Aquest 11 de
setembre es realitzaran dues manifestacions a Barcelona. Per una banda
l’esquerra independentista ho farà a les 5 de la tarda des de la Plaça
Urquinaona, tal i com ha fet durant els últims 30 anys, per la independència i
el socialisme dels Països Catalans. Per altra banda, l’Assemblea Nacional
Catalana (ANC) també ha convocat una manifestació a la tarda a Plaça Catalunya
amb el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”.
La polèmica
d’aquests dies s’ha generat pel fet que les diferents organitzacions de
l’esquerra independentista han mantingut la tradicional convocatòria de
manifestació malgrat que l’ANC hagi convocat a la mateixa hora. Al tenir més
projecció pública aquesta polèmica ha estat més encesa en el cas de la CUP, on
després d’un procés de debat intern, on totes les assemblees locals i
territorials van poder expressar la seva opinió, es va aprovar que la CUP
donaria suport a la convocatòria de l’esquerra independentista.
A partir d’aquí
espero que tots i totes treballem per tal que aquesta convocatòria sigui un
èxit de participació respecte als anys anteriors i que el conjunt de la
militància hi participem.
El realment
important però es veure quin posicionament ha de tenir l’esquerra
independentista (EI) davant del fenòmen de l’ANC i de l’anomenat
“independentisme transversal”. I també cal veure quina implicació i per a què
ha de tenir la militància de l’EI dins d’aquest organisme.
La lògica ens faria
pensar que és un debat que hem de fer de forma interna però veient que a dia
d’avui s’han fet moltíssimes aportacions i articles al respecte doncs jo també
vull donar a conèixer la meva opinió personal al respecte.
Què és per a mi
l’ANC?
L’ANC és teòricament
(i a la pràctica) un organisme per agrupar a tothom que vulgui treballar per la
independència del Principat de Catalunya. Per molt que en alguns moments es
parli de Països Catalans tothom pot veure com l’àmbit d’actuació es centra
quasi exclusivament en el territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya
(CAC). Pensar que hi ha una voluntat clara de treballar per la construcció
nacional dels Països Catalans penso que és enganyar-se a si mateix perquè el
seu propi full de ruta ho deixa ben clar.
L’ANC té diferents
sectorials, que es posicionen de formes concretes en alguns aspectes però en el
seu conjunt no estem parlant d’un moviment que treballi per una transformació
social.
Malgrat que es basa
en una militància individual i en la qual els partits polítics no hi tenen un
paper decisori clarament vehiculat a ningú se li escapa que sí que hi tenen un
poder de decisió important els partits polítics i grups empresarials.
Dins de l’estratègia
de l’ANC hi ha la convocatòria d’un procés de referèndums impulsats per
l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que recordem que es va
posicionar a favor del pacte fiscal. Aquests hauran de ser organitzats de forma
oficial pels ajuntaments. A la CAC hi ha més de 900 ajuntaments, dels quals 509
tenen alcaldia de CiU, 207 de PSC, 134 d’ERC, 23 d’ICV, 6 del PP i 4 de la CUP.
Algú es creu que CiU no tindrà poder de decisió com a partit a l’hora de
decidir si s’implica a fons o no? Que passarà si CiU s’implica a municipis
petits però no ho fa a ciutats com Barcelona? Si la seva implicació és a fons,
a canvi de què? De moment ja tenen com a president de l’AMI al seu alcalde de
Vic, conegut pels pactes tàcits amb la xenòfoba PxC o pel seu talant
personalista i antidemocràtic.
Amb això vull dir
que al final l’ANC depèn de les institucions i aquestes a dia d’avui estan
controlades de forma majoritària per CiU, o d’altres partits ben acomodats en
aquesta falsa democràcia i del cada cop més minso estat del benestar.
I per tant, tot i
que es donés el cas que la majoria de persones de l’ANC aposten per una
transformació social a fons es trobarien amb uns aparells institucionals i
mediàtics que treballarien per fer fracassar aquesta hipotètica iniciativa.
Per a què servirà
la manifestació de l’ANC?
Per a CiU una
manifestació per la independència tal i com està plantejada ja li va bé en la
seva estratègia per reclamar el Pacte Fiscal perquè li serveix per fer pressió
a l’estat espanyol, però en canvi ells estaran ben còmodes. Tant còmodes, que
ells també hi seran a la manifestació i la promocionaran tant com puguin, ja
sigui amb declaracions públiques, com a través dels seus mitjans de
comunicació. Això és el que volem?
Volem reproduir la
manifestació del 10 de juliol i què després tornin a arrassar a les urnes els
convergents? Volem una Catalunya independent amb una CiU reforçada en el poder?
La manifestació del 10J també va ser àmpliament publicitada pels partits
polítics d’ordre i els seus mercenaris (sindicats grocs, mitjans de comunicació,
societat civil subvencionada, etc…) i al final hi va anar molta gent.
Segurament hi havia 200.000 o 300.000 persones a molt estirar, cosa que és un
èxit per una manifestació, però mai això del milió que sempre ens volen colar
(i sobre això hi ha diferents estudis que demostren que mai a Barcelona s’han
manifestat 1 milió de persones). Això ho dic perquè tampoc cal que ens deixem
enganyar i creure que vam ser 1 milió, ja que després venen les eleccions
autonòmiques i els resultats són els que són…
Que una manifestació
sigui un èxit en assistència no vol dir que sigui un èxit pel conjunt del poble
català. Després del 10J hem vist com continuem sotmesos nacionalment perquè
tenim uns governs que no només no ens alliberen com a nació sinó a que a més
s’estan carregant els nostres drets socials i col·lectius. I també continuem
sotmesos perquè no hem estat prou capaços com a poble d’organitzar-nos
socialment per construir uns Països Catalans realment lliures en tots els
aspectes.
I què hauríem de
fer l’esquerra independentista?
L’EI ha crescut en
els últims anys gràcies a una feina constant però feta des de la base i en el
dia a dia. Una feina que no és mediàtica ni molts cops dóna resultats a curt
termini però que va creant complicitats i xarxes amb les lluites socials i
populars del nostre país.
Molts cops hem nedat
contra corrent i defensant posicionaments díficils d’entendre per una majoria
de la població però poc a poc els nostre espai polític ha anat creixent. Prova
d’això ha estat el creixement electoral de la CUP i també estem veient com en
l’actualitat la conflictivitat social i les conseqüents mobilitzacions populars
contra les retallades socials van creixent i adoptant les postures que
nosaltres defensàvem anys enrera.
Hem de ser
conscients que actualment l’EI i els moviments socials i alternatius no tenim
una estructura organitzativa i capacitat de mobilització prou àmplia per
combatre l’actual situació amb garanties de construir el nostre projecte
nacional i social a curt termini. Però això no treu que haguem de treballar de
forma intensa per fer créixer aquest contrapoder popular sota els paràmetres de
la Unitat Popular amb tothom que defensi el dret d’autodeterminació dels Països
Catalans i la transformació social.
Si hi ha gent que
vol aconseguir una independència principatina sense cap canvi social doncs que
es dediquin a presionar a CiU per tal que aquests ajuntin la seva força
parlamentària amb ERC i SI i proclamin la independència (ja tindrien una
majoria suficient). No crec que l’EI haguem de perdre el temps en organismes
que al final depenen de la voluntat de CiU, quan mentrestant aquesta gent ens
estan destrossant el país a base de retallades.
Parteixo de la base
que l’ANC no tindrà mai un caràcter de transformació social, perquè sinó s’hagués
creat una altra cosa (una plataforma de persones d’esquerres i independentistes
per posar un exemple). I si algú creu que ho podem aconseguir, l’esquerra
independentista no té la capacitat en militància, ni en càrrecs electes ni en
mitjans de comunicació per tal de poder aconseguir que l’ANC sigui un
instrument com el que nosaltres voldríem. I tampoc seria lògic voler canviar
els principis fundacionals d’aquest organisme en el qual hi ha molta gent
honesta però que no pensa com nosaltres en aquest aspecte.
En canvi, sí que
tenim una capacitat més àmplia per treballar al costat de les classes populars
conscienciades en lluitar per un canvi social a fons i en aquí penso que hem de
redoblar els esforços. Crec que no hem de perdre el temps en presionar als
actuals partits polítics perquè a l’hora de la veritat la seva militància
representen una minoria molt petita de la població, malgrat que actualment
mantenen el poder gràcies als seus altaveus mediàtics.
Per tot això no hem
de caure en el seu parany i defugir de la seva política mediàtica basada també,
entre d’altres coses, en organitzar actes i manifestacions mediàtiques. Hem de
treballar com ho hem fet fins ara. Segurament ens silenciaran i segurament
molta gent no ho entendrà però si ho sabem explicar jo crec que també hi haurà
molta gent que ens donarà la raó. I encara que no ens la donin en el primer
moment, la història farà que ens la donin en un futur no massa llunyà. I
d’exemples en podríem trobar molts durant els últims 30 anys d’història de l’EI.
O qui ens seguia quan denunciàvem la Constitució Espanyola l’any 1978? Qui ens
creia quan denunciàvem l’Estatut l’any 1979? O qui ens creia quan dèiem des de
molt abans de l’actual crisis que els nostres drets estaven realment en perill?
I ara parlant més
estrictament de la nostra gent, crec que moltíssima gent de la que milita,
col·labora o vota a la CUP entendrà que l’EI hauria de mantenir-se al marge de
l’ANC. L’error més gran fins ara ha estat que no tenim un posicionament clar al
respecte i per això ara s’ha generat la polèmica però si continuem treballant
per construïr la Unitat Popular en els paràmetres que sempre hem defensat crec
que la nostra posició serà entesa. No hem de caure en el parany de pensar que
absolutament tothom creu en l’estratègia de l’ANC o que tothom té com a
prioritat la independència per davant de tot.
Hi ha molta gent,
entre ells la gent de l’EI i de la CUP, que creiem que la independència ha
d’anar acompanyada d’una transformació social i que cal garantir que com a
catalans i catalanes tinguem uns drets socials i laborals que ens facin lliures
realment. Personalment mai he cregut en els fronts patriòtics amb gent que
potser també són independentistes però que no comparteixen ni per aproximació
els meus plantejaments a nivell social.
Hi ha molta gent que
és independentista però que està d’acord amb les retallades, amb la reforma
laboral, amb una política d’infraestructures que destrossa el territori, amb la
negació de certs drets personals, etc… Quan algú demana que treballem tots
junts per la independència i què després ja decidirem com volem organitzar-nos
ho fa perquè ja està d’acord (més o menys) amb el tipus de societat en la que
vivim. I per això crec que des de l’EI i la CUP mai hem de caure en el parany
dels fronts patriòtics. Aquests fronts només serveixen per anular als elements
combatius d’una societat i això és el que volen fer amb nosaltres. Qui ens
garantitza que amb una suposada Catalunya independent recuperarem els nostres
drets i es farà marxa enrera amb la política de retallades quan estem deixant
que encapçalin aquest procés els principals responsables d’aquesta involució
democràtica?
Jo no em manifestaré
aquest onze de setembre al costat de tota la xusma dirigent de CiU (i altres)
que ens estan destrossant els nostres drets. També hi haurà molta gent honesta
i respecto que hi vagin però també tinc el meu dret a què em respectin sinó
vull anar-hi. Estic bastant arrepentit d’haver estat a la manifestació del 10J
i no tinc ganes que em manipulin de nou i que s’utilitzi aquesta manifestació
per a beneficis particulars d’uns quants.
L’11 de setembre
estaré manifestant-me amb la convocatòria de l’esquerra independentista.
Segurament no sortirem a les televisions del poder però reafirmarem el nostre
compromís per continuar treballant en el dia a dia per la independència i el
socialisme.
Aquest és un debat
de prioritats i tothom sabem que el temps lliure que dediquem la militància a
la lluita és limitat i per tant cal que triem si volem dedicar esforços a
intentar encaminar un independentisme transversal controlat per altres agents o
si ens dediquem a fer créixer bloc ampli independentista d'esquerres que no es
deixi manipular per unes classes dominants catalanes que sempre han mirat per
elles i que mai no han volgut bé a les classes populars d'aquest país.
No negaré que a
l’ANC hi ha molta gent de base que no forma part de partits polítics o
sindicats però estem parlant d’un organisme que mai podrà ser una eina de
transformació social perque no ha estat creat amb aquest objectiu i perquè
tampoc CiU, ERC o SI permetran que això passi.
En canvi quan
treballem en lluites populars amb altres sectors socials com els indignats o
sectors anticapitalistes (per posar uns exemples) també tenim punts en els
quals potser no estem d’acord al 100% però treballem sobre la base que cap
institució o poder mediàtic ens infuirà en la nostra línia política. I penso
que la clau de la qüestió està en aconseguir que molta gent que ara actualment
s’està incorporant a les lluites populars acabi també adoptant uns
posicionaments que apostin per la conjunció entre l’alliberament social i
nacional. El nostre objectiu ha de ser construir un contrapoder popular que
aconsegueixi arraconar i limitar a la mínima expressió a les forces polítiques
tradicionals. I tot això ho aconseguirem si aconseguim mobilitzar des de la
consciència social a aquesta majoria de les classes populars que ara no està
mobilitzada. I en aquest camí no tindrem d’aliats ni a partits ni a sindicats
del règim actual.
Fa 15 anys que
milito a l’esquerra independentista i he participat de forma activa en
diferents lluites populars. També m’he implicat a fons en la Consulta Popular
sobre la Independència en el meu municipi. Crec fermament en el treball i la
implicació en el dia a dia per aconseguir els canvis socials i nacionals que
volem però com a persona que creu amb la independència, el socialisme i la
reunificació nacional, no puc creure en aquest projecte anomenat ANC. I penso
que com jo, hi ha molta altra gent que pensa similar.
Àlex Maymó López
Militant i Regidor
de la CUP a Molins de Rei
