No cal dir que estic molt content d'haver-la realitzat en aquest temps. Jo no acostumo a caminar i malgrat fer bastant ciclisme a nivell muscular no és el mateix i la veritat és que he arribat amb les cames bastant tocades i els peus ja em feien bastant mal. El fons físic d'anar en bici si que es nota i no he arribat gaire cansat.
És curiós perquè quan millor anava era a les pujades ja que muscularment no em feien tan mal les cames però en els trams plans o de baixada era quan ho passava pitjor. També ha estat curiós com molt a prop de Monistrol de Montserrat ens han atacat unes quantes abelles. A mi no m'han picat però a l'Aina i a la Lurdes si.
He compartit tota la travessa amb elles dues i la veritat és que han
Al principi érem una colla més gran i durant els primers kms hem compartit caminada amb més gent: l'Antoni Rigol, l'Albert Torre, el Josep de Masquefa, la Maria i l'amiga valenciana, en David, etc... Però a mida que avançava la marxa ens hem anat separant.
El recorregut que ningú es pensi que és pla fins a Monistrol de Montserrat ja que hi ha moltes pujades i baixades ja que hem passat per Collserola, el Papiol, Castellbisbal, Ullastrell i Sant Salvador de les Espases (les muntanyes que hi ha sobre la Puda).
Com em passa sovint en aquestes marxes he anat bastant bé fins al km 20. Del km 20 al km 35 les cames ja estaven una mica carregades. A partir del km 35 ja començaven a estar força tocades i en els últims 5 kms de pujada a Montserrat les molèsties eren importants. Com que l'arribada estava en una porxada l'escena ha estat com "les muñecas de Famosa se dirigen al portal..."
Per últim dir que la Travessa està molt ben organitzada gràcies a tots els i les voluntàries del Centre Excursionista Molins de Rei (CEM), que han treballat de valent per oferir uns avituallaments molt complerts i fer-nos gaudir (i patir) d'un bonic recorregut.
Crònica de la Lurdes




