Aquest matí hem sortit a entrenar en bicicleta i com és habitual hem patit de la intransigència de certs conductors i dels perills als que estem exposats cada dia que sortim per les carreteres del Baix Llobregat, Alt Penedès i Alt Camp en el cas d’avui.
Malgrat que el govern del PP va canviar la llei i ara es pot circular en fila de dos en bicicleta això no ho sap ningú i és habitual que els cotxes pitin i inclus t’insultin o passin a menys d’un metre i mig com marca la llei. Si vas en fila d’un molts cops apuren i et passen molt aprop. Diferents estudis han demostrat que és més segur anar en fila de dos que en fila d’un o sol perquè els cotxes per avançar han de preparar millor la maniobra.
El ciclisme en la modalitat de competició està en peril d’extinció ja que en categories inferiors cada cop hi ha menys nens que el practiquin i fins a cert punt és comprensible que els pares no vulguin que els seus fills surtin a entrenar per les carreteres. Per exemple moren més persones atropellades mentre anaven en bicicleta que per la violència de genere, però en el cas que tractem els mitjans de comunicació en parlen ben poc i des de l’administració pública poc es fa.
En una recent enquesta a nivell estatal, el ciclisme és el segon esport més practicat pels habitants de l’estat espanyol darrera del futbol. Malgrat això les instalacions esportives per aquest esport son poquisimes. No es tracta de construir molts velòdroms sino que simplement seria qüestió de construir circuits exclusius per ciclistes com el de Terrassa. Simplement es tracta de construir en un solar un circuit asfaltat amb il·luminació on es pugui entrenar de nit o simplement entre setmana, quan la densitat del transit és més alta. Això té un cost relativament baix en comparació a d’altres instalacions.
En el cas de Molins l’ajuntament s’ha gastat una autentica millonada en posar gespa artificial en els dos camps de futbol, i amb la consequent despesa anual de manteniment, que també és alta. Un cop més s’ha potenciat l’esport “rei” deixant de banda d’altres esports.
Si entrem en l’aspecte sanitari, el ciclisme és un esport, que es pot practicar durant tota la vida i porta conseqüències molt positives en la salut de les persones i és una bona teràpia per deixar de fumar per exemple. Esports com el futbol normalment es practiquen només en la etapa de la joventut ja que a llarg termini castiga les articulacions. Un altre motiu per a l’administració de potenciar activitats esportives encarades a inculcar una cultura esportiva al llarg de tota la vida de les persones.
En l’aspecte de la mobilitat està comprovat que en distàncies curtes de fins a 10 kms la bicicleta és un mitjà més rapid i practic que l’automobil, degut a la densitat del transit. Per promoure la bicicleta com a mitjà de transport calen polítiques efectives que no acabin només en la construcció de carrils bici sino que s’ha de treballar per la seguretat dels ciclistes tant desde mesures contra els conductors temeraris com desde la conscienciació de la societat en general en el respecte cap al ciclista, que sempre en un accident serà la part més dèbil.
Malgrat que el govern del PP va canviar la llei i ara es pot circular en fila de dos en bicicleta això no ho sap ningú i és habitual que els cotxes pitin i inclus t’insultin o passin a menys d’un metre i mig com marca la llei. Si vas en fila d’un molts cops apuren i et passen molt aprop. Diferents estudis han demostrat que és més segur anar en fila de dos que en fila d’un o sol perquè els cotxes per avançar han de preparar millor la maniobra.
El ciclisme en la modalitat de competició està en peril d’extinció ja que en categories inferiors cada cop hi ha menys nens que el practiquin i fins a cert punt és comprensible que els pares no vulguin que els seus fills surtin a entrenar per les carreteres. Per exemple moren més persones atropellades mentre anaven en bicicleta que per la violència de genere, però en el cas que tractem els mitjans de comunicació en parlen ben poc i des de l’administració pública poc es fa.
En una recent enquesta a nivell estatal, el ciclisme és el segon esport més practicat pels habitants de l’estat espanyol darrera del futbol. Malgrat això les instalacions esportives per aquest esport son poquisimes. No es tracta de construir molts velòdroms sino que simplement seria qüestió de construir circuits exclusius per ciclistes com el de Terrassa. Simplement es tracta de construir en un solar un circuit asfaltat amb il·luminació on es pugui entrenar de nit o simplement entre setmana, quan la densitat del transit és més alta. Això té un cost relativament baix en comparació a d’altres instalacions.
En el cas de Molins l’ajuntament s’ha gastat una autentica millonada en posar gespa artificial en els dos camps de futbol, i amb la consequent despesa anual de manteniment, que també és alta. Un cop més s’ha potenciat l’esport “rei” deixant de banda d’altres esports.
Si entrem en l’aspecte sanitari, el ciclisme és un esport, que es pot practicar durant tota la vida i porta conseqüències molt positives en la salut de les persones i és una bona teràpia per deixar de fumar per exemple. Esports com el futbol normalment es practiquen només en la etapa de la joventut ja que a llarg termini castiga les articulacions. Un altre motiu per a l’administració de potenciar activitats esportives encarades a inculcar una cultura esportiva al llarg de tota la vida de les persones.
En l’aspecte de la mobilitat està comprovat que en distàncies curtes de fins a 10 kms la bicicleta és un mitjà més rapid i practic que l’automobil, degut a la densitat del transit. Per promoure la bicicleta com a mitjà de transport calen polítiques efectives que no acabin només en la construcció de carrils bici sino que s’ha de treballar per la seguretat dels ciclistes tant desde mesures contra els conductors temeraris com desde la conscienciació de la societat en general en el respecte cap al ciclista, que sempre en un accident serà la part més dèbil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada