Les Consultes sobre la Independència a Vic i al Papiol

Els resultats de les Consultes sobre la Independència van ser desiguals depenent de la tipologia dels municipis i del treball realitzat. A tots els municipis el treball va ser lloable perquè estem parlant de voluntariat que hi va dedicar-hi moltíssimes hores però evidentment, on s’ho van treballar més, van obtenir uns índexs de participació molt més alts. Vull analitzar els casos de Vic (Osona) i del Papiol (Baix Llobregat)

Vic

Resultats de la Consulta sobre la Independència
Participació: 14.084 (42,5 %)
SI: 13.781 (97,9 %)
NO: 211 (1,5 %)

Suma dels vots obtinguts pels partits polítics que donen suport a les consultes (CiU, ERC, ICV, CUP):
12.140 Autonòmiques 2006 (65,37 % participació)
8.951 Municipals 2007 (60,85 % participació)
9.715 Estatals 2008 (72,25 % participació)
6.088 Europees 2009 (39,40 % participació)

Vots obtinguts en els últims referèndums:
5.789 Constitució Europea (44,0 % participació)
9.870 Estatut de Catalunya (55,1 % participació)
13.781 Independència (42,5 % participació)

Els resultats a Vic demostren que els vots favorables a la Independència superen ampliament el suport que va obtenir la Constitució Europea i l’Estatut de Catalunya. També superen la suma dels vots obtinguts per tots els partits polítics favorables a l’autodeterminació. Cal dir que la suma d’aquests partits representa una forquilla d’entre el 54 i 74% dels vots depenent de la convocatòria electoral.

Evidentment Vic es tracta d’una ciutat amb més sensibilitat independentista que d’altres indrets però aquests resultats demostren que el vot independentista aconsegueix arribar més enllà dels propis partits polítics independentistes-autonomistes i segurament molta gent que habitualment no vota si ho ha fet en aquesta ocasió.

El Papiol

Resultats de la Consulta sobre la Independència
Participació: 693 (21,13 %)
SI: 628 (90,75 %)
NO: 48 (6,94 %)

Suma dels vots obtinguts pels partits polítics que donen suport a les consultes (CiU, ERC, ICV):
927 Autonòmiques 2006 (57,55 % participació)
1.449 Municipals 2007 (64,58 % participació)
725 Estatals 2008 (72,20 % participació)
435 Europees 2009 (35,90 % participació)

Vots obtinguts en els últims referèndums:
688 Constitució Europea (38,8 % participació)
1.084 Estatut de Catalunya (51,1 % participació)
628 Independència (21,1 % participació)

Una primera ullada a les dades de participació al Papiol ens podrien fer pensar que ha estat un fracàs estrepitós però no és així ni de bon tros. Els vots per la independència s’apropen bastant al suport a la Constitució Europea o representen el 60% dels vots afirmatius a l’Estatut de Catalunya, amb una participació de 30 punts més.

El Papiol es troba en el Baix Llobregat i els partits que defensen l’autodeterminació obtenen entre un 35% (Estatals 2008) i un 56% (autonòmiques 2006) en les diferents eleccions supramunicipals.

Malgrat que el Papiol va ser l’únic municipi de la comarca en realitzar la consulta i el fet que fós una consulta organitzada des del voluntariat es va aconseguir que 628 persones votessin a favor de la independència. Aquesta xifra supera amb escreix els vots “autodeterministes” de les eleccions europees i s’apropa bastant en el cas de les eleccions estatals.

Estic convençut que amb temps els companys i companyes de Papiol podrien haver realitzat una millor campanya i haurien aconseguit una participació més alta però en cap cas es pot parlar de fracàs.

En la segona tongada del 28 de febrer espero que tots i totes prenguem nota i aconseguim uns índexs de participació més alts i demostrem que el vot independentista va molt més enllà de la representativitat de certs partits polítics.

La Consulta sobre la independència a Molins de Rei

El proper diumenge 28 de febrer de 2010 es celebrarà la Consulta sobre la Independència a Molins de Rei. Com ja ha passat en les del 13 de desembre tota l’atenció girarà entorn de les dades de participació.

He analitzat les dades de totes les eleccions des de 1976 a la nostra vila i algunes conclusions bàsiques son:

Participació en les últimes eleccions
62,15 % Autonòmiques 2006
55,41 % Municipals 2007
74,92 % Estatals 2008
40,51 % Europees 2009

Participació en els últims referèndums
43,45 % Constitució Europea
55,41 % Estatut de Catalunya

Suma dels vots aconseguits per les formacions que donen suport a la consulta (ICV, ERC, CiU, CUP) i percentatge sobre el total de vots vàlids:
6.789 Autonòmiques 2006 --> 59,39 %
6.473 Municipals 2007 --> 62,66 %
5.179 Estatals 2008 --> 37,67 %
3.339 Europees 2009 --> 44,98 %

És ben sabut que el PSC i PP han demanat l’abstenció en les Consultes sobre la Independència. Per tant, si en aquestes eleccions treiem tots els vots del PSC i PP la participació hauria estat així:
38,02 % Autonòmiques 2006
36,41 % Municipals 2007
29,02 % Estatals 2008
19,18 % Europees 2009

El cens de la Consulta sobre la Independència serà superior a aquestes eleccions. En les eleccions europees de 2009 el cens era de 18.479 i ara serà d’unes 20.000 persones degut a què s’inclouen els joves de 16 a 18 anys i les persones immigrants. Aquests dos sectors de la població son molt dificils de mobilitzar perquè mai han votat i per tant això farà que el percentatge de participació sigui més baix que utilitzant el cens habitual. Aquest increment suposarà un cens un 8,23 % més gran.

Crec que s’haurien de pendre com a referència per avaluar els resultats de la Consulta aquestes dades. Aquestes dades han estat incrementades en un 8,23% per adaptar-ho al nou cens:
A: 2.907 vots (màxim històric d’ERC a la vila)
B: 3.614 vots (suma vots ICV+ERC+CiU+II a les Europees 2009)
C: 5.605 vots (suma vots ICV+ERC+CiU a les Estatals 2008)
D: 7.348 vots (suma vots ICV+ERC+CiU a les Autonòmiques 2006)

Si el número de vots superen el topal A quedarà claríssim que els vots a favor de la independència son molts més que els que recullen ERC, únic partit parlamentari que es declara independentista. Estaríem parlant que s’hauria de superar una participació del 14,5 %.

Per superar el topall B caldria una participació del 18,1 % i s’obtindrien doncs més vots que totes les forces autodeterministes en les eleccions europees del 2009.

Per superar el topall C caldria una participació del 28,0 % i s’obtindrien doncs més vots que totes les forces autodeterministes en les eleccions estatals del 2008.

Per superar el topall D caldria una participació del 36,7 % i s’obtindrien doncs més vots que totes les forces autodeterministes en les eleccions autonòmiques del 2006.

Aquesta Consulta evidentment no comptarà amb tot el suport de les administracions a l’hora de convocar-la i per tant dependrà de l’esforç dels voluntaris i voluntaries i per tant és fàcil que sigui més dificil mobilitzar a la gent.

Tot i així cal tenir clar que si s’assoleixen 7348 vots (topall D) serien els vots que amb una participació com les últimes autonòmiques, del 62,15%, representarien el 60% dels vots i per tant, una victòria claríssima a favor de la independència dels Països Catalans. Tot això tenint en compte que tota la gent que ara no vota seria partidària del NO, cosa que ja sabem que no seria ben bé així.

El que està molt clar, és que la gent del PSC i PP no s’atreveixen a fer campanya a favor del NO perquè segons la última enquesta del Periódico, un 30% de votants del PSC i un 9% de votants del PP votarien a favor de la independència. Crec que està molt clar que si el PSC i PP participessin activament en aquesta Consulta no aconseguirien que el NO guanyés. Al menys a Molins.

Omplint el Camp Nou no es contrueix la nació catalana

«Si Catalunya no és capaç d'omplir el Camp Nou millor que ens ho fem mirar això de la nació catalana, que acaba de complir 650 anys». Això és el que ha dit en Jordi Casals, president de la Federació Catalana de Futbol (FCF) referint-se al partit de futbol Catalunya - Argentina.

Jo personalment fa anys que no assisteixo a cap partit de la selecció de futbol de Catalunya perquè penso que és una presa de pèl. Els ciutadans i ciutadanes ja ens hem mullat moltes vegades a favor de la seleccions nacionals catalanes, ja sigui recollint més de 500.00 firmes com omplint en altres ocasions el Camp Nou o l'Estadi de Montjuïc.

En canvi la classe política només s'ha mogut per sortir en la foto però no han aconseguit res. Els jugadors professionals, aquells que cobren milions d'euros, tampoc han mogut ni un dit. Si tant desitgen jugar amb la selecció catalana també s'han de mutllar i renunciar a jugar amb altres seleccions com l'espanyola i anar més enllà del paripè que fan cada nadal jugant un partit amistós.

Penso que anar a aquests partits només serveix per finançar a una Federació Catalana de Futbol que no és res més que una "administració" burocràtica més d'aquesta societat. Evidentment respecto a totes aquelles persones que assisteixen a aquests partits per reivindicar l'existència de la nació catalana però penso que la nació es contrueix en el dia a dia i en la lluita política per la nostra llibertat com a poble i com a persones.

Aquests serveixen perquè la classe política i els jugadors professionals es rentin la seva imatge però en el fons ells no faran cap pas per assolir la oficialitat de les seleccions catalanes perquè això passa per aconseguir la llibertat dels Països Catalans. No ens enganyem, no hi ha una altra via...

El ple municipal de Molins de Rei demana la llibertat d'Amadeu Casellas

En el passat ple municipal de l’Ajuntament de Molins de Rei del 2 de desembre de 2009 es va aprovar una moció de la CUP per demanar la llibertat del pres anarquista Amadeu Casellas. Aquesta moció va ser proposada pel grup de suport de Molins de la campanya per la Llibertat de l’Amadeu i des de la CUP la vàrem presentar al ple municipal. Va rebre 14 vots a favor (CUP, ERC, CiU, Iniciativa i Esquerra) i 5 abstencions (PSC, PP)

Evidentment, la CUP també compartim plenament el contingut de la moció ja que entenem que el cas de l’Amadeu és una prova més que posa en evidència, un cop més, aquest “suposat” estat de dret i aquesta falsa democràcia.

Malgrat que la moció va ser modificada per tal què pogués ser aprovada justificant la petició de llibertat per raons humanitaries, des de la CUP entenem que existeixen moltes raons per demanar la llibertat immediata d’en Amadeu Casellas, tant per motius legals reconeguts en la mateixa legislació, com per motius polítics i de classe.

Mantenir a l’Amadeu en la presó només té una clara justificació, que no és una altre que criminalitzar i perseguir a totes aquelles persones que s’enfronten a l’estat i al capitalisme. Aquest fet encara és més evident avui en dia veient casos com que el Sr. Millet continua en llibertat després que la classe política estigués anys mirant cap a una altra banda.

Des de la CUP ens felicitem doncs per l’aprovació de la moció perquè entenem què cal denunciar aquesta situació en qualsevol instència i és important que també les administracions es posicionin en aquest sentit. Esperem que es repeteixin aquests posicionament en altres ajuntaments per tal de poder trencar el silenci mediàtic que envolta aquest cas.

Veure moció de la CUP per la llibertat d'Amadeu Casellas

Més informació: http://llibertatamadeu.blogspot.com/

Problemes i crisi a l’equip de govern

Davant de la sorpresa de tothom, en el passat ple municipal del 2 de desembre, el regidor Jordi Romeu (IiE) anunciava que votava en contra del pressupost municipal i anunciava que renunciava a ser regidor de cultura però no renunciava a la seva acta de regidor. Avui a Ràdio Molins ha explicat que ell va ser escollit a través de les eleccions primàries i per tant va assumir un compromís per 4 anys. Podeu llegir els seus motius en el seu bloc.

En Jordi va denunciar que ell com a regidor de l’equip de govern (IiE, ERC, CiU) no havia pogut participar en el debat per elaborar el Pressupost Municipal del 2010 i denunciava que es sentia com un regidor de segona.

Les paraules d’en Jordi només fan que evidenciar la mala maror que existia en l’equip de govern des de fa temps i concretament dins d’Iniciativa i Esquerra (IiE). Personalment no entenc com un regidor que forma part d’un govern no pot participar en el debat del pressupost i més quan parlem d’un equip de govern que sempre parla de participació ciutadana però a la pràctica no l’aplica ni internament ni amb l’oposició.

Hi ha altres regidors/es de l’equip de govern que comparteixen les paraules que va dir en Jordi en el ple municipal i a partir d’ara veurem com solucionen aquest assumpte. Primer caldrà veure si en Jordi Romeu continua en l’equip de govern i quina regidoria assumiria o si acabarà en el grup mixt. Caldrà veure què passa amb el projecte d’Iniciativa i Esquerra (IiE) i si ENMR continua donant suport a aquesta candidatura.

Caldrà veure, en definitiva, com afecta aquest assumpte a l’estabilitat de l’equip de govern ja que pot ser el detonant per accentuar les tensions que hi ha entre els 3 partits polítics i que fins ara no havien tingut reflex en l’opinió pública. En les properes setmanes veurem què passa….

La situació a Euskal Herria: parlant-ne lliurement i sense intermediaris

Dos representants de l’esquerra abertzale, Tasio Erkizia i Gabi Basáñez, van visitar Molins de Rei en el marc de la gira per diverses viles catalanes, convidats per la CUP, l’Ateneu Mulei i Endavant. L’acte es va realitzar el dilluns 23 de novembre de 2009 a la sala d’Actes del Poliesportiu Municipal. L’objectiu d’aquests actes arreu del territori és explicar el procés de reflexió en el qual està immers l’independentisme basc, per donar sortida a la situació de conflicte polític i obrir un nou escenari de pau i llibertat.

La repressió que l’Estat espanyol manté sobre qualsevol expressió pública de l’esquerra abertzale dificulta que aquests plantejaments polítics puguin debatre’s amb normalitat. Sense anar més lluny, fa poc més d’un mes que van ser detinguts Arnaldo Otegi, Rafa Díez i una sèrie de dirigents abertzales que jugarien un paper important en el desplegament de les propostes de pau i negociació. Actualment hi ha més de 200 dirigents polítics abertzales empresonats.

Tanmateix, l’esquerra abertzale no desisteix. Hi ha una sèrie d’elements que indiquen que la voluntat de canvi polític segueix present en la societat basca. Des de la vaga general que la majoria sindical sobiranista (ELA, LAB i altres sindicats) van convocar el passat 21 de maig fins a la massiva assistència a la manifestació en protesta per les detencions dels dirigents abertzales, manifestació la qual va assistir fins i tot la plana major de la direcció del PNB.

En l’altra banda trobem un pacte de ferro entre el PSOE i el PP, que comparteixen una mateixa raó d’Estat respecte la qüestió basca, un paral•lelisme que podem establir en el cas dels Països Catalans.

L’acte també va fer referència especialment a la dimensió internacional del procés de pau. Després d’afirmar que l’esquerra abertzale sempre ha seguit amb atenció l’evolució del procés de pau a Irlanda del Nord, també es va recordar, entre altres episodis, la considerable solidaritat recollida entre la societat catalana arran del tancament del diari Egunkaria. Així mateix, Tasio Erkizia i Gabi Basáñez es van mostrar molt interessats en el procés de consultes sobre la independència que està vivint el nostre país.

Des de la CUP vam reiterar el nostre compromís amb la causa de l’independentisme basc i el nostre interès perquè s’obri el procés de diàleg i reconeixement de drets a Euskal Herria. Així ho hem fet sempre que ha calgut pronunciar-nos al respecte en el Ple municipal, per exemple. Tanmateix, el nostre posicionament sovint s’ha tergiversat des d’uns partits catalans malauradament segrestats per una visió del conflicte fixada segons les coordenades del constitucionalisme espanyol. Cal lamentar qualsevol tipus de violència però també cal lamentar la covardia dels partits que són incapaços d’oferir una visió política del conflicte basc, més enllà del sensacionalisme i les visions esbiaixades que ens arriben a través dels mitjans de comunicació espanyols.

Construïm unes relacions lliures de violència!

Comentari radiofònic del regidor Àlex Maymó en l'espai Raó del Regidor del mes de novembre de 2009 de Ràdio Molins de Rei.

Avui dia, la forma més restringida d’entendre la violència de gènere suposa identificar-la amb actes de violència física entre un home i una dona. És la cara més dramàtica de la violència visible del patriarcat, i és que a data d’avui ja hi ha 22 dones mortes als Països Catalans al 2009.

Durant anys, el moviment feminista va denunciar públicament aquest tipus de violència que sovint acaba amb assassinat, i que les institucions i els mitjans de comunicació de masses silenciaven. Amb el temps, sembla que els canals oficials no han tingut més remei que reconèixer i denunciar també aquesta crueltat impune, això sí, oferint solucions exclusivament policials a una violència que és inherent al patriarcat. Amb totes les mancances i despropòsits és cert que s’ha avançat al menys cap al rebuig social de la cara més visible de la violència contra les dones.

Però la realitat és que s’ha fet ben poc per identificar, denunciar i lluitar contra les causes profundes, latents, sovint imperceptibles, d’aquesta violència última i visible. Els maltractaments sistemàtics que acaben en assassinat i que els mitjans de comunicació ens ofereixen com un espectacle més de reality show, no són més que la xicoteta punta d’un enorme iceberg de relacions desiguals de gènere, basades en una divisió i subordinació de tasques en funció del sexe de les persones, que es valoren socialment de manera desigual, i que es justifiquen per unes suposades diferències naturals.

I és aquí on entra en joc la violència de gènere invisible que totes i tots patim quotidianament quan ens diuen amb quines joguines hem de jugar a la infantesa, quan a través del tracte rebut a l’escola i dins la família ens fan creure que les dones son més febles i dòcils, o més responsables davant els altres, quan ens imposen uns cànons estètics que fan del cos el centre de la identitat femenina, quan controlen el propi cos i avortar és un delicte, etc…

Tots aquests dispositius configuren una enorme xarxa de violència invisible que ens programa, a totes i tots, com a víctimes potencials de la violència física i psíquica més directa, i que alhora, no ens enganyem, programa els homes, a tots, com a potencials agressors. Només alguns casos acabaran en agressió directa. La resta conduiran a petites desavinences i discussions, o a llargues relacions infelices.

Això és el que volem ressaltar quan denunciem el caràcter estructural de la violència de gènere, i la idea que tots i totes no només la patim passivament, sinó que contribuïm activament a reproduir-la, en tant que participem del joc quotidià de les relacions entre homes i dones amb les mateixes normes que se’ns han ensenyat. Quan reclamem unes relacions lliures de violència, ens referim tant a la violència visible com a la invisible, i per tant, reclamem una lluita constant i quotidiana per construir unes relacions personals, socials i econòmiques lliures de desigualtats. És per això que hem d’estar alerta en cada moment, en tota situació, per a poder identificar cada actitud, cada acte, cada comentari o tractament sexista, i crear els mecanismes necessaris per a combatre’ls amb contundència i no des de la superficialitat de les institucions gestores del capitalisme patriarcal, sistema basat en les desigualtats i la divisió i que per tant no té cap interès real en acabar amb les causes profundes de la violència de gènere. Hem d’acabar amb el patriarcat, amb la violència invisible i la visible, per poder construir unes relacions lliures de violència.

Què voleu preguntar a l'equip de govern?

La setmana abans de cada ple municipal es realitzen les comissions informatives. Aquestes reunions es fan per tractar els temes que aniran al ple municipal i també per parlar d'assumptes relacionats amb cada una de les 4 àrees amb les quals està distribuït l'ajuntament de Molins de Rei:

• Economia i Serveis Generals (ESG)
• Sostenibilitat i Territori (SIT)
• Àrea de Serveis Personals (ASP)
• Desenvolupament i Promoció Estratègica Local (DIPEL)

Des de la CUP anem fent preguntes sobre les actuacions que realitza l'equip de govern (IiE, ERC i CiU) però en algunes ocasions hi ha assumptes que no coneixem perquè no sempre és fàcil assabentar-se de tot el què passa a Molins. Per tant us demanem què si voleu obtenir informació sobre qualsevol assumpte ens envieu la pregunta a molins@cup.cat o la deixeu en forma de comentari en aquest article.

Nosaltres ens comprometem a fer la pregunta i a enviar-vos la resposta. Creiem que això pot ser beneficiós per ambdues parts, tant perquè vosaltres obteniu resposta com perquè nosaltres també ens assabentem.

El problema no es soluciona amb les llistes obertes

Aquests dies, arran dels últims escàndols relacionats amb la corrupció, s’està parlant molt sobre la qüestió de les llistes obertes per tal de recuperar la il•lusió de la ciutadania amb la política.

Jo ja avanço que no estic d’acord amb les llistes obertes i tampoc crec que sigui una solució eficaç sinó que penso que és un nou maquillatge per continuar més o menys igual.

Jo sempre he cregut que a l’hora de decantar-se per una opció política cal fer-ho basant-se en el programa polític i ideològic. I per tant crec que la persona o persones que formin part de la llista no és gaire important, sempre i quan aquesta formació política tingui una estructura que ens doni confiança.

I quan parlo de confiança em refereixo a què calen organitzacions polítiques realment assemblearies en les quals la militància tingui un veritable control vers els seus dirigents. El problema dels actuals partits polítics parlamentaris és que la militància té un poder real molt relatiu i amb els anys han anat perdent militància i la que queda ja no participa tant activament com en els anys de la suposada “Transició”.

Per una banda, la gent més coherent, que és més autocrítica i que no traga amb qualsevol decisió, es va desenganyar i va abandonar la militància. Per altra banda, la gent sense escrúpols o què té una feina en una administració gràcies al partit, sempre és més obedient amb les decisions del partit i per desgràcia son els que acaben assolint més quotes de poder dins dels partits.

Avui en dia la política ja no es basa en la tasca ideològica i de conscienciació que fan els seus militants per convèncer a la gent més propera. Avui en dia la política es basa moltíssim en la “política mediàtica” a través dels diaris i televisions que creen opinió i condicionen moltíssim el vot.

Si ara mateix es fessin llistes obertes segurament guanyarien els que es sàpiguen vendre millor mediaticament, que això no vol dir, en cap dels casos, que siguin les persones més honestes i més preparades.

Ens agradi o no, en eleccions autonòmiques o estatals, és molt dificil arribar a algun lloc sino surts a la televisió i als diaris de més tirada, i per tant les llistes obertes només premiarien als polítics més coneguts, en altres paraules, els més mediàtics.

La solució al problema de la desafecció és que la ciutadania participi en política des de la base en organitzacions polítiques en les quals puguin controlar realment l’acció dels seus càrrecs electes. Així ens organitzem a la CUP i crec que per recuperar la confiança de la ciutadania hem de treballar en el dia a dia per demostrar que també es pot fer política sent coherents amb els nostres plantejamens i amb honestetat.

La CUP de Molins de Rei coorganitza un acte per exigir Democràcia per a Euskal Herria

La CUP de Molins de Rei, conjuntament amb Amics i Amigues d’Euskal Herria, Endavant (OSAN) i l’Ateneu Mulei, ha organitzat un acte pel proper dilluns 23 de novembre sobre la situació que es viu a Euskal Herria arran de les últimes detencions de dirigents polítics de l’esquerra abertzale.

Aquest acte s’enmarca en una gira que es realitzarà per diferents municipis catalans i en el qual intervindrà el portaveu de l’esquerra abertzale Gabi Basáñez, per explicar-nos de primera ma quina és la situació política d’Euskal Herria i quines propostes presenta l’esquerra abertzale per solucionar el conflicte basc i aconseguir que es doni veu al poble basc.

També intervindrà en l’acte Àlex Maymó, regidor de la CUP de Molins de Rei, per recordar que la CUP i l’esquerra independentista sempre ens hem posicionat contra els intents de l’estat espanyol i francès d’acabar amb el conflicte basc utilitzant la repressió ja que entenem que la solució al conflicte només passa pel diàleg i per l’inici d’un procés que garanteixi el dret d’Euskal Herria a decidir lliurement el seu futur.

Des de la CUP animem a la ciutadania a assistir a aquest acte perquè és una ocasió ideal per escoltar de primera ma quines son les propostes de l’esquerra abertzale, cosa realment díficil degut a la manipulació habitual dels mitjans de comunicació oficials.

Democràcia per a Euskal Herria
Llibertat detinguts i detingudes

Dilluns 23 de novembre de 2009
20:00h Sala d’Actes del Poliesportiu Municipal (C/ Sant Antoni Maria Claret s/n)
Molins de Rei (Baix Llobregat, Països Catalans)

Intervindran:

• Gabi Basáñez, portaveu de l’esquerra abertzale
• Àlex Maymó, regidor de la CUP de Molins de Rei
  

Donen suport a l’acte:

• Amics i Amigues d’Euskal Herria
• CUP Molins de Rei
• Endavant (OSAN)
• Ateneu Mulei

Cal signar perquè es netegi Collserola

El passat 24 de gener de 2009 va haver-hi un fort temporal de vent que va fer caure uns 60.000 arbres en el Parc de Collserola. Han passat 10 mesos, i malgrat algunes actuacions de les administracions, encara queden molts arbres en els boscos de Collserola.

Han netejat bàsicament alguns camins i per això pot semblar que el problema estigui solucionat però els boscos abans ja eren molt espessos de vegetació i ara es suma el problema de les desenes de milers d'arbres caiguts que encara resten per retirar.

Alguns veïns i veïnes dels barris de muntanya de Molins de Rei van crear la Plataforma Salvem del Foc Collserola, que en aquest temps ha aconseguit recollir 6.000 signatures i ha aconseguit el suport formal de l'Ajuntament de Molins de Rei i de l'Ajuntament del Papiol.

Malgrat tot, encara queda molt per fer i sinó ens mobilitzem la ciutadania les administracions no faran practicament res per netejar Collserola i això pot provocar que en el futur hi hagi un gran incendi a la serra de Collserola.

Per aconseguir més signatures ara també es pot signar per internet:

Signa per adherir-te a la campanya

Bloc de la Plataforma Salvem del Foc Collserola

Aprovada la moció de la CUP contra la reforma de la llei d’estrangeria i de suport a la Marxa per la Igualtat

En el passat ple municipal de l’Ajuntament de Molins de Rei del 28 d’octubre de 2009 es va aprovar una moció de la CUP per donar suport a la Marxa per la Igualtat i adherir-se a les seves demandes. Precisament aquest marxa a peu que ha transcorregut entre Barcelona i Madrid s’ha realitzat per denúnciar que la reforma de la Llei d’Estrangeria vulnera gran part dels drets de les persones immigrades i representa un greu retrocés democràtic.

Des de la CUP ens felicitem per l’aprovació d’aquesta moció perquè creiem que és molt important que l’Ajuntament de Molins de Rei es posicioni per la igualtat de drets de tots els vilatans i vilatanes, ja siguin persones autòctones o procedents d’altres països.

Entenem que el fenòmen de la immigració és produeix arran d’un sistema econòmic, comercial i polític que genera grans desigualtats a nivell mundial, provocades en gran mesura per culpa dels governs, empreses i organismes transnacionals dels països rics. Per tot això, des de la CUP entenem que calen solucions globals que passin per actuar contra els veritables responsables d’aquestes desigualtats i no pas per aplicar mesures repressives contra les persones immigrants com està fent el Govern Espanyol i la Unió Europea.

Ens sumem doncs a les reivindicacions de la Marxa per la Igualtat, que son:

1. El tancament de els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE)
2. L'establiment d'un procés de regularització de les persones sense papers que no depengui del contracte de treball i eliminació de l'obligació de 180 dies cotitzats per a la renovació de permís.
3. Eliminar les restriccions per a la reagrupació familiar i dotar de permís de treball als reagrupats.
4. La no penalització del principi de solidaritat.
5. La igualtat de drets plena entre immigrants i persones autòctones incloent el dret a participar o abstenir-se en els processos electorals que es produeixin

Veure moció de la CUP de suport a la Marxa per la Igualtat

Aturem la reforma de la Llei d'Estrangeria

Comentari radiofònic del regidor Àlex Maymó en l'espai Raó del Regidor del mes d'octubre de Ràdio Molins de Rei.

Bon dia Molins de Rei,

Avui dimecres hi ha ple municipal i des de la CUP hem presentat 3 mocions però avui us volia parlar especialment d’una d’elles, la que fa referencia a la Marxa per la Igualtat.

Aquest marxa a peu va transcórrer entre Barcelona i Madrid i va passar per la nostra vila el passat 2 de setembre i ha estat convocada per denunciar que la reforma de la Llei d’Estrangeria que vol aprovar el govern espanyol del PSOE és un clar retrocés en els drets de molts ciutadans i ciutadanes del nostre país. Des de la CUP sempre estarem al costat dels drets de tots els vilatans i vilatanes, ja siguin autòctons o immigrants, i per tot això vàrem donar suport a la Marxa.

La resta de formacions polítiques del municipi no van fer ni acte de presència. Segurament serà perquè la gent que està patint aquestes retallades de drets no poden votar i per tant no guanyaran vots. Des de la CUP però volem explicar i conscienciar a la gent que la immigració és un fenòmen que s’ha d’entendre globalment i buscar solucions als problemes d’arrel i no pas aplicar mesures repressives, que s’han demostrat que no solucionen cap problema.

Estem en un món globalitzat on els governs i les empreses multinacionals dels països rics aboquen a la miseria a la gent de molts països del tercer món, ja sigui donant suport a polítiques econòmiques i comercials que generen grans desequilibris o directament donant suport a governs dictatorials. Els interessos econòmics per desgràcia passen pel damunt dels drets de totes aquelles persones que viuen en aquells països.

El governs del primer món, i més concretament de la Unió Europea, han decidit que no cal lluitar contra els interessos econòmics que provoquen la fam i la miseria a mig món però en canvi si que han decidit aplicar mesures repressives contra aquelles persones que han comès el “greu” delicte d’entrar al nostre país per poder treballar.

Amb aquesta reforma legal qualsevol persona sense papers podrà ser empresonada durant 6 mesos abans de ser retornada al seu país, convertint doncs en autèntics camps de concentració els Centres d’Internaments. 60 anys després de la caiguda del règim nazi la Unió Europea, amb el suport de governs com l’espanyol, tornarà a fer legals els camps de concentració.

A Molins de Rei la majoria dels molinencs i molinenques procedents d’altres països son de l’Amèrica Llatina. Precisament molts europeus van emigrar cap a aquells països en l’anterior segle. Llavors tampoc tenien papers i emigraven per poder treballar i la resposta dels governs americans no va ser ni la represió ni la persecució.

Des de la CUP creiem que hem de tenir memòria històrica i també creiem que com habitants en el primer món hem de ser conscients que la immigració és provocada, entre d’altres motius, per culpa dels nostres governs i organismes transnacionals. Nosaltres com a gent del poble no podem donar l’esquena i negar els nostres drets a tots aquells vilatans i vilatanes que han vingut aquí per tenir un futur millor. Ningú emigra per gust i la millor manera per evitar la immigració és exigir que s’acabi l’imperialisme econòmic i polític del qual l’estat espanyol també n’és responsable. Sino anem al fons del problema sempre en surten guanyant els més poderosos al mateix temps que s’incita al racisme i la confrontració entre la classe treballadora.

Molins de Rei, a 28 d’octubre de 2009

Crònica de la marxa de Ripoll

Avui diumenge 30 d'agost he participat en la Marxa Ciclista de Ripoll i després de 2 anys sense estar gaire en forma he tornat a estar per les posicions davanteres de la marxa.

El recorregut de la marxa era de 112 kms amb l'ascensió a la Collada de Tosses (1800 mts) per dues de les seves vessants. Primer hem pujat pel poble de Tosses, que es tracta de la vessant més dura, amb una zona de 4 kms amb rampes de més del 10% en alguns moments. Després hem pujat des de la Cerdanya per Urtx, que és més llarga però bastant suau.

Pel que fa a la marxa el ritme ha estat tranquil entre Ripoll i Ribes de Freser i un cop ha començat la pujada a la Collada de Tosses el ritme s'ha incrementat bastant. A Planoles ja quedavem per davant un grup d'uns 10-15 ciclistes. A Tosses, amb les primeres rampes dures han marxat dos i pel darrera anava jo amb dos més. Al final de la pujada han coronat primer els dos escapats i nosaltres hem passat a uns 20-30 segons amb un grup de 7.

Hem baixat per la Molina i no hi hagut gaire entesa i els dos de davant han obert una mica de forat. Sense terreny pla entremig ha començat la pujada a la Collada de Tosses, que tenia uns 22 kms però era bastant suau sobretot en la segona part. He anat tirant gran part de la pujada jo amb un ritme bastant fort perquè em notava bastant bé i al final hem coronat un grup de 5.

D'allà fins a Ripoll quedaven 40 kms, dels quals 25 kms de baixada i 15 kms plans. En el grup hi havia un bon ambient i tothom entrava a relleus i per tant s'ha fet agradable aquest últim tram. Jo m'he notat força bé i les cames no em feien gaire mal.

Al final hem arribat a Ripoll a uns 4 minuts del primer. En el grup no hem esprintat i hem fet un temps de 3 hores i 29 minuts i una mitja d'uns 32 km/h. A veure si pengen la classificació aviat.

Ara el diumenge que ve toca la Xa Pujada al Turó de l'Home, per donar per finalitzada la temporada ciclista. Aquesta serà la meva sisena participació consecutiva amb les seguents posicions en els 5 anys anteriors (2n, 1r, 1r, 3r, 12è). A veure si aquest any puc continuar estant per alla davant. A partir de llavors el ritme d'entrenament baixarà fins al desembre.

Crònica de la Marxa Ciclista Perico Delgado 2009

El passat diumenge 16 d'agost vaig realitzar per primera vegada la marxa ciclista Perico Delgado, que es celebra a la ciutat castellana de Segovia i que té un exigent recorregut de 170 kms i es pugen els ports de Navacerrada (1a), la Morcuera (1a), Canencia (2a) i Navafria (1a).

La marxa sortia a les 8 del matí de sota l'aqueducte de Segovia i ja hi havien 22º, per la qual cosa es preveia bastanta calor. Els primers quilòmetres vaig anar amb l'Iñaki, amb qui havia anat a la marxa des d'Euskal Herria. Més endavant em vaig trobar amb en Sant Prat de Molins, qui no sabia que hi seria i també em vaig trobar en Miquel Gubianas de Sabadell, un clàssic en aquestes marxes.

El primer port era Navacerrada i me'l vaig prendre amb calma ja que aquest any només he fet una marxa i just ara estic agafant la forma física. Al final de la pujada vaig trobar-me amb l'Iñaki i ja vàrem coronar junts. La baixada va ser força ràpida i en el tram pla abans de la pujada a la Morcuera va passar el de sempre. En el grup en què anava no tirava quasi ningú. Al final em vaig fotre un bon "calentón" jo sol i vaig empalmar amb el grup que hi havia per davant just abans de l'inici de la pujada. Vàrem passar per un poble on la gent encara estava de festa i tot ple de banderes "rojigualdas"...

La pujada a la Morcuera ja vaig anar agafant ritme i al contrari de la primera ja anava passant a bastanta gent. Al principi era més dur però al final suavitzava bastant. La baixada també era ràpida i de cop començava la pujada al port de Canencia amb una rampa força dura però després era bastant suau. Aquí també em vaig trobar bastant bé.

Després de baixar Canencia hi havia un tram pla fins a l'últim port del dia i en el grup en què anava va a tornar a passar el de sempre: jo i tres més anàvem donant relleus tota l'estona i la resta de gent a roda sense col·laborar. Tot i així vàrem agafar a un grup en el qual hi anava en Santi Prat, que no va tenir un bon dia. De fet, em va extranyar que l'agafés.

La pujada a Navafría la vaig començar bastant forta però al com que tenia 12 kms al final vaig haver d'afluixar una mica. A mitja pujada vaig passar a en Miquel de Sabadell també, amb el que acabaria la marxa en el mateix grup. Quan arribo a dalt del port em trobo amb la sorpresa què no hi ha avituallament i jo ja anava sense aigua i feia molta calor. Vam haver de baixar i fer uns quants quilòmetres per trobar-lo i jo a sobre em vaig menjar una barreta sense res d'aigua per evitar una "pájara".

L'últim tram eren uns 35 kms de repetxons amb uns 38º de temperatura i amb les cames una mica tocades. Al final vaig arribar a Segovia amb un temps de 5 hores 13 minuts i 48 segons en la posició 123 dels 1.820 inscrits/es.

La marxa la veritat és que em va agradar força. Els paisatges per la "Sierra" eren força macos, amb uns boscos ben nets, no com per altres llocs... L'organització de la marxa va ser prou bona. Potser l'únic error és que hi havia només 3 avituallaments i era fàcil quedar-se sense aigua amb la calor que feia. En general però estic content perquè estic agafant la forma després d'un any en què no he fet ni 4.000 kms en el que portem d'any.

Plana web de la Marxa Perico Delgado
Classificació de la Marxa

Crònica del Miquel Guabianas

Resum del ple municipal del 29 de juliol de 2009

En l’últim ple municipal del 29 de juliol de 2009 es van tractar diferents punts, dels quals des de la CUP volem destacar el nostre posicionament en els següents punts:

Creació d’una taxa per cobrar a les entitats que donen servei de bar per Festa Major
Amb l’únic vot en CONTRA de la CUP i l’abstenció de la resta de l’oposició, l’equip de govern va aprovar imposar una taxa a les entitats que donen servei de bar per Festa Major a la plaça de la Llibertat. Per primera vegada s’aplicarà una taxa, que pot arribar als 350 € per entitat. Des de la CUP entenem que es poden exigir criteris tècnics o de respecte medioambiental com s’ha fet cada any sense haver d’aplicar una taxa ja que totes les barres son d’entitats sense ànim de lucre, que utilitzen els beneficis obtinguts per complementar la subvenció rebuda de l’ajuntament. Creiem que aquesta mesura representarà a la pràctica una retallada de la capacitat econòmica de les entitats i volem recordar que les persones que fan possible aquest servei de bar ho fan de forma voluntària. L’estalvi econòmic que aconseguirà l’ajuntament és molt inferior a despeses injustificades com el sobrecost de les obres del carrer Carril, per posar un exemple. Entenem que l’ajuntament ha de reduir costos millorant la seva pròpia gestió i no pas fent pagar a les entitats, que prou esforços ja han de fer per aconseguir recursos econòmics.

Aplicació definitiva de les modificacions recollides en la Valoració de Llocs de Treball.
Des de la CUP vàrem votar a FAVOR però vàrem denunciar què la Valoració de Llocs de Treball (VLT) fou aprovada el febrer de 2007 i en aquell moment es va prometre a la part sindical que s’aplicaria al llarg de l’any 2008 per falta de recursos pressupostaris. Malgrat això, al mes de juny de 2007 l’equip de govern (IiE, ERC i CiU), amb el suport del PSC, va augmentar el sou dels polítics en més d’un 33%. Ara, més de 2 anys després han acabat d’aplicar les modificacions pactades en la VLT, que en el cas concret aprovat en aquest ple municipal, es tractava d’unes petites millores salarials en llocs de treball d’administratius/ves basicament i redefinició de funcions.

Aprovació del Pla Bàsic d’Emergència Municipal de Molins de Rei
La CUP va votar a FAVOR d’aquest pla però vàrem manifestar que no estem d’acord amb la despesa que ha representat la seva elaboració ja que s’ha externalitzat la seva redacció i ha costat 4030 €. Malgrat els serveis d’assessorament que ofereix la Generalitat de Catalunya i què l’Ajuntament compta en la seva plantilla d’un Responsable Tècnic encarregat de l’elaboració d’aquest pla (amb una nòmina de 35.000 € anuals) es va optar per encarregar aquesta tasca a una empresa externa. També vàrem denunciar que Molins de Rei hauria d’haver aprovat aquest Pla des de 2003 i ara ho hem fet amb 6 anys de retard.

Ratificació de la resolució d’alcaldia per modificar l’any d’inici de les obres de la nova biblioteca
Mitjançant resolució d’alcaldia s’ha modificat l’anualitat d’inici de les obres de la nova biblioteca de l’any 2010 al 2012. El termini per notificar aquesta modificació acabava el 20 de juliol i malgrat que des de principis de l’any 2008 l’equip de govern sabia que havia de modificar-ho ha tornat a utilitzar el sistema de la resolució d’alcaldia quan es tracta d’una competència del ple municipal. La nova biblioteca estava prevista acabar-la abans del 2011 i un altre cop es tornarà a incomplir una promesa de l’equip de govern.

Moció sobre la Situació de la Pagesia Professional
Des de la CUP vàrem votar a FAVOR de la moció impulsada per Unió de Pagesos perquè entenem que és urgent que el Govern de la Generalitat i de l’Estat Espanyol prengui mesures efectives per garantir la rentabilitat del sector entent que estem parlant d’un sector econòmic i social vital per l’equilibri territorial i necessari per la preservació del medi ambient.

Pregunta de la CUP referent al sobrecost de les obres del C/ Carril

Pregunta de la CUP realitzada en el ple municipal del 29 de juliol de 2009.

Les obres d’urbanització del carrer Carril i la Plaça de l’Estació han donat bastants problemes i al final s’ha hagut d’asfaltar el tram per on passen els vehicles.

Segons el mateix equip de govern aquestes obres adicionals al projecte inicial costaran uns 42.000 € aproximadament, dels quals l’empresa constructora assumirà uns 20.000 €, que es corresponen a les demolicions, i l’Ajuntament haurà de pagar uns 22.000 € corresponent a l’asfaltat.

També l’equip de govern ha reconegut que l’error ha estat en el diseny del Projecte Constructiu. Aquest diseny va ser elaborat per una empresa externa.

Davant de tot això, volem preguntar:

1. Quin serà el sobrecost total d’aquesta obra?
2. Els serveis tècnics de l’ajuntament van revisar el diseny abans d’iniciar-se les obres?
3. L’equip de govern pensa emprendre alguna acció per demanar responsabilitats als redactors del projecte?
4. Sota quin criteri s’ha decidit que l’ajuntament assumeixi un sobrecost de 22.000 € quan també es reconeix que l’error prové del diseny de l’obra?

Molins de Rei demana la no renovació de les llicències de les centrals nuclears catalanes

L’Ajuntament de Molins de Rei ha aprovat una moció presentada per la CUP, conjuntament amb ERC i IiE, en la qual es demana la no renovació de les llicències de les centrals nuclears Vandellòs II, Ascó I i Ascó II. Aquesta moció ha estat impulsada per la Campanya Apaguem les Nuclears i va rebre el vot a favor de la CUP (1), ERC (2) i IiE-ICV (7), l’abstenció de CiU (3) i el vot en contra de PP (1) i PSC (4), en la sessió del ple municipal del passat 29 de juliol de 2009.

També ens felicitem perquè Molins de Rei és el primer municipi que aprova aquesta moció. Des de la CUP ens vàrem adherir a aquesta campanya des d’un bon inici i continuarem donant suport a les mobilitzacions populars per aconseguir apagar les nuclears davant de la pressió que està efectuant el lobby nuclear.

Veure moció presentada en suport a la campanya Apaguem les nuclears

Des de la CUP ens felicitem per l’aprovació d’aquesta moció perquè entenem que hi ha motius suficients per oposar-se a l’energia nuclear:

• L’energia nuclear és una greu hipoteca per a l’ambient i la salut de les generacions actuals i futures, per la seua emissió de radioactivitat en tot el seu cicle, des de la mineria de l’urani fins a la gestió dels residus, fins i tot en el funcionament normal de les centrals nuclears.
• La producció d’electricitat amb centrals nuclears, si bé produeix menys gasos d’efecte hivernacle que la producció amb fonts fòssil, en produeix, en tot el seu cicle, una quantitat considerable i, en qualsevol cas, superior a la producció amb fonts renovables.
• La producció d’electricitat amb reactors nuclears és la forma més cara de produir-ne, carestia solament amagada pel finançament de les inversions amb els diners dels impostos i recàrrecs en les tarifes, a més a més de l’assumpció de la responsabilitat civil per part dels estats, quan el lògic fóra que l’assumissen les elèctriques, i tot perquè unes poques companyies oligopolístiques puguen comptar com a beneficis l’import de les facturacions.
• L’energia nuclear és altament insegura, fins al punt que hi ha hagut un accident greu cada sis anys i mig des de la seua implantació, amb riscos tan greus com els que, malauradament, va posar de manifest l’accident de Txernòbil, fins al punt que no hi ha cap asseguradora al món que accepte cobrir la responsabilitat civil d’una central nuclear, havent d’assumir-la els Estats, i amb limitacions de quantia i de temps per tal de no arruïnar-se.
• Els Països Catalans, i especialment les Terres de l’Ebre, ja han patit durant més d’una generació la major concentració nuclear de l’Estat, amb els perjudicis que comporta, inclòs, en determinats moments, el rebuig dels productes de la terra degut a les fuites d’unes centrals que, front a l’espectacular PIB per càpita de les comarques on estan implantades han convertit la gent d’aquestes comarques en la de renda més baixa de Catalunya.
• Hi ha un superàvit a l’estat espanyol de més d’un trenta per cent de potència instal·lada sobre el moment històric de major demanda d’electricitat, quan l’energia nuclear representa un 16% de la producció d’energia.
• Vista l’experiència del tancament de Vandellòs I, que va donar feina durant 10 anys a 2700 persones repartides en 63 empreses, temps suficient per a trobar nous jaciments d’ocupació, i que cap treballador de la central tancada no va passar a l’atur, el tancament de les nuclears no té per què significar l’enviament de treballadors i treballadores al carrer.
  

Més informació sobre la Campanya Apaguem les Nuclears:
http://apaguemlesnuclears.wordpress.com/

Canvi del model de les urgències sanitàries

Ahir dilluns es va celebrar a la Sala d'Actes de l'ONCE de Molins de Rei una sessió informativa sobre el canvi del model del sistema d'urgències sanitàries en la zona del Baix Llobregat Centre.

Fins ara en la nostra zona hi ha 4 ambulatoris on hi ha servei d'urgències tota la nit (Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Corbera de Llobregat, Vallirana) i per tant hi havia 4 metges entre les 00:00h i les 8:00h.

Ara volen centralitzar aquest servei a Sant Feliu de Llobregat. Hi haurà un metge que no es mourà en tota la nit d'allà i després hi haurà 2 o 3 metges que es desplaçaran a domicili si és necessari. Els 2 o 3 van dir que variarien segons l'època.

En tot cas, aquest canvi de servei suposa una centralització del servei a Sant Feliu de Llobregat i pot suposar una pèrdua del 25% dels metges que cobreixen les nits en la nostra zona. Ja veurem com funciona aquest canvi però d'entrada no m'en fio gaire de la Generalitat de Catalunya i ja veurem si això no significa un retrocés en el servei sanitari.

Crònica de la Carros de Foc

Tot comença el divendres 24 de juliol quan surto a les 19:45 de Molins de Rei amb el cotxe i arribo a les 23:45 a l’aparcament que hi ha a l’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes pujant per Espot. Alla dormo en el cotxe després de deixar-ho quasi tot preparat.

El dissabte 25 de juliol em desperto a les 5:30 del matí. Em preparo totes les coses i començo a caminar a les 6:00. A l’aparcament estem a la cota 1.650. Al principi és encara una mica de nit però es fa de dia ràpid. En 36 minuts arribo a la cruïlla del camí del refugi Ernest Mallafré. Allà és on comença oficialment la Carros de Foc i per tant començo a comptar des de les 6:36.

Al principi tot és pujada i en poc més d’una hora arribo al refugi d’Amitges, a 2.367 mts, i on m’aturo a esmorzar. Tot seguit arribo al Port de Ratera d’Espot (2.543 mts) per un camí no gaire complicat. La baixada fins al refugi de Saboredo (2.310 mts) no és gaire llarga ni tampoc massa complicada. Un cop allà m’aturo a menjar una barreta i a posar crema solar, que no hi ha ni un núvol!

Després del Refugi toca baixar una mica però en seguida comença la pujada al Còth deth Tuc Gran de Sendrosa (2.451 mts) que tampoc és massa complicat i pel nom ja haureu notat que hem entrat a la Val d’Aran (Occitània). Ja em començo a trobar bastanta gent. En el Lac Clòto de Baish em trobo uns bascos que m’indiquen malament i em foto per un camí que dona més volta però precisament després d’una baixada arribo a una cruïlla on també em trobo a un parell de bascos i aquesta vegada m’indiquen bé. Amb ells arribo al Lac Major de Colomèrs, on també hi ha el Refugi de Colomèrs (2.138 mts).

A partir d’aquí començo a pujar per un camí senzill però amb forta pendent durant molta estona. A la pujada passo a bastanta gent, d’aquests que paren cada minut i què deuen estar pensant què hi fan allà... Jo de moment encara vaig bastant bé i arribo al Port de Caldes (2.568 mts) per després baixar una mica i tot just després pujar una mica fins al Coll de Crestada (2.475 mts), que per aquesta banda és molt curt. Ara toca baixar aquest coll per una baixada bastant complicada i amb pendent fins al Refugi dera Restanca (2.010 mts). Allà ja son les 13:20 i em poso a dinar i un altre cop crema solar i vaselina als peus per evitar butllofes.

Ara toca pujar pel mateix lloc que acabo de baixar i deu ni do quina pujada i és la primera en la qual em trobo trams amb blocs de granit que substitueixen al camí. Al principi és curiós anar saltant de pedra a pedra però al final acabaré fart. Després de pujar quasi 500 mts de desnivell arribo un altre cop al Coll de Crestada (2.475 mts). Ara toca baixar cap a la dreta passant per 7 estanys i en un terreny que va baixant però també hi ha pujades fins que arribo al refugi Joan Ventosa i Calvell (2.215 mts). Aquest últim tram m’he creuat amb bastanta gent, semblava la Rambla...jeje. Allà em poso a parlar amb uns bascos (n’hi havia bastants) que els havia avnçat feia estona però ells s’havien estalviat baixar fins a Restanca.

Eren quasi les 4 de la tarda i encara quedaven 6 hores de dia. Ja portava les cames una miqueta tocades però tot i portar 10 hores caminant encara anava bastant bé. Després de menjar una barreta em poso a caminar de nou. Al principi baixo una mica fins als 2.150 mts i per tant queden 600 mts de pujada fins al següent coll. La veritat és que és el coll més dur i a més amb 10 hores de caminada a les cames encara es fa més dur. Té molts trams que has d’anar saltant per grans pedres i amb molta pendent. Per arribar a dalt hi ha una tartera amb moltíssima pendent i sembla que no s’acabi mai. Fins i tot passes por perquè si rellisques pots anar bastant avall. Al final arribo al Collet de Contraix (2.748 mts) i ara ve el pitjor: la baixada.

El principi de la baixada feia por per la pendent que tenia i vaig baixar molt a poc a poc. Després tocava baixar saltant per pedres durant molta estona i les cames ja estaven bastant tocades. Fins i tot haig de creuar una llengua de neu però sense massa problemes. En aquesta situació sempre prefereixo pujar que no pas baixar, ja que al menys les cames ho noten menys. La baixada en total té uns 850 mts de desnivell de baixada i semblava que no s’acabava mai. Un cop arribo a una pista ja em queda poc pel refugi però la cosa puja una mica. Arribo al refugi d’Estany Llong (1.987 mts) a les 20:55. Només queda 1 hora de dia i per tant em quedo a dormir allà. El dissabte he caminat des de les 6 del matí fins a les 9 del vespre, que son 15 hores.

Després de dormir i esmorzar, el diumenge començo a caminar més tard, a les 7:30. No em queda tants kms com els que havia fet el dissabte però les cames les tinc bastant tocades. Poc a poc vaig entrant en calor i no noto tant el dolor però a les baixades especialment es nota. Un cop surto del refugi ja començo a pujar, cosa que s’agraeix. De fet haig de pujar quasi 600 mts de desnivell per un camí bastant bo tot i que amb trams de pedres. Com que soc el primer del dia en passar per allà veig bastants Isards, que quan em veuen pujant vessant amunt amb una agilitat impresionant, no com jo... jejeje. La part final del coll té bastanta pendent però no és tan dur com el Contraix. Un cop corono la Collada de Dellui (2.577 mts) toca baixar cap a una zona amb grans estanys, entre ells l’estany Tort, que potser és el més gran. Fins al següent refugi només hi ha 150 mts de desnivell de baixada però això enganya perquè és un terreny de puja i baixa però es fa bastant bé en condicions normals, amb les cames tocades no tant. Al final arribo al Refugi Colomina (2.415 mts) al mtateix temps que uns “guiris”, que també n’he vist bastants aquests dos dies.

Després del Refugi el camí anava rodejant 3 estanys i entre mig s’havia de pujat unes escales que deu ni do la pendent que tenien i a ple sol… Precisament en l’últim estany el mapa indicava que el camí passava al costat de l’aigua però com no vaig veure el camí em vaig fotre muntanya amunt i després vaig haver de tornar a baixar perquè si hi havia camí. Després de la volta feta gràcies a la meva tossuderia vaig arribar a la Collada de Saburó (2.667 mts), on hi havia tot un grup d’un agrupament escolta a dalt. Després vaig baixar cada cop amb les cames més tocades fins a la cruïlla amb el Refugi Josep Maria Blanc (2.318 mts). Allà vaig aturar-me a menjar alguna cosa abans d’afrontar l’últim tram de la Carros de Foc.

Només em quedava llavors un coll i des d’aquesta banda no hi havia gaire desnivell de diferència. Amb 45 minuts vaig arribar per un camí bastant fàcil fins al Coll de Monestero (2.715 mts). La baixada, en canvi, al principi era bastant complicada tot i que després era per un bon camí però això si, era una baixada llarguíssima ja que baixava més de 1.000 mts de desnivell fins al cotxe. Feia tanta calor que em vaig quedar sense aigua però vaig agafar-ne en un riuet, que segur que és millor aigua que la que tenim per aquí!

Vaig arribar al Refugi Ernest Mallafré (1.893 mts) a les 17:30 i per tant havia estat 10 hores caminant durant el diumenge. Després amb 45 minuts vaig arribar al cotxe.

De temps real de caminada vaig fer 22 hores i 22 minuts però si compto les parades hauré fet aprop de 25 hores. Ja us penjaré les dades més concretes.

Com a conclusió estic content d’haver superat el repte de fer-ho en dos dies però m’agradaria tornar fent-ho amb més dies i amb més tranquilitat.

Temps: temps real entre refugis
Parades: temps de parada al refugi d'arribada
Diferència: diferència de temps amb els temps mínims establerts en la Guia de la Carros de Foc.

VEURE FOTOGRAFIES DE LA CARROS DE FOC