dijous, 30 d’agost del 2007

Vacances per Iparralde

Aquest any he aprofitat uns dies de vacances per anar amb la bici a pujar ports. Algú es preguntarà que és això d'Iparralde, doncs són els tres territoris bascos sota administració francesa. Vàrem estar 4 dies a un camping de Donibane Garazi (St Jean Pied de Port en francès) i l'expedició estava formada pel Xavi i l'Agustí de Barcelona, el Jordi de Torà, el Iosu de Donosti, l'Eneko d'Usurbil, el Ion de Legazpi i un dels dies va venir l'Aitor "Berritxu" de Forua.

La zona del Pirineu basc és una zona molt maca paisatgísticament i us la recomano a tothom. Els ports eren normalment bastant curts però amb rampes molt dures i transcorrien per carreteres molt poc transitades. Era habitual creuar-te amb bestiar que rondava pel seu aire: cavalls, ovelles, vaques, ànecs...

El nivell de la resta de companys era força alt i sumat al fet de que estava en baixa forma em vaig haver de conformar a pujar la majoria dels ports a poc a poc i només esporadicament, quan algú petava o quan em deixaven, a fer alguna petita exhibició...jejeje.

De Donibane Garazi la veritat es que vàrem veure poc a part del Castell per fora, una mica el centre, l'Herriko Taberna i poca cosa més. Una de les anècdotes de l'estada va ser un dia dinant un entrepà en un bar de Lakarri (Zuberoa) on els meus amics bascos no s'entenien amb el cambrer per demanar un entrepà ja que el dialecte de l'euskera d'allà és molt diferent (com perquè després diguin que el Valencià és una altre llengua!)

El cinquè dia vàrem fer una sortida des d'Antzuola (Gipuzkoa)i vàrem pujar entre d'altres ports el mític port d'Urkiola, que comparat amb els altres dies, era de lo més fàcil...

A continuació us penjo les gràfiques de les 5 sortides en bici i algunes fotos de la zona. (cliqueu a sobre per ampliar-les)

























dimarts, 14 d’agost del 2007

Lluis Maria Xirinacs, una persona coherent

Després d'uns dies fora amb la bicicleta avui m'he sorprès a l'escoltar la notícia de la mort del Xirinacs ja que no me n'havia enterat. Ha mort una persona que ha destacat per la seva coherència i lleialtat als seus principis.

Segurament als mitjans de comunicació serà recordat només per la seva lluita antifranquista però no pel seu paper com a senador denunciant aquesta falsa transició a la "democràcia". Tampoc serà recordat per dir les coses clares com per exemple en el discurs de l'11 de setembre de 2002. Els mateixos traidors que ell havia anomenat com a tals segurament seran també en el funeral amb la voluntat d'enterrar un "mite" antifranquista i intentar enterrar aquelles veus que encara avui en dia denuncien que no estem en un estat democràtic.

Segurament molts dels que anirem al funeral el proper dijous no compartim la manera de fer en algunes ocasions del Xirinacs i per això no havia estat mai de cap organització de manera estable. Malgrat això crec que el dijous hem de ser el màxim de gent possible per reclamar que moltes reclamacions de l'època franquista encara avui en dia continuen vigents. I això serà el nostre millor homenatge a Lluis Maria Xirinacs.