Demà dimarts ple municipal amb concentració dels treballadors/es de l'Ajuntament

Demà dimecres 1 d'octubre de 2008 es celebrarà el primer ple municipal després de l'estiu. Abans de començar hi haurà una concentració a les 19:00 hores davant de l'Ajuntament dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament per demanar a l'equip de govern que es senti a negociar el nou conveni laboral.

A les 14:00h tots els sindicats amb representació han convocat una assemblea per explicar com està la situació i decidir el calendari de les properes accions. Aquest tema ja fa mesos que s'arrossega ja que el Sr. Enric Franch no ha mostrat cap intenció de negociar l'aspecte econòmic amb els treballadors i treballadores de l'ajuntament.

Demanen que se'ls hi apliqui un increment del 2% en el seu salari ja que en els últims 7 anys han perdut un 2% en el poder adquisitiu degut a la diferència entre l'IPC estatal (el que s'aplica per pagar els sous) i l'IPC Català (que aplica l'ajuntament per cobrar els impostos).

Malgrat els sous escandalosos d'alguns polítics i alts càrrecs de l'ajuntament s'ha de saber que la majoria de treballadors/es municipals tenen sous per sota dels 1500 € bruts mensuals.

Suposo que l'Ajuntament farà servir l'argument de la crisi per no acceptar aquestes condicions però de moment no han rectificat l'augment abusiu de més del 35% que van aprovar ells mateixos dels sous dels polítics i retribucions dels partits polítics.

Aquest augment desorbitat farà que l'ajuntament es gasti 825.000 € (137 milions de pessetes) més en sous dels polítics, diners que podrien destinar-se a moltes altres coses més útils com per exemple a ajudar en l'economia familiar dels treballadors que menys cobren.

Bona Festa Major!

Ahir dijous es va realitzar el pregó de Festa Major, a càrrec d’en Joan Domènech, del Cine Club Hall 2002 de Molins de Rei. Va ser un pregó interessant des del punt de vista de l’història local de la nostra vila, aquesta vegada més encarada al món del cinema. Ja coneixia que en el passat hi havia molts cinemes a Molins i també es feia un festival amb ressò a nivell nacional i estatal però vaig poder escoltar en aquest pregó aspectes i detalls que no coneixia.

A partir d’avui divendres comencen el gran gruix d’activitats de la Festa Major. Hi ha activitats per tots els gustos però d’entrada crec que no em perdré cap de les activitats que intento participar-hi cada any com son les Matines del Camell, l’Estirada de Corda, els concerts, el sopar popular i totes les altres activitats que pugui. També aquest any col•laboraré en la barra de l’Assemblea de Festes Populars de la plaça de la Llibertat.

El diumenge també participaré en la Cursa Popular de Sant Miquel, en el recorregut de 10 kms, que sortirà a les 9 del matí de la Plaça de la Llibertat. Mai he fet una cursa a peu tan llarga però espero poder acabar dignament i que no tingui gaires “agulletes” en els propers dies. Tenim una hora de temps per realitzar dues voltes a tot el poble i només porto 3 dies entrenant però suposo que patint no hi haurà gaires problemes.

En definitiva crec que la de Molins és una bona festa major perquè hi ha moltes entitats que realitzen les seves activitats i això fa que sigui una festa participativa i popular. Sempre és millorable però s’ha de tenir clar que si mirem al voltant, és de les millors festes majors.

No m’enrotllo més i us desitjo a tots i totes una bona Festa Major!

Programa de la Festa Major de Molins de Rei 2008

Madrid ens deu 1 milió d’euros

Ja en alguna ocasió he parlat en aquest bloc sobre la història del milió d’euros que ens deu el Govern de l’Estat Espanyol en concepte d’una subvenció per la reforma del Mercat Municipal de Molins de Rei.

El Govern Espanyol va otorgar ja fa uns quants anys una subvenció de 2 milions d’euros per a la realització de l’obra. Després d’uns suposats errors per part de l’ajuntament a l’hora de sol•licitar la subvenció i després que el govern espanyol hagi allargat aquest durant uns quants anys vàrem arribar al 2007.

En els Pressupostos Generals de l’Estat de l’any 2007 es va incloure una partida de 2 milions d’euros per pagar aquesta subvenció. Al mes de desembre de 2007 l’Ajuntament de Molins va haver de firmar un conveni pel qual només es pagaria 1 milió durant el 2007 i l’altre milió es pagaria aquest 2008. De moment aquest milió no s’ha pagat i la cosa no està gens clara.

En les passades eleccions generals del mes de març de 2008 el Sr. Zapatero ens va vendre la història de que el govern sabia gestionar bé i per això havien tingut un superàvit en l’exercici 2007. En veritat això és un engany, un engany més del Sr. Zapatero, ja que si deixes de pagar partides que tenies previstes és fàcil que et sobrin diners.

Com que la obra del Mercat ja està acabada fa temps i està practicament pagada del tot, l’ajuntament va haver de demanar un crèdit al banc per pagar les obres ja que no havia arribat la subvenció de l’estat. Tots els molinencs i molinenques hem pagat amb els nostres impostos els interessos d’un crèdit que no hagués estat necessari si tot s’hagués fet millor.

No entraré a valorar ara si les coses es van fer bé fa 3 o 4 anys per part de l’Ajuntament ja que m’interessa que arribin aquests diners ja. Aquí només hi ha un motiu polític i estic segur que si l’alcalde de Molins fós el Sr. Xavi Paz (PSC-PSOE) ja tindríem els diners fa temps.

Davant d’aquesta situació em plantejo dues hipòtesis:

1- El PSC-PSOE vol perjudicar les finances de l’ajuntament de Molins per treure rendiment electoral i per tant està retardant premeditadament el pagament del milió d’euros i el PSC de Molins de Rei està utilitzant suposades irregularitats de fa uns anys per justificar “lo injustificable” actualment.
2- Realment el PSC de Molins de Rei està presionant perquè es solucioni el cas ràpidament i des de Madrid no els hi fan cas.

Personalment penso que ens trobem davant la hipòtesis 1 ja que la hipòtesi 2 ha quedat descartada amb el temps ja que portem anys amb aquesta història i sembla que la influència del PSC de Molins no l’han fet servir per res. Si el Sr. Xavi Paz de debò vol que es retorni aquest milió d’euros que es comprometi conjuntament amb la resta de regidors/es del seu grup a dimitir dels seus càrrecs si el seu propi partit polític no soluciona aquest cas immediatament.

Això per desgràcia no passarà perquè n’hi ha que prefereixen mantenir les seves poltrones a qualsevol preu i sempre quedar bé amb un partit com el PSC-PSOE, on es pot “trepar” facilment fins a càrrecs importants dins de la política catalana.Un cop més es demostra que els interessos de Madrid o Barcelona passen per sobre dels interessos de Molins de Rei.

Valoració de l’11 de setembre a Barcelona

Ara fa 10 anys que vaig començar a assistir a les manifestacions de l’11 de setembre a Barcelona. Durant els anys hem viscut diferents modalitats de convocatòries entre les diferents organitzacions de l’esquerra independentista. Aquest any hem viscut una manifestació unitària de l’esquerra independentista que ha aplegat al nombre de manifestants més gran dels últims anys.

El treball unitari entre les diferents organitzacions que formen part de la Coordinadora de l’Esquerra Independentista ha donat els seus fruits i en els diferents parlaments es va reafirmar la intenció de continuar treballant per la unitat.

Jo vaig intervenir en l’acte polític, al final de la manifestació, com a regidor de la CUP de Molins de Rei. La veritat és que mai havia parlat davant de milers de persones i sempre es tenen nervis però estic content de que hagin confiat en mi per parlar en aquest acte i espero que fós entenedor el que volia transmetre. En la meva intervenció vaig voler fer un repàs de la feina que estan fent les diferents CUPs i reiterar que hem de continuar treballant per construïr la unitat popular en cada municipi i això requereix que els diferents agents de l’EI i els moviments socials caminem en la mateixa direcció. A nivell local aquest treball ja s’està fent i ara espero que es continuï avançant en construïr la unitat popular a nivell nacional.

Aquest any no va ser possible que la CUP participés en la manifestació de Barcelona però caldrà treballar perquè l’any vinent si que hi sigui present conjuntament amb la resta d’organitzacions de l’esquerra independentista.

També crec que ha estat l’any amb més molinencs i molinenques en la manifestació ja que n’hi havia entre 40 i 50 aproximadament, molts dels quals van anar-hi en tren ja que s’havia convocat a la gent a l’estació de Renfe de Molins.

Crònica de la manifestació de l'11 de setembre a Barcelona
Crònica dels actes de l'11 de setembre arreu de la nació

Reflexions sobre l'okupació

Arran de l'article "Violència policial a Molins" es va generar un interessant debat en l'apartat dels comentaris i en comptes de respondre als comentaris he cregut escriure un nou article perquè sigui més visible i continuar el debat aquí.

El moviment okupa és molt diferent i per tant és molt díficil generalitzar i sempre hi ha gent que s'ho creu més però també hi ha gent que s'aprofita d'aquesta "etiqueta" i el que fa és perjudicar la imatge de tot el moviment.

Quan s'okupa una casa normalment es busquen cases que portin molts anys abandonades i sobretot es busquen casos en que sigui evident que s'està especulant amb el solar. Per exemple, si mirem algunes okupacions a la nostra vila, podem veure com Kasablanka és d'un propietari ben situat econòmicament, el CSO Federació Obrera era propietat municipal, el KOM (C/ Rafel de Casanova) era d'una immobiliaria o Ka la Banya és de les Finques Prunera. Hi han hagut més casos en els últims anys i també hi ha altres cases que serveixen de vivenda que porten anys okupades. Per exemple també recordo fa uns 7 o 8 anys es va okupar una casa a la carretera i es va negociar amb el propietari i es va acabar desokupant la casa. A vegades el diàleg també pot ser útil però el propietari no sempre té la raó. Pot tenir arguments legals al seu favor però no sempre les lleis són justes. Tots els drets socials han arribat a ser legals gràcies a la gent que ha lluitat, normalment, incomplint aquestes lleis injustes.

S'ha parlat del cas del C/ Major i estic totalment d'acord amb el que deia el comentari ja que aquesta gent no compleix cap dels mínims requisits de convivència entre veïns. La resta de cases okupades de la vila no se sent identificades amb casos com aquests. A certa gent ja li interessa relacionar-ho tot però és curiós veure com alguns locals de copes de la nostra vila fan més soroll i no passa res.

Mentrestant, el suposat govern d'esquerres de la Generalitat de Catalunya es dedica a perseguir amb més força que mai al moviment okupa enviant als Mossos d'Esquadra amb actituds força violentes, i això que el conseller d'interior és el Sr. Joan Saura (ICV).

La veritable violència en aquesta societat és la coacció i les accions desmesurades de la policia, els especuladors que et venen els habitatges a preus escandalosos, i els bancs i caixes que escanyen a les famílies amb interessos abusius. Contra aquesta violència ningú fa res i la cosa en els últims anys ha empitjorat. Cada cop la gent jove ho tenim més díficil per accedir a un habitatge digne a un preu just i l'okupació és una manera més de lluitar contra aquesta gent.

El moviment okupa pot tenir els seus errors, com tot moviment, però recordeu que no son els culpables del problema de l'accés a una vivenda digne i per tant l'enemic són uns altres: la banca, les immobiliaries, els governs, i els partits polítics que fan que això es mantingui.

L'esquerra independentista del Baix Llobregat celebra amb èxit una jornada de lluita i festa

Emmarcat en els actes que l'esquerra independentista està organitzant arreu del país en motiu de l'Onze de Setembre, dissabte passat es celebrà a Molins de Rei una jornada sota el títol de "Per un Baix Llobregat viu i combatiu". L'objectiu de la jornada era visualitzar la vitalitat del territori, que s'organitza i lluita durant tot l'any per "demostrar que és possible una alternativa als gestors de poder" i "superar els límits imposats pels estats opressors", tal i com diu el manifest nacional unitari al qual els organitzadors (Endavant, Maulets, la CUP de Molins de Rei, La Guitza d'Esplugues, i l'Ateneu Mulei) s'han adherit.

Malgrat que els organitzadors van haver de modificar alguns punts del programa per culpa de la pluja intermitent que va caure sobre Molins de Rei, es complí amb totes les activitats amb un seguiment remarcable. Els parlaments tingueren lloc en un escenari muntat a la cèntrica plaça de la Creu, amb un centenar de persones assistents que van escoltar representants de diferents lluites socials i polítiques de la comarca. El regidor de la CUP de Molins de Rei, Àlex Maymó, fou l'encarregat de presentar l'acte. En primer lloc parlà Evaristo en nom de la plataforma que s'ha creat per engegar la lluita contra la directiva de les 65 hores, i que prepara diverses convocatòries per les properes setmanes; seguidament un activista contra el Pla Caufec explicà com l'ajuntament d'Esplugues i l'estament judicial persegueix la lluita per la defensa de Collserola i cridà a la solidaritat i a la lluita per aturar les màquines i evitar la més que probable entrada a la presó d'activistes que han participat a la lluita. Després dels aplaudiments d'aquestes intervencions, els grallers de Sant Joan tocaren dues peces tradicionals.

Seguidament dues activistes d'un centre social okupat molinenc enllaçaren tres parlaments: primerament reivindicaren la lluita per decidir sobre el propi cos, tot denunciant la penalització de l'avortament, i la persecució de determinats sectors de l'església catòlica així com de l'estament judicial, que durant el darrer any ha citat a declarar persones que s'havien solidaritzat amb dones que havien avortat. Després llegiren alguns fragments d'una carta d'Amadeu Casellas, el pres anarquista català que recentment ha deixat la vaga de fam que mantenia des de feia més de 70 dies pel seu dret a sortir de la presó, en compliment de la mateixa legislació penitenciària vigent. Finalment, reivindicaren el dret a l'okupació de cases buides i en desús, en referència als fets de la setmana anterior a Molins de Rei, quan els Mossos d'Esquadra detingueren a 6 joves en un desallotjament que titllaren d'il·legal.

Joan Sebastià Colomer obrí la recta final de l'acte cantant la "Cançó del llaurador" d'Ovidi Montllor amb què volgué homenatjar no només al cantautor desaparegut, sinó a "aquells i aquelles que són vius i lluiten, com per exemple, a Amadeu Casellas". El darrer parlament anà a càrrec de Martí Majoral, que en nom de la campanya "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència" reivindicà la lluita en tots els fronts com l'única via per garantir l'alliberament nacional i social dels Països Catalans, i que blasmà les autoritats autonòmiques actuals, així com la resta de partits polítics parlamentaris que "homenatgen els lluitadors de fa 300 anys, però persegueixen els lluitadors d'ara mentre pacten amb els nostres opressors les seves poltrones per mantenir l'ordre actual". També manifestà que l'actual serà el darrer estatut: "Amb aquest estatut, o ens enterren com a poble, o la següent fita serà la independència".

En acabat dels parlaments, i després del petit espectacle de foc, els assistents es desplaçaren en un local proper on es celebrà el sopar previst, després del qual els poetes Adrià Sàbat, David Caño i Carles Rebassa oferiren un petit recital molt aplaudit. La nit es clogué a l'Ateneu Mulei on els cantaires Ramon de Cervera i Brillant, una acordionista amenitzaren una sessió de cant improvisat on destacà un aplaudit conflicte verbal en diferents fronts entre els esmentats cantaires, i alguns assistents.

A l'espera de valorar l'acte més en profunditat, els organitzadors es manifestaren "satisfets" de la jornada tant a nivell d'assistència, com del seu calat polític.

Violència policial a Molins de Rei

El passat dijous 4 de setembre al migdia un grup de joves van okupar una casa abandonada en el carrer Anselm Clavé. Poca estona després, a les 7 de la tarda, van aparèixer 6 furgonetes antidisturbis dels Mossos d’Esquadra i van desallotjar la casa sense ordre judicial i van detenir a 6 joves. En total eren uns 30 agents antidisturbis i van tallar tots els carrers del voltant durant una bona estona.

Un cop més, la policia autonòmica, dirigida del Conseller Joan Saura (ICV), va actuar de manera extremadament ràpida i contundent contra uns joves que amb aquesta acció volen posar de manifest el gran problema de l’accés a un habitatge digne.

L’ajuntament de Molins de Rei no va fer res per evitar una acció d’aquest tipus i no es va interessar en cap moment per l’estat dels joves detinguts. El sr. Alcalde és del mateix partit que el sr. Saura i cada cop estan demostrant que estan més al costat dels poderosos que no pas dels que tenen dificultats per accedir a un habitatge digne.

El divendres va haver-hi una concentració a la plaça de la vila per denunciar l’actuació policial i després les persones concentrades van anar fins a la seu d’IiE, on s’estava fent una xerrada amb l’eurodiputat Raül Romeva, per tal de recriminar a ICV les actuacions dels Mossos. Enmig dels retrets entre ambdues parts es va trencar un vidre de la seu.

Minuts més tard diverses unitats dels Mossos van acorralar a alguns dels manifestants a Kasablanca i van tornar a tallar els carrers del voltant sense deixar passar a absolutament a ningú. Després de més d’una hora la policia va marxar.

Evidentment que la okupació avui en dia és il•legal com molts dels drets socials que fins que no han estat assolits per les lluites socials també eren il•legals. El govern de la Generalitat i també l’ajuntament de Molins de Rei continuen sense solucionar el problema de l’habitatge i deixant que els especuladors (promotors, caixes i bancs, constructors, ...) es continuïn fent rics gràcies a què les classes populars s’hipotequin de per vida. A més a més es dediquen a perseguir amb més força al moviment okupa ja que la Policia Nacional no actuava amb aquesta contundència. Segurament actuaciones com aquestes si haguessin passat en l’època de la sra. Valdecasas haguessin estat accions repressives però ara els “ecosocialistes” fan el mateix. Quanta hipocresia!!!

Espero que no montin un drama per un vidre trencat quan la veritable violència és la del Conseller Saura (ICV), que permet que passi tot això…

6 de setembre: acte polític a Molins

Aquest dissabte 6 de setembre a les 19:00h a la plaça de la Creu de Molins de Rei tindrà lloc un acte polític enmarcat en la celebració de la diada de l'11 de setembre. L'acte està organitzat per l'esquerra independentista de la comarca (Maulets, Endavant, CUP Molins de Rei, La Guitza, Ateneu Mulei) i comptarà amb diferents parlaments, amb actuacions de bastoners i grallers i després es realitzarà un sopar popular amenitzat amb cant improvitzat i poesia.

Des de l'esquerra independentista sempre hem entès que la diada de l'11 de setembre no és una diada únicament per reivindicar la llibertat nacional dels Països Catalans sinó que entenem que la llibertat de la nostra nació també passa per assolir la llibertat en l'àmbit social i personal. Per tot això entenem que cal donar veu a les diferents lluites del dia a dia que treballen per construir una societat més justa en tots els sentits. Si mireu al cartell podreu veure els diferents parlaments.

Us animo des d'aquí a que vingueu a l'acte perquè crec que serà un acte interessant i com sempre també serà un bon lloc de trobada per compartir opinions i petar la xerrada tot sopant.

El bloc ha estat de vacances

Ja estem de nou a setembre i per tant toca posar-se les piles de nou. Com haureu vist, durant el mes d'agost, el bloc no l'he actualitzat. Era el mes d'agost i he volgut desconectar una mica de tot l'enrenou que portem tot l'any. També és veritat que per altra banda no hi ha gaires coses a dir en un mes d'agost.

Un dels altres motius ha estat que he passat bastants dies fora de Molins de Rei de vacances en diferents mini vacances que he fet. He aprofitat per anar amb la bicicleta a diferents indrets d'Occitània, Països Catalans i Euskal Herria i també alguns dies de festa i relax sense la bicicleta. Ara toca posar-se les piles i actualitzaré el bloc amb la constància de sempre, o com a mínim ho intentaré...

La CUP presenta al·legacions al Projecte d’Urbanització de Vallpineda

La CUP de Molins de Rei ha presentat al·legacions al Projecte d’Urbanització de Vallpineda dins del període d’exposició pública per tal d’aturar un projecte que considerem que no respecta l’entorn natural del futur Parc Natural de Collserola.

Des de la CUP sempre hem apostat per unes viles i ciutats compactes que creixin verticalment i no pas horitzontalment. Creiem que cal aplicar una moratòria en la construcció d’urbanitzacions en tota l’àrea metropolitana. Això no treu que des de la CUP estem d’acord en què cal dotar dels serveis mínims les urbanitzacions ja existents.

Veure Al·legacions de la CUP al Projecte d'Urbanització de Vallpineda

En el cas de Vallpineda i la Rierada estem parlant d’urbanitzacions formades per cases unifamiliars que en la majoria dels casos no disposen dels serveis mínims (aigua i clavegueram) cosa que provoca afectacions a l’entorn natural.

No és acceptable però que encara avui no s’hagi modificat substancialment el Pla General Metropolità (PGM) amb l’objectiu de preservar Collserola i evitar la construcció de zones actualment forestals. A l’hora d’urbanitzar zones ja habitades com Vallpineda i la Rierada creiem que cal apostar per models d’urbanització toves.

També han preservat al·legacions a aquest projecte la Plataforma de Defensa de Collserola amb el suport de diferents entitats de la vila.

L'equip de govern es nega a negociar amb els sindicats

L'equip de govern, després de 5 mesos de negociació del nou conveni laboral dels treballadors/es municipals, continua sense voler negociar amb els sindicats.

Tots els sindicats presents a l'Ajuntament (CCOO, UGT, CGT, SFP) demanen que se'ls hi augmenti un 2% el salari per sobre de l'IPC perquè durant l'aplicació de l'actual conveni han perdut un 2% de poder adquisitiu ja que se'ls hi aplicava l'IPC estatal en comptes de l'IPC Català. En canvi l'ajuntament si que aplica l'IPC Català a l'hora de cobrar els impostos i taxes.

La majoria de treballadors/es municipals tenen salaris inferiors al salari mitjà i per tant sobretot per aquests sectors és important que puguin recuperar el poder adquisitiu que han perdut.

La veritat és que no entenc perquè el Sr. Arcas (ICV), el Sr. Puntas (ERC) i el Sr. Casals (CiU) no volen acceptar aquesta reivindicació quan ells s'han augmentat el sou en un 34% i cobren més de 4.000 € bruts mensuals. Espero que després de l'estiu la cosa es solucioni però això ja es veurà.

CLIQUEU SOBRE LA IMATGE PER VEURE LA NOTA SINDICAL

Sortida al Tourmalet

Aquest cap de setmana un grup de 7 ciclistes i 2 acompanyants del Club Ciclista Molins de Rei ens hem desplaçat a la localitat occitana de Lourdes per realitzar una sortida per pujar el mític port del Tourmalet.

Vàrem sortir el dissabte a les 11 del matí des de Molins per recòrrer en furgoneta els quasi 500 kms fins a Lourdes, on passaríem nit. Jo tenia ganes d'aprofitar el dissabte i quan vàrem parar a dinar a Vielha, que eren les 3 del migdia, jo vaig canviar-me de roba i vaig fer els últims 135 kms en bici.

Feia un dia realment calorós però era una bona oportunitat per fer 3 ports de primera mítics del Tour de França que encara no havia fet mai. Entre la calor i el vent en contra que vaig patir en diferents moments es va fer bastant dur però vaig aconseguir pujar els següents ports, dels quals podeu veure'n l'altimetria si en cliqueu a sobre:

Eth Portilhon. 1293 mts. 8,6 kms al 6,8%

Col de Peyresourde. 1569 mts. 15,27 kms al 6,10%

Col d'Aspin. 1489 mts. 12,1 kms al 6,4%

A les 8 del vespre arribava a Lourdes, fent el recorregut doncs de 135 kms en 5 hores. Vàrem deixar les coses a l'hotel i vàrem anar a sopar. Després de sopar vàrem aprofitar per anar a veure la cova on està la verge i la veritat és que em vaig sorprendre dels milers de persones que hi havia mogudes per qüestió de fe, incloses moltíssimes persones en cadira de rodes. Eren les 11 de la nit i estava pleníssim de gent. Tot plegat però penso que és un negoci a gran escala però és curiós de veure-ho.

El diumenge a les 7:30 del matí vàrem posar-nos a pedalejar per fer la sortida prevista per tots. Al principi hi havia uns 30 kms més o menys plans fins al peu del Tourmalet. Per sort, el dia ens va acompanyar al principi i la pujada la vàrem poder fer amb sol i bon temps. Aquesta era la meva 3ª pujada a aquest port però tot i així es va fer dura però estic content perquè la vaig fer a bon ritme. Vàrem coincidir amb una cronoescalada aquell dia i només 2 dels participants em van aconseguir passar però tampoc tenia ganes de forçar gaire que després tocava pujar Luz Ardiden. Un cop a dalt vaig esperar a la resta de companys del club, que com no podia ser d'una altre manera tots ho varen aconseguir. A dalt les fotos de rigor i vàrem baixar a esmorzar a Luz Saint Saveur.

Allà vàrem iniciar la pujada a l'estació d'esquí de Luz Ardiden. No era tan dur com el Tourmalet però també era molt dur i les cames ja anaven una mica tocades però la veritat és que em vaig notar bastant bé i anava a bon ritme malgrat la majoria de kms son superiors al 8,5%. Un cop a dalt tocava baixar i fer 30 kms més o menys plans fins a Lourdes per completa els 135 kms de la sortida, menjar una mica i un altre cop unes 6 hores en furgoneta fins a Molins. També us poso el resum dels dos ports del diumenge:

Col du Tourmalet. 2115 mts. 23 kms al 6,3%

Luz Ardiden. 1715 mts. 13,9 kms al 7,4%

Ha estat un cap de setmana intens amb 270 kms i 5 ports en només dos dies però he acabat bastant bé. Suposo que ja vaig agafant una millor forma, com la que tenia anys enrera. També ha estat una sortida molt agradable per la companyia dels companys del club ciclista i dels dos acompanyants, que sempre va molt bé un cotxe de suport.

El Ministerio de Fomento se’n riu de Molins

Ahir dijous es va celebrar una Junta de Portaveus Extraordinària per tractar diferents temes, entre els quals la construcció de les dues rotondes sobre l’autopista i els nous carrils bus BAO. Aniré per parts perquè aquests dos temes tenen força “tela”.

La intenció del Ministerio és construir una rotonda al barri de la Granja sobre l’autopista per connectar amb la B-24 que ve de Cervelló. Aquesta rotonda estaria situada, com podeu veure en la imatge, sobre la riera de Vallvidrera i al costat de la Clinica i de fet l’accés a Molins seria pel Passeig del Terraple passant pel davant del centre mèdic. El més sorprenent és que el Ministerio encara treballa amb plànols de Molins on no hi surt el barri de la Granja.

Sobre la rotonda en el pont de Quatre Camins de moment no tenen cap intenció de fer-la i només en faran una en la banda de Sant Vicenç dels Horts. Això farà que de moment no es podrà fer el vial que connecti el Polígon del Pla amb la carretera C-1413 per darrera del barri del Canal per desviar tot el trànsit que passi per la carretera. Això també farà que crear el pont de Quatre Camins continuï sent un perill constant per ciclistes i vianants.

Sobre la proposta de carrils bus BAO cal dir que és una obra excessivament cara ja que volen fer 2 carrils centrals a l’autopista per autobusos i que només es pugui accedir a ells a través de carrils laterals que entren a l’autopista soterrats. Això fa que es facin 2 carrils laterals des de la rotonda de la Granja fins passat el polígon el Pla, cosa que impossibilitarà el vial per descongestionar Molins de Rei i també es carregarà més terrenys del Parc Agrari. També perdrem dos accessos a l’autopista: el del C/ Verdaguer i el de la benzinera del costat del Foment.

Si no s’aturen les intencions del Ministerio de Foment la mobilitat a Molins de Rei empitjorarà de manera molt important. Es saturarà el barri de la Granja, perdrem 2 accessos a l’autopista per guanyar-ne 1, continua sent perillós el pont de Quatre Camins, no es podrà fer el vial per descongestionar la carretera i ja veurem com col•locaran les barreres acústiques de l’autopista.

El tema dels carrils bus es poden fer eixamplant una mica l’autopista o aprofitar algun carril existent. L’actual proposta sembla clarament una obra faraònica per ajudar als “amics” constructors i de pas carregar-se els pocs espais agraris que queden. És simplement la típica política del PSOE d’ajudar a enriquir a les constructores i deixar sense diners altres partides destinades a serveis públics i socials, que són les que realment ajuden als ciutadans i ciutadanes. El més greu és que es gastaran una autèntica millonada per a sobre empitjorar la mobilitat de la nostra vila.

En el Ple municipal del 30 de juliol l’equip de govern presentarà una moció per intentar que Fomento rectifiqui però ja veurem de què serveix a l’hora de la veritat…

El dopatge en una societat corrompuda

Aquests dies els mitjans de comunicació estan parlant més que mai del ciclisme perquè hi ha casos de dopatge en el Tour de França. És un tema que conec més o menys aprop perquè és l’esport que practico més habitualment i perquè també he estat competint en curses “amateurs”. Sempre dic que m’agrada molt el ciclisme però que no segueixo gaire el negoci del ciclisme (ciclisme professional). Per tot això vull aportar al debat uns quants apunts:

1- El dopatge existeix perquè en el ciclisme professional hi ha molts diners en joc. Si una persona és capaç de traïr a un company de feina per tal d’aconseguir un ascens laboral qui creu que un ciclista no prendrà alguna substància per poder guanyar milions d’euros? El dopatge existeix perquè els ciclistes formen part d’una societat corrompuda i on la majoria només mira pel seu futur.
2- En molts esports els controls antidopatge fan riure i per això no enganxen a ningú. En el ciclisme es fan controls molt estrictes i en qualsevol moment. Tot ciclista professional ha de comunicar cada setmana a la UCI on estarà per si ha de passar un control sorpresa.
3- El Tour es pot fer menjant pasta i prenent només substàncies legals. La mitja potser no serà de 45 km/h però l’espectacle seria el mateix. A mi si em paguen totes les despeses jo també podria fer el Tour, a una mitja més baixa, però el faria.
4- Els ciclistes professionals que es dopen tenen també part de culpa però els màxims culpables són els directors dels equips i els metges, que normalment sempre surten sense culpa de tots aquests afers. Susbtàncies dopants no son tan fàcils d’aconseguir i sense un control mèdic tampoc serveixen de gaire i per tant és molt difícil que siguin només els ciclistes els culpables en aquest assumpte.
5- El dopatge també es present per desgràcia en categories inferiors però també corre la droga per les discoteques i entre el jovent de forma generalitzada i com abans deia és un problema de la societat.
6- És indignant com en altres esports fan la vista grossa i és indignant veure com TV3 es gasta una millonada en emetre espectacles (i no esports) com la Formula 1 o el Motociclisme, on no hi ha controls antidopatge.
7- És trist veure com totes aquestes campanyes de desprestigi faci que les categories inferiors (infantils, cadets, juvenils) estiguin en autèntica crisi ja que no hi ha quasi nens i nenes que facin ciclisme. Aquest esport, juntament amb la natació, es pot practicar durant tota la vida perquè no perjudica a les articulacions com molts esports en equip com el futbol o el bàsquet. És indignant que les administracions només promocionen els esports “grans” i marginin el ciclisme. Cada cop posen més traves per fer curses ciclistes però si un partit del Barça colapsa les entrades a Barcelona no passa res...
8- No em fio de cap ciclista professional però conec personalment alguns d’ells i la pura veritat és que són gent que fan més de 30.000 kms d’entrenament. Entrenen cada dia, fent fins a entrenaments de 7 hores, fent sessions de natació i de gimnàs, portant a terme dietes molt estrictes... Ni punt de comparació amb esports com el futbol, en què jo dubtaria fins i tot de qualificar com a esportistes a alguns futbolistes.
9- Avui el Diari Marca ha publicat en la seva portada un dibuix on es veu una xeringa punxada en la roda d’una bici. Com a persona que practica el ciclisme em sento insultat per aquesta gentussa i espero i desitjo que el diari desaparegui i aquests periodistes perdin la feina, perquè han demostrat que són uns autèntics hipòcrites i els repto a què tinguin la valentia de fer una portada amb algun jugador del Real Madrid acusant-lo de ionqui…

Reflexions sobre l'Assemblea Nacional de les CUP

El passat diumenge 6 de juliol es va acabar l’Assemblea Nacional de les CUP, que s’ha realitzat en dos diumenges en la població osonenca de Manlleu. Crec que en línies generals, si ens ho mirem des de la perspectiva de futur, cal valorar-la positivament però amb un aprovat justet.

En la primera part de l’AN es va aprovar engegar el Debat Estratègic que feia tants anys que algunes CUP demanaven i que crec que era molt necessari. Aquest debat ha de servir per arribar a un consens sobre que han de ser les CUP i com ens hem de coordinar amb la resta de l’esquerra independentista i amb els moviments socials. Aquest debat culminarà amb una Assemblea Nacional Extraordinària pel proper mes de desembre, que espero que ens doti d’una línia estratègica que compti amb un ampli consens. Assolir aquesta fita serà dificil però no per això ens hem de conformar amb un constant ambient de confrontació.

L’esquerra independentista compta amb una varietat i riquesa organitzativa tant a nivell territorial com a nivell sectorial: organitzacions polítiques (Endavant, MDT,…), Sindicats (SEPC, COS), organitzacions juvenils (Maulets, CAJEI) i centenars de casals i col•lectius locals i comarcals. Crec que les CUP acabaran sent el referent mediàtic de l’Esquerra Independentista perquè els mitjans de comunicació tendeixen a donar més ressó a les candidatures que concorren a les eleccions. Dit això crec però que les CUP no som com els altres partits polítics i hem de ser, com ja som, la veu d’aquest ampli moviment i per això hem d’estar coordinats amb la resta d’organitzacions de l’EI. Això no vol dir sotmetre’s a la voluntat de la resta però a l’hora de prendre decisions importants cal coordinar-se amb tothom perquè avui en dia les CUP tenim una presència irregular en el territori català i una forma de fer créixer el projecte de les CUP és precisament el treball unitari.

En aquesta AN també es van debatre i aprovar els nous estatuts nacionals de les CUP. El debat va estar condicionat al fet d’haver-lo realitzat abans del Debat Estratègic. Crec que va ser un error invertir l’ordre del debat. Segurament l’aprovació dels estatuts no hagués comptat amb tant debat en altres circunstàncies però l’intens debat que s’ha generat al si de les CUP en els últims mesos va fer que per només 16 vots de diferència no guanyés l’esmena a la totalitat presentada per la CUP de Vilanova i la Geltrú. Aquesta esmena precisament demanava continuar amb els actuals estatuts fins que s’acabi el debat estratègic.

En definitiva crec que ara tindrem el debat més important i caldrà que ningú vulgui aprovar les seves tesis amb una majoria ajustada perquè això sempre ha estat l’inici d’un trencament. En les votacions a l’AN s’ha evidenciat que algunes votacions van ser més ajustades que altres ocasions i per tant cal apostar en el consens i per evitar els errors i crispacions dels últims mesos. De moment, malgrat el debat intens a nivell nacional, cosa que és normal i lògic en una estructura assembleària com la nostra, les CUP a nivell local s’estan reforçant i s’estan creant de noves. El municipalisme en aquest sentit està cada cop més fort i això és imprescindible perquè malgrat sigui necessària una estructura a nivell nacional la nostra base són els municipis.

La “roja” només ho és pel color

El passat diumenge la selecció Espanyola va guanyar l’Eurocopa i hem pogut viure en els mitjans de comunicació un allau mediàtic dels valors espanyolistes amb el principal objectiu d’intentar normalitzar un fet nacional inexistent. A Molins de Rei van ser pocs els que van sortir al carrer a celebrar-ho però si que van fer força soroll i van exhibir banderes espanyoles, tant les “constitucionals” com les franquistes passant per les del toro. Des de casa meva se sentia com al barri del Canal un vehicle amb potent megafonia feia sonar el “Cara al sol” i com alguns conduïen temeràriament davant de la passivitat del cotxe camuflat de la Guàrdia Urbana de Molins de Rei.

Alguns exhibien la bandera espanyola amb el toro. Aquesta bandera va ser creada per tots els grups ultra d’extrema dreta que existeixen en els camps de futbol de l’estat espanyol per animar a la selecció espanyola. Igualment la bandera espanyola és una bandera estretament lligada històricament al feixisme, a les monarquies absolutistes i a les dictadures. Mai havia representat als moviments obrers i populars que tant han lluitat històricament per la llibertat.

En l’anomenada “Transición” algunes formacions polítiques com el PSOE o el PCE van baixar-se els pantalons i van acceptar simbologia espanyola com la bandera rojigualda deixant de banda la bandera tricolor republicana. El PSOE va renunciar d’un dia per l’altre a l’autodeterminació dels pobles de la península i va passar a defensar la unitat de l’estat espanyol tal i com defensava Franco.

30 anys després de la baixada de pantalons anomenada “Transición”, el PSOE no ha estat capaç de rectificar i utilitzen els seus aparells mediàtics per intentar imposar la mateixa simbologia i la mateixa unitat de l’estat que tan defensava Franco. Volen fer que la selecció espanyola i la bandera espanyola siguin vistes com una cosa normal però això l’únic que fa és donar la raó a l’extrema dreta i que després s’aprofitin celebracions com la del diumenge perquè tots aquests grupuscles actuïn impunement.

El govern del PSOE no permet la existència de les seleccions catalanes i està promocionant símbols feixistes com la bandera rojigualda al mateix temps que el Sr. Bono retreu l’actitud a aquells que exhibeixen la bandera republicana. Aquesta estratègia enganyarà a certa gent però cal combatir-la amb força perquè sinó acabaran ajudant a un reforçament del feixisme.

El més vergonyós és la hipocresia d’alguns jugadors catalans que per una banda es posicionen amb les seleccions catalanes però després col•laboren amb una estratègia clarament espanyolista i reaccionària. La veritat és que el futbol professional només són que una colla de mercenaris i prefereixo una selecció catalana amb jugadors amateurs que s’ho creguin de debò i perdre la majoria dels partits que no pas comptar amb tot una colla de mercenaris que mai mouran un dit per les seleccions catalanes.

PD: la foto és de les celebracions de la selecció espanyola en els Jocs Mediterranis de l'estiu de 2005

La Raó del Regidor del mes de juliol

A continuació us penjo el que he dit avui en l'espai radiofònic de la "Raó del regidor" d'aquest mes de juliol:

Bon dia Molins de Rei,

El passat diumenge 8 de juny la CUP vàrem realitzar una Assemblea Oberta a militants i simpatitzants per valorar el primer any de la CUP a l’Ajuntament. Aquests primers 12 mesos han servit per aprendre com funciona un Ajuntament però també creiem que hem començat a demostrar que una altre manera de fer política és possible.

Com a regidor he participat en 12 plens, en més de 50 comissions informatives i juntes de portaveus, en les reunions dels 9 Consells Municipals existents, en les reunions dels 4 plans sectorials que s’han debatut, en reunions amb 6 regidors/es diferents de l’equip de govern per tractar algun tema en concret i també ens hem reunit amb entitats diverses de la vila.

Sempre hem intentat per una banda exercir d’oposició seguint d’aprop la gestió municipal però també hem presentat propostes i fins i tot en el cas del Pla d’Actuació Municipal vàrem aconseguir el compromís de l’equip de govern per tirar endavant propostes de la CUP. En els últims dies alguns han intentat amagar aquest fet però des de la CUP seguirem en la mateixa línia d’actuació. En els plens municipals hem presentat 10 mocions i 15 preguntes a l’equip de govern. També hem gestionat més de 30 propostes que ens han traslladat els vilatans i vilatanes, majoritàriament a través de milloremmolins.cat.

Tota aquesta feina en moltes ocasions no té tanta repercussió en els mitjans de comunicació malgrat que a través del nostre butlletí hem intentat informar-ne. En l’últim ple municipal ja vàrem expressar que necessitem debatre entre els grups municipals com des de l’oposició es poden articular les nostres propostes. Quan des de l’oposició es presenta una moció se’ns acusa d’oportunisme. En molts aspectes estem esperant que l’equip de govern posi a debat diferents plans que ja fa mesos que estem esperant: el Pla de Mobilitat, el Reglament de Participació, El Pla Local d’Habitatge, El Pla Director de Centre Vila, la constitució del Consell de Vila, etc…

Esperem que des de l’equip de govern no continuïn fent oposició de l’oposició i poguem debatre entre tots i totes aquells temes que tant necessita Molins de Rei. Així com a mínim des de l’oposició no ens farà falta prendre la iniciativa i no serem qualificats d’oportunistes, demagògs, populistes i manipuladors…

Bon dia i bones vacances per tothom!

Assemblea Nacional de les CUP

Aquest diumenge 29 de juny es va realitzar a Manlleu (Osona) l'Assemblea Nacional de les CUP on varen participar-hi 256 militants vinguts de les més de 50 CUP que existeixen avui en dia. Des de Molins de Rei vàrem assistir-hi 8 dels nostres militants per participar en els diferents debats.

Bàsicament es va decidir engegar un debat estratègic durant els propers mesos per definir quin ha de ser el paper les CUP dins de l'esquerra independentista i quina estratègia hem de seguir. Aquest debat culminarà en una propera Assemblea Nacional Extraordinària el proper mes de desembre. També es van debatre els nous estatuts nacionals, malgrat que el debat de les esmenes parcials continuarà el proper diumenge, en la segona sessió de l'Assemblea Nacional.

També es va debatre els diferents informes presentats pel Secretariat Nacional i es van escollir les 4 places vacants del Secretariat. Com passa sovint en aquestes assemblees va haver-hi força debat en alguns punts perquè nosaltres som els primers que creiem en el debat i en la participació activa i això també porta implicit que puguin haver-hi gran diversitat d'opinions com ho demostren les diferents esmenes a la totalitat i la gran quantitat d'esmenes parcials que hi havien en el debat dels estatuts.

Malgrat que el diari Avui va publicar una notícia afirmant que en l'AN es parlaria de fer el salt a les eleccions autonòmiques aquest no va ser el debat ja que totes les CUP tenim molt clar que el primer objectiu és consolidar les CUP existents i anar creixent territorialment en número de candidatures locals.

Foto de la QH 2008

Us penjo aquesta foto de la Quebrantahuesos que em van fer en la part final del Portalet. Fixeu-vos la quantitat de gent que hi havia animant!

5ª Volta al Cadí Moixeró

Aquesta dissabte vaig participar per tercera vegada en la Marxa Cicloesportiva "Volta al Cadí Moixeró", amb un recorregut de 175 kms i 3.200 mts de desnivell. El recorregut parteix de la Seu d'Urgell i compta amb els ports de muntanya de la Creueta (1900 mts), Josa del Cadí (1620 mts) i la Trava (1560 mts).

Aquesta marxa sempre està molt ben organitzada i té un recorregut força dur i per paisatges molt macos ja que per exemple passem pel costat del Pedraforca. En aquesta edició varen realitzar 152 ciclistes el recorregut llarg de 175 kms i 61 ciclistes el recorregut curt de 130 kms.

Els primers 40 kms d'aquesta marxa son relativament plans amb tendència a tirar cap amunt i feia vent en contra, per la qual cosa ningú volia tirar del pilot. Al principi vaig intentar a veure si entrava gent a col·laborar per no anar tant poc a poc però davant de la poca col·laboració ens vàrem escapar en Vicente i jo en el km 10.

A vegades és millor anar sol que amb tot el pilot a poc a poc. Malgrat el vent en contra vàrem anar fent forat perquè pel darrera anaven bastant parats. En Vicente anava més just de forces i al final em vaig quedar sol. A l'arribar a Alp (km 40) teníem més de 6 minuts d'avantatge i vaig començar a pujar els 20 kms de pujada a la Creueta amb la calma perquè quedaven 130 kms realment durs i era impossible que amb el meu estat de forma arribés amb els primers.

Vaig coronar la Creueta encara pel davant però abans d'arribar a la Pobla de Lillet em van neutralitzar el grup dels primers (uns 10 o 12). Van ser 70 kms d'escapada que em van anar bé per començar el segon port amb el grup dels primers, cosa que no hagués aconseguit anant amb el pilot.

Al començar la segona pujada del dia, fins al Coll de Josa, amb 26 kms, ja em vaig quedar del grup dels primers per anar pujant al meu ritme. Durant aquesta pujada em van 2 o 3 més que venien pel darrera. L'últim port del dia tenia 19 kms però era el més suau. Al començar el port em van agafar 3 que venien pel darrera però vàrem atrapar a un que s'havia quedat. Encara em trobava força bé de forces i al final vaig apretar i vaig deixar enrera als 4 però els últims 17 kms eren en baixada en mal estat i com que no volia arriscar aquests 4 van marxar i jo vaig baixar tranquilament.

Al final vaig fer el 20 de la general amb un temps de 6 hores 6 minuts i una mitja de quasi 29 km/h. Estic content perquè vaig anar quasi tota la marxa sol i vaig fer una mitja força alta per la duresa del recorregut. En el pla vaig veure que vaig força bé però en la pujada encara em falta millorar. Aquesta marxa va ser un bon entrenament i espero que ara a l'estiu acabi d'agafar la forma.

Veure classificació

PD: la primera foto és d'abans de sortir i la segona és just abans de coronar el Coll de la Creueta