Primer de tot caldria veure quanta gent s’ha llegit l’article de l’Oleguer Presas, ja que em temo que la gran majoria es basen en la opinió que han sentit en certs mitjans de comunicació.
El problema d’aquest estat suposadament de dret és que la informació sobre el conflicte basc està unicament basada en la versió d’una de les parts. En qualsevol conflicte és evident que per entendre’l cal escoltar les dues parts i a partir d’això podrem eleborar la nostre opinió al respecte. Algú s’ha parat a pensar que com pot ser que hi hagi més de 300.000 persones que simpatitzin amb l’esquerra abertzale. Ningú mai ha pensat que alguna cosa deu haver-hi perquè tota aquesta gent tingui aquests plantejaments?
No entraré en els motius ni en discutir sobre qui ha començat el conflicte o no. El que es tracta d’aconseguir és que no hi hagi més morts, cosa que ja es podria haver aconseguit l’any 1977 i ens haguessim estalviat centenars de morts. Ningú posa en dubte que ETA ha assassinat i atemptat en moltissimes ocasions. El que no es diu mai es que l’estat espanyol no ha actuat conforme al que s’enten per estat de dret.
El cas del GAL és un bon exemple. Van haver-hi alguns condemnats però que van passar pocs mesos a la presó ja que el govern espanyol els va indultar malgrat tenir condemnes en alguns casos de més de 80 anys de presó. No ve de més recordar com la sra. Carme Figueras estava de diputada del PSOE a Madrid, mentre aquest partit donava cobertura al terrorisme d’estat.
Durant les últimes 3 decades la tortura s’ha aplicat sistematicament contra milers de detinguts, alguns casos membres d’ETA però també gent detinguda només per motius polítics. Els pocs policies condemnats per tortures han estat TOTS indultats per l’estat espanyol i en alguns casos posteriorment condecorats. L’estat espanyol ha rebutjat la petició del Comité Contra la Tortura de l’ONU per a instalar càmeres de video en els interrogatoris. Que amaguen? Doncs és evident i qui ho negui menteix deliberadament.
Ja no parlem de la política de dispersió penitenciaria dels presos, de la mort de diferents persones en manifestacions a conseqüència de les càrregues policials com el cas de Rosa Zalla, una jubilada que va morir a conseqüència d’un tret d’una pilotera de la Ertzaintza, en una manifestació multitudinaria d’HB. Evidentment no va haver-hi cap culpable….com tampoc en el cas d’una dona a Hernani en iguals circunstàncies en el període del 11 al 14 de març del 2004. I sense tenir relació amb el conflicte basc podríem parlar del cas de Pedro Alvárez.
N’hi ha qui busquen només la justícia pels seus adversaris polítics però que fan homenatges a Barrionuevo i Rafael Vera i després els indulten i alhora son capaços de demanar el compliment íntegre de la condemna pels “terroristes”. Això si, s’obliden de dir alguns “terroristes”….
Si realment es vol aconseguir que no hi hagi més morts s’ha de partir de la premisa que hi ha hagut violència per ambdues parts i al igual que es van perdonar els crims als franquistes ara es inacceptable que alguns d’aquests franquistes promoguin associacions com la AVT que només promouen actituds sectaries i que només poden portar a la perpetuació del conflicte.
I repeteixo, sense escoltar la veu de l’esquerra abertzale no es pot entendre mai un conflicte només basant-se en la opinió d’una banda. Esperem que aquest any, d’una vegada per totes, es rellanci el procés de pau i s’arribi a un acord democràtic per Euskal Herria, que permeti que totes les opcions polítiques siguin viables.
I si el conflicte basc s’acaba per fi podrem entrar més a fons en problemàtiques socials que ara alguns volen ocultar parlant només d’ETA.
El problema d’aquest estat suposadament de dret és que la informació sobre el conflicte basc està unicament basada en la versió d’una de les parts. En qualsevol conflicte és evident que per entendre’l cal escoltar les dues parts i a partir d’això podrem eleborar la nostre opinió al respecte. Algú s’ha parat a pensar que com pot ser que hi hagi més de 300.000 persones que simpatitzin amb l’esquerra abertzale. Ningú mai ha pensat que alguna cosa deu haver-hi perquè tota aquesta gent tingui aquests plantejaments?
No entraré en els motius ni en discutir sobre qui ha començat el conflicte o no. El que es tracta d’aconseguir és que no hi hagi més morts, cosa que ja es podria haver aconseguit l’any 1977 i ens haguessim estalviat centenars de morts. Ningú posa en dubte que ETA ha assassinat i atemptat en moltissimes ocasions. El que no es diu mai es que l’estat espanyol no ha actuat conforme al que s’enten per estat de dret.
El cas del GAL és un bon exemple. Van haver-hi alguns condemnats però que van passar pocs mesos a la presó ja que el govern espanyol els va indultar malgrat tenir condemnes en alguns casos de més de 80 anys de presó. No ve de més recordar com la sra. Carme Figueras estava de diputada del PSOE a Madrid, mentre aquest partit donava cobertura al terrorisme d’estat.Durant les últimes 3 decades la tortura s’ha aplicat sistematicament contra milers de detinguts, alguns casos membres d’ETA però també gent detinguda només per motius polítics. Els pocs policies condemnats per tortures han estat TOTS indultats per l’estat espanyol i en alguns casos posteriorment condecorats. L’estat espanyol ha rebutjat la petició del Comité Contra la Tortura de l’ONU per a instalar càmeres de video en els interrogatoris. Que amaguen? Doncs és evident i qui ho negui menteix deliberadament.
Ja no parlem de la política de dispersió penitenciaria dels presos, de la mort de diferents persones en manifestacions a conseqüència de les càrregues policials com el cas de Rosa Zalla, una jubilada que va morir a conseqüència d’un tret d’una pilotera de la Ertzaintza, en una manifestació multitudinaria d’HB. Evidentment no va haver-hi cap culpable….com tampoc en el cas d’una dona a Hernani en iguals circunstàncies en el període del 11 al 14 de març del 2004. I sense tenir relació amb el conflicte basc podríem parlar del cas de Pedro Alvárez.
N’hi ha qui busquen només la justícia pels seus adversaris polítics però que fan homenatges a Barrionuevo i Rafael Vera i després els indulten i alhora son capaços de demanar el compliment íntegre de la condemna pels “terroristes”. Això si, s’obliden de dir alguns “terroristes”….
Si realment es vol aconseguir que no hi hagi més morts s’ha de partir de la premisa que hi ha hagut violència per ambdues parts i al igual que es van perdonar els crims als franquistes ara es inacceptable que alguns d’aquests franquistes promoguin associacions com la AVT que només promouen actituds sectaries i que només poden portar a la perpetuació del conflicte.
I repeteixo, sense escoltar la veu de l’esquerra abertzale no es pot entendre mai un conflicte només basant-se en la opinió d’una banda. Esperem que aquest any, d’una vegada per totes, es rellanci el procés de pau i s’arribi a un acord democràtic per Euskal Herria, que permeti que totes les opcions polítiques siguin viables.
I si el conflicte basc s’acaba per fi podrem entrar més a fons en problemàtiques socials que ara alguns volen ocultar parlant només d’ETA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada