dilluns, 22 d’octubre del 2012

Els resultats d'EH Bildu demostren que l'espai representat històricament per EA o EE s'ha esvaït

Ahir diumenge es van celebrar les eleccions autonòmiques a la comunitat autònoma del País Basc i com tothom sap el PNV va obtenir 383.565 vots (27 escons) i EH Bildu va obtenir 276.989 vots (21 escons). Tothom ho analitza com un èxit impresionant de Bildu però jo crec que més enllà d'un resultat lògic per la suma de vots de les formacions que integren Bildu no deixa de representar un fracàs històric si mirem fa 20 o 30 anys enrera. I ho dic sobretot per l'espai polític que en el seu moment representaven EA o EE i que ha quedat en no res practicament.

EH Bildu és una coalició integrada per:

  • Esquerra Abertzale: malgrat la il·legalització és qui té més militància i més suport social dins de la coalició de llarg.
  • Eusko Alkartasuna: és una escissió del PNV l'any 1986 i va concórrer en solitari durant molts anys, arribant a obtenir 181.175 vots en les eleccions autonòmiques del 1986. Després es va presentar conjuntament amb el PNV durant diverses conteses electorals i quan es va tornar a presentar per separat només va obtenir 38.198 vots en les autonòmiques del 2009.
  • Aralar: escissió de l'esquerra abertzale que s'ha presentat a dues eleccions autonòmiques obtenint 28.180 vots (any 2005) i 62.514 vots (any 2009, amb l'esquerra abertzale il·legalitzada)
  • Alternatiba: escissió d'Ezker Batua i que mai s'ha presentat en solitari i que per tant és dificil valorar quin espai polític té.
Si mirem els resultats de l'Esquerra Abertzale anant en solitari podem veure que els seus millors resultats han estat:

228.169 Municipals 1999
225.796 Europees 1999
224.001 Autonòmiques 1998
210.430 Europees 1987 (1a força més votada a la CAV)
206.095 Municipals 1987
199.900 Autonòmiques 1986
193.724 Estatals 1986

Si mirem els millors resultats del PNV anant en solitari han estat els següents:

451.178 Autonòmiques 1984 (encara no s'havia escindit EA)
399.600 Autonòmiques 2009
383.565 Autonòmiques 2012
350.322 Autonòmiques 1998

També cal recordar que dins del món de l'abertzalisme va existir Euskadiko Ezkerra durant els anys 80 i que en eleccions autonòmiques va obtenir aquests resultats:

89.953 Autonòmiques 1980
85.671 Autonòmiques 1984
124.423 Autonòmiques 1986
79.105 Autonòmiques 1990

Després EE es va integrar al PSE, en una operació que no entendre quasi ningú i de fet en els següents eleccions van treure menys vots que els que tenia el PSE en solitari. La gran majoria de votants d'EE van passar a votar a altres opcions abertzales.

I per entendre a on vull arribar amb aquestes dades penso que cal analitzar com s'ha repartit el vot dins del "món abertzale" en les diferents eleccions autonòmiques. El PNV no sempre ha tingut més del 50% del vot abertzale com passa ara. Anem a veure-ho:

1980
349.102 PNV
241.589 Suma HB+EE
151.636 HB
089.953 EE

1984
451.178 PNV
243.060 Suma HB+EE
157.389 HB
085.671 EE

1986
271.208 PNV
505.498 Suma HB+EA+EE
199.900 HB
181.175 EA
124.423 EE

1990
289.701 PNV
381.218 Suma HB+EA+EE
186.410 HB
115.703 EA
079.105 EE

1994
304.346 PNV
271.283 Suma HB+EA
166.147 HB
105.136 EA

1998
350.322 PNV
332.635 Suma EH+EA
224.001 EH
108.635 EA

2001
604.222 PNV-EA
143.139 EH

2005
468.117 PNV-EA
178.824 Suma PCTV+Aralar
150.644 PCTV
028.180 Aralar

2009
399.600 PNV
201.651 Suma nuls+Aralar+EA
100.939 vots nuls (Esquerra Abertzale)
062.514 Aralar
038.198 EA

2012
383.565 PNV
276.989 EH Bildu

Amb totes aquestes xifres penso que és evident que el PNV continua sent el gran guanyador perquè malgrat la unió de tota la resta de forces abertzales no han aconseguit ni tan sols apropar-se (la diferència són 106.576 vots). En les eleccions de 1986 i 1990, en canvi, la suma d'HB, EA i EE representaven una àmplia majoria. I fins i tot durant els anys 1994 i 1998 la suma de l'esquerra abertzale i EA estava molt poc per sota del PNV.

Durant els anys 80 o 90 hagués estat díficil crear una coalició electoral com Bildu i no sabem quins resultats hagués tret però si que és evident que EA o EE tenien un suport social important.

Actualment s'ha de reconèixer que tant EA o Aralar tenien poques espectatives de perviure si l'Esquerra Abertzale tornava a presentar-se a unes eleccions i segurament haguessin tingut problemes de treure representació al Parlament.

L'esquerra abertzale, tot i les il·legalitzacions continuava demostrant, quan podia, que el seu espai electoral era fort, com així es va demostrar a les eleccions europees del 2009 i en les municipals del 2007 amb ANV, treient resultats històrics on els van deixar presentar. Ara que hi havia un procés de pau en marxa era molt previsible que tornessin a obtenir uns bons resultats, per sobre dels 200.000 vots, com havia passat en processos anteriors.

Els resultats d'ahir venen a confirmar que Bildu ha recollit els vots tradicionals de l'esquerra abertzale més la suma de vots que en altres eleccions provenien d'EA, Aralar i una part d'EB. Tot i així és evident que no s'ha recuperat gaire de l'espai polític que en el passat podia haver ocupat EA i que hagués servit per debilitar al PNV.

I veient els resultats penso que hi ha dues opcions. No se quina seria la millor opció de cara al futur però aquí les deixo caure:
  • Continuar amb la coalició de EH Bildu i esperar que amb la feina del dia a dia es vagi guanyant espai electoral i arribar a superar al PNV. De moment la gestió de la Diputació Foral de Gipuzkoa ha restat vots en aquest territori, mentre que a Araba i Bizkaia n'han guanyat.
  • Que l'esquerra abertzale es torni a presentar en solitari per aprofundir en l'electorat nítidament d'esquerres i transformador i que els sectors d'EA i Aralar conformin un espai electoral que sigui capaç de restar vots al sobiranisme de dretes representat pel PNV.
Anar per separat a vegades no vol dir obtenir menys diputats que si es va en coalició. A vegades anar en coalició fa perdre vots que si vas en solitari no perds. Estic entrant en el camp de la futurologia però el que si que cal veure que EH Bildu no ha estat res de l'altre món si analitzem el comportament electoral a la Comunitat Autònoma Vasca en els últims 32 anys. Ha estat un pas endavant si analitzem el passat recent però ja veurem com evoluciona i si realment pot arribar a superar la força del PNV.

dimecres, 22 d’agost del 2012

Tot i que sembli increïble, sóc independentista i no crec en l’ANC


Aquest 11 de setembre es realitzaran dues manifestacions a Barcelona. Per una banda l’esquerra independentista ho farà a les 5 de la tarda des de la Plaça Urquinaona, tal i com ha fet durant els últims 30 anys, per la independència i el socialisme dels Països Catalans. Per altra banda, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) també ha convocat una manifestació a la tarda a Plaça Catalunya amb el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”.

La polèmica d’aquests dies s’ha generat pel fet que les diferents organitzacions de l’esquerra independentista han mantingut la tradicional convocatòria de manifestació malgrat que l’ANC hagi convocat a la mateixa hora. Al tenir més projecció pública aquesta polèmica ha estat més encesa en el cas de la CUP, on després d’un procés de debat intern, on totes les assemblees locals i territorials van poder expressar la seva opinió, es va aprovar que la CUP donaria suport a la convocatòria de l’esquerra independentista.

A partir d’aquí espero que tots i totes treballem per tal que aquesta convocatòria sigui un èxit de participació respecte als anys anteriors i que el conjunt de la militància hi participem.

El realment important però es veure quin posicionament ha de tenir l’esquerra independentista (EI) davant del fenòmen de l’ANC i de l’anomenat “independentisme transversal”. I també cal veure quina implicació i per a què ha de tenir la militància de l’EI dins d’aquest organisme.

La lògica ens faria pensar que és un debat que hem de fer de forma interna però veient que a dia d’avui s’han fet moltíssimes aportacions i articles al respecte doncs jo també vull donar a conèixer la meva opinió personal al respecte.

Què és per a mi l’ANC?

L’ANC és teòricament (i a la pràctica) un organisme per agrupar a tothom que vulgui treballar per la independència del Principat de Catalunya. Per molt que en alguns moments es parli de Països Catalans tothom pot veure com l’àmbit d’actuació es centra quasi exclusivament en el territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC). Pensar que hi ha una voluntat clara de treballar per la construcció nacional dels Països Catalans penso que és enganyar-se a si mateix perquè el seu propi full de ruta ho deixa ben clar.

L’ANC té diferents sectorials, que es posicionen de formes concretes en alguns aspectes però en el seu conjunt no estem parlant d’un moviment que treballi per una transformació social.

Malgrat que es basa en una militància individual i en la qual els partits polítics no hi tenen un paper decisori clarament vehiculat a ningú se li escapa que sí que hi tenen un poder de decisió important els partits polítics i grups empresarials.

Dins de l’estratègia de l’ANC hi ha la convocatòria d’un procés de referèndums impulsats per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que recordem que es va posicionar a favor del pacte fiscal. Aquests hauran de ser organitzats de forma oficial pels ajuntaments. A la CAC hi ha més de 900 ajuntaments, dels quals 509 tenen alcaldia de CiU, 207 de PSC, 134 d’ERC, 23 d’ICV, 6 del PP i 4 de la CUP. Algú es creu que CiU no tindrà poder de decisió com a partit a l’hora de decidir si s’implica a fons o no? Que passarà si CiU s’implica a municipis petits però no ho fa a ciutats com Barcelona? Si la seva implicació és a fons, a canvi de què? De moment ja tenen com a president de l’AMI al seu alcalde de Vic, conegut pels pactes tàcits amb la xenòfoba PxC o pel seu talant personalista i antidemocràtic.

Amb això vull dir que al final l’ANC depèn de les institucions i aquestes a dia d’avui estan controlades de forma majoritària per CiU, o d’altres partits ben acomodats en aquesta falsa democràcia i del cada cop més minso estat del benestar.

I per tant, tot i que es donés el cas que la majoria de persones de l’ANC aposten per una transformació social a fons es trobarien amb uns aparells institucionals i mediàtics que treballarien per fer fracassar aquesta hipotètica iniciativa.

Per a què servirà la manifestació de l’ANC?

Per a CiU una manifestació per la independència tal i com està plantejada ja li va bé en la seva estratègia per reclamar el Pacte Fiscal perquè li serveix per fer pressió a l’estat espanyol, però en canvi ells estaran ben còmodes. Tant còmodes, que ells també hi seran a la manifestació i la promocionaran tant com puguin, ja sigui amb declaracions públiques, com a través dels seus mitjans de comunicació. Això és el que volem?

Volem reproduir la manifestació del 10 de juliol i què després tornin a arrassar a les urnes els convergents? Volem una Catalunya independent amb una CiU reforçada en el poder? La manifestació del 10J també va ser àmpliament publicitada pels partits polítics d’ordre i els seus mercenaris (sindicats grocs, mitjans de comunicació, societat civil subvencionada, etc…) i al final hi va anar molta gent. Segurament hi havia 200.000 o 300.000 persones a molt estirar, cosa que és un èxit per una manifestació, però mai això del milió que sempre ens volen colar (i sobre això hi ha diferents estudis que demostren que mai a Barcelona s’han manifestat 1 milió de persones). Això ho dic perquè tampoc cal que ens deixem enganyar i creure que vam ser 1 milió, ja que després venen les eleccions autonòmiques i els resultats són els que són…

Que una manifestació sigui un èxit en assistència no vol dir que sigui un èxit pel conjunt del poble català. Després del 10J hem vist com continuem sotmesos nacionalment perquè tenim uns governs que no només no ens alliberen com a nació sinó a que a més s’estan carregant els nostres drets socials i col·lectius. I també continuem sotmesos perquè no hem estat prou capaços com a poble d’organitzar-nos socialment per construir uns Països Catalans realment lliures en tots els aspectes.

I què hauríem de fer l’esquerra independentista?

L’EI ha crescut en els últims anys gràcies a una feina constant però feta des de la base i en el dia a dia. Una feina que no és mediàtica ni molts cops dóna resultats a curt termini però que va creant complicitats i xarxes amb les lluites socials i populars del nostre país.

Molts cops hem nedat contra corrent i defensant posicionaments díficils d’entendre per una majoria de la població però poc a poc els nostre espai polític ha anat creixent. Prova d’això ha estat el creixement electoral de la CUP i també estem veient com en l’actualitat la conflictivitat social i les conseqüents mobilitzacions populars contra les retallades socials van creixent i adoptant les postures que nosaltres defensàvem anys enrera.

Hem de ser conscients que actualment l’EI i els moviments socials i alternatius no tenim una estructura organitzativa i capacitat de mobilització prou àmplia per combatre l’actual situació amb garanties de construir el nostre projecte nacional i social a curt termini. Però això no treu que haguem de treballar de forma intensa per fer créixer aquest contrapoder popular sota els paràmetres de la Unitat Popular amb tothom que defensi el dret d’autodeterminació dels Països Catalans i la transformació social.

Si hi ha gent que vol aconseguir una independència principatina sense cap canvi social doncs que es dediquin a presionar a CiU per tal que aquests ajuntin la seva força parlamentària amb ERC i SI i proclamin la independència (ja tindrien una majoria suficient). No crec que l’EI haguem de perdre el temps en organismes que al final depenen de la voluntat de CiU, quan mentrestant aquesta gent ens estan destrossant el país a base de retallades.

Parteixo de la base que l’ANC no tindrà mai un caràcter de transformació social, perquè sinó s’hagués creat una altra cosa (una plataforma de persones d’esquerres i independentistes per posar un exemple). I si algú creu que ho podem aconseguir, l’esquerra independentista no té la capacitat en militància, ni en càrrecs electes ni en mitjans de comunicació per tal de poder aconseguir que l’ANC sigui un instrument com el que nosaltres voldríem. I tampoc seria lògic voler canviar els principis fundacionals d’aquest organisme en el qual hi ha molta gent honesta però que no pensa com nosaltres en aquest aspecte.

En canvi, sí que tenim una capacitat més àmplia per treballar al costat de les classes populars conscienciades en lluitar per un canvi social a fons i en aquí penso que hem de redoblar els esforços. Crec que no hem de perdre el temps en presionar als actuals partits polítics perquè a l’hora de la veritat la seva militància representen una minoria molt petita de la població, malgrat que actualment mantenen el poder gràcies als seus altaveus mediàtics.

Per tot això no hem de caure en el seu parany i defugir de la seva política mediàtica basada també, entre d’altres coses, en organitzar actes i manifestacions mediàtiques. Hem de treballar com ho hem fet fins ara. Segurament ens silenciaran i segurament molta gent no ho entendrà però si ho sabem explicar jo crec que també hi haurà molta gent que ens donarà la raó. I encara que no ens la donin en el primer moment, la història farà que ens la donin en un futur no massa llunyà. I d’exemples en podríem trobar molts durant els últims 30 anys d’història de l’EI. O qui ens seguia quan denunciàvem la Constitució Espanyola l’any 1978? Qui ens creia quan denunciàvem l’Estatut l’any 1979? O qui ens creia quan dèiem des de molt abans de l’actual crisis que els nostres drets estaven realment en perill?

I ara parlant més estrictament de la nostra gent, crec que moltíssima gent de la que milita, col·labora o vota a la CUP entendrà que l’EI hauria de mantenir-se al marge de l’ANC. L’error més gran fins ara ha estat que no tenim un posicionament clar al respecte i per això ara s’ha generat la polèmica però si continuem treballant per construïr la Unitat Popular en els paràmetres que sempre hem defensat crec que la nostra posició serà entesa. No hem de caure en el parany de pensar que absolutament tothom creu en l’estratègia de l’ANC o que tothom té com a prioritat la independència per davant de tot.

Hi ha molta gent, entre ells la gent de l’EI i de la CUP, que creiem que la independència ha d’anar acompanyada d’una transformació social i que cal garantir que com a catalans i catalanes tinguem uns drets socials i laborals que ens facin lliures realment. Personalment mai he cregut en els fronts patriòtics amb gent que potser també són independentistes però que no comparteixen ni per aproximació els meus plantejaments a nivell social.

Hi ha molta gent que és independentista però que està d’acord amb les retallades, amb la reforma laboral, amb una política d’infraestructures que destrossa el territori, amb la negació de certs drets personals, etc… Quan algú demana que treballem tots junts per la independència i què després ja decidirem com volem organitzar-nos ho fa perquè ja està d’acord (més o menys) amb el tipus de societat en la que vivim. I per això crec que des de l’EI i la CUP mai hem de caure en el parany dels fronts patriòtics. Aquests fronts només serveixen per anular als elements combatius d’una societat i això és el que volen fer amb nosaltres. Qui ens garantitza que amb una suposada Catalunya independent recuperarem els nostres drets i es farà marxa enrera amb la política de retallades quan estem deixant que encapçalin aquest procés els principals responsables d’aquesta involució democràtica?

Jo no em manifestaré aquest onze de setembre al costat de tota la xusma dirigent de CiU (i altres) que ens estan destrossant els nostres drets. També hi haurà molta gent honesta i respecto que hi vagin però també tinc el meu dret a què em respectin sinó vull anar-hi. Estic bastant arrepentit d’haver estat a la manifestació del 10J i no tinc ganes que em manipulin de nou i que s’utilitzi aquesta manifestació per a beneficis particulars d’uns quants.

L’11 de setembre estaré manifestant-me amb la convocatòria de l’esquerra independentista. Segurament no sortirem a les televisions del poder però reafirmarem el nostre compromís per continuar treballant en el dia a dia per la independència i el socialisme.

Aquest és un debat de prioritats i tothom sabem que el temps lliure que dediquem la militància a la lluita és limitat i per tant cal que triem si volem dedicar esforços a intentar encaminar un independentisme transversal controlat per altres agents o si ens dediquem a fer créixer bloc ampli independentista d'esquerres que no es deixi manipular per unes classes dominants catalanes que sempre han mirat per elles i que mai no han volgut bé a les classes populars d'aquest país.

No negaré que a l’ANC hi ha molta gent de base que no forma part de partits polítics o sindicats però estem parlant d’un organisme que mai podrà ser una eina de transformació social perque no ha estat creat amb aquest objectiu i perquè tampoc CiU, ERC o SI permetran que això passi.

En canvi quan treballem en lluites populars amb altres sectors socials com els indignats o sectors anticapitalistes (per posar uns exemples) també tenim punts en els quals potser no estem d’acord al 100% però treballem sobre la base que cap institució o poder mediàtic ens infuirà en la nostra línia política. I penso que la clau de la qüestió està en aconseguir que molta gent que ara actualment s’està incorporant a les lluites populars acabi també adoptant uns posicionaments que apostin per la conjunció entre l’alliberament social i nacional. El nostre objectiu ha de ser construir un contrapoder popular que aconsegueixi arraconar i limitar a la mínima expressió a les forces polítiques tradicionals. I tot això ho aconseguirem si aconseguim mobilitzar des de la consciència social a aquesta majoria de les classes populars que ara no està mobilitzada. I en aquest camí no tindrem d’aliats ni a partits ni a sindicats del règim actual.

Fa 15 anys que milito a l’esquerra independentista i he participat de forma activa en diferents lluites populars. També m’he implicat a fons en la Consulta Popular sobre la Independència en el meu municipi. Crec fermament en el treball i la implicació en el dia a dia per aconseguir els canvis socials i nacionals que volem però com a persona que creu amb la independència, el socialisme i la reunificació nacional, no puc creure en aquest projecte anomenat ANC. I penso que com jo, hi ha molta altra gent que pensa similar.



Àlex Maymó López
Militant i Regidor de la CUP a Molins de Rei

dimarts, 17 d’abril del 2012

Pilotes fora!

Iñigo Cabacas Liceranzu, ferit la setmana passada per una pilota de goma després del partit de futbol que va enfrontar l'Athletic i el Schalke 04 alemany, va morir ahir, després d’estar hospitalitzat en estat molt greu. No és el primer mort per impacte de pilota de goma en aquests suposada democràcia: Rosa Zarra, de 58 anys moria a Donosti l’any 1995 després d’una càrrega policial i també Kontxi Sanchiz, de 58 anys moria a Hernani l’any 2004 pels mateixos motius.

La policia, a l’estat espanyol continua amb els mateixos mètodes del franquisme. Entre 1977 i 1979, hi va haver-hi 6 víctimes mortals per impacte de pilota de goma i una per impacte de pot de fum. I cal també recordar que moltes persones han patit ferides de consideració. En la última vaga general dos persones han perdut la visió d’un ull en les càrregues policials de Barcelona.

També a Barcelona, els Mossos d’Esquadra, van utilitzar pots de fum, un element que va causar la mort el 1987 a Gonzalo Ruiz, treballador de Reinosa, per inhalació de fum. El 1994 també moria Alejandro Gorraiz Ezkurdia. Havia ingressat en estat greu després que un pot de fum llançat per la policia espanyola entrés per la finestra del seu habitatge. La causa va ser arxivada perquè mai es va poder identificat l'autor del tret.

La Comissió Europea ha demanat al Govern Espanyol que elimini aquests pràctiques policials però la resposta ha estat comprar més pilotes de goma, en concret 100.000 unitats i més subfusells. Molt s’ha parlat de la crema de contenidors però avui hem de recordar que els mètodes de la policia autonòmica i estatal poden causar la mort a qualsevol persona que es manifesti pel motiu que sigui.

*Comentari radiofònic corresponent a l'espai La Raó del Regidor/a de Ràdio Molins de Rei del 10 d'abril de 2012

dimarts, 13 de març del 2012

[Municipals 2011] Anàlisi dels resultats de cada formació política per barris

El passat 22 de maig de 2011 es van celebrar les eleccions municipals a Molins de Rei. Tothom ja coneix els resultats que es van donar però avui vull entrar a analitzar al detall com van ser els resultats a cada districte electoral. Si amplieu la foto de l'article podreu veure com estan distribuits els districtes electorals sobre el mapa de Molins de Rei.

He comparat els resultats electorals del 2007 i 2011 i he calculat quina evolució en número de vots i percentual quan creix o decreix cada formació política en cada districte.

Convergència i Unió (CiU)

Creix de forma considerable en barris complicats pel nacionalisme conservador com a la Riera Bonet i El Canal, tot i que en aquests districtes els resultats del 2007 van ser molt dolents. En els feus electorals, com en el Centre Vila, el creixement és inferior a la mitjana.


Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)

De mitjana perden un 24% del seu suport electoral. Tot i que la davallada és bastant homogènia a tot el municipi, aguanten millor en barris com Les Conserves, l'Àngel, La Granja (on viu el cap de llista) i al Canal. La davallada és més important en districtes habitualment favorables per les opcions nacionalistes i independentistes com el Centre Vila, Barris de Muntanya i al col·legi electoral de l'Alzina.


Candidatura d'Unitat Popular (CUP)

El creixement mitjà és del 235% tot i que és molt major en zones on el resultat del 2007 va ser pitjor, com al Pont de la Cadena, tram final de la Carretera i a la Granja. El creixement és menor en col·legis electorals on els resultats de fa 4 anys eren millors, com al conjunt del Canal i als col·legis del CAP antic i l'Alzina.


Iniciativa per Molins de Rei (IxMdR)

Són els que més perden en aquestes eleccions i perden el 48% del seu suport electoral. Aguanten millor en barris com la Riera Bonet, el Canal i en alguns districtes del Centre Vila. Malgrat tot, la caiguda és bastant homogènia i només destaca per la part més negativa la davallada del 58% a l'Alzina.


Esquerres per Molins de Rei (ExMdR)

Perden un 43% del seu suport electoral tot i que de forma bastant variable. Aguanten millor en el tram final de la Carretera (on viu el cap de llista) i en part del Centre Vila, però la caiguda és superior al 50% en col·legis com el CAP, l'Estel, Riera Bonet i en la zona del centre vila (Terraplè).


Partit Popular (PP)

Augmenten el seu suport electoral en un 27% però de forma molt diferent depenent dels barris. Augmenten considerablement en el Canal, la Carretera i a l'Alzina (amb mals resultats al 2007). Augmenten poc a la Granja i arriben a perdre vots en algun districte del Centre Vila.


I com ho veieu vosaltres?


8 de març: dia de la dona treballadora

Les dones són les més afectades per la crisi i la precarietat laboral, per l'atur i l'augment de l'economia submergida, pel recruïment de la violència de gènere i l'augment de les morts a mans d'homes, i ara haurem de patir el retorn a les polítiques socials franquistes. Hem de ser conscients que la suma de les retallades i la victòria electoral de la dreta ultracatòlica més rància ens planteja el pitjor escenari per als drets de les dones treballadores catalanes des de la transició.

Per una banda, les polítiques econòmiques i laborals que els governs espanyol i francès implementen per satisfer la banca i la patronal, així com les mesures adoptades per -en teoria- pal·liar els efectes de la crisi, comporten un augment claríssim de les desigualtats entre gèneres. L'àmbit públic i, especialment, la sanitat i l'educació són àmbits molt feminitzats i -dins d'aquests- les dones ocupen majoritàriament els llocs de feina eventuals i a jornada parcial, més afectats pels ERO i les reduccions de plantilla. A aquesta situació s'hi afegeix -per suposat- la càrrega de les tasques domèstiques i de cura, la doble jornada laboral, i les retallades sobre les polítiques socials dirigides a alleujar-la. Es retarda fins l'any 2013 el permís de paternitat de 4 setmanes, que pretenia augmentar la responsabilitat compartida de la criança dels fills, s'aplica una moratòria sobre la llei de dependència i es retallen o eliminen les institucions de suport legal i jurídic a les qui pateixen la violència de gènere més visible, malgrat que la xifra de dones mortes als Països Catalans des de l'inici del 2012 és esfereïdora.

Però, sens dubte, la mesura més greu, un autèntic atemptat contra la llibertat i el dret a decidir de les dones, és la nova legislació sobre l'avortament que prepara el ministre espanyol de “justícia”. Gallardon, cedint absolutament a les demandes feixistes de grupuscles com Hazte Oír i Derecho a la Vida, pretén imposar una normativa encara més restrictiva que la llei de supòsits de 1985.

La lluita contra el patriarcat i per la igualtat real encara és ben vigent i per això avui cal que ens manifestem a Barcelona, a partir de les 7 de la tarda a la plaça Universitat.

*Comentari radiofònic corresponent a l'espai La Raó del Regidor/a de Ràdio Molins de Rei del 8 de març de 2012

divendres, 17 de febrer del 2012

Per guanyar cal anar contra corrent!

L’Esquerra Independentista portem dècades anant contra corrent i sent políticament incorrectes i per aquest motiu hem sobreviscut i ara estem en una fase de plena expansió. Durant la “Transició” ens vam oposar frontalment a la Constitució i a les renúncies i ja durant els anys 80 vàrem continuar defensant la independència dels Països Catalans quan ningú més en parlava. A principis dels anys 90, mentre una part de la nostra gent es passava a altres projectes possibilistes, la lluita al carrer i el treball de base es va mantenir gràcies en gran part a les noves generacions de militància que van fer ressorgir el nostre moviment.

En els últims 15 anys hem aconseguit créixer en tots els àmbits lluitant sempre des dels nostres barris, viles i ciutats. Sovint aquesta feina no semblava tenir ressò ni resultats visibles però amb el pas dels anys s’ha anat consolidant un espai polític que ha reforçat les diferents organitzacions sectorials i polítiques de l’Esquerra Independentista.

Malgrat que els grans mitjans de comunicació ens han fet el buit i malgrat que ens hem oposat frontalment als sindicats i partits polítics tradicionals, hem aconseguit créixer gràcies a la implicació de moltes persones que s’han anat incorporant a la lluita perquè han vist que l’Esquerra Independentista ha treballat al costat de les lluites populars.

El creixement electoral de la CUP és una prova evident que una part considerable de la ciutadania ha confiat en nosaltres perquè saben que som gent lluitadora i arrelada al teixit social dels nostres municipis. I gran part d’aquestes persones que estem més implicades a la CUP i a l’esquerra independentista en general no provenim d’altres projectes polítics sinó que provenim de les lluites populars.

Actualment ens trobem com a país en una situació cada cop més complicada, amb una constant pèrdua dels nostres drets. Mentre cada cop es parla més d’una hipotètica independència (d’una part del país) estem veient com no podem aturar l’escalada de retallades i atacs frontals als nostres drets socials. També existeix una desconfiança generalitzada amb els sindicats i partits polítics tradicionals però que no s’està traduint en la mateixa proporció en un augment de la implicació social de la ciutadania. Un dels reptes, doncs, de l’esquerra independentista serà fer créixer els nivells d’implicació i mobilització popular per capgirar la truita. No podem estar sempre a la defensiva i veient com cada cop tenim menys drets socials i laborals. Volem la Independència dels Països Catalans però volem arribar-hi mantenint i ampliant aquells drets que els nostres avantpassats van aconseguir mitjançant la lluita.

En els últims anys han aparegut diferents organitzacions i plataformes transversals que han volgut integrar des de sectors de la dreta autonomista fins a l’esquerra independentista. Experiències com la Plataforma pel Dret a Decidir, L’Assemblea de càrrecs electes Decidim.cat o Solidaritat Catalana per la Independència, per citar-ne algunes, no han complert ni molt menys les expectatives que ells mateixos s’havien creat.

En la majoria de casos la implicació de l’Esquerra Independentista ha estat minsa o nul·la i penso que ha estat un encert. És cert que en les Consultes sobre la Independència si que ens hem implicat de forma activa a nivell local però no a nivell nacional, on altres agents polítics han volgut rendibilitzar-ho políticament. Tot aquest moviment transversal, malgrat el ressò mediàtic, no ha debilitat les opcions autonomistes i l’èxit d’aquells que volien treure’n rèdit polític ha estat insignificant. Les passades eleccions municipals van demostrar que l’independentisme transversal de SI es desinfla mentre que el projecte independentista i socialista creix de forma clara i la presència de la CUP en els nostres ajuntaments s’ha multiplicat per 5.

La conflictivitat social anirà en augment en els propers mesos i anys i com a moviment estem en un moment clau perquè caldrà prioritzar cap a on volem destinar la feina i el treball de la nostra militància.

Hem de participar de forma activa en els nous projectes de l’independentisme transversal com l’ANC o l’Associació de Municipis per la Independència? Hem de continuar legitimant a aquells que ens retallen els nostres drets o dels que miren cap a una altra banda? O hem de dedicar els nostres esforços a organitzar-nos conjuntament amb les classes populars per defensar un model de país just i transformador?

Jo ho tinc molt clar i aposto per la última opció. Crec que un altre cop hem de nedar contra corrent i cal ser políticament incorrectes a l’hora de dir, com hem dit sempre, que la l’alliberament nacional i social han de venir alhora.

El nostre repte no ha de ser arrossegar a CiU cap a la independència sinó que hem de treballar per aconseguir una majoria social que aposti per una transformació social que desbanqui del poder a les opcions polítiques tradicionals. El nostre paper haurà de ser garantir que aquest procés vagi acompanyat de l’alliberament nacional. Serà un camí difícil però com que som gent inconformista som capaços de fer-ho. Una crisi com l’actual pot generar grans transformacions socials si sabem estar preparades per l’ocasió. Per aconseguir una Catalunya independent sense cap canvi social a millor ja tenim als convergents i companyia perquè ho aconsegueixin si els hi interessa estratègicament en algun moment, però com a mínim no els hi posem fàcil que continuïn al poder.

*Article publicat a l'Accent número 219, del 9 de febrer de 2012


dimecres, 4 de gener del 2012

L'Ajuntament utilitza els diners de la ciutadania per allargar l'agonia de les finances municipals

Des de la CUP entenem que els ajuntaments, inclòs el de Molins de Rei, pateixen una triple dependència pels següents motius:
  1. Un sistema de finançament local injust que els obliga a dependre de les subvencions de les altres administracions, que les retallen o les amplien amb criteris variants i poc clars.
  2. Espoli fiscal per part de l'estat espanyol que afecta als conjunt dels Països Catalans i de retruc també als municipis.
  3. Entitats financeres privades que otorguen prèstecs als ajuntaments per poder realitzar inversions però que acaben hipotecant el futur de les finances municipals

Durant els anys de "bonança" l'Ajuntament de Molins de Rei ha optat per finançar grans quantitats d'inversions amb prèstecs privats i per la qual cosa actualment hi hagi un deute viu de 19,4 milions d'euros.

Aquests prèstecs comporten el pagament d'interessos i per tant si mirem el capítol de Despeses Financeres veurem com hem passat de 262.469,50 € a l'any 2006 a 830.464,51 € per aquest any 2012.

Si analitzem globalment l'evolució del pressupost entre l'any 2006 i el 2012 podrem veure que els ingressos corrents han augmentat en 4,10 milions d'euros:

  • Augment de 3,70 M en la recaptació d'impostos directes i taxes(+26%)
  • Davallada de 0,36 M en la recaptació d'impostos indirectes (-64%)
  • Augment de 1,61 M en les aportacions de les altres administracions (+32%)
  • Davallada en els ingressos patrimonials (-68%)

Les despeses ordinàries entre 2006 i 2012 augmenten en 4,47 milions d'euros:

  • Augment de 1,65 M en personal (+18%)
  • Augment de 1,57 M en Despeses en bens corrents i serveis (+20%)
  • Augment de 0,57 M en Despeses Financeres (+219%)
  • Augment de 0,68 M en Transferències a altres administracions i entitats (+37%)

Durant aquests anys els vilatans i vilatanes han pagat un 26% més (3,70 M de més) en impostos directes i taxes que no han servit per incrementar en la mateixa proporció els serveis que ofereix.


Aquests diners de la ciutadania s'han gastat en incrementar la partida de personal degut a l'augment dels sous dels polítics, l'augment de càrrecs de confiança i la creació de llocs de treball amb alts salaris. Encara hagués crescut més el capítol de personal però l'Ajuntament va haver de complir obligatoriament el decret estatal de reducció d'un 5% dels sous dels treballadors/es municipals.

Aquests diners de la ciutadania també s'han gastat en interessos a caixes i bancs, ajudant a incrementar els seus beneficis.

Aquests diners de la ciutadania si que han contribuit a l'augment de la Despesa en Bens corrents i serveis però si analitzem aquest augment veurem que es correspon a l'augment de l'IPC d'aquest període i que s'aplica per exemple a tots els serveis externalitzats i que estan prestats per empreses privades. I també han contribuit a un augment de només 0,68 M en les Transferències que fa l'Ajuntament a altres administracions i a les entitats.

La conclusió és evident: els ingressos han augmentat en 4,10 M (dels quals un 90% prové de l'augment de la pressió recaptatòria als ciutadans) però les despeses en millorar els serveis només han incrementat en 2,25 M. La resta s'ha perdut en pagar interessos a bancs i en augmentar de forma injustificada la plantilla de personal amb més càrrecs polítics i de confiança.

I com que el deute de l'Ajuntament cada cop és més gran la capacitat d'inversió també ha caigut de forma dràstica i hem passat de 4,52 M pel 2006 a només 1,38 M pel 2012 (una reducció del 69%).

Davant d'aquesta situació cada cop més perversa per les finances municipals des de la CUP creiem que cal reduir al màxim les inversions que es financien a través de crèdits i creiem que realitzant els ajustos hem proposat en les despeses ordinàries ens deixaria un petit marge de maniobra per fer inversions amb despesa ordinària.

També continuarem exigint de forma clara a la resta de formacions polítiques que es posin a treballar de forma decidida per aconseguir un sistema de finançament local just i per acabar també amb l'espoli fiscal que patim com a catalans i catalanes. Sinó anem a l'arrel del problema continuarem allargant l'agonia de les finances municipals.

Les partides de protocol i comunicació augmenten en 30.800 €

Les diferents partides de protocol i comunicació incloses en el Pressupost del 2012, aprovat amb els vots de PSC, CiU i PP, augmenten un total de 30.800 €.

La quantitat podria semblar petita comparada amb la magnitut global del pressupost però entenem que és reprovable que actualment s'incrementin aquestes partides, que a continuació podeu veure de forma desglossada al següent quadre.


Amb aquesta actitut, el govern municipal es reafirma amb la seva voluntat de reforçar aspectes com el protocol i la comunicació per fer propaganda de l'alcalde i el seu equip de govern. Des de la CUP sempre hem defensat que han de ser les formacions polítiques, que amb els seus propis ingressos, expliquin què han fet i perquè i no pas amb els diners de tothom.

La CUP demana una rebaixa dels sous de tots els grups municipals

Les retallades en partides de subvencions de la Generalitat i Diputació arriben a 254.637,95 €. Les transferències de capital de la Generalitat també han disminuit en 926.040 €. De les aportacions de l'Estat Espanyol, degut als mals càlculs del Govern Zapatero, l'ajuntament de la nostra vila haurà de retornar en els propers anys 408.552,50 € de l'exercici 2009 i 526.430,16 € de l'exercici 2008.

La crisi que patim també ha estat responsabilitat dels que governen les diferents administracions i per tant les primeres persones que han de donar exemple són els càrrecs electes i una de les formes que tenen és tornar a uns sous més raonables.

Des de la CUP creiem que s'ha de tornar als nivells dels sous dels carrecs electes i càrrecs de confiança que es van aprovar en el pressupost de l'any 2007, just abans del gran increment de sous que van aprovar IiE, PSC, CiU i ERC el mes de juny de 2007. Des de la CUP encara seríem més agossarats en aquest sentit, tal i com hem demostrat en els municipis on governem, però creiem que seria bó tornar, com a mínim, a la situacio anterior del gran augment de retribucions.

I també creiem que s'ha de tornar als nivells del 2007 perquè el Pressupost del 2012 (26,36 M) és molt similar al Pressupost del 2007 (25,75 M). Amb els mateixos diners no creiem que s'hagi de tenir més càrrecs de confiança i més dedicacions exclusives, que a més a més estan molt millor pagades.

Les reduccions que proposem des de la CUP són les següents:
  • Reducció dels membres de la corporació amb dedicació exclusiva passant de 4 a 3 i equiparació dels sous als nivells de 2007, aconseguint un estalvi de 62.884,15 € (més part proporcional de Seguretat Social)
  • Reducció dels directors de serveis d’àrea (càrrecs de confiança) de 5 a 3, aconseguint un estalvi de 105.362,32 €. (més part proporcional de Seguretat Social)
  • Reducció de les Retribucions dels membres de la Corporació amb dedicació parcial a nivells del 2007, aconseguint un estalvi de 22.363,92 € (més part proporcional de Seguretat Social)
  • Reducció de les Dietes per assistència efectiva dels membres de la Corporació als nivells del 2007, que comportaria una despesa de 44.748 € en front als 54.720 € actuals, aconseguint un estalvi de 9.972,00 €.
  • Reducció de les Transferències a grups polítics de la Corporació a nivells del 2007, aconseguint un estalvi de 7.676 €.
Aplicant tots aquests criteris obtindrem un estalvi de 208.258,39 € (més part proporcional de Seguretat Social). La CUP, com a grup de l'oposició, entenem que ha de ser un esforç conjunt i per tant també estan inclosos en aquesta rebaixa els sous i subvencions de l'oposició, que val a dir que són els que estaven a nivells més propers del 2007.

dimarts, 3 de gener del 2012

L'Ajuntament congela el salari dels treballadors/es municipals mentre crea 2 nous alts càrrecs i amplia la Guàrdia Urbana

Els grups municipals de CiU, PSC i PP han aprovat el Pressupost de l'Ajuntament pel 2012, que inclou la plantilla i la relació de llocs de treball per l'any vinent. El salari dels treballadors/es municipals s'ha vist congelat. Per altra banda s'han creat dos nous alts càrrecs, el Responsable de Projectes i el Tècnic de Protocol, amb uns salaris de 51.956,28 € i 43.373,10 € respectivament. Des de la CUP no compartim aquesta política de personal que beneficia a uns pocs i perjudica especialment als treballadors/es que menys cobren i que un cop més estan perdent poder adquisitiu.

Creació d'un nou lloc de treball de Responsable de Projectes

Es crea un nou de lloc de treball de Responsable de Projectes, amb un salari de 51.956,28 € anuals i adscrit a l'àrea d'Economia i Serveis Generals. Aquest lloc de treball l'ocuparà un treballador municipal que ha tornat de comissió de serveis després d'estar molts anys treballant en altres administracions. El fet de tenir una plaça guardada no obligava a la creació d'aquest nou lloc de treball sinó que podria haver ocupat el lloc de Cap de Negociat de Serveis Generals, que actualment es troba vacant. Precisament les funcions d'aquest Cap de Negociat estan otorgades al Cap de Negociat de Rendes (Director de Serveis d'ESG durant l'anterior mandat) i per la qual cosa el seu salari és de 50.113,34 €, molt similar al que cobra un Director de Serveis.

Creació d'un nou lloc de treball de Tècnic de Protocol

Es crea un nou lloc de treball de Tècnic de Protocol, amb un salari de 43.373,10 € anuals i adscrit a Alcaldia, una àrea que ja comptava amb una Directora de Serveis (52.681,16 €), un Cap de Gabinet (41.139,68 €), dues administratives i un auxiliar tècnic. Des de la CUP creiem que no es acceptable que es reforci un àmbit com el protocol, que només servirà per fer propaganda i autopromoció de la figura de l'alcalde, que sembla que vol aprofitar a fons els temps que estarà a l'alcaldia.

Dos nous agents de la Guàrdia Urbana

Actualment la Guàrdia Urbana ja compta amb 39 treballadors/es municipals i per tant creiem que és innecessari incrementar en dos nous agents, que representaran un cost de més de 52.520 € anuals. Aquest increment ha estat publicitat com una de les concessions que s'ha fet al PP per tal que donessin suport al Pressupost. Malgrat tot, el govern de CiU i PSC ja preveien el 9 de desembre, abans de l'inici de les negociacions, la creació de les 2 places, com es veu reflectit en un informe de personal de data 9 de desembre.

Congelació dels salaris sota falses amenaces

Segons consta en l'acta del 14 de novembre de 2011 de la Comissió Paritària Negociadora entre sindicats i Ajuntament, el govern municipal va anunciar als sindicats que el pressupost es reduiria en un 8-10% i que per tant era impossible aplicar els Acords Econòmics vinculats al Conveni aprovat el passat mes de maig després de 4 anys de negociació. Al final el pressupost s'ha reduit només en un 1,48% i el govern municipal ha congelat els salaris a tots els treballadors/es municipals independentment del que cobrin.

Com ja hem denunciat en moltes ocasions, al llarg dels anys, s'ha anat accentuant una piràmide inversa en la qual hi ha molts llocs de treball amb salaris alts mentre que cada cop queden menys treballadors amb salaris baixos ja que s'han anat externalitzant serveis. Això implica que un increment del 3% dels salaris suposaria un cost de 233.000 €.

En canvi, si s'apliqués per exemple un increment del 3% només als treballadors/es que cobren menys de 1.500 € bruts mensuals per jornada completa, el cost per l'ajuntament només seria de 17.231,13 €, molt per sota del que costa qualsevol dels nous llocs de treball creats.

Per tot això, des de la CUP creiem que amb voluntat política es podien aprovar uns mecanismes que al menys ajudessin a recuperar el poder adquisitiu als treballadors/es que menys cobren i que per tant els hi ha afectat més la crisi i les retallades de salari.

La CUP s'oposa als pressupostos 2012

En el debat del Pressupost 2012, la CUP va votar en contra de la proposta del Govern municipal (CiU i PSC), que va ser aprovada amb el recolzament del PP.

En primer lloc, la CUP va demanar poder treballar amb més temps la proposta de Pressupostos. Si bé s'ha millorat respecte els anteriors governs, quinze dies són un termini massa just per poder treballar a fons l'anàlisi, les esmenes i les alternatives en un tema complex com són els Pressupostos. D'altra banda, la CUP va valorar positivament la innovació que han suposat les fitxes d'anàlisi partida per partida, si bé en aquesta ocasió els números no acabaven de quadrar.

La CUP es va oposar als Pressupostos perquè creu que, en el marc de la crisi econòmica, cal prioritzar l'estalvi en alguns àmbits concrets, per evitar qualsevol rebaixa en drets socials. Els Pressupostos 2012 evidencien les retallades per part de l'Estat espanyol, Diputació de Barcelona i de la Generalitat (1.180.677,95 €). Malgrat que, en alguns casos, l'Ajuntament intenta cobrir aquestes retallades amb diners d'altres partides, s'acabarà produint una reducció de la despesa social, especialment en els àmbits d'educació, serveis socials, habitatge, joventut i gent gran.

Com a alternativa, les mesures proposades per la CUP incideixen en cinc àmbits concrets.

En primer lloc, insisteixen en la necessària reducció dels diners destinats als representants i polítics, en forma de regidors amb dedicació exclusiva o parcial, càrrecs de confiança, dietes i transferències als grups polítics. En aquest sentit, una reducció significaria una assumpció de responsabilitats polítiques per part dels partits que han promogut les retallades a nivell de l'Estat espanyol (PSC-PSOE) i la Generalitat (CiU), que són precisament els mateixos que governen la Vila. Amb un pressupost similar al del 2007 creiem que seria necessari tornar als nivells retributius de gener del 2007, just abans del gran increment dels sous dels polítics, cosa que suposaria un estalvi de 208.258,39 €.

En segon lloc, la CUP no comparteix els canvis pel que fa la política de personal. Per una banda, s'incorporen noves figures (Responsable de Projectes amb salari anual de 51.956,28 €, Tècnic de Protocol amb salari anual de 43.373,10 €), augmenten places a la Guàrdia Urbana i augmenta la partida de complements i gratificacions al personal. De l'altra, no s'aplica l'acord econòmic vinculat al conveni, signat a finals de l'anterior mandat, corresponent a l'augment salarial dels treballadors en compensació per la retallada del 5% promoguda pel Govern espanyol i el diferencial històric entre l’IPC Català i Estatal.

Pel que fa la política comunicativa institucional i de protocol, la CUP defensa que hauria de ser més austera. Calculem que està augmentant en 30.800€ innecessàriament. Els Pressupostos de CiU i PSC augmenten, per exemple les despeses de representació en actes socials i les despeses de difusió de l'Ajuntament.

Un altre àmbit que la CUP creu que s'hauria d'haver tingut molt en compte és la reducció de les despeses financeres. El 2012, Molins de Rei pagarà 808.164,51 € a bancs i caixes en concepte d'interessos. Un 40,87% més que l'any anterior. Pensem que cal avançar en la cancel·lació d'aquests préstecs, per evitar un excessiu endeutament de l'Ajuntament amb bancs i caixes, responsables de la situació econòmica actual. Si fos necessari prioritzar, es podria reduir el capítol d'inversions.

I el cinquè àmbit en el qual caldria fer una forta inversió és la creació de llocs de treball. Per exemple, promovent un Pla d’Ocupació per a la neteja forestal de Collserola. També creiem que és prioritari incrementar les partides de l’Oficina Municipal de l’Habitatge per facilitar l’accés a un habitatge digne. Totes aquestes accions serien possible aprofitant els diners estalviats en la reducció de sous i retribucions de càrrecs electes i de confiança.

Finalment, a nivell global, la CUP valora que no pot donar suport als que qualifica com a «pressupostos de la dependència». Una dependència triple: en primer lloc, cap a bancs i caixes, que imposen uns interessos abusius a uns ajuntaments que necessiten endeutar-se per la migradesa dels seus ingressos. En segon lloc, cap a d'altres institucions (Estat espanyol, Generalitat, Diputació) que retallen partides i que reclamen, a posteriori, el retorn d'una part dels diners transferits, tal com ja s'ha produït respecte els comptes de l'any 2008 i 2009. I, finalment, cap a l'Estat espanyol, que ofega l'economia catalana a través de l'espoli fiscal.

Els representants de la CUP conclouen el seu posicionament respecte els Pressupostos 2012 amb la següent valoració: «Si bé és cert que una de les tasques dels Ajuntaments és gestionar la realitat vigent amb els -migrats- recursos, també correspon als nostres representants polítics encapçalar la lluita per crear nous escenaris i demostrar una voluntat de canvi, i no limitar-se a acceptar les condicions imposades. Així, entenem que un debat de Pressupostos ha d'anar acompanyat de la demostració ferma, per part del Govern municipal, de la seva voluntat d'avançar cap a un model econòmic que no fomenti el lucre de les entitats financeres privades, sinó que s'articuli a través d'una banca pública catalana; cap a un model de finançament que permeti una major autonomia i autogestió municipal; i cap a una ruptura amb l'Estat espanyol que acabi amb l'espoli fiscal».

Més informació:

L'Ajuntament congela el salari dels treballadors/es municipals mentre crea 2 nous alts càrrecs i amplia la Guàrdia Urbana

dimarts, 29 de novembre del 2011

ICV-EUiA perd el 15% dels vots en els municipis amb CUP

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) es va presentar en les últimes eleccions municipals en 73 municipis catalans, per la qual cosa un total de més de 2,8 milions d’electors van tenir l’oportunitat de votar a la CUP. Després d'analitzar en un article anterior com va afectar a ERC la irrupció de la formació rupturista anirem a analitzar ara com va afectar a ICV-EUiA.

Passem a analitzar els resultats d'ICV-EUiA en els 73 municipis on es presentava la CUP. Com que en molts municipis no es presentaven els ecosocialistes també ho hem analitzat tenint en compte els 49 municipis on si coincideixen les dos formacions:


Resultats globals en els 73 municipis on es presenta la CUP

CUP....100 regidors/es.......62.062 vots........4,07 %

ICV.......82 regidors/es......135.631 vots.........8,91 %


Resultats globals en els 49 municipis on coincideixen CUP i ICV

CUP......53 regidors/es........56.006 vots........3,77 %

ICV.......82 regidors/es......135.631 vots.........9,12 %


Tenint en compte que la campanya electoral realitzada per la CUP en municipis amb molt pes demogràfic com Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat va ser comparativament amb la d’ICV molt minsa, veurem com serien els resultats sense aquests dos municipis:


Resultats globals en els 71 municipis (hem tret Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat)

CUP.....100 regidors/es.....49.716 vots.......5,97 %

ICV........75 regidors/es.....65.160 vots.......7,82 %


Resultats globals en els 47 municipis (hem tret Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat)

CUP.......53 regidors/es.....43.660 vots.......5,48 %

ICV........75 regidors/es.....65.160 vots.......8,18 %


En canvi els resultats globals al global del Principat de Catalunya van ser:


Resultats Eleccions Municipals 2011 (Principat de Catalunya)

CUP......100 regidors/es........61.859 vots....2,16 %

ICV.......398 regidors/es......241.919 vots.....8,43 %


La CUP es presenta més aviat en municipis mitjans i grans i és aquí on ICV ha tret històricament els seus millors resultats i per aquest motiu el número de vots d'aquesta formació és bastant superior a la CUP.


Evolució electoral d’ICV entre el 2007 i 2011

Total Catalunya: -17.180 vots (-6,64 %) -59 regidors/es (-12,91 %)

49 municipis CUP: -5.973 vots (-4,71 %) -13 regidors/es (-13,68 %)

Resta de municipis: -11.180 vots (-8,99 %) -46 regidors/es (-12,71 %)


Aquests resultats donen un resultat curiós perquè en teoria ICV surt afavorida en els municipis on es presenta la CUP però això sembla tenir una explicació: A Barcelona ICV treu el 46% dels vots que treu en el global d'aquests 49 municipis i ha estat un lloc on els ecosocialistes han pujat mentre que al global de Catalunya han baixat. A Barcelona la CUP ha realitzat una campanya molt minsa en comparació amb els partits tradicionals i això fa que sigui molt díficil que els seus resultats afectin a ICV o a ERC. Aquests factors fan que el municipi de Barcelona distorsioni massa aquest estudi i a partir d'ara estudiarem el cas de la resta dels 48 municipis.


Evolució electoral d’ICV entre el 2007 i 2011

Total Catalunya: -17.180 vots (-6,64 %) -59 regidors/es (-12,91 %)

48 municipis CUP*: -11.959 vots (-15,24 %) -14 regidors/es (-15,38 %)

Resta de municipis: -5.221 vots (-2,52 %) -45 regidors/es (-12,29 %)

*Hem analitzat els municipis on coincideix CUP i ICV a excepció de Barcelona.


Aquestes dades evidencien que ICV ha perdut més vots allà on es presentava la CUP però en la resta de municipis també han perdut vots i en concret han perdut igualment un 2,52% del suport electoral. En els 48 municipis estudiats, ICV ha passat d’un suport electoral del 9,73% al 8,25%. Si apliquem una davallada del 2,52 % al suport electoral del 9,73% obtingut el 2007 ens donaria com a resultat un suport electoral del 9,48%. Aquest hauria estat el resultat d’ICV en aquests 48 municipis si la CUP no s’hagués presentat.

Seguint aquesta hipotesi, un 9,48% hagués representat assolir 83.533 vots quan en realitat han aconseguit 72.692 vots. Per tant l’efecte CUP ha fet perdre 10.841 vots a ICV en aquests municipis. En canvi, la CUP en aquests municipis ha incrementat els seus vots en 23.484 vots respecte el 2007.


Evolució electoral als 48 municipis

+23.484 vots....Increment de vots de la CUP

-11.959 vots....Total de vots perduts per ICV

-10.841 vots....Vots perduts per ICV per l’efecte “CUP”

-1.118 vots....Vots perduts per ICV per l’efecte “nacional”


Evidentment que cada municipi té les seves peculiaritats i aquests efectes no es donen per igual en cada municipi però entenem que de forma global sí que s’ha notat de forma més o menys clara la presència de la CUP a l’hora de debilitar el suport electoral d’ICV.

El desgast que pateix ICV no és tant considerable com en el cas d'ERC però si que en alguns casos com a Molins de Rei ha estat molt determinant, on ICV ha perdut 1.513 vots i la CUP ha augmentat en 1.258 vots.

Altres estadístiques dels resultats als 49 municipis segons:


Resultats als municipis de més de 100.000 habitants

CUP.....2 regidors/es........23.946 vots......2,19 %

ICV....20 regidors/es.....102.062 vots......9,35 %


Resultats als municipis de 20.000 a 100.000 habitants

CUP.....32 regidors/es......24.588 vots.....7,89 %

ICV......37 regidors/es......26.106 vots.....8,38 %


Resultats als municipis de menys de 20.000 habitants

CUP.....19 regidors/es.....7.472 vots.....8,98 %

ICV.....25 regidors/es......7.463 vots.....8,97 %


dilluns, 28 de novembre del 2011

La CUP supera en número de regidors a ERC en els 73 municipis on es va presentar

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) es va presentar en les últimes eleccions municipals en 73 municipis catalans, per la qual cosa un total de més de 2,8 milions d’electors van tenir l’oportunitat de votar a la CUP. Després del 22 de maig de 2011, molt es va parlar sobre quins efectes havia tingut la irrupció de la CUP en la davallada d’ERC.

Si ens fixem només en els resultats electorals que es van donar en els 73 municipis on es presentava la CUP podrem veure:


Resultats globals en els 73 municipis

CUP....100 regidors/es.......62.062 vots........4,07 %

ERC.......93 regidors/es.......84.757 vots.........5,57 %

SI.............2 regidors/es........17.165 vots.........1,13 %


Tenint en compte que la campanya electoral realitzada per la CUP en municipis amb molt pes demogràfic com Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat va ser comparativament amb la d’ERC molt minsa, veurem com serien els resultats sense aquests dos municipis:


Resultats globals en els 71 municipis (hem tret Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat)

CUP.....100 regidors/es.....49.716 vots.......5,97 %

ERC........91 regidors/es.....48.899 vots.......5,87 %

SI..............2 regidors/es.......9.948 vots........1,19 %


En canvi els resultats globals al global del Principat de Catalunya van ser:


Resultats Eleccions Municipals 2011 (Principat de Catalunya)

CUP......100 regidors/es........61.859 vots....2,16 %

ERC....1.384 regidors/es.....257.564 vots.....8,98 %

SI.............48 regidors/es........31.905 vots.....1,11 %


El comportament electoral d’ERC en aquests 73 municipis ha estat pitjor que en el global però en aquests municipis ha crescut l’independentisme malgrat que en el global de Catalunya s’han perdut vots i regidors/es respecte al 2007.


Evolució electoral d’ERC entre el 2007 i 2011

Total Catalunya: -77.359 vots (-23,05 %) -196 regidors/es (-12,41 %)

73 municipis CUP: -49.197 vots (-36,92 %) -58 regidors/es (-38,41 %)

Municipis sense CUP: -28.162 vots (-13,45 %) -138 regidors/es (-9,66 %)


Evolució electoral de l’Independentisme entre el 2007 i 2011

Total Catalunya +466 vots (+0,01 %) -67 regidors/es (-4,19 %)

73 municipis CUP +7.765 vots (+4,59 %) +14 regidors/es (+7,73 %)

Municipis sense CUP -7.299 vots (-3,74 %) -81 regidors/es (-5,71 %)

*Quan parlem de l’Independentisme estem sumant els vots d’ERC, CUP i SI.


Aquestes dades evidencien que ERC ha perdut més vots allà on es presentava la CUP però en la resta de municipis també han perdut vots i en concret han perdut igualment un 13,45% del suport electoral. En els 73 municipis estudiats, ERC ha passat d’un suport electoral del 8,83% al 5,57%. Si apliquem una davallada del 13,45 % al suport electoral del 8,83% obtingut el 2007 ens donaria com a resultat un suport electoral del 7,64%. Aquest hauria estat el resultat d’ERC en aquests 73 municipis si la CUP no s’hagués presentat.

Seguint aquesta hipotesi, un 7,64% hagués representat assolir 116.357 vots quan en realitat han aconseguit 84.757 vots. Per tant l’efecte CUP ha fet perdre 31.600 vots a ERC en aquests municipis. En canvi, la CUP en aquests municipis ha incrementat els seus vots en 39.797 vots respecte el 2007. També cal tenir presents els 17.165 vots obtinguts per SI en aquests municipis.


Evolució electoral als 73 municipis

+17.165 vots....Increment de vots de SI

+39.797 vots....Increment de vots de la CUP

+56.962 vots....Increment de vots CUP + SI

-49.197 vots....Total de vots perduts per ERC

-31.600 vots....Vots perduts per ERC per l’efecte “CUP”

-17.597 vots....Vots perduts per ERC per l’efecte “nacional”


Evidentment que cada municipi té les seves peculiaritats i aquests efectes no es donen per igual en cada municipi però entenem que de forma global sí que s’ha notat de forma clara la presència de la CUP (i en menor mesura de SI) a l’hora de debilitar el suport electoral d’ERC.

El creixement electoral de la CUP i SI no ha vingut donat únicament pels 31.600 vots que ha perdut ERC per l’efecte de desgast específic que es dona en aquests municipis sinó que a més a més han aflorat 25.362 vots que no se’ls pot atribuir a antics votants d’ERC.

Altres estadístiques dels resultats als 73 municipis segons:


Resultats als municipis de més de 100.000 habitants

CUP.....2 regidors/es.....23.946 vots......2,19 %

ERC.....2 regidors/es......51.518 vots......4,72 %

SI........0 regidors/es.......11.394 vots......1,04 %


Resultats als municipis de 20.000 a 100.000 habitants

CUP.....32 regidors/es......24.588 vots.....7,89 %

ERC.....16 regidors/es.......18.015 vots.....5,78 %

SI...........1 regidors/es.........4.688 vots.....1,50 %


Resultats als municipis de menys de 20.000 habitants

CUP.....66 regidors/es.....13.528 vots.....11,33 %

ERC.....75 regidors/es......15.224 vots.....12,75 %

SI...........1 regidors/es.........1.083 vots......0,91 %


Veure les dades de tots els resultats dels 73 municipis