 de juliol de 2009 el regidor de Mobilitat, en Miquel Vila, es va reunir amb els grups de l'oposició per explicar-nos com estava el procés referent al Pla de Mobilitat Urbana de Molins de Rei.

El setembre del 2007 es va fer una reunió amb tots els grups polítics en la qual l'equip de govern ens va presentar una proposta de Pla de Mobilitat que havia elaborat un grups d'experts de l'UPC. Se'ns va dir que en un mes es tornaria a convocar una reunió però al final han hagut de passar 22 mesos perquè això passi.

L'argument de l'equip de govern ha estat que s'havia de redactar un Informe de Sostenibilitat Ambiental segons obligava la legislació vigent a partir de 2008 abans d'aprovar el Pla de Mobilitat Urbana (PMU). Ara ens han reconegut que hi ha municipis que ja tenien aprovat el PMU sense aquest informe i que ara només hauran de fer-lo i adaptar-lo si entra en contradicció en algun aspecte.

La llàstima és que hem estat quasi 2 anys sense avançar gens en aquest aspecte i s'han estat fent modificacions del planejament urbanístic de la vila i reurbanitzant carrers sense tenir una planificació global de quina mobilitat volem. I això vol dir saber quins carrers han de ser únicament per vianants, a on posarem carrils bici, en quins carrers farem prioritat invertida i en definitiva apostar per un model de mobilitat més sostenible.

Aquesta feina de converses i de recerca del consens entre els grups polítics es podria haver anat fent durant aquests 2 anys, ja que a hores d'ara no existeix consens ni dins de l'equip de govern (IiE, ERC, CiU) i així podríem haver tingut un model clar i pactat a l'hora d'anar modificant certes parts de la vila.

Ara el compromís per part del regidor de Mobilitat és que ens tornarem a reunir passat l'estiu per afrontar d'una vegada per totes aquest pla. Esperem que aquesta vegada no haguem d'esperar 22 mesos...


dilluns, 13 de juliol de 2009

Llibertat Amadeu Casellas, pres anarquista

Amadeu Casellas és un pres que porta ja més de 25 anys empresonat per la seva participació en desenes d'atracaments a bancs, amb els quals recolzava el finançament de lluites obreres a finals dels anys 70 i sense cometre cap delicte de sang. Amadeu ha sigut sempre una persona compromesa i activa, participan tant al carrer com a la presó, de llluites i denuncies colectives contra el sistema, ja sigui al régim franquista o"democrátic". Amadeu ha estat sempre una persona compromesa i activa, participant tant al carrer com a la presó, de lluites i denúncies col lectives contra el sistema, ja fos el règim franquista o "democràtic".

Quan tenia 14 anys en 1973 i treballava en una fàbrica de Balenyà va descobrir l'anarquisme."Em sentia explotat per l'empresari, vaig conèixer a gent de la CNT i vaig començar a repartir propaganda subversiva pels carrers. Anava de paquet en la moto amb les octavetes i assistia a reunions clandestines".

Creia en la lluita armada, en la revolució imprescindible per canviar les coses, i encara avui, als 49 anys, convençut que les pistoles no arreglen res, considera que l'anarquisme, encara sense ser la solució definitiva, "funcionaria millor que la democràcia que tenim ". "A Espanya no tenim democràcia. Abans havia un dictador que era Franco, i avui hi ha uns partits polítics. Les empreses funcionen igual. Les necessitats de primer ordre no estan resoltes. Manca igualtat entre rics i pobres".

El 1976, va atracar el banc mercantil de Manresa. "Va ser gairebé el meu primer delicte". Durant els següents dos anys i mig va atracar més de 50 bancs. "Era una manera de recuperar el que els bancs ens agafaven. No em penedeixo de res, llevat de no haver agafat prou".

El 1979, entra a la presó i és rebut amb una brutal pallissa. "Aquí va començar el que avui encara no s'ha acabat ..., vaig tenir els meus primers contactes amb alguns membres de la COPEL i comencem els preparatius per reivindicar la reforma del Codi Penal i millores en el menjar, higiene i condicions de vida penitenciària en general" .

Al llarg de tots els anys que porta de condemna, ha protagonitzat nombroses vagues de braços caiguts i de fam, s'ha cosit la boca i ha realitzat infinitat de denúncies per l'abusiu preu dels productes de l'economat, o per les irregularitats i la explotació del treball penitenciari, o les falsificacions d'analítiques o d'informes penitenciaris, cosa que li ha costat diversos primers graus i trasllats de centre a centre amb l'únic propòsit que desistís. Ha denunciat els abusos sobre els drets dels presos, de tota l'estructura penitenciària.

L'any passat, i després de mantenir una vaga de 76 dies, Amadeu va aconseguir el compromís de la institució penitenciària per a l'obtenció de permisos que li facilitarien la consecució del tercer grau i la posterior llibertat condicional. Aquest acord va ser miserablement incomplert per la institució, amb l'excusa d'una causa pendent de feia un any i que en un principi semblava arxivada. Per aquesta situació, Amadeu reiniciat la vaga de fam, fins que la va abandonar per un canvi d'estratègia, i perquè la CNT-AIT, va assumir la defensa legal i política de la seva situació penitenciària.

A causa de les expropiacions comeses, ha complert més de 25 anys de condemna, que amb les redencions, superen els 30 anys, el màxim contemplat en la seva llei, pel que roman segrestat per la institució penitenciària, com a venjança per la seva trajectòria de lluita .

Per tot això, es fa una crida a la solidaritat amb Amadeu Casellas i es convoca a sengles concentracions el Dissabte 25 de juliol, a Madrid i Barcelona, per reclamar la seva immediata posada en llibertat.

Concentracions per l'alliberament d'Amadeu Casellas
Divendres 17 de juliol 20:30h Plaça de la Vila (Molins de Rei)
Dissabte 25 de juliol
19h Plaça Sant Jaume (Barcelona)

diumenge, 12 de juliol de 2009

Els pisos de lloguer per la gent gran valdran el doble de la previsió inicial: més de 400 euros

No estem arribant als extrems de la Sagrada Família però sembla que a finals d'any podran entrar a viure les persones que els hi hagin tocat els pisos de lloguer per a la gent gran, situats a l'antic escorxador del C/ Rafel de Casanova.

Tot aquest procés va començar amb el govern de CiU de la Generalitat, quan en aquell moment es va parlar d'un preu de 180 €/mensuals. Ara l'empresa pública de la Generalitat, ADIGSA, ja ha acabat les obres i el 9 de setembre es farà el sorteig per adjudicar els pisos a les persones que hagin complert els requisits i que tinguin sort en el sorteig.

Amb els anys han canviat els condicionants i el preu acabarà sent d'uns 425 € aproximadament, tal i com reconeixen els mateixos membres de l'equip de govern molinenc:

  • El Govern Tripartit de la Generalitat (PSC-ERC-ICV) s'ha aprofitat de l'onada especulativa i ha augmentat el preu del metre quadrat d'habitatge públic al mateix ritme que la vivenda privada.
  • El Govern Tripartit de la Generalitat (PSC-ERC-ICV) va decidir que Molins de Rei passés a la zona 1 i per tant els preus que s'apliquen a Molins son molts més cars que quan estàvem a la zona 2. Per pagar el transport públic paguem dues zones però per cobrar-nos ens posen a la zona 1...
  • Cada any s'han actualitzat els preus que marca la Generalitat, augmentant sempre per sobre de l'augment dels salaris dels treballadors/es, i en aquest cas de les persones jubilades.
L'any 2009 el preu públic marcat per la Generalitat és de 8,89 €/m² i per tant si parlem de pisos de 40 m² ens surt un preu total de 355,60 €. Hem de sumar-li també 60 € mensuals de comunitat i la repercussió de l'IBI.

En total, el preu dels pisos de 40 m² de lloguer per la gent gran serà d'uns 425 € mensuals, quan les promeses de l'inici del projecte eren de 180 € (2,36 vegades més car)

Segurament moltes de les persones que optaven a aquests pisos cobren pensions baixes i serà difícil que puguin quedar-se amb aquests pisos. L'administració al·lega que hi ha ajudes al lloguer perquè només paguin el 30% de la seva pensió destinada a l'habitatge però hi ha un problema.

Les ajudes corresponents als mesos finals de 2009 ja no les podran cobrar perquè ja s'han tancat les sol·licituts. Per cobrar les ajudes corresponents al 2010 ho hauran de demanar al mes d'abril de 2010 i fins al desembre de 2010 no rebran aquestes ajudes. Així doncs, fins a què passi un any i escaig no rebran cap mena d'ajuda de la Generalitat.

Tot plegat és una nova estafa d'aquest Govern Tripartit (PSC-ERC-ICV) que no son capaços de construir uns habitatges de lloguer a preus assequibles per gent gran que cobren pensions baixes. I recordo que aquest solar va ser cedit gratuitament per l'Ajuntament i per tant no han hagut de comprar el solar. El més trist serà veure com les seccions locals de Molins de PSC, ERC i ICV tampoc es queixaran gaire...

Pujada a Sant Jeroni (1236 mts)

Avui diumenge 12 de juliol he pujat per primera vegada al cim més alt de la Serra de Montserrat, a Sant Jeroni (1236 mts). Hem iniciat la pujada a Monistrol de Montserrat a uns 160 mts i per tant hem fet un desnivell de pujada proper als 1.100 mts.

Hem començat a pujar a les 6:30 del matí amb una mica de fresqueta i temps ennuvolat. Fins al Monestir de Montserrat hem pujat per la drecera dels 3/4 i per les famoses escales. Aquesta vegada no s'han fet tant dures com quan les faig a la Molins de Rei - Montserrat amb 45 kms a les cames. Només faltaria!

Des del Monestir de Montserrat hem decidit pujar pel camí nou de Sant Jeroni, que passa per Sant Joan i que és més llarg que el camí vell però té menys escales. Al principi hi havia boira i no es veia gaire cosa però un cop a dalt ja ha sortit el sol. Tot i així les vistes no eren gaire bones ja que hi havia boira a gran part del Principat. Fins a dalt de Sant Jeroni hem trigat 2 hores 50 minuts comptant les parades de rigor.

A dalt hem esmorzat i a les 10:00 hem començat a baixar pel camí vell de Sant Jeroni passant pel Pas del Francesos i baixant el gran nombre d'escales que hi ha. A la baixada ja ens hem creuat a bastanta gent que pujava cap amunt. No hem trobat el camí que anava cap a Santa Cecília i hem acabat de nou al Monestir de Montserrat.

Des d'allà hem baixat un tram per la carretera fins al Monestir de Sant Benet i des d'allà hem baixat per un camí amb força pendent fins a Monistrol de Montserrat. De baixada hem trigat unes 2 hores i 20 minuts.

En total hem estat una mica més de 5 hores caminant per anar entrenant el repte de la Carros de Foc que vull fer d'aquí 15 dies. Per qui no ho sàpiga es tracta d'una ruta que uneix tots els refugis del Parc Nacional d'Aigüestortes amb 55 kms i 9.200 metres de desnivell. Això ho volem fer en dos dies, per la qual cosa tocarà caminar unes 12 hores al dia aproximadament.

FOTO: panoràmiques des del cim de Sant Jeroni


dilluns, 6 de juliol de 2009

Xerrada-debat: "Apaguem les nuclears. NO a la renovació de les llicències d'Ascó i Vandellós"


XERRADA – DEBAT

Dijous 9 de juliol a les 20:00h

al local del CEM

Carrer Major 109, Molins de Rei

Amb la participació de:

Marcel Coderch membre del CADS i doctorat pel MIT

Josep Sabaté, campanya Apaguem les Nuclears

Víctor Mitjans, Ecologistes de Catalunya

Organitza: CEPA – EdC


Més informació: http://apaguemlesnuclears.wordpress.com/